Un jutjat social reconeix per primera vegada l’amiant com a causa de la mort d’un treballador del metro de Barcelona

La sentència diu que l'home va estar en contacte amb l'asbest durant vint anys sense protecció ni controls sanitaris

VilaWeb
Redacció
29.07.2022 - 15:22

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El jutjat social número 8 de Barcelona ha dictat la primera sentència que atribueix la mort d’un ex-treballador del metro de Barcelona a l’exposició a l’amiant al lloc de treball. La resolució estableix que l’origen del mesotelioma que li va causar la mort l’any 2019 va ser estar en contacte amb l’amiant durant més de vint anys mentre desenvolupava les seves tasques professionals, entre els anys 1988 i 2008. L’home era auxiliar tècnic de manteniment i reparació de sistemes elèctrics i estava adscrit a la unitat del sistema digital de dades i veu tant als combois de transport com a les instal·lacions ferroviàries, especialment als túnels.

Per això, la sentència reconeix que la mort va ser per malaltia professional i concedeix la pensió de viudetat del 100% a la seva dona. La companyia TMB ja ha anunciat que recorrerà la decisió. Per primera vegada, una sentència judicial considera acreditat que l’exposició a l’amiant present tant als combois com a les instal·lacions del Metro de Barcelona, especialment als túnels, és responsable de la defunció d’un extreballador de l’empresa municipal de transport suburbà. Així ho considera acreditat el jutjat social número 8 de Barcelona que assenyala amb contundència que el contacte continuat amb l’amiant és “amb gairebé absoluta certesa” l’origen del mesotelioma pleural que l’any 2019 va acabar amb la vida del treballador, que entre els anys 1988 i 2008 va treballar al Metro, primer com a auxiliar tècnic en instal·lacions elèctriques i posteriorment com a especialista del servei digital de veu i dades, “en contacte directe amb els combois i amb els sistema elèctric del Metro de Barcelona”.

La sentència acull l’argument de la demanda presentada per Col·lectiu Ronda en representació de la família, que assenyala que el difunt “va estar en contacte amb l’amiant durant més de vint anys, sense cap protecció ni control mèdic, sent la causa de la defunció un mesotelioma pleural maligne, malaltia que consta com a professional en el llistat de malalties professionals”.

Sobre la presència d’amiant als combois i les instal·lacions del suburbà barceloní, el magistrat recorda que un informe d’Inspecció de Treball “conclou que l’empresa demandada reconeix la presència d’amiant i materials amb amiant a les instal·lacions i túnels del Metro, motiu pel qual des de l’any 1987 es realitza una gestió de l’exposició a l’amiant”, i que aquests materials “han estat presents als combois ja sigui als motors o a les sabates de fre, cosa que implicava l’emissió de fibres d’amiant a l’ambient, especialment als túnels”. De fet, l’any 1990, una avaluació higiènica per determinar els nivells de contaminació ambiental per pols i gasos als túnels del Metro de la capital catalana va establir la presència a l’aire “d’amiant aportat pel desgast en el decurs del temps de les antigues sabates de fre i per l’ambient exterior a través de la ventilació” així com també “consta la presència d’amiant en diferents aïllants de components elèctrics”.

Deixar de negar l’evidència

Àlex Tisminetzky forma part de l’equip d’advocats de Col·lectiu Ronda juntament amb Mireia Garcia, responsable de la demanda pel reconeixement del caràcter professional del mesotelioma causant de la mort de l’extreballador del Metro. Pel lletrat, aquesta primera sentència “esdevé una fita històrica en la lluita dels treballadors del Metro de Barcelona per obtenir el reconeixement que mereixen les patologies causades per l’amiant que els afecten i que els poden afectar en el futur, atesos els llargs períodes de latència de les malalties que tenen origen a l’exposició a l’asbest”. Malauradament, tot i haver obtingut una sentència favorable pionera, l’advocat considera que “és vergonyós que només en temps molt recents Metro de Barcelona hagi començat a admetre no pas la seva responsabilitat sinó la mera presència d’amiant als combois i les instal·lacions, al contrari del que han fet durant dècades negant la seva existència”.

“És inversemblant que es continuï negant que els treballadors del Metro han estat exposats a les fibres d’amiant, sovint sense formació, protecció adequada ni revisions mèdiques. I estem segurs que aquesta sentència és només la primera de moltes que estan per arribar”, afirma l’advocat de Col·lectiu Ronda.

Per la seva banda, en un comunicat, TMB ha recordat que la sentència no fa cap retret a les mesures de seguretat de l’empresa, que ha anunciat que pensa recórrer. La companyia recorda que fa més de trenta anys que té un pla per retirar tot l’amiant, del qual ja ha retirat el 75% del material a les instal·lacions. Pel que fa als trens, a la tardor es posaran en servei els nous trens de la sèrie set mil i això eliminarà tot l’amiant del material mòbil. A més, té un pla de salut laboral que fa controls exhaustius a tots els treballadors i reubica els casos necessaris.

TMB diu que la sentència no ha tingut en compte els anys que el treballador va ser empleat d’altres empreses, del 1959 fins que va entrar al Metro. A més, recorda que un informe d’Inspecció de Treball no va poder determinar una exposició del treballador a l’amiant superior a la reglamentària. El lloc de treball de l’empleat no va estar considerat de possible exposició a l’amiant.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €