Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

El noruec Sverre Pedersen es va incorporar a Freemuse l’agost del 2019 com a responsable de l’Àrea de Campanyes i Defensa. Com a cineasta ha estat president de la Norwegian Film Makers Association des del 2005 i és membre de la junta de la Federació de Directors de Cinema Europeus des del 2015. Va estudiar sociologia a la Universitat de Bergen i també és llicenciat en treball social per la Universitat d’Oslo. Des de ben jove ha estat actiu en els àmbits de drets humans, treball solidari, refugiats i antiracisme, i protecció del medi ambient. Volem parlar amb ell de l’informe anual sobre atacs a la llibertat d’expressió que han publicat fa poc i de l’impacte que pot tenir la situació actual en la feina dels artistes.

Vivim temps extraordinaris a causa de la Covid-19. Les oficines de Freemuse són obertes o treballeu des de casa?
—La seu central a Copenhaguen és tancada i tots els membres de l’equip de Freemuse treballem des de casa, a 5 països diferents.

Com explicaríeu què és Freemuse a algú que no us conegui?
—La tasca fonamental de Freemuse és defensar la llibertat d’expressió artística. Creiem que quan es viola la llibertat artística, es volen silenciar els punts de vista i valors polítics, religiosos o socials contraris o menys pròxims al poder, per por al seu efecte transformador. Partint d’aquest supòsit, mirem de tractar el problema d’arrel i no només els seus símptomes, assenyalant els responsables reals dels atacs a la llibertat artística. Considerem que la llibertat artística és un dret humà, que requereix un marc legal internacional i es basa en els principis de rendició de comptes, igualtat i no discriminació, i participació.

Els temps extraordinaris sovint es converteixen en una excusa per a retallar drets bàsics i atacar la llibertat d’expressió o de pensament artístic. Teniu por que això torni a passar ara?
—Quan sortim del coronavirus, probablement ens trobarem amb un increment del nacionalisme i el populisme a causa de la crisi econòmica, això cal tenir-ho present. Artistes de tot el món continuen enfrontant-se avui en dia a greus atacs del seu dret a la lliure expressió mitjançant detencions, amenaces, judicis i empresonaments. Això demostra la importància de la nostra feina i ens motiva a treballar encara més per defensar la llibertat d’expressió artística.

El terrorisme i les presumptes amenaces a la seguretat nacional són una excusa perfecta per a silenciar veus dissonants?
—Nosaltres considerem que cap excusa és vàlida per violar l’expressió artística o silenciar veus incòmodes. La llibertat artística és bàsica per crear espais de debat obert i sense por a les societats democràtiques. Els estats tenen la responsabilitat legal de respectar i protegir la llibertat artística, una responsabilitat que s’ha d’implementar plenament perquè aquesta llibertat sigui realment lliure.

Segons l’informe anual sobre atacs a la llibertat artística que vau fer públic fa poc, la situació empitjora cada any…
—Sí, desgraciadament les violacions de la llibertat artística van a pitjor. Creiem que és conseqüència dels creixents nacionalisme, populisme i fonamentalisme, amb la seva intolerància, estigmatisme, mites i prejudicis. Veiem líders que propaguen l’odi i la por. Veiem creixents atacs, amenaces i persecucions contra “els altres”. I els artistes crítics amb aquestes tendències polítiques són considerats enemics.

L’estat espanyol se situa al capdamunt del rànquing d’atacs, amb catorze casos (Valtònyc, Pablo Hásel, La Insurgencia), superant fins i tot Iran i Turquia.
—Lamentablement, no ens sorprèn el mal rànquing d’Espanya pel que fa a violacions de llibertat artística. Ve d’antic això. Però confiem i reclamem un canvi en la praxi espanyola. Freemuse creu que Espanya hauria de vetllar perquè tota la gamma d’obligacions dels estats de respectar i protegir la llibertat d’expressió artística es compleixi i sigui el motor principal de qualsevol llei, política i mesura en aquest àmbit.

L’informe també afirma que Espanya fa mal ús de la legislació antiterrorista.
—Sí, es continua utilitzant la legislació antiterrorista per minar les llibertats fonamentals, en nom de la seguretat nacional. Les definicions vagues del que constitueix terrorisme permeten als governs investigar artistes i acusar-los de “glorificar” el terror, tal com es veu a Turquia i Espanya. A Espanya, l’any passat, 14 artistes van ser condemnats a presó i 1 va ser censurat per l’ús de la legislació antiterrorista.

Freemuse ha mostrat interès pel cas de Jordi Cuixart. Per què?
—Ens consta que Jordi Cuixart és el president d’Òmnium Cultural, una organització no governamental fundada el 1961 en resposta a la censura i la persecució viscuda per la cultura catalana sota la dictadura franquista. Més enllà de promoure i preservar la llengua i la cultura catalanes, Òmnium defensa els drets humans a Catalunya i ha ajudat a organitzar diverses manifestacions pacífiques en suport del dret dels catalans a autodeterminar-se lliurement i democràtica. Ara bé, segons els nostres investigadors, la tasca d’Òmnium té més a veure amb la independència de Catalunya que amb la llibertat d’expressió. A més, Jordi Cuixart no és un artista, sinó un empresari convertit en defensor dels drets humans.

Entenc, aleshores, que el seu cas s’allunya del vostre terreny?
—Freemuse se centra en artistes, obres d’art i la seva difusió. No treballem en casos de violacions de drets humans en general. La nostra àrea específica és la llibertat artística i hi ha altres organitzacions de drets humans, com Amnistia Internacional i Human Rights Watch, que estan més ben preparades per treballar els casos genèrics de violacions de drets humans. Nosaltres col·laborem amb organitzacions com PEN Spain i el PEN Club Català en els nostres esforços comuns per defensar la llibertat artística a Espanya. Hem fet i farem campanya a favor d’artistes espanyols que s’enfrontin a qualsevol tipus de violació dels seus drets. I defensem activament els canvis en la legislació i la praxi espanyola sobre el dret a expressar-se lliurement. Però el nostre objectiu és i serà la llibertat artística.

Creieu que la llibertat artística ha de tenir límits? Hi ha línies vermelles que un artista no pot traspassar?
—Per descomptat, la llibertat artística també té els seus límits. Als artistes que donen suport, fomenten o fins i tot cometen actes de violència o abusos sobre altres persones no se’ls pot donar suport ni legitimar de cap de les maneres.

Encara no sabem com serà el món després de la Covid-19. Quin paper creieu que hi tindran els artistes?
—Les expressions artístiques tenen la capacitat de posar llum als reptes complexos que afronta la humanitat. La pandèmia Covid-19 és un repte que els artistes segur que tractaran i desenvoluparan mitjançant les seves obres. El tractament creatiu dels reptes humans ens proporciona a tots l’oportunitat de treballar i curar les ferides que patim en experiències traumàtiques com la present.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.