Josep Linuesa

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Diumenge l’actor Josep Linuesa va escriure un piulet. “Amics, en tinc cinquanta-quatre, sóc actor i fa més d’un any que no tinc feina.” Demanava ajuda; havia decidit d’obrir un canal a YouTube, per cercar una alternativa per a sobreviure, i necessitava un mínim de mil subscriptors perquè el seu compte pogués començar a ser rendible.

“Esperava que cliquessin cinquanta o seixanta amics. Això ja em semblava un gran èxit.” Però de cop va aparèixer la màgia de Twitter, i la gent el va fer viral. L’endemà passat el canal ja té més de 27.000 subscriptors. “Això era inimaginable. Feia un mes que l’havia estrenat i no acabava d’arrencar. Vaig pensar que un piulet podia animar-ho una mica. Vaig escriure-ho per si algú em podia ajudar. Però no esperava aquesta reacció.”

Es mostra emocionat de la resposta de la gent. “És impressionant la quantitat de missatges que he rebut arran del tweet. N’hi ha tants, que he estat incapaç de mirar-los tots. És brutal la reacció de la gent. M’han caigut llàgrimes llegint-los. No sabia que la gent es recordava tant de mi. No era conscient que la meva feina havia tocat sentimentalment tanta gent. Descobrir-ho és reconfortant.”

Ara ja fa gairebé dos anys que Linuesa va anar a viure a Mèxic. Hi va anar amb la seva parella, Mònica Corral, que també és actriu, per provar sort. Al principi les coses anaven bé. De seguida va trobar feina en una producció a Telemundo. Però la pandèmia ho va canviar tot. El sector de la cultura es va paralitzar de cop. Malgrat tot, van decidir de quedar-s’hi. “Tampoc és que a Barcelona o a Madrid les coses vagin millor. Ens trobaríem amb la mateixa situació. L’avantatge és que aquí podem viure més econòmicament. No necessitem tants diners per a menjar, estem a vint-i-cinc graus i per tant no cal calefacció, els lloguers són més barats… Aquí podem estirar una mica més els nostres estalvis.”

Però els estalvis tenen un límit. I Linuesa i la seva parella van fer un pensament. “No podia quedar-me a casa plorant o esperant una oportunitat. Els estalvis van baixant i no vull arribar al límit. Nosaltres som creatius. Quan treballava a Barcelona o Madrid escrivia obres de teatre. Engegàvem projectes a partir de zero. Aquí fer això és molt més complicat. I més ara, amb la pandèmia. No conec prou el sector, no tinc cap entorn. De manera que, com que això no era possible, vam pensar a provar YouTube“.

Ara riu quan mira enrere. “Hem estudiat molt. No en teníem ni idea, d’aquest sector. No sabíem ni fer funcionar una càmera. Però amb esforç i dedicació hem aconseguit de dur endavant els nostres projectes.” Tanmateix, encara els falta molt per a aprendre, diu. “Ara ens hem d’espavilar, perquè hi ha molta gent esperant el següent vídeo. Cal que ho fem bé. De nosaltres depèn continuar creixent. Cal continuar guanyant subscriptors, però ara no per solidaritat sinó perquè els agrada això que fem.”

I no s’equivoca. Ara cal que la gent comenci a consumir els seus productes, perquè amb els subscriptors no n’hi ha prou. Només si es reprodueixen els vídeos YouTube els oferirà la possibilitat de posar-hi anuncis. És l’única manera de guanyar diners en aquesta plataforma. Com diu Linuesa, aquest camí serà més fàcil amb l’ajuda d’aquests 27.000 subscriptors que s’han afegit al projecte per donar-li un cop de mà.

Al seu canal, Linuesa ensenya Mèxic. Ho fa amb so ambient i passejant-se pels carrers. Transportant-nos a aquells espais, ara que no hi podem viatjar. I ell no és pas l’únic que s’ha llançat a l’aventura. La seva parella, Mònica Corral, també ha creat un canal. Ella també ensenya Mèxic, però a partir d’una altra òptica. Volen mostrar que el seu país d’acolliment és molt més que no pas allò que es veu en les típiques pel·lícules americanes.

Ara mateix la situació a Mèxic continua essent complicada. “Estem molt malament. Aquí tot va per semàfors, i ara hem tornat al vermell. Això vol dir que ho han tancat tot, encara que aquí no sigui possible un tancament complet. L’altre dia el president va sortir a dir: ‘Qui s’ho pugui permetre que es quedi a casa.’ I és exactament això. Cal ser conscient que a Mèxic hi ha molta gent que no s’ho pot permetre. Han de sortir al carrer a vendre perquè viuen al dia. Això fa que la pandèmia encara sigui més complicada.”

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.