Solidaritat, serenitat i perspectiva

  • «La resistència viva i persistent al colp d'estat els va forçant a caure en contradiccions i els dificulta molt els plans. N'hauríem de ser conscients»

Vicent Partal
18.02.2018 - 22:00
Actualització: 19.02.2018 - 15:16
VilaWeb

Des d’avui fins dimecres passaran a declarar davant el Tribunal Suprem espanyol Marta Rovira i Marta Pascal, Artur Mas i Neus Lloveras, i Anna Gabriel –que podria ser que no hi acudís. La perspectiva d’un possible ingrés a la presó reclama una solidaritat incondicional amb tots, solidaritat que vull expressar en nom personal i també en nom d’aquest diari. Al costat d’aquest principi bàsic i inalterable m’agradaria, però, remarcar la necessitat de mantenir serenitat i perspectiva. Serenitat i perspectiva per a entendre el punt del procés polític i judicial on som i per a emmarcar així el significat de les declaracions d’aquests dies.

Les contínues irregularitats processals al Tribunal Suprem, a l’Audiència espanyola i als tribunals ordinaris relacionades amb aquest cas i el salt de dimensió internacional que s’ha fet –i que podria ser més gran encara si Anna Gabriel finalment decideix de no presentar-se– comencen a fer visible que allò que hom volia que fos una ofensiva destructora i imparable té els peus de fang. Resulta molt significatiu que en els mitjans jurídics es comence a veure molt plausible la idea que el jutge Llarena no s’atrevirà finalment a jutjar els encausats per un delicte de rebel·lió o sedició, sinó per un delicte de proposició a la rebel·lió, que és de rang molt inferior. I això per una raó: l’enorme dificultat de fer quadrar els fets que es poden demostrar amb el tipus penal que es demana. Ara, les mateixes fonts sostenen que si finalment el presumpte delicte és rebaixat a la proposició a la rebel·lió, els tribunals espanyols tindran greus dificultats per a explicar com és possible que les querelles contra el govern i la mesa del parlament no es presentaren fins el 30 d’octubre.

Tot plegat fa que l’eufòria inicial de l’estat espanyol pel triomf del seu colp es vaja desinflant i que la preocupació per les conseqüències d’haver actuat judicialment d’una manera tan poc rigorosa i arbitrària comencen a ser vistes com una amenaça per a ells mateixos, oimés tenint en compte la internacionalització del conflicte judicial.

Per tot això, crec que hem d’afrontar aquesta tanda de declaracions amb una certa serenitat. És evident que el jutge Llarena pot enviar a la presó qualsevol dels declarants i, vista la seua arbitrarietat fins ara, podem esperar fins i tot que n’hi envie uns i no n’hi envie uns altres, depenent només del criteri polític i de l’efecte que vulga crear sobre el conjunt del moviment, que és el seu principal objectiu. Però si ho fa remarcarà encara més la incoherència d’un sumari que va trobant més dificultats a mesura que va avançant.

I ací és on ens cal perspectiva. L’acció judicial és l’eina amb què l’estat espanyol vol canviar la dinàmica política a Catalunya. Però Rajoy no es pot presentar davant els espanyols ni davant la Unió Europea afirmant que el problema ja s’ha resolt mentre no es forme, si mai es forma, un govern que esborre el mandat popular del primer d’octubre renunciant a la República, cosa que simbòlicament exigeix d’una manera precisa el sacrifici de Carles Puigdemont. Com més temps passe sense que s’esdevinga això, més nervis i descontrol veurem a la Moncloa i més passos en fals es trobaran obligats a fer. N’és una prova l’espectacle de Méndez de Vigo divendres, contradient-se constantment perquè no sap com acomplir l’amenaça de liquidar la immersió lingüística.

En definitiva, la resistència viva i persistent al colp d’estat els va forçant a caure en contradiccions i els dificulta molt els plans. N’hauríem de ser conscients. De manera que si aquests dies, per exemple, l’arbitrarietat de Llarena encara es fa més palesa i s’internacionalitza més el conflicte judicial –potser gràcies a l’actuació d’Anna Gabriel–, o es fa clarament visible l’organització incipient de la República des de Brussel·les, al marge de què passe al parlament amb la formació de govern, el tauler de joc s’haurà mogut en una direcció encara més incòmoda i difícil per a Madrid. I, segurament, nosaltres començarem a entendre més bé algunes de les coses que el 28 d’octubre ens van dir que passarien, encara que no les entenguéssem.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Antoni Oller
Antoni Oller
18.02.2018  ·  22:28

No et pots imaginar com m’agradaria que tinguessis raó Partal, no t’ho pots imaginar. Però des del primer cop de teatre del senyor Torrent, que he recaigut en una mena d’escepticisme depressiu del que no sé com sortir-ne.

Josep Usó
Josep Usó
18.02.2018  ·  22:45

El cas és que els dies van passant i la resistència al colp d’estat no amaina. El groc continua present. Les contradiccions judicials, i els despropòsits, també. I la mirada internacional es va fixant cada vegada més en una Espanya que presenta, per esmentar un detall a un ministre en actiu (que es pot votar a ell mateix) per a un càrrec al BCE. I que deu cada vegada més favors. Sense comptar el deute. Aquesta setmana serà moguda, segur. I el seu desgast no és pas poc. Somriguem, que ells no en saben.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
18.02.2018  ·  23:05

No acabo d’entendre per què ningú no denuncia els Llareba, lamela, i com es diguin tots aquests que estan cometent les irregularitats judicials. Potser no servirà per a res, però posaria en questió i potser en contradicció uns jutges contra d’altres. S’ha d’ajudar a que s’emboliquin encara més i es posin més nerviosos!.

jaume vall
jaume vall
18.02.2018  ·  23:16

L’editorial és plausible, en el doble sentit de la paraula, versemblant, i digne d’aprovació. Tot i això, també tinc les reserves que fa Antoni Oller. L’escepticisme ens va pressionant. No perquè no coneixem i ens desorientin tots els passos, les giragonses, fins i tot les contradiccions dels nostres representants electes. És normal que hagin de desbrossar un camí mai trepitjat encara. No, és per com i amb qui ho fan. Sembla que ho facin amb desconfiança i només amb els nuclis partidistes (anava a dir sectaris) d’entre els seus.
Això no és la manera de fer un país nou. Així no és la manera com els representats electors ens hem comportat les dates clau d’aquesta tardor passada.
En tot cas, si el transcurs dels dies, el capteniment de l’enemic, i el suport de la societat civil, els porta a finalment escollir una bona decisió per al país, oblidarem aquests alts i baixos periòdics.
Si no hi ha un cigne negre imprevist, un fet desencadenant de la implosió espanyola, preparem-nos a resistir que l’enfrontament durarà tota una legislatura.
Si hi ha un element imprevist que enfonsi l’estat veí, que l’obligui a rectificar en la seva negativa a la negociació, és a dir, si arriben les muses atorgant-nos inspiració, que ens agafin si més no treballant colze amb colze.

Danny Norton
Danny Norton
18.02.2018  ·  23:34

Espero que l’Anna es quedi a Suïssa i des d’allà ens conquerirà un bon tros del mon civilitzat cap a la República. Però, un cop publicada la seva genial jugada, quines instruccions li hauran donat a Su Señoría? Es jugaran als daus a qui més tancaran aquesta setmana? Quins disbarats els espera als catalans Marta Rovira, Marta Pascal, Artur Mas i Neus Lloveras?

Tenen tota la nostra solidaritat, i ho saben ben bé, però si mantindrem serenitat i perspectiva no ho sé, Vicent, la veritat, estem vivint en una atmosfera de fortes i contradictòries pressions, i el déu Corbí està molt ben preparat per a aplicar de manera fulminant la llei antiterrorista quan alguns facin el que ha pronosticat: que es posaran explosius i es copiaran la Kale Borroka que tant de goig i frenesí li va injectar en vena.

En quan a la perfecta elecció que ha fet l’Anna, em remeto al comentari d’en Ekaizer quan diu que “els advocats de Gabriel creuen que la justícia suïssa no extradirà l’exdiputada pel que va passar amb Hervé Falciani.”
https://www.elnacional.cat/ca/politica/ekaizer-anna-gabriel-suissa_240315_102.html

Visca la República!

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
19.02.2018  ·  00:05

La Justicia només es tal, quan actua amb la imparcialitat que aquí no ha fet, a España la prensa està comprada però la gent no es tonta i a la resta del mon hi ha una premsa mes o menys normal i la gent hi veu, i per més ganes que en tinguin els observadors, costa molt donar fiabilitat al relat del sistema español una vegada s’ha evidenciat que es un relat mentider i autocràtic, tornem a la situació del 27-oct, amb la reafirmació del 21-D, la victòria encara no es clara però l’enemic queda molt tocat, ANEM EN LA BONA DIRECCIO, ENDAVANT REPUBLICA!!!

Anna Casa
Anna Casa
19.02.2018  ·  04:24

Tan de bo tot plegat comenci a agafar un caire que posi contra les cordes al govern de Madrid. Ni un pas enrere!

Lluís Paloma
Lluís Paloma
19.02.2018  ·  04:25

Hi ha dos fenòmens en marxa ara mateix. Un ens va en contra: les batusses de partits al Parlament, que ens han paralitzat i posat en una situació dificilíssima. Però l’altra ens va molt a favor: a base de voler acabar amb nosaltres, el govern de Madrid s’ha posat força nusos corredissos al coll, a la vegada que ha robat tant a tanta gent que ja no li queda cap lloc on robar, i hi ha molta gent a les cancelleries occidentals que ja els ha agafat tírria. Només aguanten pel control que tenen de tota la premsa d’àmbit estatal, especialment televisions, i per l’escandalós paper de la Comissió Europea donant-los suport. Però els casos de Pérez de los Cobos i de De Guindos, ridículs estrepitosos, són el senyal claríssim que Europa no els ho aguantarà tot. De manera que els dos fenòmens de què parlava al principi, amb orientacions clarament oposades, estan competint entre ells de manera ferotge. I una explosió és de preveure aviat. Simplement, és veure qui esclata primer. I la bona notícia és que si nosaltres aguantem, Espanya se’n pot anar a l’aigua molt aviat. Tot i que estaria molt bé que una mica abans nosaltres ja anéssim passant, o Espanya ens arrossegarà en la seva caiguda. I els catalans tenim coses millors a fer, oi?

Joan Guasch
Joan Guasch
19.02.2018  ·  04:25

No sé! Veient, com hem vist, que, no ja el Gobierno, sinó el Estado, és capaç d’inventar-se acusacions, saltar-se les pròpies lleis i dient coses com que la unidad de España éstà per sobre de tot o que les lleis estan per sobre de la convivència, i fins i tot sembla que algú va admetre que tant els feia quedar fora d’Europa per salvaguardar aquesta unidad, jo diria que no s’arronsaran pas, encara que això sigui firmar el seu propi final, que ja ens aniria bé. Perquè, a més del tema català, ja ha començat la guerra entre les dretes espanyoles i, per variar, el camp de batalla torna a ser Catalunya. I per no perdre el poder, o per guanyar-lo, estan disposats a tot, encara que el que heretin els guanyadors sigui un ermassot econòmic i social. Però bé! Si som capaços de dissenyar i aplicar una bona estratègia, encara podrem aprofitar aquest desconcert que parles. Ara, com a bons catalans, espero que, per una vegada, no ens perdi l’estètica.

Josep Salart
Josep Salart
19.02.2018  ·  04:28

Entesos, i gràcies per l’explicació tant didàctica i sempre entenedora.

Ara be, aquest tal Llarena dieu que és un jutge? Ja miraré la paraula al diccionari, aquí tinc un dubte.

Justícia espanyola? Mani, com diu?

Potser que no frivolitzem tant a l’alçades que estem..

Tant de bo l’Anna Gabriel no torni pq m’hi jugo un pèsol que a n’aquesta sí que li tenen ganes.. i a Suissa pot fer molta feina tal i com fa el nostre President de la República des de Bèlgica.

Mentre tant nosaltres, ni ens citen ni ens presentem voluntàris enlloc.

Ho necessito.

Sergi Rodríguez
Sergi Rodríguez
19.02.2018  ·  07:27

Vicent, tu sempre tant “positifo”!.
Jo no acabo de veure aquesta resistència al 155, però potser és x la manca d’èpica. Hauria se saber millor què estan fent els ADICS, p. e.
“Començarem a entendre millor algunes coses q el 28 d’octubre ens van dir que passarien”????!!!!

Pep Agulló
Pep Agulló
19.02.2018  ·  08:40

AGENOLLAR-NOS NO, DEMPEUS
El règim neofranquista està en contradicció permanent en tant que vol fer-se passar per democràcia. No crec que les contradiccions dels tribunals els sigui un problema prou gran. El que els fa mal és el canvi d’actitud front els empresonaments. La por inicial deixa pas a la fermesa política. Mireia Boya ja va dignificar la seva declaració amb la voluntat de no renunciar als seus objectius. Ara, el full de ruta de l’ANC ho expresa ben clar, endavant cap a l’enfrontament… Els jutges van veient que quan algú faci figa en sortiran altres disposats a continuar cap a la República. Això els preocupa, que la por s’hagi transformat en repte. Que la presó sigui un pas dolorós assumit. Que els tribunals no ens determinin el camí. Començo a veure que la ciutadania (la classe política els costa més, però també), i les seves organitzacions republicanes estan rectificant el rumb positivament.

Solidaritat amb les que van a declarar !!

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

PAU BOLDU
PAU BOLDU
19.02.2018  ·  08:51

Del Llarena nomes cal esperar la filtracio de la sentencia aviat, junts el temps de que el mariano tingui temps.
Es fantàstic que de la justicia espanyola se sap tot abans de que es reuneixi el tribunal.
M’encanta que els politics siguin uns adevinos

Albert Miret
Albert Miret
19.02.2018  ·  08:52

Som capaços d’imaginar per un moment que fos Catalunya qui governés Espanya? Podem imaginar què pensaríem de nosaltres mateixos si el nostre president fos la riota d’Europa perquè no parés de dir bestieses i estigues podrit de corrupció? Quina opinió tindríem de nosaltres mateixos si l’haguéssim votat diverses vegades sabent el que feia? Què pensaríem si els nostres diaris sense excepció ens bombardegessin amb notícies, que només connectant-nos a internet veiéssim que són falses? Si haguéssim de veure com els nostres Jutges i Fiscals no són justos, sinó que defensen les opinions dels corruptes i els delinqüents? Si els millors diaris europeus llancessin constantment missatges d’alerta explicant què vivim en una dictadura cada vegada més exagerada i que ja han descobert que la famosa ”transición” va ser només un engany, i que la celebrada democràcia espanyola és simplement un frau?… No ens cauria la cara de vergonya? Doncs justament per això Espanya està a punt de desfer-se, per la manca absoluta de moral, d’ètica i d’absència de projecte. Espanya s’està morint, i els espanyols no se’n adonen.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
19.02.2018  ·  09:04

Puc estar d’acord amb el Sr.Partal pero tinc els meus dubtes de que 🇪🇸 recolçats amb el 155 avalat per el PSC tingui mases problemes en tira endevant tot i els seus moviments esperpentics, trigarem pero no s’aturarant fins que tot l’hi exploti als morros
🎗🎗🎗🎗🎗🎗🎗🎗🏃🏻🏃🏻🏃🏻🏃🏻🏃🏻🏃🏻 adeu 🇪🇸

Vicenç Mateu
Vicenç Mateu
19.02.2018  ·  09:41

Estem en un període d’un nivell de complexitat molt elevat. Hem de conviure amb la realitat, diguem-ne, qüotidiana amb una altra bèlica que impregna tots els àmbits de la societat i les administracions.
És a dir, hem de treballar i viure alhora que participem en un sentit o altre i amb més o menys intensitat i encert d’aquesta situació històrica.
Del múscul, compromís i solidaritat de tots plegats en resultarà una realitat o una altra.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
19.02.2018  ·  10:49

UNITAT. Tan difícil i tan necessària. Fàcilment ens perdem en detalls, segurament prou importants i perdem de vista l’objectiu: REPÚBLICA. És difícil distingir tots els comentaris escampats per crear confusió, vigilem, alerta. No entendre el per què de moltes actituds o accions no ens ha de fer entrar en el joc perillós de la discussió innecessària. Calma, generositat, i donem força a la seguretat que tenim de no rendir-nos.
Gràcies Vicent per la teva pedagogia i per la teva dedicació voltant el país sense parar.
Recolzament total a les persones que aquesta setmana van a declarar.
LLIBERTAT PER A TOTS I PER A TOTHOM.

jordi Rovira
jordi Rovira
19.02.2018  ·  11:03

L’independentisme ha vingut per quedar-se en tant quan és una resposta de protesta i empoderament concreta davant d’un estat ineficient i incompetent. El món del segle XXI no pot aturar-se davant la rèmora del passat i dels nacionalismes retardataris. L’espanyolisme és això mateix. I la partida la juguem en aquest sentit. Necessiteu un mandat democràtic, és com dir necessiteu un manifest abanderant una presa de posició que té perspectiva i transcendència. No és un tema domèstic, com no és només la partida de l’independentisme català contra la negativa de l’estat espanyol. Darrera tot això altre que està dissolt en el nostre moviment, són entenedors molts fets que altrament ens costen més decodificar. Així doncs, calma i preneu-vos un té a la salud d’en Torrent.

jordi Rovira
jordi Rovira
19.02.2018  ·  11:05

I ja em perdonareu, unitat o no. Al mig de la disputa, pots atacar des d’un front, o des de dos.

Gerber van
Gerber van
19.02.2018  ·  11:27

Potser té rao el Vicent que cada vegada Ñ té més complicat aguantar la situació en Catalunya. Pero si fos així, és gracies als partits politics Catalans o malgrat els seus actituts? Crec que no hem de dependre de les casualitats qu’estan pasant en Ñ i mantenir l’iniciativa en mans propis.

Fa poc el Vilaweb va publicar una entrevista amb el Joaquín Urías, ex-lletrat del TC, on diu que les mesures cautelars que va prendre el TC contre Puigdemont són fora de les seves capacitats i el TC ha saltat les seves propies normes per no decidir d’acceptar o no el recurs del govern Ñ. El TC va dir que prendra la decisió sobre el recurs en 15 dies. Pero els 15 dies van passar i el TC no va decidir rés, absolutament rés. El TC ni ha pogut complir la seva propia paraula! Oi que és legitim, i potser també legal dins la legalitat Ñ (peró això m’es igual), que llavors les mesarues cautelars estant caducades? Els politics Catalans no poden esperar més i han d’instalar el president Puigdemont i el govern ja ara mateix. Perdre més temps i no tenir la initiativa polític només fa més mal al país, encara siguis un govern no tan ‘efectiva’ com diuen que volen tenir. Ara és l’hora per moure la peça.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
19.02.2018  ·  11:56

NI UN PAS ENRERE!
Restablir al President legítim.

Aquest hauria de ser l’únic full de ruta.

No sé si és cert, a VilaWeb encara no ha sortit la noticia. Però en altre diari digital proindependencia he llegit :

“Marta Rovira demana a Iñigo Urkullu que faci de mediador i demani a Puigdemont fer un pas al costat per podet formsr govern”.

Si la noticia és real seria INDIGNANT novament ERC intenta dur-nos a un autonomisme que a sobre serà molt descafeïnat.
O estan cedint al xantatge de tenir al seu líder a la presó, l’Oriol, o encara els dura la rancúnia d’haver perdut les eleccions davant de la voluntat majoritària de l’independentisme de restablir Puigdemont al seu càrrec (no davant JxC si no davant del poble, fins i tot dels seus votants enganyats durant la campanya), i per això segueixen posant el partit davant del pais.

Rajoy i els seus acòlits ultranacionalistes espanyols no volen ni en pintura a, Puigdemont recuperant el seu carrec, raó de més per a no fer NI UN PAS ENRERE.

Ahir o abans d’ahir una subscriptora qualificava d’infantilisme el pensar que renunciar a Puigdemont ens permetria recuperar l’autogovern.
Totalment d’acord! o és infantilisme o és submissió al xantatge. Torno a recordar l’actitud de Rosa Parks.

Em sap molt de greu i m’indigna també la injustícia i arbitrarietat dels jutges com Llarena que mantenen empresonats a gent amb falses acusacions, però si permetem que siguin moneda de canvi tots aquest anys d’esforços acumulant força de l’ independentisme s’aniran per la claveguera, i Catalunya no s’ho pot permetre.
No existeix retorn digne a l’autonomisme, mireu si no tot el que estant fent PP i C’s ara en la seva pugna electoralista per demostrar qui és més anticatalà.

Vistes les actuacions post 21-D, em pregunto qui va tenir mes pes en deixar en suspens la declaració d’independència, ERC o PdCat?
Començo a creure que, al contrari del que tothom pensava, era ERC o els dos per igual.
Moment important perdut.!!!

Alfred Oriola
Alfred Oriola
19.02.2018  ·  12:44

Pot ser soc un il•lús, però jo veig un canvi.
L’ambient indepe no es mateix que fa dos mesos.
Ho aconseguirem segur!
Ànims!

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
19.02.2018  ·  12:49

Convicció, fermesa, tenacitat.

El mandat de les urnes no dona marge a moltes interpretacions.

ERC ha de reflexionar una mica.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
19.02.2018  ·  13:03

No voldría entrar a debatre si les actuacions polítiques i judicials espanyoles desgasta l’estat o el govern del regne, encara que no soc massa optimiste en aquest sentit ( porten segles intentant autodestrüir-se, sense aconseguir-ho ), però sí compartir una opiniò i un dubte. No és cert que quan pitjor ho han fet és quan reaccionen a les nostres accions? Quan pitjor ens va és si perdem l’iniciativa? Fermessa en la direcciò que volem, passos endevant i que responguin com vulguin…
I el dubte. En qué ens beneficía que l’estat s’enfonsi, si és que això passa? És que desapareixeran? Si cauen ens alliberarem? No acabo de veure el sentit d’aquesta discussiò bizantina… en tot cas, si creieu que això ens beneficía, doncs fem que reaccionin com sols ells saben fer…

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
19.02.2018  ·  13:10

Puigdemont President.
Però em sap greu donar aquesta nota pessimista. Jo visc a Itàlia i collaboro com puc per la causa. Faig traduccions i em mantinc en contacte amb gent també d’altres paisos.
Cada cop estic més perplexa quan parleu d’internacionalització.
Pel que fa a Itàlia ningú en parla i, quan se’n parla, és sempre seguint les pautes i els raonaments unionistes.
La moguda d’en Torrent va tenir molt poc ressò i, sincerament, m’en vaig alegrar perquè hauriem vist la premsa a favor de l’Estat espanyol i burlant-se del “fuggiasco”. Aixì anomenen el italianas a Puigdemont.
Parlo amb catalans d’Alemanya i tres quarts del mateix. I no en parlem de la part “francesa” de Belgica….
Quan difoneu articles a favor nostre no dieu mai tots els articles que parlen malament dels catalans. I els que parlen bé sovint son articles d'”èlit” que no llegeix la gent del “carrer”.
L’opinió pública europea s’ha oblidat de nosaltres amb un sospir d’alleujament.
Jo crec que la feina d’internacionalització del conflicte s’està fent malament i em sorprèn que el Diplocat o alguna cosa que el substitueixi no faci res.
No podem esperar només en la benevolença dels flamencs i en la feina d’en Puigdemont.
Estem massa concentrats en l’afer judicial intern.
No comprenc que els articles d’opinió que es publiquen en els nostres diaris no siguin difosos en anglès, francès o italià. El nostres opinionistes no son coneguts enlloc.
Com és possible, a hores d’ara, que un periodista italià vagi a Madrid per informarse del procès català ?
No hi ha ningú que els hi expliqui que han de venir a Barcelona i els dongui una llista de “patums” catalanes per intervistar ?
Segur que el que passa a Itàlia no passa a altres indrets ?
Perdoneu.
Malgrat tot. SEMPRE Puigdemont President. I ERC que es deixi estar de punyetes i comenci a treballar per al pais.

Vicenç Mengual
Vicenç Mengual
19.02.2018  ·  13:31

Anna Gabriel, no tornis! Per tu mateixa i per l’independentisme. No ens calen més màrtirs!

Assumpta Sagués
Assumpta Sagués
19.02.2018  ·  14:48

Si, les tres “p”…anem escrivint el camí, a vegades a base de cops, forts….però endavant, cap a la maduresa.

Francesc Saula
Francesc Saula
19.02.2018  ·  20:39

Em va encoratjar la intervenció de l’advocat anglès expert en drets humans (no recordo el nom) que va sortir ahir al vespre al programa Preguntes freqüents de TV3. Tenia molt clar que si es porta aquest tema a les nacions unides Espanya quedarà tan en evidència que no li quedarà més remei que negociar. Tan de bo…

Gemma R.
Gemma R.
19.02.2018  ·  22:11

Potser jo també sóc il.lusa com diu un company més avall, però jo també estic positiva, no sé dir ben bé perquè ( doncs internacionalment no ens entenen encara, i la repressió per part de Ñ és cada día pitjor). Però quelcom ha canviat, i tot i que hi ha molt més d’ intuició que de certesa ( doncs la informació de les negociacions no ens arriba, i no sabem ben bé com acabarà la investidura), la sensació que tinc és que l’ Estat ja ha cremat tots els cartutxos, i ja no sap com parar-nos. I la nostra actitut ha canviat. Vam pasar de l’ infantilisme polític del lliri, a la decepció, desconcert, tristor, emprenyamenta infrustració, per aquest ordre, a una espècie de serenitat ferma en la que ens sabem lliures tardi el que tardi, perquè ja ningú es farà enrera. I no tinc cap dubte que hem crescut i ara sóm més forts i millors que ahir. Per tant només podem sumar, com només podem guanyar. No ens encantem mirant les musaranyes, però no ens posem nerviosos.

pep astola
pep astola
20.02.2018  ·  17:38

mentre els nostres polítics vagin a declarar com a xaiets que van a l’escorxador, demanant perdó per haver exercit la llibertat, no ens en sortirem. A veure si algú ho diu d’una vegada; és patètica l’actitud de polítics com rovira i forcadell. on s’han deixat les sigles de Republicana i d’esquerra??? però com volen que desobeïm si a les primeres de canvi es caguen a les calces?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any