‘La tertúlia proscrita’

Vi del Matarranya i ratafia d’aram

  • El celler familiar Ficaria, de la Figuera (Priorat), fa cinc anys que va engegar l’elaboració de vins en un poble del Matarranya · N’expliquem la història, que ara malauradament penja d’un fil · També us expliquem un altre projecte, impulsat per la Confraria de la Ratafia, durant la Festa de la Ratafia d’enguany, que es vincula amb el poeta Joan Vinyoli

VilaWeb
La ratafia d'aram i el vi Irur, del celler Ficaria que elabora al Matarranya.
Montserrat Serra
09.12.2023 - 21:40
Actualització: 10.12.2023 - 19:08

Vi Irur, quan el celler Ficaria del Priorat elabora al Matarranya

El celler Ficaria, amb seu al municipi de la Figuera (Priorat), és un projecte familiar que tiren endavant Jaume Roca, Montse Castro i els fills, avui sobretot la seva filla Èlia Roca. Enguany fan vint anys, perquè van fundar el celler el 2003, i abans no s’acabi l’any organitzaran una trobada amb sommeliers, prescriptors i amics a Barcelona, on es podran tastar els seus vins en un tast conduït pel sommelier Ferran Centelles. També presentaran un primer audiovisual de la sèrie Converses sota la figuera, a partir de converses sobre el vi i al voltant del món rural, aquest primer protagonitzat per la Vanesa Freixa, de l’Escola de Pastors, i que ha elaborat la productora Cordegat, de Jordi Gatell i Manel Cortés.

A Ficaria són treballadors i entusiastes, que elaboren uns vins de garnatxa de qualitat. La Figuera és terra de garnatxa negra. De fa tres anys, els seus vins no formen part de cap denominació d’origen i treballen al grup de Vinyataires Lliures per, entre més qüestions, fer menys restrictives i arbitràries les normatives de les DO.

Però avui volem explicar que fa cinc anys la passió que senten pel vi que expressa el terrer va portar aquests viticultors a engegar un projecte d’elaboració de vins al Matarranya, al poble d’Arenys de Lledó, molt a prop d’Horta de Sant Joan, a una hora de camí de la Figuera. Vuitanta quilòmetres separen la Figuera d’Arenys de Lledó. A Jaume Roca i Montse Castro de sempre que els agradava anar a passejar pel Matarranya i ell, quan veia les vinyes que hi havia, sentia una forta atracció per aquest paisatge de valls, amb poca població, molt rural encara i prou salvatgí, com el Priorat. “Ben segur que d’una terra amb tanta identitat n’han de sortir bons vins”, es deia. I va començar a imaginar la possibilitat d’elaborar vins en aquest territori.

Vinya del Matarranya.

Una primera prova el 2016 va confirmar les seves sospites. Ho explica ell mateix: “Els vins els fan els llocs. Nosaltres al Matarranya ens hi sentíem bé, la terra ens parlava i volíem provar de fer vins allà. Però havíem de trobar un celler. El 2016 vam contactar amb en César, un viticultor que tenia vinyes i havia tingut un celler, però no li havia anat bé. Li vam comprar raïm d’una vinya de garnatxa blanca de la vall d’Infern. I d’aquí va néixer el primer vi del Matarranya de Ficaria. Va ser una microvinificacio i el vam anomenar Irur, un nom iber.”

“Com que el vi ens va agradar, el 2017 vam parlar amb la cooperativa agrícola d’Arenys de Lledó, que aleshores ja no tenia ningú que fes vi allà i quatre socis ens van vendre el raïm a nosaltres i ens van arrendar un espai de la cooperativa per poder elaborar el vi. I així ho hem fet al llarg d’aquests cinc anys següents. Hem elaborat dos vins amb àmfora, els Irur de garnatxa blanca i l’Irur de garnatxa negra; dos vins anomenats les Valls, de garnatxa blanca i negre i un cinquè vi, Ekiar, de macabeu.”

Aquest projecte anava bé: el 2018 van augmentar la producció i el 2019 van començar l’exportació als Estats Units. Però va arribar el 2020 i amb la pandèmia el món es va aturar. “I tot i que vam elaborar els vins, perquè hi va haver míldiu, però el vam poder controlar, l’importador americà va tancar i nosaltres vam quedar desprotegits. Als pobles del Matarranya, com en la majoria de llocs, els joves també marxen i no es dediquen a la pagesia, i a la cooperativa tots els pagesos són grans i van abandonant les finques. I no vam trobar ningú d’allà amb qui ens poguéssim associar, tampoc de fora. I introduir el nostre vi a l’Aragó és molt difícil. De manera que enguany ja no hem elaborat i el projecte al Matarranya ara es troba latent. Però no renuncio a abandonar-lo, perquè després de cinc anys em conec el terreny. Valoro el vi que en surt, la terra, el lloc. Ens desmotiven les dificultats que ens hem trobat i caldrà esperar a trobar un accionista que vulgui compartir el projecte per donar-li una identitat pròpia més enllà de Ficaria.”

El sòl d’aquesta zona del Matarranya és calcari i llimós. Sempre ha tingut molta aigua. Per això hi ha tantes valls, ens explica Jaume Roca. “El vi que en surt m’agrada perquè reflecteix la terra d’on surt. És un vi mediterrani amb tocs continentals, perquè els Ports de Tortosa-Beseit fan una barrera que impedeix que hi arribi la brisa marina. Hi ha un gran contrast tèrmic entre el dia i la nit i tot això es troba en els vins que fem. Són vins amb una gran potència, que equilibrem amb un bon treball de terra i també triant el moment adequat per a collir el raïm. Durant cinc anys he anat aprenent tot això.”

Demanem a Jaume Roca que ens presenti un dels cinc vins del Matarranya i ens proposa l’Irur 2020, un vi de garnatxa blanca que surt d’una vinya de seixanta anys, una petita parcel·la a la vall d’Infern. De l’Irur 2020 en van sortir entre 900 i 1.000 ampolles. El raïm es va derrapar, premsar i el most es va fermentar en àmfora. Una vegada acabada la fermentació el vi es va transvasar per eliminar les mares més grosses i es va tornar a posar a l’àmfora on va fer una criança de quatre mesos. Fa servir àmfores de 350 litres elaborades al poble de Miravet. “Al nas, hi trobem fruita groga madura (poma, codony, préssec), també notes de mel i un toc de fonoll. En boca és un vi untuós, glicèric, que manté les notes de fruita madura i mostra una acidesa cítrica, que li aporta frescor. És llarg i harmoniós.”

La Ratafia d’Aram de Santa Coloma de Farners, tribut a Joan Vinyoli

Al novembre, durant la Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners, es va presentar una ratafia singular: la Ratafia d’Aram, perquè l’han inspirada uns versos del poeta Joan Vinyoli i el vincle de Vinyoli amb l’entorn natural i humà de Santa Coloma de Farners. És ben conegut que Joan Vinyoli va passar els estius en aquesta població durant la seva infantesa i joventut i va ser aquí on “la natura el va cridar” i va començar a escriure poesia.

Ens explica Pep Solà, biògraf del poeta, que a propòsit del poema “El viatge”, del llibre El griu, publicat als setanta, es van adonar que contenia uns versos que feien referència inequívoca a la ratafia i que aquest fet podia ser el punt de partida per a l’elaboració d’una ratafia a partir d’herbes característiques dels boscs de Sant Coloma. Els versos són aquests:

                                        Un massa ardent xarop
d’herbes de juny em vas posar a la copa
del comiat, que em vaig quedar morint
de set de tornar a veure’t.

Continua Solà: “Sembla molt clar que aquest ‘xarop d’herbes de juny’ només pot fer referència a la ratafia. Per una altra banda, hem vinculat aquest fet amb un altre: en Vinyoli va viure al carrer Beat Dalmau, on, entre el 1930 i el 1936, va compartir veïnatge amb la Francesca Pastells, reconeguda bosquerola i ratafiaire de generacions, que recol·lectava productes del bosc (bolets, herbes, llenya…). El seu licor era conegut pertot el veïnat. Per això és raonable pensar que la primera vegada que tastés aquest licor, fos el de la Francesca.”

Joan Vinyoli, a Santa Coloma de Farners.

Enguany, doncs, amb motiu de la Festa de la Ratafia, la Confraria de la Ratafia, juntament amb estudiosos i lectors del poeta, amb Pep Solà al capdavant, i la cooperativa de joves la Sobirana, van impulsar i elaborar una ratafia partint d’una recepta lligada al paisatge de Santa Coloma. Entre més ingredients, conté tomaní (cap d’ase), farigola, poniol, saüc i uns encenalls d’escorça de castanyer i de roure. Això dóna un cos molt especial a la beguda. La Sobirana va elaborar aquesta ratafia i se’n van elaborar 800 ampolles, que es van exhaurir totes durant la festa.

Foren els estudiosos i amants del poeta que van trobar el nom adient a aquest licor. Ratafia d’Aram fa referència a un dels recursos poètics més coneguts i celebrats de Joan Vinyoli. Ens situa de ple a la tardor, amb el vent que enlaira i s’endú les fulles seques i fa caure les vermelloses i grogues. Recorda el biògraf del poeta: “La ratafia arriba a la tardor. Vinyoli, en una prosa poètica que va escriure als anys cinquanta per descriure el trànsit de l’estiu a la tardor i les vivències de petit a Santa Coloma de Farners, va fer servir aquest ‘vent d’aram’.”

La Ratafia d’Aram té un color vermellós ocre molt tardorenc, porta tap de suro i l’etiqueta és obra del dissenyador Oriol Piferrer. Té un aire de medicament, de xarop, com diu el poeta en el vers de “El viatge”. No li diu pas licor, i això fa pensar a Pep Solà que potser Vinyoli en el poema recorda la ratafia d’infant, com a xarop, que li donaven per a refer-se.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any