Un desafiament urgent: depurar l’aire d’espais tancats per a evitar infeccions

Els sistemes de ventilació són crucials per a mantenir nets i segurs els espais tancats, però molts edificis no han estat dissenyats per a garantir-ho

VilaWeb
Sistema de ventilació en una de les estacions del metro de Barcelona
Arnau Lleonart Fernàndez
13.07.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Tots tenim naturalitzat el gest d’obrir l’aixeta i que en ragi aigua a punt per al consum humà, però si mirem la història de la humanitat veiem que aquesta possibilitat fa quatre dies que la tenim a l’abast. Abans d’arribar aquí era habitual d’emmalaltir pel consum d’aigua amb bacteris o alguns altres microorganismes que podien dur la mort. El desenvolupament científic i tècnic ha fet que una gran part del món girés full, tot i que dissortadament encara hi ha llocs on no és possible. I ara la pandèmia del coronavirus ens ha fet ser conscients que la lluita de la humanitat contra els patògens no és cosa del passat. Hem après que els virus que es transmeten per l’aire són extremadament contagiosos, però també que la ventilació dels espais tancats és una de les millors eines per a combatre-ho. Si la majoria d’infeccions de covid són culpa de l’acumulació de virus en espais tancats, no seria hora de pensar en mecanismes per a mantenir-los nets?

El viròleg Xavier Abad, cap de la Unitat d’Alta Biocontenció de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), ho veu clar: “No tens mai la certesa de quantes persones d’una sala poden emetre virus, perquè no en saps l’estat d’infecció. Per això és tan important la ventilació: com més renoves l’aire, més dilueixes el virus que hi hagi present.” Quan, en els moments més durs de la pandèmia, es van haver d’imposar restriccions horàries o de cabuda, o directament tancaments d’establiments, es va fer, sobretot, per la incògnita de saber quants clients eren contagiosos, i la necessitat de reduir riscs de manera general. L’abast econòmic d’aquests tancaments es calcula que és de milers de milions i, en previsió del risc de noves mutacions del coronavirus que tornin a fer créixer els contagis o a intensificar la gravetat de la covid, ja hi ha veus que reclamen de preparar alternatives per a evitar nous tancaments generals.

Llavors, alguns establiments van invertir en sistemes de ventilació reforçada o filtres HEPA per a netejar l’aire dels espais tancats, però molts edificis públics i privats no s’hi han adaptat. “Un espai ben ventilat és aquell que treu l’aire brut de l’interior i n’agafa de nou del carrer. Per tant, si renovo l’aire prou sovint no calen sistemes específics per a depurar el virus”, diu Marcel Macarulla, professor agregat del Departament d’Enginyeria de Projectes i de la Construcció de la Universitat Politècnica de Catalunya. La dificultat, afegeix, és que obrint les finestres no sempre n’hi ha prou: “El problema de la ventilació natural són els dies d’anticicló, que no corre l’aire, o quan fa molt de fred. Si no passa ni una gota d’aire no ventiles, per molt que deixis totes les finestres obertes.”

Durant l’hivern moltes escoles s’han trobat amb la disjuntiva de mantenir una bona ventilació obrint portes i finestres per a fer corrent d’aire o mantenir una temperatura correcta per a poder estudiar, cosa que ha fet que els alumnes portessin l’anorac posat o fins i tot una flassada. Hi ha escoles que tenen aules amb sistema de ventilació mecànica que serveix per a renovar l’aire sense obrir finestres, però són una minoria. És un privilegi solament accessible als edificis construïts els darrers anys. Aquests sistemes fan recircular l’aire: n’extreuen de l’interior –que pot ser contaminat per virus– i el substitueixen per aire net.

Els sistemes de ventilació mecànica són els més efectius per a renovar l’aire sense passar fred, però afegeixen una nova variable a l’equació que cal posar a la balança: el consum energètic. “Per moure l’aire has de consumir energia. I al final podria ser que renovar contínuament l’aire fos poc ecològic, perquè a més normalment també gastaríem energia a escalfar-lo o refredar-lo”, diu Abad. Per a eludir aquest problema, Macarulla explica que hi ha sistemes de ventilació mecànica basats en l’eficiència energètica que entrecreuen els fluxos d’aire de l’interior i de l’exterior sense que s’arribin a barrejar, però amb traspàs de temperatura. “Aprofites l’energia de l’aire que extreus i no l’has d’escalfar tant; d’aquesta manera no llances bitllets per la finestra, sinó que s’aprofita vora un 80% de la temperatura”, diu.

Control de CO₂ d’una cambra i filtres HEPA


A l’hora de controlar com és de brut l’aire d’una cambra es mesura la quantitat de CO₂ present, perquè és un indicador del nombre de respiracions que s’hi han fet sense que l’aire s’hagi renovat. I com més respiracions faci algú infectat, més quantitat de virus exhalarà i deixarà a l’ambient, en aerosols. Ara, el viròleg Xavier Abad avisa que si bé la mesura de CO₂ s’ha pres com a criteri per a avaluar la netedat de l’aire en una estança, no és ben bé exacte a l’hora de controlar els virus i més elements biològics: “El CO₂ no es degrada, i en canvi els virus, amb el pas dels minuts i de les hores, s’inactiven.”

Òbviament, la ventilació no ho és tot i hi ha mecanismes de protecció complementaris com ara l’ús de màscara: algú que porti una màscara FFP2 deixarà anar menys virus que algú que en porti una de quirúrgica, i encara molt menys que si no en porta cap. Un altre mecanisme contra el coronavirus que s’ha popularitzat són els netejadors o purificadors d’aire portàtils que retiren les partícules susceptibles de contenir el virus amb filtres de partícules d’alta eficiència (HEPA).

Els filtres HEPA són habituals en avions o sales d’operacions, però la pandèmia de la covid n’ha fet baixar el preu. Capturen l’aire del voltant i el fan passar per filtres que eliminen partícules de tota mena, siguin virus, bacteris, fum, àcars, pols o pol·len. Després tornen l’aire net a la cambra. Per a ser homologats com a filtres HEPA han de retenir el 99,97% de partícules de 0,3 micres de diàmetre o més, cosa que els fa adequats per a filtrar el coronavirus. Cal tenir en compte, a més, que no és igual un filtre HEPA que un “filtre de tipus HEPA”, una definició que no garanteix que compleixi l’estàndard europeu EN 1822-1:2009.

Ara, l’enginyer Marcel Macarulla avisa que, tot i que poden ser molt útils en espais on hi ha dificultats de ventilació, per a mantenir net l’aire d’una estança no n’hi ha prou amb netejadors d’aire per filtres i que cal ventilar de totes passades perquè no netegen el CO₂ que desprenem les persones o uns altres contaminants que escapin del filtre. Abad afegeix que cal anar amb cura quan el filtre arriba al límit de la vida útil i cal canviar-lo, perquè hi ha acumulada una gran quantitat de virus.

Malgrat que cal tenir en compte aquestes precaucions, tots dos reconeixen que són útils en espais petits i difícils de ventilar, com ara un ascensor. “Si hi ha un infectat que emet virus hi ha un risc perquè sense mecanisme de renovació de l’aire el següent que hi entri es podrà infectar, encara que no comparteixin trajecte”, avisa Abad.

En definitiva, Macarulla posa l’accent en els sistemes de ventilació mecànica i els dissenys d’edificis que tinguin en compte la ventilació i l’eficiència energètica com a mecanismes òptims per a tenir espais amb aire net: “Pots tenir un sensor de CO₂ que t’avisi quan se sobrepassen els nivells establerts, però si avisa i no tens un sistema de ventilació adequat, què faràs?”

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes