“Guanyo 10.000 euros el mes sense fer res”: els ‘streamers’ espanyols rebenten el mercat immobiliari d’Andorra

  • Com més va, més influenciadors espanyols s'han abocat a l'especulació immobiliària a Andorra, a costa de la resta d'habitants

VilaWeb
Blai Avià i Nóvoa
23.01.2024 - 21:40
Actualització: 24.01.2024 - 18:27

L’streamer espanyol David Cánovas, més conegut per TheGrefg, ha acaparat titulars aquestes darreres setmanes, després de saber-se que la seva societat, Grefito SLU, fa més de tres anys que malda per desnonar una dona de vuitanta anys del pis on viu, a Escaldes-Engordany. Tot i la polèmica que ha suscitat, és tan sols un dels molts casos d’especulació immobiliària que involucren influenciadors espanyols residents a Andorra. El Principat viu una crisi d’habitatge sense precedents.

Aquests darrers anys, com més va més influenciadors espanyols s’han abocat a invertir en habitatges a Andorra. N’han promocionat el mercat immobiliari a les xarxes com una font d’ingressos fàcils i immediats a costa dels andorrans, que fa anys que suporten una escalada en el preu de l’habitatge que no sembla tenir aturador.

TheGrefg, un entre molts

Els streamers espanyols han posat tota mena d’excuses per mirar justificar la decisió de traslladar-se a Andorra: El Rubius –un dels primers de fer el pas– va al·legar, per exemple, que hi anava a viure per a estar més prop dels seus amics. TheGrefg, en canvi, ja de bon començament va explicar càndidament els motius reals del seu trasllat. “Sóc un egoista. Primer t’has de preocupar de tu i d’allò que puguis aportar a la teva família, mirar per tu. Visc els anys de guanyar diners, i a Espanya he de pagar tant…”, explicà el juliol passat al pòdcast d’un altre streamer, Jordi Wild.

No hi ha dubte que la laxitud de la fiscalitat andorrana –on el tipus màxim de l’IRPF és d’un 10%, en contrast amb el 47% de l’estat espanyol– ha estat l’esquer que ha atret desenes d’influenciadors espanyols tots aquests anys. Però les rebaixes fiscals no són l’únic atractiu que Andorra ofereix a les rendes més altes per a fer a diners. Una volta establerts, molts influenciadors han aprofitat l’alt poder adquisitiu que tenen per diversificar les fonts d’ingressos i invertir –a costa de molts andorrans– en el mercat immobiliari d’Andorra, on el preu del metre quadrat s’ha enfilat de gairebé un 40% aquests darrers dos anys.

El cas de la dona del carrer d’Obac ha fet saltar a la primera línia de l’actualitat els negocis immobiliaris de TheGrefg a Andorra, però el bloc situat al número 1 d’aquest carrer no és, ni de bon tros, la primera polèmica que involucra la cartera de propietats seves al Principat. Segons que va revelar la setmana passada el mitjà andorrà Altaveu, la societat Grefito SLU ja havia adquirit un immoble al carrer de Josep Viladomat d’Escaldes-Engordany i es negà a renovar el contracte als llogaters: unes quantes famílies i dos locals comercials, que abandonaren l’edifici a mesura que expiraren. Com en el cas de l’edifici del carrer d’Obac, Grefito anuncià que faria reformes al bloc poc després d’adquirir-lo, fins al punt de muntar una bastida a la façana. Però els veïns del carrer expliquen a Altaveu que les obres –que fa dos anys pel cap baix que començaren– semblen avançar molt a poc a poc, i no es veuen canvis significatius a l’exterior del bloc.

Fins que no es va fer públic el cas del carrer d’Obac, Cánovas havia mantingut lluny dels focus els seus negocis immobiliaris a Andorra. Els llogaters del bloc del carrer de Josep Viladomat expliquen, de fet, que no havien arribat a tractar-hi mai. L’streamer ni tan sols figura com a administrador de la seva societat, cosa que el va eximir, per exemple, d’haver de declarar en la vista del judici per al desnonament de la llogatera del bloc del carrer d’Obac.

La discreció de Cánovas sobre la seva cartera de propietats contrasta diametralment amb la d’alguns altres influenciadors espanyols que han airejat públicament les seves inversions immobiliàries a Andorra, fins al punt de convertir-les en una part com més va més important de la seva activitat a les xarxes.

Un exemple destacat d’aquest afany especulador és el youtuber Sergio Aragonés, més conegut per TheShooterCoC, que acumula gairebé vuit milions de subscriptors a YouTube. A final del 2021, Aragonés va comprar un pis a Andorra i, d’aleshores ençà, ha publicat uns quants vídeos dedicats a explicar com treu rèdit de la inversió, que, segons que assegura, li reporta uns 3.700 euros de beneficis nets cada any. “La hipoteca es paga sola amb el lloguer sense que jo hagi de fer res”, presumeix, amb sorolls de caixa automàtica de fons, en un d’aquests vídeos. “La immobiliària és un tema que fa força anys que faig […] És un valor segur”, diu més endavant.

 

Salva Verdugo, més conegut a les xarxes per Salvilla, és un altre influenciador que no ha fet mai escarafalls a l’hora de fer promoció de les seves propietats immobiliàries al Principat i explicar el procés per a invertir-hi. Fins i tot va detallar pas a pas el procés per a desallotjar un llogater amb un contracte de llarga durada per a poder llogar l’habitatge a AirBnB. Quan no parla sobre criptomonedes o apostes esportives, Salvilla dedica el canal de YouTube a fer gala dels rèdits generats per les seves inversions immobiliàries, en vídeos amb un títol tan poc discret com ara “Així guanyo 10.000 euros el mes sense fer res”, “Això genera el meu pis de 55.000 euros per a esquiadors al desembre”, o bé “La millor inversió de la meva vida (+1.000.000 €)”. En un altre vídeo, Verdugo fins i tot explica que ha creat una empresa per a gestionar els lloguers turístics de les seves propietats immobiliàries –cinc pel cap baix, amb una inversió valorada en un milió d’euros– a Andorra.

Un altre streamer resident a Andorra que s’ha llançat al món de les inversions immobiliàries és Adrián Saénz, que acumula gairebé 2,5 milions de subscripcions a YouTube. Saénz –que és propietari d’uns quants apartaments de lloguer turístic a Andorra– ofereix consells per a invertir en propietats immobiliàries al Principat i explica quines són les millors estratègies per a treure’n rèdit. “Els ingressos passius amb AirBnB són una realitat; ensenyo amb tota mena de detalls les despeses i ingressos que genero tenint un pis de lloguer turístic totalment delegat”, diu en un vídeo.

Andorra, al límit pel preu de l’habitatge

El cas dels influenciadors és tan sols la punta de l’iceberg del mercat immobiliari a Andorra, que aquests darrers anys ha arribat a una situació límit. El preu mitjà del lloguer a Andorra la Vella és de 20 euros per metre quadrat, segons portals especialitzats com Habitaclia; és a dir, el preu del lloguer d’un pis de setanta metres quadrats costa 1.300 euros mensuals. Es pràcticament el mateix que Barcelona, una ciutat coneguda pels seus problemes d’habitatge, que l’any passat va batre tots els rècords després de registrar un lloguer mitjà de 20,5 euros per metre quadrat, segons el portal Idealista.

Yvan Lara, politòleg i investigador de la fundació Andorra Recerca + Innovació, diu que l’èmfasi del govern per a atreure inversió estrangera és un dels grans factors d’aquest augment de preus. “La política del govern és diversificar l’economia i atreure inversors que puguin ser interessants per al país. Però quan obres les portes t’entra allò que t’entra”, explica. “La política d’atracció d’inversió del govern –continua– ha estat fins ara molt poc selectiva. Els inversors que han vingut, com ara youtubers i esportistes que fugen de la fiscalitat espanyola, no aporten gran cosa al teixit productiu del país; no són la mena d’inversors que el govern volia”.

I afegeix: “Són gent que, bàsicament, ve aquí i es dedica a invertir en immobles, i evidentment això fa pressió sobre el mercat. Molts propietaris veuen que ara tenen l’opció de llogar les propietats a gent amb molt poder adquisitiu, com ara youtubers, i això fa que una part dels habitatges que abans es destinaven a un treballador mitjà ara es destinin a aquests altres llogaters.”

Lara assenyala també els propietaris autòctons com a corresponsables de la crisi del lloguer. “Cal que també posem el focus sobre el propietari andorrà que opta per vendre als inversors estrangers i obtenir un benefici immediat –diu–. Està molt bé dir que els dolents són els que vénen de fora, però mirem-nos també a nosaltres mateix si som els que venem, no?”

El malestar social per l’augment desorbitat del preu de l’habitatge i la resposta del govern, que molts andorrans titllen de tímida, va assolir el punt culminant el 8 de desembre proppassat, quan unes 2.500 persones, segons l’organització, col·lapsaren el centre d’Andorra la Vella per a reclamar un habitatge digne i protestar contra “les polítiques egoistes i avaricioses d’un govern que només vetlla pels interessos d’uns quants”. Va ser la manifestació més gran de la història d’Andorra, poc avesada a grans protestes.

“Tenim gent que ha arribat a un punt que no pot pagar els preus d’aquí i se n’ha d’anar frontera enllà –a la Seu d’Urgell, per exemple– a viure. En un mercat petit com l’andorrà, la importància simbòlica d’aquest fet és molt gran”, diu Lara. “No és tan sols que la gent estigui ressentida perquè ara de pagar més pel lloguer i es troba que ha perdut poder adquisitiu. És una qüestió més profunda”, afegeix.

L’accés a l’habitatge, de fet, va ser una de les grans qüestions de la campanya de les eleccions al Consell General d’Andorra de l’any passat, en què la Concòrdia de Cerni Escalé –que va fer del preu dels lloguers un dels punts centrals de la seva plataforma política– va entrar de sorpresa al parlament com a segona força, tan sols darrere dels Demòcrates del president Espot.

El govern diu que els influenciadors estan molt estigmatitzats

Tot i l’enrenou pel cas de TheGrefg, el govern andorrà s’ha limitat fins ara a prendre una posició conciliadora i ha mirat de desviar l’atenció del col·lectiu dels streamers. TheGrefg, segons que explicà Espot la setmana passada, “és una persona que exemplifica una part de la societat que està molt estigmatitzada en aquest moment, i crec que se’ls fa culpables d’uns mals que no són culpa d’ells, sinó d’un conjunt de factors molt més ampli”. El ministre portaveu, Guillem Casal, puntualitzà aquest cap de setmana: “El nostre país és atractiu per a residir-hi: vénen prop de nou milions de visitants l’any i és interessant que arribin aquests creadors de contingut perquè diversifiquen l’economia.” I afegí: “A més, ells no són els culpables de la pujada del preu de l’habitatge, perquè viuen en cases d’alt nivell.”

Aquests darrers mesos, el govern ha aplicat unes quantes mesures per mirar d’alleugerir les tensions al mercat immobiliari andorrà. L’executiu ha limitat les llicències d’apartaments turístics i ha anunciat, més recentment, que destinaria 54 milions d’euros a la construcció d’habitatge públic. Espot també va anunciar el setembre passat una suspensió temporal de la inversió estrangera en immobles amb l’objectiu de “no generar un efecte crida”, mentre es prepara l’impost que gravarà la inversió immobiliària dels estrangers, que l’executiu confia que entri en vigor enguany i que recapti entre deu i dotze milions d’euros. Així i tot, Espot remarcà durant l’anunci de presentació de la mesura que el govern no és partidari de frenar de cop i volta la inversió estrangera. “Creiem que aporta una riquesa i un valor afegit a sectors productius importants del país –va dir–. Mentre no tinguem acord amb la Unió Europea, el nostre país no té prou capacitat de diversificació de l’economia per a aturar-la en sec.”

Aquestes actuacions, tanmateix, no han aturat pas el malestar pel problema de l’habitatge, com evidencià la històrica protesta del desembre. Van ser ben polèmiques les declaracions d’Espot, el juliol passat, quan va dir: “Si fruit del creixement necessitem més treballadors estrangers, aquests s’hauran d’instal·lar a les zones frontereres”, en al·lusió a ciutats de la vora, com ara la Seu d’Urgell. Les paraules del president no tan sols obriren una petita crisi diplomàtica amb la capital de l’Alt Urgell, sinó que a més desfermaren una onada d’indignació entre els cercles activistes andorrans, que lamentaren l’aparent resignació del govern respecte del fet que com més va més ciutadans d’Andorra hagin d’anar-se’n al sud per poder pagar el lloguer.

Aquestes declaracions d’Espot, de fet, han estat un dels crits de presentació de la Coordinadora per l’Habitatge Digne, un col·lectiu en defensa del dret de l’habitatge que es va presentar el mes passat i que ha convocat una assemblea inaugural el 4 de febrer. “Si sóc andorrà, per què me n’he d’anar a viure fora del meu país? Per què no puc pagar un lloguer aquí? No té solta ni volta. Això ha fet perdre la por a la gent, perquè ja no té res més a perdre”, explicà el mes passat el portaveu de la plataforma, Joan Ramon Crespo.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any