Un dia ple de males notícies per a Rajoy

Jo vinc de posar enganxines del Sí i amb els companys estem preparant un equip per enganxar cartells als pirulís. L’ambient que es respira és que anem a totes.

És molt interessant. La Guàrdia Civil, que temps enrere va veure la seua imatge de totpoderosa esmicolada en esser retinguts els seus membres al parlament i a la Generalitat (desarmada, custodiada i posats en modo “espera que ja t’avisaré”) ara s’ha trobat en una situació semblant però aturada pel poble. Ferm, però festiu. Els seus mitjans de propaganda (ells en diuen informatius) ja no saben què més dir. El Parlament de Madrid s’esquerda i es va fent evident la impotència del poder central, mentre ací es van passant les hores i els dies. Ara mateix, només en resten deu per al final de setembre. I l’endemà el referèndum. Recordeu quan dies enrere vaig recordar aquells comptes enrere de la època del programa Apol·lo? Doncs ja comencem amb el final del compte enrere: Deu.

Terrassa ha estat de sempre una terra de lluitadors de la classe treballadora i les vagues històriques que s’han fet ho testifiquen i ahir van recuperar aquest esperit per lluitar per la democràcia que el govern espanyols i els seu còmplices judicials, ens volen impedir. L’actitud de la població de Terrassa ens ha de servir d’exemple quan es torni a produir un fet semblant sense por de fer el possible per tal que el robatori de material del referèndum no els surti gratis.

A banda de la pressió internacional contra l’estat d’excepció encobert que cada dia va a més, i que aconsegueixin que el govern que l’aplica es trobi cada dia més sol –tret del PP 2.0- i més qüestionat. Lamentable també que a l’Hospitalet mentre la policia local requisa els cartells a favor del referèndum, no toqui els fets pels unionistes encontra de la seva celebració, aquesta és una altra mostra de la “democràcia” espanyola que és la que hi haurà si no guanyem.

Vist com van les coses, poden concloure que malgrat els atacs, aconseguirem votar perquè la feina es va fent ben feta i cada dia que passa ens acosta inexorable a la diada on tot serà possible.

Pregunto en referencia a Unipost Terrassa: Cal enviar les notificacions en paper? No ens convé donar peu a aquest tipus de situacions…amb emails (no se si es permés) s’hagues pogut evitar.

Bona noticia per Rajoy.

En un referèndum popular a Lleida on es podia votar transgènics SI o NO els mossos van fer retirar les urnes.
Ahir es van posar a reforçar la guàrdia Civil.

Algú hauria d’aclarir-nos alguna cosa. No creieu?

Galiza: actos em Santiago e Corunha a favor do referendo e proibiçom de um acto polo governo municipal do PP em Ribeira (Corunha)

http://www.sermosgaliza.gal/articulo/politica/referendo-vaise-facer-todas-garantias/20170919201024061446.html

http://praza.gal/politica/15003/primeiros-actos-en-apoio-do-referendo-catalan-en-galicia-e-primeiro-veto/

Per repartir les targetes censals, es podrien repartir per zones geogràfiques i que voluntaris s’encarreguessin de portar-les a les bústies de la gent.
Ho podrien organitzar les entitats sobiranistes, ANC, Omnium. AMI, etc. crec que en 24 hores es podrien trobar els voluntaris necessaris.
Altra cosa son les comunicacions per anar a una mesa, suposo que aquestes entregues han de ser amb acusament de rebut i s’hauria de buscar un altre sistema.

Veient que aquesta gent actuen com sempre, és a dir amb premeditació nocturnitat i traïdoria, i havent comprovat que quan hi ha moltes persones enganxant cartells o fent “bustiades”, no ataquen ( no pas per por a la resposta ja que saben perfectament que som pacífics, sinó per les fotos que ja corren per tots els diaris del món), jo crec que els repartiments s’haurien de fer en grups de voluntaris i, sobretot sense propaganda i sense castells de foc. Sovint ens perdem per tanta “cura democràtica” i tanta sinceritat amb l’enemic, que arribem a semblar beats, i això m’emprenya. Davant l’atac d’un os, si et planteges el contraatac amb molta mesura i delicadesa, segurament t’enduràs més d’una i de dues esgarrinxades. Admiro el nostre govern, que fins ara ho ha fet tot amb amb astúcia i genialitat molt notòria, per tant imagino que l’edició de les targetes i el seu repartiment s’hagi fet com a mínim a dos-centes empreses simultàniament, perquè de tant en tant en trobin unes quantes i en la seva fatuïtat s’asseguin i beguin força per a celebrar el seu gran èxit. Això els hi va molt. El celebrar, encara que ningú sàpiga el què, els agrada molt.

No pot sortir malament. Aquesta vegada estem aconseguint vèncer la bèstia perquè li hem perdut la por, amb la seva agressivitat ha demostrat que és molt menys intel.ligent del que molts creien. L’1 d’octubre tots a votar SÍ per sempre més!!!

Tal com he llegit via xarxes socials, cal recordar que :

Eslovènia va fer un referèndum “il·legal” el 1990.
El 1991 va declarar la independència.
El 2004 entrava a la UE.
El 2008 presidia la UE.
El 2017 eliminava Espanya de l’Eurobasket… i guanyava la final.

Em preocupen les notificacions als que hem de configurar les meses. Per lo demés, cert és que va ser un mal día per Rajoy. Haurem de seguir forts i obstinats, queden pocs dies però es faran eterns!

Us contaré unes petites coses de la tarda d’ahir a la plaça Can Bruixa (a la boca de la parada del ‘metro’ ‘Les Corts’). Espero que us augmenten (encara més) l’ànim:

Es el cas que la ANC havia de posar una paradeta per a vendre i repartir propaganda. Hi vaig anar per a comprar-los alguna coseta. Tot caminant em vaig creuar amb un parell de guàrdies urbans que anaven patrullant per la zona i que observaven de lluny lo de la paradeta; després els ho vaig comentar als companys i que jo em quedaria amb ells per el que calgués si de cas s’atansessin els guàrdies o algun intrús no desitjat. Però, aquella parella de guàrdies es van fer fonedissos, ni rastre (carall d’aprensius algun de vosaltres amb la guàrdia urbana!). I, Colau, ja que t’assegurem la cadira si els del psc, perdó, psoe, t’ho posen difícil espero que també ens serveixis d’alguna cosa.

Mentre tant, els nois i noies de la paradeta, en total 3 ó 4, anaven atenent les vendes i entregant fulletons als vianants (uns els acceptaven i uns altres els refugien). Nosaltres donàvem respostes als dubtes d’alguns; inclús una unionista, mig furibunda, ens volia convèncer a nosaltres; ja veus tu, quina gracia!

Algú de la paradeta em va comentar que, en la línia de les meves pròpies idees i de la meva penosa experiència del 9-N, hi havia un projecte ja molt avançat i amb algun partit polític de que per a la votació i les urnes hi hauria equips amb suficient nombre de persones de manera permanent i en torns, que des de el dia previ i la totalitat del dia mateix de la votació vetllarien de que ningú no s’emportés cap urna. Es clar que els vaig dir que jo formaré part en el que faci el cas a la urna que em pertoqui; i que deixo a la discrecionalitat de cadascú el possible us de cadenes per a tot el que calgui.

Els vaig comprar un objecte de 2 € i posant-los un billetet de cinc euros a la caixeta.

Tot amb la meva idea de que el que jo faig es poca cosa però que ni ha molts milers que fan també alguna cosa i que entre tots sumem moltíssim. I amb la secreta il•lusió de que aquestes modestíssimes aportacions meves indueixen també a moltes altres persones. Ens calen menys xerrameques i més accions pràctiques, nois (i noies).

Ah, se m’oblidava, Vicent; una d’aquelles companyes, Assumpta, em va dir que al començar el dia el primer que feia era llegir el teu editorial, i que l’esperava amb ganes. Li vaig contestar que em consta que en aquest cas hi estem molts més dels que potser es pensa el mateix Vicent. Segueix així, Vicent, no paris…

Com l’Andreu Fàbregas jo també cada mati llegeixo l’editorial d’en Partal, i si puc fer un comentari aquí es perquè ara soc col·laborador, mes que tot per poder llegir els vostres comentaris, a vegades tant interessants com el mateix editorial.
No seria el moment, donat la excepcionalitat actual, de que aquests comentaris els podes llegir tothom?.

Més significativa, en la mateixa línia d’aquesta informació vostra, és per mi la convocatòria –de la qual no en sé veure notícia a “Vilaweb”– d’una concentració per dimecres (avui per al lector) a les vuit del vespre al davant de la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10 de Barcelona), amb el lema “Per la llibertat de premsa i per totes les llibertats”. La convoquen vuit organitzacions de professionals de la informació, entre elles el Grup de Periodistes Ramon Barnils, el Sindicat de Periodistes de Catalunya, l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català i l’Associació Catalana de Premsa Comarcal, a l’entorn d’un manifest que podeu trobar aquí, amb la relació completa de firmants i convocants http://www.grupbarnils.cat/freepresscatalonia/ S’hi han adherit fins al moment de redactar aquesta nota, 138 organitzacions i mitjans –entre ells “Vilaweb”–, a més dels convocants, i més de 1.800 persones. Curiosament –no sé si dir, significativament, però no tinc més informació al respecte– hi falta el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Mai des del temps que el jutge De l’Olmo va fer tancar el diari basc “Egunkaria” havíem vistcut a Catalunya una reacció solidària d’aquest abast en defensa de la llibertat d’expressió.

Una altra notícia, potser no tan rellevant com les que remarques Vicent, però de la qual no sé trobar notícia a « Vilaweb », tot i que em sembla molt important: la convocatòria –de la qual no en sé veure notícia a “Vilaweb”– d’una concentració per dimecres (avui per al lector) a les vuit del vespre al davant de la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10 de Barcelona), amb el lema “Per la llibertat de premsa i per totes les llibertats”. La convoquen vuit organitzacions de professionals de la informació i mitjans de comunicació, entre elles el Grup de Periodistes Ramon Barnils, el Sindicat de Periodistes de Catalunya, l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català i l’Associació Catalana de Premsa Comarcal, a l’entorn d’un manifest que podeu trobar aquí, amb la relació completa de firmants i convocants http://www.grupbarnils.cat/freepresscatalonia/ S’hi han adherit fins al moment de redactar aquesta nota, 138 organitzacions i mitjans –entre ells “Vilaweb”–, a més dels convocants, i més de 1.800 persones. Curiosament –no sé si dir, significativament, però no tinc més informació al respecte– hi falta el Col·legi de Periodistes de Catalunya, davant la seu del qual es convoca la concentració No n’hi ha precedent d’aital magnitud des de les mostres solidàries quan el jutge Del Olmo va ordenar tancar el diari basc “Egunkaria”.

Ahir Vicent el vaig enviar massa tard.
El exemple de Terrassa és molt encoratjador perquè ens porta ha entendre i copsar, que la situació es aquesta, lluitar pacíficament per defensar els nostres drets. Que tinguem ben clar que el procés que acaba i comença el 1 d’octubre, ha d’estar presidit per questa mobilització general i permanent allà on és requereixi, si ens volen prendre els cartells i els clavells, cap problema, ens quedarà sempre el somriure.
Joan Ortí