El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre a Catalunya s’han perdut 223.700 llocs de feina en aquest període. Però la xifra de desocupats ha pujat només de 61.300 persones. On són els qui falten? Si mirem l’EPA de tot l’estat espanyol, la situació encara és més sorprenent. S’han perdut 1,07 milions de llocs de feina i l’atur ha augmentat només de 55.000 persones. On són? Crec que aquest és el punt principal que cal analitzar de l’EPA d’aquest trimestre, completament marcada pels fets anormals que ha causat la pandèmia en el mercat laboral. I, tot s’ha de dir, per la metodologia i les definicions pròpies que fa servir l’EPA, seguint les normes de l’OIT i l’Eurostat.

Oficialment, la població ocupada a Catalunya decreix un 6,5% intertrimestral el segon trimestre del 2020 i se situa en 3.227.500 persones. Ara bé, aquesta xifra no inclou els afectats per un ERTO amb suspensió d’ocupació, que es consideren ocupats mentre existeixi una garantia de reincorporació al lloc de feina quan acabi el període de suspensió. Per tant, en aquests 3,2 milions d’ocupats, hi ha una xifra, que ara com ara desconeixem, que tenen el lloc de feina pendent d’un fil. O hi ha una pròrroga en els ERTO o molts acabaran a l’atur, i alguns potser ja hi són. Per acabar d’embolicar la troca, una part dels treballadors amb ERTO ara treballen amb reducció de jornada i la seva situació es reflecteix en una reducció de les hores efectivament treballades globalment a Catalunya, que han disminuït un 29,8% respecte al mateix trimestre del 2019. Un percentatge molt diferent del 5,9% que han baixat, en un any, els desocupats.

Al capdavall, la comparació entre persones i hores treballades ens diu que el daltabaix a la situació laboral de Catalunya ha estat molt més fort del que es podria pensar mirant només el nombre d’ocupats que han perdut la feina. I això ho veiem també –i d’una manera més complicada– quan analitzem la desocupació. Així, oficialment, la taxa d’atur se situa en el 12,78%, amb un total de 472.900 desocupats. En relació amb el trimestre anterior, l’augment és de 61.300 persones (un 14,9%), amb una diferència de 160.000 treballadors envers els qui han perdut la feina. Ens preguntàvem on eren. Doncs vet aquí l’explicació, no han desaparegut, sinó que els han classificat com a inactius, no pas desocupats. En aquest sentit, podem veure com la població inactiva a Catalunya augmenta de 166.400 persones aquest trimestre, en relació amb el trimestre anterior. Un augment que no tindria explicació si no fos per les definicions de l’EPA.

A l’EPA, perquè una persona que no treballa sigui comptabilitzada com a desocupada estadísticament, s’exigeix el requisit que busqui feina activament i que tingui disponibilitat immediata per a treballar, la qual cosa sembla lògica, perquè d’aquesta manera se la pot diferenciar d’una persona inactiva. Aquesta qüestió, que en circumstàncies normals és un matís tècnic sense més importància, en l’EPA del segon trimestre resulta una qüestió d’enorme interès, perquè hi ha aquesta discrepància tan important entre la pèrdua de població ocupada, l’augment de l’atur i la disminució de la població activa, com acabem de veure.

Sembla lògic pensar que la major part de les persones que han perdut la feina han estat comptabilitzades com a inactives i no com a aturades. De fet, l’INE explica que el confinament i el tancament d’empreses han impedit que moltes persones que estaven disponibles per treballar poguessin buscar feina, i com que no complien les condicions de l’OIT per a ser classificades com a desocupades, quedaven relegades a la categoria d’inactives.

Els analistes de la consultora Randstad han fet un càlcul per al total de l’estat espanyol en el qual arriben a la conclusió que la taxa d’atur real és molt més alta que l’oficial, per aquest motiu. Recordem que l’oficial és del 15,3%, amb un augment de 0,9 punts respecte del trimestre anterior. Què passaria amb la taxa d’atur si la recalculéssim tenint en compte els 1,07 milions d’ocupats que han perdut la feina?, es demanen a Randstad. Doncs calculen que la taxa teòrica, si tots ells fossin a l’atur –de fet estan sense feina i fora dels ERTO– seria d’un 19,27%, quatre punts més que l’oficial. I diuen que ‘reflectiria de manera molt més realista l’impacte en el mercat laboral de la crisi de la covid-19’. Si pensem que, en acabar l’any 2019 era del 13,8%, l’impacte de la pandèmia fins al moment és de 5,5 punts percentuals, pendents de com acabin els ERTO.

I a Catalunya? Aplicant el mateix mètode que la gent de Randstad, he mirat què passaria a casa nostra si es fes aquest mateix càlcul de la desocupació que sembla molt més realista. Recordem que, segons l’EPA, la taxa d’atur al Principat ara és del 12,8%, això són 2,1 punts més que el trimestre passat i 2,5 punts per sota de la mitjana oficial estatal. Doncs bé, em surt que seria del 16,4%, gairebé quatre punts més que l’oficial i uns tres punts per sota de la calculada per Randstad per a tot l’estat. De fet, significaria que el cost en atur de la pandèmia fins ara a Catalunya seria d’uns sis punts en la taxa, si la comparem amb la de finals de 2019.

Crec que assentat aquest punt i amb les xifres que ballen –pels inactius i els ERTO– la resta d’informacions que dóna l’EPA s’han de posar en quarantena, perquè no serveix de gaire fer elucubracions sobre la base d’unes xifres clau, com són l’ocupació i l’atur, la fiabilitat de les quals està ara com ara en qüestió, tal com l’INE mateix posa en relleu en la seva publicació d’avui.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.