Tancat fins al 2 d’octubre per discrepàncies

  • El trencament entre Junts per Catalunya i ERC per la suspensió dels diputats encara no està resolt perquè els dos partits no comparteixen full de ruta *** El president de l'OCB, Josep de Luis, planta Felipe VI pels presos polítics i la repressió de l'1-O *** Compromís ajorna al setembre la negociació del reglament de primàries

VilaWeb
Redacció
31.07.2018 - 20:00
Actualització: 01.08.2018 - 11:36

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

TEMA DEL DIA
Aniversari. El parlament no tornarà a obrir per fer un ple fins al dia 2 d’octubre. A la porta de l’edifici del parc de la Ciutadella no hi ha cap rètol que digui ‘tancat per vacances’, com molts comerços aquests dies, sinó que hi posa ‘tancat per discrepàncies’. No són discrepàncies entre la majoria republicana i la minoria unionista, sinó dins la majoria republicana, fins al punt que han obligat a tancar la porta. La casualitat farà que el parlament torni a obrir l’endemà del primer aniversari del referèndum de l’1-O, el dia en què els catalans van decidir democràticament autodeterminar-se, malgrat la brutal repressió de l’estat. Doncs, un any després, es farà el debat d’orientació política general del govern de la Generalitat autonòmica. Tota una metàfora que demostra que alguna cosa ha fallat, i té molt a veure amb el motiu pel qual el parlament no farà cap més ple fins a l’octubre.

El parlament ha tancat la porta perquè els partits independentistes, Junts per Catalunya i ERC, no es posen d’acord si han d’acatar la decisió del jutge Pablo Llarena de suspendre la condició de diputats de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Jordi Sànchez. En una democràcia, els diputats els elegeixen els ciutadans amb els seus vots, no els jutges amb les seves decisions arbitràries. Si no es té clar que un jutge espanyol no pot alterar la composició del parlament, tenim un problema. En el seu moment, ERC acceptava la suspensió ‘temporal’ dels seus diputats, com ofereix el jutge, mentre que Junts per Catalunya les acceptava totes tret de la de Puigdemont. Com que no es posaven d’acord i perillava la majoria independentista, van xutar la pilota fins a l’octubre, no sense estalviar-nos el lamentable episodi de retrets mutus entre els dos partits sobre qui era més traïdor i més mentider. Pocs dies després, es va saber que una funcionària del parlament, en rebre el requeriment de Llarena, els va suspendre el sou a tots sis, sense que cap òrgan polític del parlament ho impedís.

Aquí no som davant una discussió jurídica sinó estratègica. És igual què digui Llarena, els dos partits independentistes han de discutir quina estratègia se segueix a partir de la tardor. Fins ara, s’han acatat sempre les resolucions judicials i per això Carles Puigdemont no és president. ERC no sembla disposada a fer res que pugui tenir conseqüències penals i Junts per Catalunya s’hi ha deixat arrossegar. No es va plantar el 30 de gener, quan el president del parlament, Roger Torrent, va acceptar el vet del Tribunal Constitucional espanyol a investir Puigdemont president, i des d’aleshores ha fet seguidisme d’una estratègia que no sabem si ja li va bé, però que no quadra amb la retòrica de l’enfrontament amb l’estat. Finalment, JxCat es va plantar per a no lliurar l’escó de Puigdemont a Llarena i va esclatar el conflicte.

El mal ambient entre tots dos partits es va fer visible a Waterloo, en l’acte de benvinguda del president Puigdemont de dissabte. Contrasta la fraternal abraçada que es van fer el president i el conseller Toni Comín amb els pocs membres d’ERC del govern, representats pel conseller de Treball, Chakir El Homrani, i del partit, amb la diputada gironina Anna Caula. L’absència del conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, va ser la més destacada. És evident que la relació no passa pel millor moment.

Els dos partits tenen tot l’estiu per aclarir-se. No per cercar la manera d’anar trampejant resolucions judicials per no prendre mal, sinó per saber si estan decidits a tirar endavant el mandat del 21 de desembre plasmat en un full de ruta efectiu i creïble. La tardor no donarà gaires oportunitats a escollir. La Diada, l’aniversari del referèndum del primer d’octubre i el maxiprocés contra els dirigents independentistes, que ara situen al novembre, tornaran a disparar la tensió amb l’estat espanyol. Per fer-hi front, caldrà un govern fort i unit i que la majoria republicana al parlament estigui blindada. No és un debat entre herois i traïdors. No va per aquí, la cosa. Es tracta de fixar un full de ruta compartit i complir-lo amb lleialtat.

MÉS QÜESTIONS
El president de l’OCB, Josep de Lu
is, planta Felipe VI pels presos i per la repressió de l’1-O. Com és habitual, la casa reial espanyola envia invitacions a autoritats i representants de la societat de les Illes per a la recepció que ofereixen al palau de l’Almudaina. Enguany, la recepció es farà el divendres 3 d’agost a les 20.30. L’actual president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Josep de Luis, ha rebut la invitació però l’ha rebutjada perquè no considera adequat el discurs de Felipe VI després del referèndum del primer d’octubre avalant la repressió i li recorda l’empresonament de Jordi Cuixart i la resta de dirigents independentistes. El president de l’OCB ha enviat un correu de resposta en què agraeix la deferència institucional de la monarquia espanyola però recorda que ‘les circumstàncies actuals i el paper que ha triat la monarquia impossibiliten l’homologació d’una relació institucional normal i regida pels valors democràtics’. De Luis retreu al monarca espanyol el discurs del 3 d’octubre i explica que mentre escriu la missiva li ‘ve al record la imatge de l’amic Jordi Cuixart a través del vidre de la presó’ quan el va anar a veure per darrera vegada el 22 de juliol. Per això diu que divendres, a l’hora de la recepció, es quedarà ‘a casa, gaudint de la companyia familiar que li és privada tant a Jordi Cuixart com a la resta de presos polítics’, i aprofitarà el moment ‘per tenir un record pels veritables defensors de la llibertat, el respecte i els valors democràtics’.

El PP valencià demanarà al TSJ que apliqui la sentència contra el català a l’administració. El PP valencià vol assegurar-se que el decret que regula els usos lingüístics a l’administració no s’apliqui tot i el recurs de cassació anunciat pel Consell contra la suspensió decretada pel Tribunal Superior de Justícia. La presidenta del partit, Isabel Bonig, ho ha anunciat en una compareixença a les Corts després d’haver-se reunit amb representants de la CSI-F, un dels sindicats contraris que es prioritzi el català a les institucions. El TSJ ha anul·lat tretze articles del decret que regulen les retolacions d’edificis, notificacions i comunicacions amb els ciutadans en la llengua pròpia mitjançant dues sentències publicades a mitjan juliol. El Consell va anunciar un recurs de cassació al Tribunal Suprem. Davant la possibilitat que s’admeti a tràmit, el PP demanarà que, en qualsevol cas, la suspensió del decret s’apliqui de manera immediata.

Compromís ajorna al setembre la negociació del reglament de primàries. Les primàries de Compromís encara no estan garantides. Aquestes últimes setmanes, des d’Iniciativa s’havia insinuat que calia reformular-ne el model perquè afavoria qui tenia més militants, és a dir, el Bloc. De tota manera, les dues formacions continuen optant per aquest model d’elecció de candidats i s’han emplaçat al setembre per discutir el reglament. L’acord no era tan obvi com podia semblar. Els últims mesos, els dos partits s’havien distanciat a l’hora d’encarar el procés. El Bloc volia mantenir intacte el format de primàries obertes per a totes les candidatures i fins i tot ampliar-ne algun aspecte, i Iniciativa es mostrava reticent perquè considerava que el disseny del procés beneficiava la formació nacionalista pel fet de tenir més afiliats. És més, des del partit que dirigeix Mónica Oltra s’inclinaven més per dirimir prèviament cada força política el seu candidat i després conformar la llista conjuntament. Però les dues formacions han acostat posicions i la necessitat que es duguessin a terme primàries en un format similar al del 2015 s’ha considerat prioritària, encara que el Bloc no descarta la possibilitat d’introduir algunes modificacions en el procés –en principi, sense gaire rellevància. La negociació començarà el setembre sobre el fet que les primàries –que seran obertes com ara– puguin fer-se a principi del 2019.

Congelen els enderrocaments de cases al barri de Sant Jaume de Perpinyà. L’enderrocament de cases al barri de Sant Jaume de Perpinyà sembla que s’ha aturat després de les protestes de la comunitat gitana. Un centenar de persones ha anat fins a la Prefectura per acompanyar la delegació que s’ha reunit amb el prefecte Philippe Chopin per tractar la problemàtica, que divendres passat va causar episodis de tensió entre habitants i els obrers de les empreses d’enderrocaments. El resultat de la reunió és que es congelen els enderrocaments mentre es constitueix una comissió entre les parts per estudiar solucions. La setmana que ve hi ha prevista una nova reunió, però la tesi dels gitanos és que els volen fer fora del barri.

LA XIFRA
4 andorrans són a l’illa d’Indonèsia de Lombok i han sortit il·lesos d’un terratrèmol que ha causat com a mínim tretze morts. El sisme ha estat de magnitud 6,4 i ha anat seguit d’un centenar de rèpliques. Els quatre andorrans han confirmat que es troben sans i estalvis.

TAL DIA COM AVUI
El 31 de juliol de 1972 l’exèrcit britànic comença, amb el desplegament de 22.000 soldats i 5.300 voluntaris unionistes, l’operació Motorman a Irlanda del Nord, per tal de prendre el control militar dels principals barris i pobles republicans, coneguts com no-go areas.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes