La taronja

Prové del sud-est de la Xina, però nosaltres tenim el privilegi de tenir els millors tarongers al litoral valencià.

Ens aporta minerals, potassi, magnesi, calci i fibra.

És rica en vitamines com l’àcid fòlic (imprescindible per a les embarassades per a evitar malformacions del fetus) i en provitamina A i vitamina C que tenen molt poder antioxidant.

La vitamina C ens ajuda a reforçar el sistema immunitari, a prevenir infeccions, afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i intervé en la formació dels ossos, les dents, les articulacions i els glòbuls rojos.

També hi ha una altra substància, els flavonoides, que protegeix el sistema circulatori de la mateixa manera que disminueix la síntesi de colesterol.

La taronja és de difícil digestió per a les persones que pateixen d’acidesa estomacal. En canvi, és molt adequada per a les persones que fabriquen poc àcid clorhídric, perquè n’estimula la secreció.

La xocolata

L’ingredient primordial és el cacau, el fruit d’un arbre originari dels boscos tropicals de l’Amèrica central que ara també es conrea a boscos de l’Amèrica del Sud, de l’Àfrica i del sud-est asiàtic. Necessita un clima humit amb temperatures d’entre 20º i 30º i terres que no estiguin en llocs elevats ni ventosos.

Els grans de cacau tenen gran quantitat de compostos amb efectes antiinflamatoris, però les temperatures del procés de fabricació en destrueixen una bona part.

Colom va dur grans de cacau a la reina, però ningú no va saber què fer-ne. Anys després, al segle XVII, el cacau elaborat com una beguda es va convertir en el producte distintiu de les classes altes i això va fer que alguns països compressin terres i creessin colònies per assegurar-se el conreu d’aquest fruit.

Al segle XIX, un pastisser suís va aconseguir de separar el greix del cacau per obtenir la mantega de cacau i, d’aquesta manera, va poder elaborar les primeres rajoles de xocolata. D’aquí deu venir la fama de la xocolata suïssa.

La xocolata es fa barrejant el cacau mòlt amb la mantega de cacau, afegint-hi sucre i altres ingredients com la llet.

Com que és un aliment amb un contingut elevat de greix (almenys en conté un 56%) i amb una quantitat important de sucre, aporta moltes quilocalories.

Tot i que el cacau és ric en magnesi, ferro i calci, ens costa absorbir-los a causa d’uns compostos propis del cacau, els oxalats.

La xocolata negra ha de tenir, com a mínim, un 50% de cacau en relació amb els altres ingredients i, a partir d’aquest percentatge, ja se’n nota el gust amarg.

La xocolata amb llet té un percentatge menor de cacau, per sota del 40%, i s’hi afegeix llet. Té un color marró molt més clar.

La xocolata blanca és feta amb la mantega de cacau, sucre i llet i no té cacau mòlt.

Com que allò interessant de la xocolata és el cacau, cal fer l’esforç de consumir-la tan negra com es pugui. A partir del 70% ja hi trobem algun dels efectes beneficiosos del cacau i en rebaixem el contingut en greix i sucre.

Taronges confitades amb xocolata

Ingredients

-1 taronja

-sucre: la meitat del pes de la taronja

-1 branca de canyella (opcional)

-xocolata negra de cobertura per a fondre

Preparació

Peleu les taronges i assegureu-vos que no hi queda pell blanca.

Peseu-les i dividiu-ne el pes per la meitat: aquesta serà la quantitat de sucre que necessitareu.

Talleu les tires de la pell de la taronja a la juliana fent bastonets molt fins.

Poseu les taronges senceres dins un pot amb la quantitat de sucre que els pertoca i cobriu-ho tot amb aigua.

Afegiu-hi també la pell tallada a la juliana finíssima.

Si us n’agrada l’aroma i el gust, afegiu-hi la branca de canyella.

Deixeu-ho bullir uns 30 minuts fins que veieu que la taronja ja és flonja.

Si cal afegir-hi líquid mentre bull, hi poseu un dit més d’aigua.

Traieu les taronges del suc de cocció i deixeu-les refredar.

Amb una escumadora pesqueu la pell tallada a tires.

Trenqueu algunes preses de cobertura de xocolata negra per a fondre, una per taronja.

És ideal fondre la xocolata al bany maria posant aigua en un pot i, quan l’aigua bulli, la retireu del foc i hi poseu al damunt un bol amb les preses i aneu remenant fins que es fongui. Podeu repetir l’operació tantes vegades com calgui.

Talleu la taronja a rodanxes i suqueu-les amb la xocolata fosa.

Poseu les rodanxes damunt una safata amb paper vegetal i, al damunt de la xocolata encara calenta, hi poseu unes tires de pell confitada. Quan la xocolata es refredi, s’hi quedaran enganxades.

Observacions

Si opteu per fondre la xocolata al microones, feu-ho molt a poc a poc, de 30 segons en 30 segons, i cada vegada la remeneu perquè té molta facilitat per cremar-se i enganxar-se a les parets del recipient.

L’acidesa de la taronja matisada pel sucre de la cocció, l’amargor de la xocolata negra i l’aroma de la pell confitada que queda cruixent és una barreja de gustos i sensacions molt original.

La vitamina C no resisteix l’escalfor, però sí que n’aprofitarem els minerals i la fibra, perquè no es destrueixen.

Del sucre que posem per a confitar, n’hi ha una gran part que queda dissolt a l’aigua de cocció. De fet, la taronja s’endolceix una mica però no gaire, no l’absorbeix pas tot, no és un caprici gaire dolç.

Compteu que cal temps per a pelar, bullir, tallar la pell i deixar refredar les rodanxes: necessitareu entre una hora i una hora i mitja.

Podeu implicar les criatures en la preparació de la recepta.

Valoració nutricional de mitja taronja (3-4 rodanxes). Font: Taula de composició d’aliments, CESNID-Publicacions de la Universitat de Barcelona 2002.

Interpretació de la taula amb 3-4 rodanxes de taronja

El més habitual és menjar-ne un parell de peces, de manera que els valors es redueixen a la meitat.

No aporta tantes quilocalories, perquè és poca la quantitat de xocolata que queda adherida i gran part del sucre de confitar queda dissolt al suc de cocció.

Té molt poques proteïnes i el greix que hi ha és el de la mantega de cacau.

El valor més elevat és el dels hidrats de carboni, pel sucre que té la xocolata i pel que ha absorbit la taronja, però no són excessius.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.