‘Tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació…’: la llei internacional com a base del referèndum

  • L'estat espanyol ha signat texts internacionals que l'obliguen a respectar el dret d'autodeterminació, invocat per la Generalitat com a font de legitimitat del referèndum

VilaWeb

Redacció

03.07.2017 - 22:00

El dret d’autodeterminació dels pobles és un dret reconegut internacionalment. Amb el pas dels anys se n’ha anat definint l’aplicació i ha deixat de ser un dret limitat a les situacions colonials. Tots els estats membres de les Nacions Unides resten obligats a adoptar-lo des del moment que accepten les normes de les Nacions Unides com a normes superiors dins l’ordenament jurídic propi. La constitució espanyola, l’admet de manera explícita en l’article 10.2.

«Títol I. Dels drets i dels deures fonamentals. Article 10.

[…]

2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix que s’interpretaran de conformitat amb la Declaració universal de drets humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.»

Hi ha dos texts fonamentals que l’estat espanyol ha signat i que es troba obligat a acceptar. Principalment, el capítol primer de la carta fundacional de les Nacions Unides

«Els propòsits de les Nacions Unides són:

[…]

2. Desenvolupar entre les nacions relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinació, i prendre totes aquelles altres mesures adequades per a enfortir la pau universal.»

Però aquest text va ser molt desenvolupat i matisat pel Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, signat per les Nacions Unides el 16 de desembre del 1966. Diu:

«Article 1.

1. Tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació. En virtut d’aquest dret, determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.»

És interessant de remarcar que aquest mateix article, en l’apartat tercer, estableix que tots els estats que signen el pacte, ‘incloent-hi’ (és a dir, no solament) els que tenen responsabilitats d’administrar territoris no autònoms, han de promoure l’exercici del dret d’autodeterminació.

3. Els estats que formen part d’aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret d’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides’.

El 1960 Espanya també va signar la Declaració sobre l’Atorgament de la Independència als Pobles i Països Colonials. Però la validesa d’aquesta declaració aplicada al cas català és més discutible. És cert que s’hi diu que tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació, però fa referència a un marc restrictiu, limitat als pobles colonitzats, que a més són objecte d’una llista oficial de casos. Aquesta declaració es va signar el 1960 i l’article segon diu::

«Tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació; en virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatus polític i procuren lliurement per llur desenvolupament econòmic, social i cultural.»

Aquesta declaració ha estat molt controvertida, perquè segons alguns estats significa que el dret d’autodeterminació només es pot aplicar a països colonitzats. L’evidència dels fets ho contradiu, car molts estats no colonials incorporen en la constitució el dret d’autodeterminació com a font de legitimitat.

És el cas d’Eslovènia:

«Eslovènia és un estat de tots els seus ciutadans i es fonamenta en el dret permanent i inalienable de la nació eslovena a l’autodeterminació.»

O també de Portugal:

«Portugal reconeix el dret dels pobles a l’autodeterminació, a la independència i al desenvolupament, com també el dret d’insurrecció contra totes les formes d’opressió.»

O el del Paraguai:

«La República del Paraguai, en les seves relacions internacionals, accepta el dret internacional i s’ajusta als següents principis: la independència nacional; l’autodeterminació dels pobles…»

O el de Sud-àfrica:

«El dret del conjunt del poble de Sud-àfrica a l’autodeterminació, tal com es manifesta en aquesta constitució, no exclou, en el marc d’aquest dret, el reconeixement de la noció del dret d’autodeterminació de qualsevol comunitat que comparteix una cultura comuna i l’herència de la llengua, dins una entitat territorial en la república o en qualsevol altra forma.»

Fins i tot Alemanya invoca el dret d’autodeterminació per a justificar la reunificació dels dos estats alemanys:

«Els alemanys dels estats de Baden-Württemberg, Baviera, Berlín, Brandenburg, Bremen, Hamburg, Hessen, Baixa Saxònia, Mecklenburg – Pomerània Occidental, Rin del Nord – Westfàlia, Renània-Palatinat, Sarre, Saxònia, Saxònia-Anhalt, Slesvig-Holstein i Turíngia han assolit la unitat i llibertat d’Alemanya per mitjà de la lliure autodeterminació.»

Així doncs el debat sobre si l’autodeterminació es pot aplicar a una nació no colonitzada en el sentit més clàssic de la paraula és un debat caduc. I encara cal remarcar la importància de la sentència del Tribunal Internacional de Justícia sobre Kossove, del juliol del 2010, que va servir per a tancar el debat definitivament. El tribunal deixa clar que no hi ha cap norma legal internacional que prohibeixi una declaració d’independència. I va molt més enllà, perquè afirma que fins i tot una declaració unilateral, si no viola els drets humans, és acceptable: ‘No hi ha cap prohibició contra la unilateralitat en sí.’

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem