Vaccí i cicle menstrual: què se’n sap, després d’un any de confusió?

Els primers estudis assenyalen que sí que hi ha una relació entre el vaccí i les alteracions en el cicle menstrual · Parlem amb experts i amb testimonis sobre aquestes alteracions

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ja fa mesos que les xarxes s’omplen de testimonis que parlen d’alteracions en la menstruació a causa del vaccí contra el coronavirus i que els ginecòlegs reben nombroses consultes sobre aquest problema. Durant molt de temps no hi ha hagut cap prova científica i contrastada que indiqui si realment el vaccí causa canvis en el cicle menstrual, però ara els primers estudis comencen a arribar a algunes conclusions. Un dels més destacats és el que ha publicat la prestigiosa revista mèdica Obstetrics and Gynecology, que conclou que el vaccí sí que produeix canvis en la durada del cicle. La Universitat d’Extremadura també treballa en un estudi i ja n’ha publicat els resultats preliminars –les dades recollides d’una gran enquesta–, que parlen d’alteracions en el cicle entre el 45% i el 50% dels casos registrats, a causa de la covid (un 17%) o bé del vaccí. Alhora, especialistes de la Universitat de Granada, de l’hospital Parc Taulí, de l’Hospital Clínic i de més centres també impulsen sengles investigacions.

Un estudi que confirma l’alteració en la durada del cicle

L’estudi publicat a Obstetrics and Gynecology, dirigit per Alison Edelman, de la Universitat d’Oregon, ha fet seguiment de sis cicles menstruals en gairebé 4.000 dones, una part de les quals sense vaccinar, i tenint en compte també la situació d’abans de la vaccinació i de després. Ha conclòs que el vaccí sí que altera la durada del cicle. De mitjana, una prolongació del cicle d’un dia després de l’administració del vaccí, una alteració que s’allarga fins a dos dies si s’han administrat les dues dosis en un mateix cicle. La investigació especifica que no s’han registrat més alteracions.

Segons Elena Carreras, cap d’Obstetrícia i Ginecologia Reproductiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i presidenta del Consell Assessor per les Polítiques de Gènere en Salut, aquest treball és essencial perquè ha seguit la metodologia adequada i perquè confirma que hi ha una alteració menstrual. Que la investigació tan sols indiqui un dia o dos de mitjana de retard en la menstruació ha suscitat polèmica, perquè en molts casos s’havia parlat de retards més importants. Carreras diu que, en analitzar aquest estudi en concret, no s’ha de posar el focus en això: “L’estudi demostra que la vacuna pot afectar la menstruació, i això dóna credibilitat als reports que s’han anat fent a milers de dones. Però no pretén quantificar aquesta afectació. Voler treure conclusions més enllà d’això és erroni. L’estudi s’ha fet amb dones que no tenen cap malaltia i són molt regulars i s’ha pogut detectar una alteració menstrual que no és gaire important respecte del grup de dones no vacunades. En la població general això és diferent perquè hi ha gent que té ovaris poliquístics, endometriosi, gent a qui no li ve la regla de manera regular… Per tant, en la població general l’afectació pot ser molt més gran; ja vindran uns altres estudis que diran en quina mesura.”

Judith Lleberia, ginecòloga de l’hospital Parc Taulí que prepara un altre estudi sobre aquest problema, també destaca que la investigació hagi reconegut aquestes alteracions, però no ho interpreta igualment: “Aquest estudi ens mostra que la vacuna no té un efecte clínicament important sobre la menstruació: un retard d’un dia és estadísticament significatiu, però clínicament irrellevant, perquè no altera el dia a dia. No és un estudi extrapolable a tota la població perquè només parla de dones amb cicles regulars, però sí que és extrapolable a les qui tenen aquestes regles regulars.”

Francesc Carmona, cap de Ginecologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, considera que l’estudi nord-americà té limitacions, entre més raons perquè als Estats Units la majoria de vaccins administrats són només de Pfizer i Moderna. “Cal que ho investiguem més. Al Clínic, com que hem notat un augment de les dones reportant alteracions, hem impulsat un estudi per a esclarir-ho.”

Per a tenir més detalls sobre tot això, la mateixa doctora encarregada de l’estudi, Alison Edelman, té previst de fer més investigacions centrades en els canvis en el fluix menstrual i també en si hi pot haver reaccions diferents segons la regularitat de la menstruació.

Les alteracions notificades, més greus

Encara cal investigar més, per tant, per a quantificar del tot aquestes alteracions. Sovint els canvis notificats han estat molt més importants que l’allargament d’un dia o dos dies. “Sempre havia estat molt regular, em vaig vacunar al juny i, des de llavors, hi ha hagut mesos en què la regla m’ha vingut vint dies més tard del dia normal o més, i fins i tot sagnat a mig cicle”, explica Esther Gato. També és el cas de Regina Vila: “Abans tenia els cicles de trenta dies i ara de trenta-quatre o més, tot i que no estic segura si és per la vacuna.”

També s’ha parlat de cicles més curts en alguns casos. “Sempre tinc la regla molt regular, però després de la segona dosi l’he tinguda quatre vegades en dos mesos, i després se’m va regular sola”, explica Berta Formatger. Ione Fornos parla d’un lleuger desajust en el seu cicle: “Sempre he estat un rellotge i des de la vacuna o bé se’m retarda o bé se m’avança. No és alarmant, però ho he notat.” “Vaig notar els canvis arran de la segona dosi: els dos mesos següents se’m va avançar uns deu dies la regla, tot i que sempre sóc molt regular. Després se’m va regular”, afegeix Caterina Riba.

Arran de la detecció de casos com aquests, Lleberia subratlla que és important de distingir entre les percepcions que es puguin tenir a priori i els resultats contrastats amb estudis ben elaborats, encara que de moment siguin inicials: “En el nostre dia a dia teníem la percepció que hi havia hagut alteracions perquè les dones ens ho comentaven: pèrdues, endarreriments… Però en una consulta veiem una població esbiaixada, només en veiem una part, habitualment la que no es troba bé.”

Cal destacar que l’estudi nord-americà també recull que en el 10% dels casos les alteracions van ser de vuit dies o més, i després es va tornar a regular. “L’estadística és una mica perversa, perquè és veritat que un percentatge molt petit d’una cosa és molt poc, però si t’ha tocat a tu et semblarà molt. Aquella persona, encara que formi part dels casos minoritaris, és evident que no ho viurà bé, i això s’ha de tenir en compte”, afegeix Lleberia.

I què se’n sap, del dolor i el fluix sanguini?

A més dels canvis en la durada del cicle, també s’ha parlat molt d‘alteracions en el fluix sanguini i fins i tot regles més doloroses, canvis que de moment no s’ha pogut comprovar que tinguin a veure amb el vaccí. “A partir de la primera dosi m’ha fet mal la regla i he tingut una regla més abundant que abans. Des de la segona dosi em van començar a sortir molts coàguls negres, sagno durant set o vuit dies i fins i tot he tingut episodis de còlics”, explica Esther Gato. Regina Vila no ha detectat un mal tan fort, però sí un mal que apareix abans d’hora: “Només tenia dolor el primer dia, i ara en tinc una mica més els dos dies abans.”

La investigació de la Universitat d’Extremadura assenyala, després de 17.515 enquestes, que en un 44,5% dels casos s’han detectat alteracions en el flux després de la primera dosi, xifra que puja fins al 47% després de la segona. Aquesta investigació també estudia l’aparició del fluix sanguini eventual i de la simptomatologia pre-menstrual. Però ara com ara només s’ha tancat la fase de l’enquesta, i ara comença la segona fase, un estudi per parells per analitzar les dades i treure’n conclusions. “17.000 dones és una mostra molt gran, i veiem que gairebé la meitat han notat canvis en la menstruació”, diu Míriam Al Adib, ginecòloga que col·labora en l’estudi. “Hi pot haver un biaix en la gent que omple el qüestionari: és possible que només s’hi hagi animat qui ha tingut alteracions, però així i tot és una mostra molt considerable. Ara s’ha de veure el grau d’afectació: si les alteracions greus són anecdòtiques o freqüents, si és amb la primera dosi o la segona, quant de temps dura…”

Al Adib explica que, com a ginecòloga, va començar a inquietar-se en la primera fase de vaccinació, quan veia sovint pacients amb alteracions en el patró de fluix sanguini o nòduls a les mamelles i les aixelles. Segons el doctor Carmona, aquest últim és un efecte molt poc freqüent que també poden presentar els homes. “La majoria de casos que m’han arribat acostumen a ser canvis transitoris que no comporten problemes, però és veritat que també n’hi ha de menys transitoris i més problemàtics. Això simplement és el que puc dir a partir de l’experiència, no és una conclusió científica”, afegeix Al Adib.

En els casos més problemàtics hi ha ginecòlegs que, després de descartar possibles malalties, no han tingut més remei que atribuir al vaccí alguna alteració menstrual greu, encara que aquesta causa-efecte no fos comprovable. És el cas de Marta Guix, que explica que la regla després de la primera dosi li va venir de manera regular, però que li va durar catorze setmanes, amb fluix sanguini constant i diari. “Els dies que eren fora de la regla normal no eren dolorosos i el sagnat era més fluix”, recorda. “El metge va descartar infeccions o problemes ginecològics. I, per descart, ho van atribuir a la vacuna. Al cap de dos mesos la meva ginecòloga em va proposar de fer un tractament hormonal, però vam decidir d’esperar i al final van ser catorze setmanes”.

Alteracions també amb anticonceptius?

Tot i que els anticonceptius hormonals inhibeixen l’ovulació, també s’han vist casos d’alteracions en la regla després del vaccí en dones que en prenen, però de moment no hi ha xifres ni estudis que puguin confirmar una relació directa ni si són alteracions significatives. “Moltes dones que prenen anticonceptius tenen sagnats lleus enmig del cicle, al voltant dels dies que tocaria l’ovulació que eviten els anticonceptius. A la consulta han vingut moltes dones que prenen anticonceptius dient que havien tingut un augment d’aquest sagnat quan acaben de vacunar-se.”

És el cas de Clàudia Martorell, que explica que li va marxar el fluix sanguini per deprivació propi de les pastilles un parell de dies abans de la segona dosi i just després de punxar-se va tornar a sagnar. “Aquest sagnat em va durar dues setmanes, fins que el vaig empalmar amb el normal. Després d’un parell de mesos se m’ha regulat.”

L’androcentrisme, l’origen del problema

Fa més d’un any que es va començar la vaccinació, però encara hi ha molta incertesa i confusió sobre les alteracions que el vaccí pot causar en la menstruació. Una confusió que, segons que assenyalen els experts, s’hauria pogut evitar si els assaigs clínics haguessin tingut en compte els possibles efectes en el cicle menstrual. Segons que apuntava la doctora Carme Valls en una entrevista a VilaWeb, l’ús de píndoles anticonceptives en el període dels assaigs clínics també pot haver dificultat les conclusions sobre aquestes alteracions.

“Manca la perspectiva de gènere en recerca”, denuncia Elena Carreras. “No es va pensar que les dones són la meitat de la població i que moltes tenen la regla. L’excusa que això es va fer així perquè hi havia molta pressa no és vàlida, perquè és una cosa que ha passat sempre. En el moment en què es fa visible és quan ens preguntem com pot ser que no se n’adonessin.”

De fet, l’androcentrisme en la recerca mèdica, que implica que s’agafa l’home com a mesura universal a l’hora d’avaluar els possibles efectes d’un vaccí o medicament, és un problema històric que tot just fa poques dècades que es comença a corregir. “Que no es recullin dades diferenciades per sexes és una cosa normalitzada en la medicina”, explica Miriam Al Adib. “S’assumeix l’home com a model d’ésser humà. De fet, fa poques dècades les dones ni tan sols eren als assaigs clínics. A més, tampoc no es té en compte l’especificitat de les nostres hormones, que durant l’edat fèrtil canvien el sistema immunitari, el metabolisme, el sistema càrdio-vascular…”

Tot això implica que en moltes recerques sobre la simptomatologia d’una malaltia o sobre efectes secundaris s’han tret conclusions errònies pel que fa a les dones. S’han atribuït els símptomes o efectes que presenten només els homes a homes i dones, i això ha originat equívocs amb conseqüències nefastes, com ara un infradiagnòstic en les malalties càrdio-vasculars en dones, a més de tractaments inadequats.

L’oblit i el menysteniment de la menstruació ha estat una constant en la medicina, i la pandèmia, lluny de ser-ne una excepció, ha caigut en velles dinàmiques que s’anaven corregint de mica en mica. “Encara que el que passa no sigui greu, si en un prospecte tu poses l’efecte més mínim del món, per què no hi pots posar que passa això amb la regla, per evitar ensurts?”, es demana Miriam Al Adib. En la mateixa línia, Marta Guix explica que, durant i després de les catorze setmanes que va sagnar, no li van donar mai cap explicació gaire completa sobre què passava. “No va ser fins al cap de dos mesos que la ginecòloga no em va dir que creia que no era perillós. L’única opció era deixar-ho en observació, i és una cosa que em trobo des que sóc adolescent. Sempre he tingut problemes amb el mal de regla i la resposta ha estat ‘a veure com va, és normal que faci mal’. Ara hi ha el mateix patró: no et donen una resposta completa.” De fet, experts assenyalen que la menstruació no ha de fer mal, i que per tant no s’ha de llevar importància a aquests dolors.

Un altre bon exemple d’aquest menysteniment és la resposta que la llevadora Laura Cámara va rebre quan va exposar, a partir de la seva experiència professional, que el vaccí podia causar alteracions. Els doctors de medecina preventiva a qui ho va notificar van llevar-hi importància i de seguida ho van atribuir a unes altres causes. Cámara va acabar recorrent a les xarxes socials, on va organitzar una enquesta que va servir per a obrir una investigació a la Universitat de Granada.

I ara, què?

Ara caldrà veure, a partir de les enquestes i estudis que es vagin fent, si finalment les alteracions del cicle menstrual s’inclouen com a efectes secundaris del vaccí. Elena Carreras considera que la qualitat i magnitud de l’estudi nord-americà és suficient per a fer-ho. Carmona, en canvi, creu que encara no hi ha certesa que les queixes comunicades siguin conseqüència directa del vaccí: “No podem dir a les dones ‘sou boges, no teniu raó’, però encara cal acabar d’esbrinar si això és per la vacuna o si hi ha unes altres causes.”

Tant si els nous estudis parlen d’alteracions més greus com si no, tots els experts coincideixen en la importància de la vaccinació per a combatre la pressió a les UCI. Cal esclarir què passa amb el cicle menstrual per a evitar preocupacions i confusió, però també fan una crida a la calma en relació amb la vaccinació. Tot i que encara no hi ha estudis definitius, l’experiència mèdica assenyala que en la majoria de casos no hi ha alteracions greus i les que apareixen sovint s’acaben regulant al cap dels mesos.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes