Una prova que no ens poden arrossegar en la seua decadència

Les tres decisions preses per la Cambra de Comerç de Barcelona són una bona demostració que Catalunya no és la mediocritat de la seua classe política i mediàtica

Vicent Partal
30.06.2022 - 21:40
Actualització: 01.07.2022 - 11:15
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El lector em permetrà que avui manlleve a Ot Bou una part del seu darrer article. A “L’avantatge paradoxal d’una Generalitat feble”, Bou afirma: “Catalunya no és la seva classe política, no és la mediocritat de la seva classe política i mediàtica, ni tampoc és les seves institucions.” I a partir d’ací ens recorda: “La flaquesa de la Generalitat de Catalunya té una cosa bona, al capdavall: si el govern i el parlament no tenen prou força per a articular el país i fer-lo remuntar, tampoc no en tenen per a arrossegar els ciutadans cap al forat negre de la seva decadència.”

Manlleve aquestes paraules perquè em sembla que emmarquen bé les decisions adoptades despús-ahir per la Cambra de Comerç de Barcelona. Són tres decisions de molta profunditat política, en la línia de reduir al mínim les polèmiques “cadires de plata”, de reconèixer de manera oficial el Consell per la República Catalana i l’Assemblea de Representants i, finalment, de canviar l’escut oficial de l’entitat per un de molta més tradició històrica i sense la corona monàrquica.

De les tres decisions m’agradaria cridar l’atenció sobre la primera. Fins ara, dins el plenari de la Cambra, hi seien quaranta membres triats per elecció directa i sis membres elegits per Foment i PIMEC i, a més, hi havia onze cadires ocupades per grans empreses que pagaven –per això es diuen “de plata”– una notable quantitat de diners per seure-hi sense haver de passar per cap votació. Concretament, a hores d’ara aquestes empreses són Banc de Sabadell, Banco Mediolanum, CaixaBank, CriteriaCaixa, Deloitte, el gremi d’Hotels de Barcelona, Indra, Pricewaterhouse Coopers, el RACC, Damm i Aigües de Barcelona.

Hom pot entendre fàcilment que el pes d’aquests onze més sis representants que no passaven per les urnes feia que totes les eleccions fossen condicionades. Perquè per a guanyar, si no eres un candidat del règim, no et calien els 21 vots sobre 40 que serien lògics en estricta democràcia, sinó molts més –per a compensar el pes extra, comprat amb diners, del bloc conservador.

La decisió de reduir aquestes onze cadires a dues –per motius legals no es poden eliminar totes– és un gran pas endavant en termes democràtics i de gestió moderna i avançada d’una institució tan transcendental com la Cambra de Barcelona. Però voldria remarcar que haver-ho fet el mateix dia que es reconeixia el Consell per la República, manifestant-se per tant obertament per la independència, i haver-ho fet al mateix temps que es retirava la corona de l’escut projecta un missatge important: no es fan gests simbòlics, sinó que es va a fons en la tasca de llevar obstacles en el camí per a fer un país diferent, un país millor. I això demana de combinar accions concretes –remoure les cadires de plata de l’ÍBEX– amb gests que ens indiquen quin és el camí de futur i ens alliberen d’aquelles restes del passat que exerceixen un efecte més paralitzador. Fora l’ÍBEX, fora la corona i cap a la república independent, guiats pel Primer d’Octubre.

El contrast d’aquesta actuació amb la mediocritat de la classe política i mediàtica –torne al text d’Ot Bou– no pot ser més estrident. A la cambra saben què cal canviar i ho canvien, sense excuses. Però, a més, saben que per a canviar-ho tot de manera definitiva cal un projecte alliberador de país, que és la independència. I ho diuen i ho remarquen i s’hi apunten. Sincerament,  no m’imagine el govern autonòmic que tenim fent res d’això i encara menys fent-ho amb l’eficàcia, l’elegància i la radicalitat amb què ho ha fet la Cambra, un dels grans símbols de la societat civil catalana. Això és un missatge molt positiu. Perquè posa en relleu que, efectivament, “la flaquesa de la Generalitat de Catalunya té una cosa bona: si el govern i el parlament no tenen prou força per a articular el país i fer-lo remuntar, tampoc no en tenen per a arrossegar els ciutadans cap al forat negre de la seva decadència”.

 

PS. L’altre dia us vaig dir que volia explicar què es podia fer a Catalunya per aprofitar el referèndum d’independència d’Escòcia. Ho faré, però abans hem pensat que valia la pena que una vintena llarga de personalitats independentistes responguessen a la mateixa pregunta. Dissabte trobareu a VilaWeb Paper totes les respostes i serà a partir d’això que diré la meua.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
30.06.2022  ·  22:27

És la diferència entre els empresaris, emprenedors que es guanyen la vida amb els seus mitjans, i una colla d’endollats i escaladors dins d’una burocràcia piramidal, fosca i mediocre. Bona part dels polítics catalans i espanyols pertanyen a la segona categoria.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
30.06.2022  ·  22:41

Benvolgut Vicent: la independència no és cap projecte de país. Me’n faig creus que encara escriguis disbarats d’aquesta dimensió.

Josep Callís
Josep Callís
30.06.2022  ·  22:51

Potser hauríem de plantejar-nos de denunciar als tribunals els polítics de la Generalitat. Sabent com espanya ens escanya, si no fan res, són còmplices de que el futur dels nostres fills es plantegi magre.

Josep Salvador
Josep Salvador
30.06.2022  ·  23:07

Eficàcia, elegància i radicalitat, és el que necessitem per obtenir la nostra llibertat. I sobre tot inteligencia. Més gent com Puigdemont i menys poltrones

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
01.07.2022  ·  00:16

Certament aquests actes de la Cambra van en la línia d’un editorial anterior. Més fets i menys paraules. Ara bé, siguem conscients que els fets tenen més conseqüències que les paraules.
Per contra, elogiar la feblesa de les nostres institucions no és cap bona idea. Debatre així demostra una falta de coneixement notable de la trascendència que té per un país disposar d’una cultura sòlida en temes d’administració de la cosa pública.
Que la inconsistència política actual malbarati la força de l’aparell institucional i administratiu català a base de coľlocats ineptes i prebendes diverses, no ens pot portar, de cap manera, a argumentar que això ja va bé. No és que vagi bé, és que és un suicidi. Construir una bona administració i unes bones institucions als servei dels ciutadans és un esforç titànic d’anys de remar contra corrent.
Destruir-ho, es pot fer en un parell de legislatures i n’hi ha que fa temps que hi estan ocupats.

Jaume Riu
Jaume Riu
01.07.2022  ·  00:55

POLÍTICA DE DRETES I POLÍTICA D’ESQUERRES
La Cambra de Comerç Barcelona fa una política d’esquerres i En Comú Podem fa una política de dretes.
El monotema d’En Comú Podem és anunciar i alegrar-se de fer coses populars, i fer-ho abans que els altres, però sense justificar mai com es finançarà la millora social o mediambiental de forma sostenible, perquè en realitat no existeix el retorn just dels impostos, i els beneficis de les empreses de l’Ibex-35 segueixen en mans de 400 famílies dominants. És doncs una política conservadora de dretes feta des d’una formació d’esquerres.
Dels gran temes com superar la monarquia instaurada -que no restaurda- pel dictador Franco, i superar el règim del 78 que amb una economia extractiva fa cada cop més grans les diferències socials, d’això ni una paraula des d’En Comú Podem. De re-nacionalitzar les grans empreses privades i els bancs que eren públics, tampoc ni una paraula tot i l’ocasió de ser decisius a Madrid per mantenir el govern del regne d’Espanya.
Ni una paraula per condemnar el genocidi cultural que pateix Catalunya, i no tenen cap intenció de recuperar la legalitat republicana que ens van prendre amb un cop d’estat militar, amb bombardejos sobre la població civil i quaranta anys de dictadura.
No ser independentista i no fer la revolució per canviar l’estructura de l’estat des dels fonaments, és una política de dretes, i que la Cambra de Barcelona faci una política d’esquerres és un indicador potent de la salut de Catalunya.

Maria Rosa Biadiu
Maria Rosa Biadiu
01.07.2022  ·  05:31

És molt encoratjadora la postura de la Cambra, és allò que vàrem repetir tantes vegades l1 octubre: No tenim por! Envers la postura del nostre Govern : qui dia passa any empeny i tan contents.

Josep Segura
Josep Segura
01.07.2022  ·  06:15

Sí, però al govern i al parlament que ens estan portant al ‘forat negre de la seva decadència”, la gent els segueix votant.
Som catalans, noi, amb tot el que això significa, les conseqüències que ens ha portat en el passat, en el present i en el futur.

Carles Serra
Carles Serra
01.07.2022  ·  07:47

Gràcies Vicent per l’encertada editorial d’avui; com molt bé diu el Sr. Josep Usó 22:27, és la diferència entre els emprenedors i populistes, que una majoria viu d’aquest sistema franquista i corrupte espaÑol; per cert, molts records en el revolucionari Herrera, que anava amb bicicleta cada dia a l’oficina de la menjadora del sistema, ara col.loquedet a un ministeri que li ha fet a mide el gobierno progresista y de izquierdas; en fi.

Jordi Martí
Jordi Martí
01.07.2022  ·  07:48

Senyor Pere-Andreu Ubach, expliqui el seu projecte si és que en té algun. Gràcies!

Joan Anton Mencos
Joan Anton Mencos
01.07.2022  ·  08:35

Lamentablement, a partir d’avui tornarem a veure com la màquina repressiva de Ñ es posa en marxa per vies judicials contra la direcció actual i anterior de la Cambra.

Josep Salart
Josep Salart
01.07.2022  ·  08:50

Jordi Marti, torni a llegir el finíssim i excel.lent comentari del senyor Ubach.
Tot seguit, aprofiti per anar al racó de pensar i que no el molestin durant un momentet.

Pep Agulló
Pep Agulló
01.07.2022  ·  09:04

Vaig trobar clarivident la reflexió d’Ot, que es complementa molt bé amb l’exemple de la Cambra.

Un mal govern no ens pot fer pensar que la burocràcia és un concepte negatiu, innecessari, quasi una patologia organitzativa… Tot depèn de la política que hi ha al darrere… A voltes d’ineptitud tapa o complementa la feblesa política.

PS. Independència: projecte de país, de tots els projectes de país.

Joan López
Joan López
01.07.2022  ·  09:23

Fem una llista de qui lluita per Catalunya i qui s’aprofita de Catalunya.
Els catalans sempre han sigut comerciants,negociants,d’arrivar a acords mitjan la paraula,això i altres coses es fan ser el que som. Lo de la cambra de comerc es una molt bona noticia, en contraposiciò de un president de la generalitat que fa vergonya aliena.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
01.07.2022  ·  09:56

Hem de forçar eleccions al Parlament com sigui. No podem esperar a febrer de 2025. L’actual Govern és un desastre.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
01.07.2022  ·  10:30

La Cambra de Comerç, un exemple a seguir; gent que segueix la democràcia del poble. Molt diferent dels vividors que manen que segueixen la corrupció de l´èlit.

Ferran Martínez
Ferran Martínez
01.07.2022  ·  10:32

La independència és imprescindible per a qualsevol projecte de país. Les persones el podran decidir només si som independents

Aleix Gaus
Aleix Gaus
01.07.2022  ·  11:10

Lo que no fan els politics del govern autonómic ahir ho va fer la CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA amb una gran valentia per tant és una bona lliço als politics que tenim. Felicitats ja que és un gran pas endavant som-hi el nostre camí és la independéncia

Francesc Casas
Francesc Casas
01.07.2022  ·  11:16

Aquesta acció de la Cambra de Comerç és un fet que fa creure en el nostre pais, que -en l’actual moment- de posicionaments derrotistes n’anem ben sobrats.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
01.07.2022  ·  11:20

Pere-Andreu Ubach: O no l’entenc o potser no s’ha explicat bé. Crec que la independència és un projecte prioritari a assolir per a un País no independent.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
01.07.2022  ·  11:30

Els comentaris de Pere-Andreu Ubach i de Rabha Hmmane afirmen que la independència no és un projecte de país. Correció: potser no ho és ENCARA. Però si la minoria que hi creu, com ara la Cambra, va demostrant-ne la necessitat potser s’hi apuntarà prou gent per esdevenir majoritari. I res de devaluar-ne la importància. Pels convençuts ja és un projecte de país, que cal compartir amb molta més gent. Cal aprendre dels bolcheviks primigenis (bolchevik vol dir majoritari), que malgrat ser menys de la quarta part dels mencheviks (minoritaris) es van autoatorgar el nom de majoritaris i amb un treball incansable als soviets van acabar essent ampliament majoritaris en la revolució d’octubre de 1917. M’avanço a indicar que no deixaré mai de condemnar el terror de les purgues que van venir més tard; simplement vull remarcar que la fe en el propi projecte és el primer pas per fer-lo triomfar.

Gerber van
Gerber van
01.07.2022  ·  13:17

Celebro que la Cambra de Comerç de Barcelona hagi fet aquests passos i desitjo sincerament que altres entitats ho segueixin. Penso, per exemple, en les organitzacions professionals com els Col·legis d’Enginyers, Metges, Gestors i, molt probablement, per últim però no menys important, la d’advocats.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
01.07.2022  ·  16:33

No entenc com els QUINQUIS CAIXABANK I B.SABADELL, que ens van robar als catalans els dos bancs, estan a la Cambra, igual que el QUINQUI GIRO pot esser conseller per Junts, que es qui ens va robar Caixabank i els seus impostos immensos als catalans. Govern de lladres espanyols fins quan Chiquilin Aragones de junqueras

Miquel Riera
Miquel Riera
01.07.2022  ·  16:53

Quant el Govern de la Generalitat amb majoria independentista tingui tant clar com la Cambra de Comerç la seva prioritat, podrem dir que estarem en el cami per assolir l´Independencia

Victor Serra
Victor Serra
01.07.2022  ·  18:16

D’acord amb Melitó Camprubí. Això de la Cambra és una de les poques coses ben fetes que hem fet els independentistes . És un gravíssim error contraposar-ho al Govern i el Parlament . Són les institucions democràtiques roconegudes internacionalment i sense les quals poca cosa podrem fer . Sinó funcionen , la nostra obligació és fer-les funcionar . No carregar-nos-les i encara menys cedir-les a l’enemic . No ens en podem arreglar de cap manera que siguin febles . La realitat és que estariem molt millor si fossin fortes .

Gaspar Coll
Gaspar Coll
01.07.2022  ·  20:02

Quan hom llegeix comentaris sobre el paper poruc de la “burgesia” a l’hora d’assumir la ruptura democràtica per la independència, actes com els recents de la Cambra de Comerç desmenteixen la major. Hi ha una part important del sector empresarial que té les coses clares: el camí cap a la Independència no té sentit de tornada. Són totes les classes populars – els empresaris també- que ens calen per assolir l’objectiu, no hi pot faltar ningú.

Jordi Martí
Jordi Martí
01.07.2022  ·  23:39

Espero, Mònica Roca, que puguis seguir al cap de la cambra mot temps, perquè t’ho mereixes i perquè el país ho necessita. Moltes gràcies.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes