Garanteixen al grup neonazi detingut els drets que van negar i vulnerar a Tamara Carrasco

L’activista Tamara Carrasco ha lamentat que cap dels set detinguts en l’operació contra el grup ultradretà que va atacar la seu del col·lectiu LGTBIQ+ a Alcoi no hagi estat acusat de pertinença a banda armada, tot i tenir en possessió nombroses armes de foc i pertànyer a un grupuscle radical que, segons la policia espanyola, tenia com a finalitat “cometre accions violentes” contra minories sexuals i racials.

Els acusats, detinguts en una operació simultània de la policia espanyola a Alcoi, Ontinyent, Barcelona i Torrejón de Ardoz, han estat acusats de presumpta participació en delictes d’odi, tinença il·lícita d’armes, injúries a les institucions de l’estat espanyol i pertinença a grup criminal, però no pas de pertinença a banda armada. Com a mínim un dels detinguts està directament relacionat amb l’atac al casal LGTBIQ+ d’Alcoi.

Tenien manuals per fabricar explosius, armes reals, amb intenció de subvertir l'ordre constitucional etc. ..
No se'ls imputa pertinença a banda terrorista, no s'ha fet una detenció mediàtica, no en sabem els noms, les cares ni res. Per què?

Tócate los huevos Manolito https://t.co/xN3WFA884V

— Tamara Carrasco (@TamaraVila83) January 28, 2022

“No se’ls imputa pertinença a banda terrorista, no s’ha fet una detenció mediàtica, no en sabem els noms, les cares ni res. Per què?”, es demana Carrasco. Això, exactament, li va passar a ella el 10 d’abril de 2018, quan va ser detinguda per la Guàrdia Civil a casa: la van acusar del delicte d’odi, de sedició i de terrorisme; la seva detenció va ser retransmesa i repetida a tots els programes informatius de les televisions espanyoles, que havien estat avisades amb anterioritat per a poder fer-ne un gran rebombori mediàtic, i la seva identitat de seguida va ser revelada i escampada.

Les acusacions contra Carrasco es van basar únicament en un missatge de veu de WhatsApp que havia enviat en un grup privat, i en l’escorcoll li van intervenir una cerca a Google Maps que tenia impresa, samarretes, tiquets de begudes, un permís per a fer activitats lúdiques, cartellets del CDR i unes caretes de Jordi Cuixart. Posteriorment, la fiscalia espanyola la va acusar sense proves de preparar un atac terrorista contra la caserna de la Guàrdia Civil a Barcelona i d’idear una crema de banderes a Balsareny.

Carrasco va restar un any en confinament domiciliari, i acusada finalment d’un delicte d’incitació a desordres públics, pel qual encara ningú no ha estat mai condemnat. El jutjat penal 25 de Barcelona la va absoldre, una decisió que va ratificar l’Audiència de Barcelona, en una sentència recorreguda novament per la fiscalia del Tribunal Suprem espanyol i que encara està pendent de resolució.