El turisme en massa amenaça d’eliminar els massais de Tanzània

  • El govern de Tanzània vol expulsar-los de les seves terres ancestrals, al nord del país, per fer espai per al turisme de luxe i la caça

VilaWeb
Redacció
14.06.2022 - 13:42
Actualització: 14.06.2022 - 16:19

Més de 150.000 massais podrien ésser expulsats de les seves terres ancestrals al nord de Tanzània, en què fa segles que viuen, per a fer espai per a la caça i el turisme de luxe. És la culminació d’una llarga campanya de repressió, sovint violenta, per part del govern tanzà contra aquest poble semi-nomàdic de l’est de l’Àfrica, que s’enfronta ara a la desaparició forçada del seu estil de vida tradicional en mans dels grans interessos turístics del país.

Els Massais han viscut durant centenars d’anys a les terres que avui formen part de Loliondo, propera al reputat parc nacional del Serengeti, i de l’àrea de conservació natural de Ngorongoro, patrimoni mundial de la UNESCO. Tot i aquest llarg historial, tant el govern de Tanzània com la UNESCO coincideixen a assenyalar que la presència del poble Massai a Ngorongoro en suposa una greu amenaça per a la biodiversitat natural, i consegüentment demanen d’expandir l’àmbit de l’àrea de conservació protegida. La mesura, que s’ha d’implementar gradualment al llarg dels propers cinc anys, comportaria l’expulsió dels més de 80.000 Massais que hi viuen.

A Loliondo, prop de la frontera amb Kènia, uns 70.000 Masai més s’enfronten al desallotjament per a fer espai per a les activitats d’una companyia del sector de la caça dels Emirats Àrabs Units. El govern tanzà va publicar-ne l’ordre de desallotjament l’any passat, però l’operació fou aturada després que es revelés que agents governamentals havien intentat d’intimidar els Massai que viuen a la zona perquè en marxessin. Els afectats denuncien que les autoritats tallen arbitràriament el subministrament d’aigua i electricitat per tal d’instar els habitants que queden a Loliondo a marxar-ne.

El passat febrer, vuit comissaris especials de l’ONU van expressar preocupació pels plans del govern tanzà, que considera que els Massais no tenen cap dret sobre les seves terres ancestrals perquè tot terreny sota jurisdicció de l’estat tanzà és en última instància propietat del president, no pas d’aquells qui l’habitin.

Més enllà del xoc del desallotjament, els Massais temen que els plans del govern resultin en la seva desaparició definitiva com a poble, atès que el seu estil de vida pastoralista està estretament vinculat a les terres en què han viscut tradicionalment. Milers de Massais, de fet, han escrit a la UE i els Estats Units en cerca de suport en la seva lluita contra els plans del govern tanzà. “Continuarem resistint aques llarg assalt sobre els nostres drets i la integritat ecològica de la nostra terra. És per això que els demanem que alcin la veu contra aquests abusos i ens ajudin a prevenir l’extinció del nostre poble”, diu la carta remesa a Brussel·les i Washington.

Menstrestant, la repressió contra els Massais continua. La setmana passada, el govern tanzà va obrir foc contra un grup d’activistes Massais que protestaven a Ngorongoro contra els plans del govern, causant almenys deu ferits, alguns dels quals greus. L’escena, enregistrades pels manifestants i publciades a les xarxes, suscitaren l’ira del líder opositor Tundu Lissu, que en una piulada demanà la intervenció de la comunitat internacional “per a acabar amb aquestes violacions dels drets humans i fer rendir comptes al govern.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any