Sturgeon i els ecos catalans del debat escocès

  • En la societat civil, la dimissió de la dirigent de l’SNP origina un debat interessant sobre fins a quin punt és un error vincular la campanya per la independència al suport als partits polítics

VilaWeb
Fotografia: Robert Perry.

Partint de posicions diferents i també per raons diferents, l’SNP, el Partit Nacional Escocès, ha estat vist aquestes darreres dècades com una referència ineludible per als principals partits independentistes catalans. El fet que fos un partit que unia diverses sensibilitats ideològiques, encara que cada dia menys, i que, per tant, es podia presentar gairebé com el representant de tot l’independentisme escocès, el feia molt atractiu. Aquests darrers anys, ERC, el partit català aliat de l’SNP, a més, posava de manera insistent l’experiència escocesa com a model de bon govern i com a demostració que és possible fer avançar la independència amb una bona governació pública. Fins i tot el sector de Junts que es resisteix al retorn de Convergència n’ha pres la inspiració i l’ha reclamat com a model.

Tanmateix, la dimissió sobtada de la dirigent de l’SNP ahir projecta irremeiablement una ombra greu sobre aquest model. De manera inesperada, la primera ministra, Nicola Sturgeon, ha dimitit i amb això ha desfermat una crisi que amenaça de ser perillosa no solament per a l’SNP com a partit, sinó per a tota la campanya independentista del “Sí, Escòcia!”.

Sturgeon plega en un moment particularment complicat. En un moviment que no va entendre ningú, va decidir d’anar a demanar permís a les autoritats judicials britàniques per a convocar un segon referèndum d’independència, fins i tot abans de fer la llei que l’havia d’autoritzar al parlament escocès. D’allò en van nàixer crítiques molt dures, dins el partit i tot, que van pujar de to quan el poder judicial britànic va prohibir el referèndum i l’SNP no va saber com reaccionar contra allò que, de fet, era una paret en què topava tota la seua estratègia.

Aleshores Sturgeon va parlar de convertir les eleccions al parlament britànic –no les eleccions al parlament escocès, sinó les eleccions al parlament britànic– en unes eleccions plebiscitàries. Això el partit ho havia de tractar en una convenció especial el 19 de març. Però, precisament, l’exemple català va anar-hi en contra. Sense full de ruta i sense saber què fer, l’SNP va començar a caure un poc en algunes enquestes. Encara més per problemes derivats precisament del funcionament del govern. La llei sobre les persones trans que Londres va prohibir i alguns incidents relacionats amb aquesta qüestió també han suscitat una enorme polèmica dins el partit i a fora que, finalment, ha contribuït molt a la sorprenent caiguda de Nicola Sturgeon.

És cert, com va remarcar ahir en el discurs de comiat, que una part de la premsa i la classe política s’ha abocat d’una manera massa personal contra ella –dissortadament, és una tendència que sembla imposar-se a tot Europa i a tot el món. Però això no amaga la realitat. Que és que una part de l’SNP va abandonar el partit ja fa temps per la tebiesa i les incoherències en relació amb el procés d’independència, que una altra part hi està molt incòmoda i acusa Sturgeon de manca de democràcia interna i de portar l’SNP cap al wokisme, que ningú no sap què passarà amb la coalició de govern amb els Verds després de la dimissió de la primera ministra i que, al capdavall, és una evidència que Sturgeon i el govern d’Escòcia no han estat capaços de traure profit d’aquesta oportunitat, la més gran que hom podia imaginar: el desastre causat pel Brexit.

Ara l’SNP té davant una situació molt difícil. Literalment, no hi ha ningú que es puga considerar el número dos del partit i la divisió interna, no solament personal sinó també ideològica, és tan gran que, segons com es faça la transició, acabarà portant possibles escissions i tot. Els laboristes, els socialistes, es freguen les mans pensant en la possibilitat de tornar a ser el primer partit d’Escòcia i trencar l’equació màgica de l’SNP, que deia que eren o els tories o ells. I amb tot plegat costa molt d’imaginar que una situació com aquesta no tinga repercussions electorals per a l’SNP i –en la mesura que l’SNP representa institucionalment l’independentisme– per a l’independentisme escocès com a projecte nacional.

Potser per això ahir aquesta era una de les qüestions que més es repetia en les converses dins l’independentisme escocès: ha estat un error vincular el procés d’independència a l’SNP? Ara que el partit podria enfonsar-se, s’enfonsarà també el procés d’independència? I sobretot: hi ha cap manera de fer que el procés d’independència estiga en les mans d’un moviment civil i no de partits polítics?

Són preguntes i reflexions molt importants a Escòcia, però, evidentment, també al nostre país. Especialment la darrera. De manera que, una vegada més, allò que passa en un lloc reverbera en l’altre i ací tenim l’eco…

 

La nostra feina és ajudar els nostres lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim, i això ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us feu subscriptors de VilaWeb.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
15.02.2023  ·  22:08

És la gent, qui ha de ser independentista. Els partits són ferramentes. Res més que ferramentes. I per a situacions excepcionals, calen solucions excepcionals. Com allò de la cançó. “El poble mana, el govern obeeix”. Per exemple.

joan rovira
joan rovira
15.02.2023  ·  22:20

Per què si els infants tenen cent llenguatges, el pensament adult dominant el vol reduir a un?

PS. Loris Malaguzzi, “Els cent llenguatges dels infants”.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
15.02.2023  ·  22:32

A parer meu,Nicola Sturgeon no ha estat mai independentista fins les darreres conseqüències.Coneixia de sobres,que’ls tribunals britànics tombarien la petició del referèndum,per aixo va fer la consulta al tribunal.

Pere Subirana
Pere Subirana
15.02.2023  ·  22:34

De ben segur que ha estat un error vincular l independentisme amb partits i entitats .
Si fallen els partits, falla l objectiu desitjat.
Si les entitats fallen, perquè estan dividides i no tenen un full de ruta clar (les llistes cíviques trencaran l ANC? El secretariat esta dividit), l objectiu s’aflebleix.

Qui és que no falla mai? Qui és que no pot ser manipulat molt de temps seguit? El poble organitzat.
Amb lideratges temporals i no professionals. L independència la faran amateurs, persones sense interessos creats però molt ben organitzades.
L exemple és la campanya pels referèndums locals ( on queda avui l esperit d Arenys?).
Ara que l’ SNP falla, començarà el veritable moviment per a la independència escocès.

jaume vall
jaume vall
15.02.2023  ·  22:51

És difícil de valorar sense saber´-ne més informació.
Ara bé, com a premissa, la dimissió (s’entén la voluntària, no la obligada per la immediatesa del cessament) honora a qui la practica i l’explica coherentment. És a dir, prefereixo persones que diuen, “aquesta línia roja de dignitat ja no vull creuar-la, que no pas els “Icetes” de pacotilla que, sent igualment impotents, no marxen ni amb aigua calenta perquè no saben fer res més que conspirar.
La societat té un problema si les persones decents i competents volen plegar de la política perquè l’ambient general és vitriòlic (i no asseguro que la sra Sturgeon sigui o no competent i decent, no en tinc prou dades) Ja ha passat una situació similar amb l’ex-premier ministra de Nova Zelanda. Me les vull imaginar honorables, tant per la seva gosadia d’haver provat el poder, i per la clarividència de deixar-lo abans que aquest els podreixi.

Jaume Riu
Jaume Riu
15.02.2023  ·  23:05

INDEPENDENTS DELS PARTITS POLÍTICS
És un error vincular la campanya per la independència al suport als partits polítics, com molt encertadament diu Partal al titular, però encara hi ha una obvietat prèvia, molt pedagògica:
– No es pot fer una revolució per canviar els fonaments de l’estat des dels propis fonaments.
És indiscutible que els partits polítics són els fonaments de l’estat, de manera que la independència d’Escòcia, i la independència de Catalunya, consisteix a ser independent dels partits polítics.

Carles Blasi
Carles Blasi
15.02.2023  ·  23:14

Vicent, quina raó tenies quan responent a la pregunta d’un assistent vas fer el comentari sobre el procés d’independència d’Escòcia a la conferència que vas fer a Valls el dimarts i a la qual hi vaig assistir.
Inmensament agraït per l’esforç que fas un dia, i un altre, sense aturar-te

Rubèn F.Pola
Rubèn F.Pola
15.02.2023  ·  23:16

Quin és el motor de la independència? El maltractament per part de l’Estat. El maltractament per part de Londres en termes d’incompliment de la ‘devolution’ no es pot comparar ni remotament al maltractament grotescament absurd que patim tots els catalans, independentistes o no. Al Regne Unit l’estratègia de llarg termini per mantenir la Unió consisteix en ‘guanyar els cors i les ments’. Aquesta estratègia és absolutament aliena al tarannà espanyol. L’hidalgo espanyol s’empassa abans un sabre que l’orgull. Així, paradoxalment, si ens ho mirem des d’una perspectiva històrica nosaltres ho tenim ‘millor’ que els escocesos. Espanya pateix un handicap genètic sever: només sap guanyar humiliant, però tot guanyant no pot evitar greixar el motor de la nostra independència. Hi ha errors (‘desaprofitar’ el Brexit), errors greus (la taula de ‘diàleg’), i la reacció vuitcentista a l’1-O. Tard o d’hora podrem desempallegar-nos d’aquesta púrria autonomista que ens governa i articular políticament el nostre anhel d’independència.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
15.02.2023  ·  23:30

Sr. Partal, necessitem una pissarreta sobre l’independentisme escocès.
Que va passar amb l’anterior dirigent que va anar a pressó per temes oscurs.
Quines relacions hi havien entre aquest i l’Sturgeon. Que crec que no eren bones.
Etc etc.
Sr Partal. Pissarreta.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
15.02.2023  ·  23:40

Quan arribeu a una ciutat i passegeu per ella el 99% de l’arquitectura o les escultures que observem no sabem qui les ha fetes, ni els manobres que les van materialitzar.

L’historiador suís Wöfflin (1864-1945) va parir una Història de l’Art sense esmentar cap autor basada en les formes, en els llocs, en els estils, etc i llurs continuïtat al llarg dels segles per poder agrupar accions persistents que el centre Warburg continua investigant com a corrents subterranis compost d’una xarxa d’influències que connecta des del passat més primitiu amb present i futur.

La darrera entrevista a Eudald Carbonell, deia que triomfaríem de totes totes, perquè estàvem presenciant la caiguda de tots els líders.

Què tal una independència efectiva sense noms?

Costa, però, d’imaginar, però de líders, ho som tots.

Si cadascun reguem la planta de manera anònima eixa estructura creixera com tampoc tenim clar en la realitat quina branca o quina altra, d’arrel xupla tal part de sodi, de fosfat o d’aigua, o totes alhora, com s’esdevé en la Natura. Però totes el nodreixen.

Josep Blesa (València)

Ed Garrido
Ed Garrido
16.02.2023  ·  03:08

Totalment d acord amb la reflexio del Sr Partal.

Joan Ubach
Joan Ubach
16.02.2023  ·  05:41

Aquí la societat estava llesta, varen ser els partits qui ens va tombar la independencia. I ara ens la volen aigualir.

Josep Calbet
Josep Calbet
16.02.2023  ·  05:58

Molt d’ acord amb el comentari del Sr. Subirana. Mirem l’ ANC, les bases volen un llista cívica i s’ acabarà trencant per dalt, perque els membres de la executiva propers als partits faran tot el possible per fer-la descarrilar.
La mateixa presidenta Forcadell, ahir, venia a dir que es penedia d’ haver impulsat JuntsxSi. La de retrets que es deu haver emportat d’ en Junqueres.
Penso que hi ha un camí i que ha de ser independent dels partits politics, que, com està prou clar, tenen l’ objectiu de viure de la politica. Els independents a les llistes només els volen a l’ hora d’ arreplegar vots.

Segurament el camí passa pel Consell de la Republica, tot i que els mitjans de comunicació segrestats i/o afins a ER li han fet, fan i faran el buit, crec que no podem oblidar el seu potencial.

Pep Agulló
Pep Agulló
16.02.2023  ·  08:03

El grau de dependència dels partits polítics independentistes en el marc de l’autonomia per aconseguir la independència, és inversament proporcional al grau d’autoorganització del moviment civil, l’única força que la pot aconseguir…

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
16.02.2023  ·  08:16

Tot depèn del poble, per molt líder que plegui, si la gent vol un estat nou aquest arribarà. Llista cívica, també a les municipals, cal enviar a la paperera els venuts del trio.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
16.02.2023  ·  08:24

Els partits politics formen part de l’ establishment. Són importants en la mesura que representen llibertat ideològica i d’opcions polítiques però s’han convertit en un “acartronament” d’interessos i de professionals que viuen dels seus diners.
Els partits polítics catalans formen part del conglomerat de partits politics espanyols. A partir d’aquí, demanar que protagonitzin la secessió de l’estat és una cosa “contra natura”. Necessiten el recolzament de les institucions hispàniques i les institucions hispàniques tenen l’obligació de preservar la seva existència. Tenen l’obligació de preservar l’estat. Tenen l’obligació de mantenir tot el territori.
Una taula de diàleg Catalunya – Espanya, per negociar la independència, és impossible perquè no pot ser. Com tampoc podia ser que els tribunals anglesos autoritzessin un nou referèndum escocès si veien que guanyava la independència. Les institucions britàniques també tenen l’obligació de conservar l’estat.
Ens confonen amb les taules de diàleg o de negociació. Les negociacions i els diàlegs són bons però també han de ser útils. Com es pot negociar la destrucció d’un estat? L’estat et diu que ha de defensar l’unitat del seu territori. El Bolaños fa una feina impecable.
Quan Catalunya hagi decidit que se’n va, aleshores, pot seure en una taula i negociar (seriosament) la manera en què uns i altres establiran unes relacions i es repartiran els “trastos”.
Això serà una bona feinada però amb un sentit més lògic.
Ara, el nostre govern, format per un partit que només té 33 diputats de 135 només fa que enredar-se i enredar-nos amb tripijocs i fotre’s clatellades contra la paret.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
16.02.2023  ·  09:19

Hi ha cap manera de fer que el procés d’independència estigui en les mans d’un moviment civil i no de partits polítics?. És una pregunta molt pertinent però malauradament la resposta és que tan se val. Mireu què passa amb l’ANC, a punt d’escindir-se, amb gent dels partits a dintre estirant cap els seus interessos. Acceptem-ho, avui la independència no és una fita que ocupi el primer lloc en l’agenda dels partits polítics. Els moviments civils neixen i moren contaminats pels partits. Jo em pregunto: com fer que la independència de Catalunya ocupi tot l’espai civil i polític com va passar amb el moviment antifranquista. El dia que partits, sindicats -MOLT IMPORTANT- i societat civil entenguin que la primera pedra per construir un país nou, més just, més pròsper, més ric, que garanteixi la justícia social a tothom -als que hi som i els que han de venir- i que garanteixi la sanitat, l’educació i un sostre sense cap tipus d’exclusió, aleshores si que estarem en pendent ferroviària sense fre cap a l’alliberament nacional.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
16.02.2023  ·  09:36

1 – Sabent com és Europa no seria res d’estrany que el moviment de N. Sturgeon de consultar amb Londres els ho vingués suggerit amb l’excusa de donar més credibilitat. D’això els catalans em sabem, anava a dir una mica, però hores en sabem un munt.

2 – Caldria deixar d’emmirallar-nos en d’altres moviments d’independència i nosaltres fer allò que ens cal i ens convé.

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
16.02.2023  ·  11:24

A Catalunya malauradament no tenim cap partit equivalent a l’SNP. ER és el que està mes allunat en aquest moment d’aquest partit, en quan a JUNTS és el projecte que intenta construir. Un partit que inclogui a totes les classes socials i que el seu objectiu primer sigui la llibertat del país.

No es preocupi més, convergència no tornarà. O potser veu a la seva presidenta Laura Borràs que el seu projecte per a Catalunya sigui una autonomia espanyola, o Jordi Turull amb declaracions recents : “Em poden inhabilitar de per vida, seguiré lluitant per la independència”. A qui coneix de Junts que no estigui disposat a lluitar per la independència de Catalunya?

Que Sturgeon plegui és una lliçó també per al dirigents catalans. Si no et veus en força per tirar endavant allò a que t’has compromès, plega i no canviïs els estatus per a seguir manant una temporada més i enganyar al electors que tan votat.
Escòcia i el seu desig d’independència tot i una temporada convulsa pot quedar reforçada, perquè el que no perdona la gent son les mentides i la traïció.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
16.02.2023  ·  12:12

Per a entendre el que passa amb el moviment independentista escocès, recomano de veure el documental La mentida: https://lamentida.cat/

Veureu que, en el seu editorial, en Vicent Partal n’amaga la tupinada del referèndum d’independència.

I és que en Vicent Partal, com a empresari responsable, primer de tot defensa la seva empresa, Vilaweb, de tot possible tancament per part del poder. I fa bé.

Per això, en les coses realment importants mai no diu res que pugui fer-lo entrar en conflicte amb el poder.

Per exemple, durant l’octubre del 2017, abans del dia 27, en les seves trobades arreu del país amb els lectors, recomanava calma, amb la justificació que, si els nostres polítics havien arribat tan lluny, bé els havíem de fer confiança i continuar posant-nos a les seves ordres —calma i confiança que tots ja sabem que van ser disparar-nos un tret al peu.

Com per exemple, ara mateix, en la seva conferència d’aquest divendres dia 9 davant la Sectorial de la Gent Gran de l’ANC, que teniu en aquest videu: https://www.youtube.com/watch?v=0G7p3uf5lI0
Veureu que, davant les preguntes dels oients, entre altres coses diu:
—–que que, pel que fa a la llista cívica que intenta empènyer l’ANC, és un error de posar-s’hi ara, que ja hi haurà temps de fer-la al seu moment, abans de les eleccions catalanes.
—–que, a les eleccions catalanes, si no hi ha cap opció que li agradi, s’abstindrà
—–i que no passa res si, a conseqüència de les abstencions dels independentistes, guanya el PSC i acaba governant a la Generalitat.

La primera afirmació apunta a aconseguir que la llista cívica no es faci, ja que una cosa tan nova, si es vol fer bé, exigeix una preparació de temps
La segona afirmació apunta a aconseguir que el màxim nombre possible d’independentistes no votin, i així permetin que guanyin els altres (fa molt de temps que he après que, en totes les eleccions, sempre s’ha d’anar a votar, no pas pel millor, perquè pot ser que tots siguin un desastre, sinó perquè no guanyin els altres, és a dir, el verdader enemic)
La tercera afirmació apunta a aconseguir que admetem els socialistes espanyols com a acceptables governants de la Generalitat (que tots sabem que no tindrien cap vergonya a acabar de desfer el procés de recatalanització del país engegat per la Convergència de Jordi Pujol, i així acabar-nos d’enfonsar en la continuació modernitzada del negre castellanisme de sempre)

Com podeu veure, Vilaweb i en Vicent Partal són una bona cosa, per a nosaltres els catalans, sempre però que al moment de la veritat no en fem cas.

Josep Soler
Josep Soler
16.02.2023  ·  13:04

No en sé gairebé res del procés escocès, però el punt de vista de Rubén F.Pola (23:16) em sembla tan clarificador que el meu aferrament al que diu, és total.
Crec també que aquesta sensació de “presa de pèl” que tenim i que segueix en augment cada dia, correspon del tot, a aquesta creixent acomulació de privilegis, d’aquesta secular classe política espanyola, que mai ha viscut de cap treball.
En tot cas, si que ha procurat reforçar sempre aquesta acomulació de poder, que els permet viure com a grans acabalats, a sobre d’aquests eficients esclaus catalans, eternament a la seva disposició.
Qui cregui que – per negociació o quelcom així – deixaran d’exercir cap de les crueltats que creguin necessàries pel manteniment d’aquest statu quo -tant indispensable per a la seva supervivència-, no és que estigui equivocat, és senzillament que no entén o no ho vol entendre.
La darrera mostra d’aquesta situació, ha estat aquesta ruptura que amb tant d’afany ha protagonitzat aquest senyor dirigent de la part autoanomenada “pota negra” de l’independentisme, que respon al nom de Oriol Junqueras .
No és doncs de rebut, atribuir la nostra dependència a Espanya, a aquesta suposada incapacitat nostra de no saber organitzar-nos i així no donar resposta, a aquesta situació d’esclaus perfectes respecte dels nostres amos espanyols.
En fi que ho sento, però crec que “algú ho devia dir”.

David Mascarella
David Mascarella
16.02.2023  ·  13:10

Els partits…algú ha de ser culpable. Esperem que els més capacitats en prescindeixin i prenguin l’alternativa

Fernando Oller
Fernando Oller
16.02.2023  ·  14:15

som la societat civil que hem d’anar devant i els partits darrera

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
16.02.2023  ·  14:17

Si afirmem que per assolir la independència no calen els partits polítics, voldrà dir, que per tenir una educació, una sanitat, unes carreteres, una planificació de país, tampoc fan falta?
Crec que ens equivoquem molt, perquè al capdavall els partits que tenim són els que nosaltres hem votat.

enric arquimbau
enric arquimbau
16.02.2023  ·  15:52

No sé si és el lloc adequat, però els diners que d’ordinari guanyen els polítics, i les martingales que inventen per dilapidar encara més l’erari públic i omplir-se les butxaques, són un càncer per a la democràcia. I ho pagarem car. Tots i totes. Per una colla d’irresponsables. No ens hauríem de quedar de braços plegats.

teresa nebot
teresa nebot
16.02.2023  ·  15:59

la Independencia la decide y promueve el pueblo.Los partidos deben hacer lo que sus electores les piden y poner todos los medios para conseguirlo. Seria mejor para nosotros y para Europa .Ningun político me ha convencido de ello sino mis deducciones con información real. Llevar a juicio del proces” a unas personas es de ignorantes puesto que ellos no son los que han hecho algo mal sino yo y muchísimos más que hemos actuado según nuestra conciencia y por supuesto pienso que NO hemos hecho nada mal y menos un delito.

Vedruna Francès
Vedruna Francès
16.02.2023  ·  19:02

Déu nos en guard a l’independentisme català de ser com l’escocès. Més ens val assumir que som com Irlanda del Nord, i ràpid.
Per cert, sobre les conseqüències del Brexit… Desastroses per a qui? Per Europa? Bé, crec que d’això anava la cosa, no?
Grant part del catastrofisme es va poder autocomplir gràcies a la Covid; ara bé, amb dades serioses a la mà i amb el biaix de la pandèmia (i el polític!) esmenat, no està tant clar que hagi estat un desastre.

Teresa Codina
Teresa Codina
16.02.2023  ·  19:07

Ja ho sap el President Aragonès que quan no es pot aconseguir una fita és dimiteix???? Nooooo. Aquí ningú deixa la cadira, no fos cas….😡😡

Rubén Cruz
Rubén Cruz
16.02.2023  ·  19:33

Estic d’acord amb Jaume Riu (23:05) quan diu que “No es pot fer una revolució per canviar els fonaments de l’estat des dels propis fonaments” com ara els partits polítics.

El contrari és creure que el baró de Münchhausen havia pogut treure’s a si mateix i el cavall que muntava d’un pantà, estirant-se els seus propis cabells.

I és clar que els hem votat nosaltres, senyor Antoni Cuadrench (14:17), “els partits que tenim són els que nosaltres hem votat.” Però això no ens condema a fer-los servir per a tots els usos i necessitats que se’ns presentin. Els cabells tampoc no serveixen. La Constitució espanyola l’hem votada a gust o a contracor, i no serveix per fer la independència… Que podríem canviar-la? Sobre el paper, sí, però confio més en la solució capilar.

Aquesta solució de salvar-se pels cabells propis ens la proposa avui en Josep Blesa (23:40), quan compara la independència d’un país a un jardí sense jardiners de plantilla on “Si cadascun reguem la planta de manera anònima eixa estructura creixera”.

No tinc la recepta per evitar de romandre captius de la voluntat pròpia dels partits, concebuts amb prou flexibilitat com per donar resposta a tots els neguits de la ciutadania. Els passa com al supercomputador Hal 9000, una intel•ligència artificial que havia aprés el més important de la intel•ligència humana: a tirar endavant ni que fos estirant fort de la seva absència d’escrúpols.

Jordi Torres
Jordi Torres
16.02.2023  ·  20:14

Estic totalment d’acord amb l’editorial i amb la majoria de comentaris: És un error vincular la independència als partits polítics, i menys encara a persones concretes. Per no repetir-me no insistiré en això.

Però crec que hi ha una altra lliçó que cal aprendre de la situació de feblesa en què ha quedat l’SNP després de la renúncia de la Sra. Sturgeon. És -també- un gran error vincular la independència a ideologies concretes.

Pel poc que conec el cas escocès, el tomb que la primera ministra escocesa havia fet cap a posicions “woke” o d’activisme més radical l’ha fet perdre molt suport dins mateix de l’independentisme. Quan tens a tot un estat en contra teva, lluitant per destruir-te, no et pots permetre perdre el focus. La independència no és una ideologia, és un projecte. El projecte més important a què pot aspirar un líder independentista i que, per tant, requereix tot el talent i l’esforç que li puguis dedicar. A què treu cap embolicar-se obrint un debat sobre el dret d’un violador convicte, de sexe biològic masculí i que ha canviat a sexe femení, a estar en una presó de dones? O a promoure una legislació que permeti canviar el sexe sense supervisió mèdica a partir dels setze anys?

No entro en si són iniciatives amb les que personalment hi estigui d’acord, per què no en conec els detalls però, sobretot, perquè no són debats urgents ni que aportin res al projecte principal: Fer la independència. En el millor dels casos només provocaran escissions dins la teva base. Si tots volem la independència, què més dona ara si som de dretes o d’esquerres? Només cal que siguem tots demòcrates i respectuosos. Ja ens discutirem quan tinguem l’estat propi i amb molta més llibertat. Si jo fos un unionista britànic, hauria maldat perquè la Sra. Sturgeon obrís, precisament, aquesta mena de debats.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any