Sobre la llengua (i III): Ens volen tornar a portar al racó folclòric

  • Aquell to insultant i perdonavides que gastava el franquisme sobre el català i la seua utilitat l'hem tornat a sentir avui, com si totes aquestes dècades no haguessen servit de res

Vicent Partal
28.02.2023 - 21:40
Actualització: 01.03.2023 - 00:55
VilaWeb
Adolfo Suárez

El 25 d’octubre de 1976 la premsa espanyola recollia unes declaracions d’Adolfo Suárez a Paris Match que van causar una enorme polèmica. A preguntes d’un periodista francès, Suárez responia així quan li demanaven si el català o el basc serien usats a les escoles en el batxillerat: “La vostra pregunta, disculpeu-me, és una ximpleria. Trobeu primer un professor que puga ensenyar química nuclear en basc o en català. Siguem seriosos…” Les paraules del primer ministre espanyol van alçar una enorme polseguera i van desencadenar tot d’iniciatives per a demostrar que en català, com de fet en qualsevol llengua, es pot parlar de tot. Molt particularment a les universitats i en els àmbits de l’alta cultura, on es va promoure una restitució del català que va durar uns quants anys, però que avui ja és pràcticament oblidada.

Ara, sense necessitat que ens insulte cap Adolfo Suárez, la realitat és que la presència del català a les universitats dels Països Catalans és molt més que preocupant. Hi ha queixes constants d’alumnes, tant que fins i tot la Plataforma per la Llengua, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i el Bloc d’Estudiants Agermanats han obert aquesta web on els estudiants poden denunciar amb garanties les violacions dels seus drets. Hi ha classes que són anunciades en català i es fan en castellà. Hi ha professors incapaços d’escriure una sola línia seguida de text en la nostra llengua. I l’excusa dels estrangers, dels Erasmus sobretot, es fa servir tothora per abandonar la llengua que criticava Suárez. Ha arribat a haver-hi professors, com Jordi Juanico, que han plegat, farts que no els permeten de fer classes en català –jo mateix vaig deixar de fer classes a la Pompeu Fabra per aquest motiu, ja fa molts anys. I la tendència ja ha arribat fins i tot a la investigació. Recentment, per exemple, ha mogut una certa polèmica el fet que la Universitat de Lleida [vegeu el PS] haja impedit el dipòsit d’una important tesi doctoral d’enginyeria agronòmica escrita en part en català.

Quan jo era un xiquet –en ple franquisme– el relat dominant era que parlar català feia “de poble”. I per tant era cosa d’éssers inferiors i dificultava la progressió social. Recorde que vaig quedar esbalaït, de molt menut, quan mon oncle Joan, exiliat a l’Argentina, em va enviar un llibre amb una dedicatòria seua escrita en català. Ni ho sabia, que es podia escriure en la llengua que parlava! La fi del franquisme, per contrast, anà acompanyada d’una reculada d’aquests comportaments supremacistes, però d’ençà de l’arribada d’Aznar al poder i sobretot d’ençà de l’aparició de Ciutadans l’atac constant, planificat, al català, cada dia de l’any, per qualsevol mitjà, amb qualsevol excusa, inventant-se qualsevol cosa i de manera sempre impune i sense resposta, ha acabat fent més forat que no sembla i tornant-nos a aquella època que pensàvem acabada. Quan parlar català feia de poble.

I això malgrat que ara sabem, perquè ho hem pogut experimentar tots, que no és pas veritat que el català siga una llengua inferior en res –i no cal que torne a parlar del baròmetre a què em referia el primer dia. Ho podem constatar fàcilment cada vegada que ens trobem amb gent que decideix que no vol fer la dissimulació. Llegesc, per exemple, un llibre extraordinari del biòleg valencià Juli Peretó, Un planeta creatiu. Com va començar la vida a la Terra i com la fabricarem en el laboratori, i l’única cosa que se m’ocorreria dir per descriure’l és que podria ser l’obra de qualsevol gran científic europeu escrita originalment en anglès o en francès. O un altre exemple semblant: fa pocs dies un espanyol em confessava que llegia els clàssics grecs en català perquè molts dels llibres que ens presenta en català la col·lecció Bernat Metge encara no han estat traduïts a l’espanyol.

Quan es va estrenar TV3, el qui aleshores era director general de TVE va dir que seria una televisió antropològica. Potser per la ràbia que van causar aquelles paraules, TV3 va ser tot el contrari, una televisió moderna, conscient que havia d’explicar el món en català i des del català. Conscient de la seua missió. I, ves per on, avui molta gent la mira amb aprensió cada vegada que es deixa endur pel provincianisme espanyol, parlant-nos de qualsevol bajanada que passa per allà o entrevistant qualsevol espanyol de segona fila, com si ni el català ni cap altre dels dos-cents idiomes que es parlen en aquest país no servís per a explicar-nos el món.

Com és possible, doncs, que s’hagen fet tants passos enrere? Com és possible que, després de consolidar la dignitat del català, venint de l’opressió franquista, s’haja deixat pas a actituds tan plenes d’autoodi i, en definitiva, tan pròpies d’aquell missatge franquista que ens remetia a ser uns ignorants, de poble?

He mirat de respondre a la pregunta amb aquesta sèrie de tres editorials que heu pogut llegir aquests dies. Hi he volgut explicar que la persistent campanya espanyola d’insult i menysteniment envers la llengua catalana fa forat precisament perquè molts catalanoparlants s’arronsen enfront de la violència i l’arrogància que arriba de l’altiplà, amb la conseqüència que opten per dissimular qui són i què parlen. I com, després, en vista de les conseqüències socials de la seua pròpia acció, opten per enfonsar-se en el pessimisme més negre sobre el nostre futur. I això –i aquest és el missatge central que vull donar– ni és raonable ni és sensat ni és digne, i ho podem capgirar simplement fent-nos conscients de què hi ha en joc. I si ho volem.

 

PS. Com saben, aquest editorial s’envia cada dia a les deu de la nit a tots els subscriptors del diari, que per tant el poden llegir hores abans que la resta dels lectors. Un d’aquests subscriptors, de la Universitat de Lleida, ha volgut aclarir que “igualment podríeu haver escrit que s’havia impedit per haver estat escrita en part en castellà. O en anglès. Perquè, de fet, el document de tesi s’ha escrit en català (la introducció), en anglès (tres capítols) i en castellà (un capítol). La comissió Acadèmica de Doctorat, encarregada d’aprovar el dipòsit, va interpretar literalment l’article 23.3 de la Normativa Acadèmica dels Estudis de Doctorat que diu que la tesi pot estar redactada en castellà, en català o en anglès.” També ha aclarit que precisament ahir es va reunir el Consell de Govern, que ha debatut un recurs de l’autor contra la decisió de la comissió Acadèmica de Doctorat, i, escoltades les parts, ha aprovat permetre aquesta excepció.

 

La feina de VilaWeb és ajudar els nostres lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim, i això ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Daniel Llorca
Daniel Llorca
28.02.2023  ·  22:15

Moltes gràcies Vicent, una vegada més, per fer de veu de la consciència i recordar-nos, per si en algun moment ho oblidem, que no som ni més ni menys que ningú, i per això, mal que els hi pesi a alguns, hem de continuar fent servir i defensant, amb normalitat però també amb força, l’ús de la nostra llengua, allò que ens identifica principalment com a poble.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
28.02.2023  ·  22:28

Moltíssima de gent jove i de mitjana edat ho ignora, o només ho sap a mitges.
Cal fe-ne difusió
Fils de llengua perseguida
https://twitter.com/jaumemoll/status/1423787333275504643?s=20

joan rovira
joan rovira
28.02.2023  ·  22:29

Sr. director, com més concreta, a parer meu, més utilitat per tal d’analitzar com fa avui les conseqüències d’un repoblament encobert a les universitats catalanes que arrosseguen, sempre amb excepcions meritòries, el funcionament endogàmic característic de la universitat castellana.

Encara hi ha altres baules professionals a descodificar que arrosseguen, mitjançant els col·legis professionals de les diferents professions del país, un gremialisme castellà notable en tant son còmplices de l’espoli, manca de transport, habitatge públic i submissió a l’opressió castellana.

Conclusió, aquests tres articles posen en relleu, la importància i l’oportunitat del tema escollit i la conveniència de dedicar-hi durant tres dies seguits unes reflexions tan necessàries com oportunes corroborades al Parlament de la Unió Europea. També, els comentaris dels subscriptors. Agraït.

Sílvia Valls
Sílvia Valls
28.02.2023  ·  22:31

Jo treballo en un hospital, enraono sempre en català, escric els cursos clínics sempre en català, faig les meves presentacions en català, dono classes en català… o sigui visc en català. La meva llengua materna i la que m’identifica en el que sóc, catalana fins el moll de l’ós.

Laura Gutiérrez
Laura Gutiérrez
28.02.2023  ·  22:33

Faig classe de llengua catalana en un institut de secundària. Cada cop més, constato que els alumnes es passen al castellà quan un únic alumne els parla en aquesta llengua. Avui he fet una reflexió a l’aula de com, de manera inconscient, tendim a considerar l’espanyol una llengua de primera categoria (la de tots) i el català de segona (només la d’una part). He intentat reflexionar amb ells que, abandonar la llengua pròpia quan algú ens parla en castellà, és considerar-la com alguna cosa de segones, substituïble. Ells m’han dit que, en realitat, si tothom parlés la mateixa llengua, tot seria més fàcil. No veuen la diversitat com una riquesa, ni l’eliminació d’una minoria com un crim. Veuen la realitat amb un barem utilitarista. Quina llàstima!

Víctor Torguet
Víctor Torguet
28.02.2023  ·  22:35

Només que la meitat dels catalanoparlants dels Països Catalans ens refermem en parlar SEMPRE EN CATALÀ i no canviem d’idioma mentre no sigui molt evident que l’interlocutor no l’entén (i no té per què entendre’l), seriem un exèrcit de més de 5 milions d’activistes lingüístics !!!

Cap organització anti-catalana (com va ser Ciudadanos, ja desapareguts) ni cap altre iniciativa que vingui d’espanya, el nostre enemic (juntament amb els nostres polítics i entitats fake-indepes), podrà fer front a quest apoderament del ser, sentir i parlar Català.

Diguem PROU !!! tornem a aixecar-nos. Desfem-nos d’aquest conformisme, d’aquesta mandra i d’aquesta por que ens fa romandre submisos, humiliats i vençuts.

Si no sabem com lluitar contra aquest enemic, fem servir l’arma que tots tenim a ma: la LLENGUA. Fem activisme lingüístic. Parlem sempre en Català. Fem la Independència i donem llarga vida a la nostra llengua !!!

(i no ens n’oblidem de la Llista Cívica…)

Josep Usó
Josep Usó
28.02.2023  ·  22:49

M’he passat més de trenta anys fent classes de Física i Química en català i mai he tingut problemes. Trobe molt provincià allò de fer les classes en castellà per si hi ha erasmus. O directament mediocritat. Som nosaltres, qui hem de mantindre la llengua. Al capdavall, com a llengua de Ciència, el català no és rellevant, al món; però el castellà tampoc ho és.

Anna Linares
Anna Linares
28.02.2023  ·  23:26

Això ens passa per no tenir un país propi, en agradi o no som
una colonia, i els colons amb la seva supèrbia es creuen superiors, i ens volen aniquilar, hi ha una llegenda urbana, no sé si es certa, que tot els que ens està passant aquestes últimes dècades està tot planificat per la Faes, primer fer-nos enfadar molt perquè ens radicalitzessim, i després pendre’s-ho tot, i acabar con el problema catalan.

alexandre Cases
alexandre Cases
28.02.2023  ·  23:52

És evident que tenim un problema demogràfic, però sobretot psicològic. Estem hipnotitzats. Però al costat de la imprescindible militància per la llengua per part de la gent del carrer és igual de necessari que el lideratge cultural i polític del país treballi en campanyes de sensibilització per desemmascarar l’estat vassallatge, submissió i indecència que tenim cap al castellà. A un nivell racional i intel.lectual, però sobretot emocional. Que et facin sentir que si ets dels que renuncien al català a la primera de canvi doncs ets un paio sense caràcter, un merdes. I que ser català és un orgull. Però no es fa cap feina en aquest sentit. Cap sensibilització. I menys que mai precisament amb governs suposadament indepes. I ara amb ERC fins i tot subvencionen els mitjans catalans per a que tinguin la versió en castellà i omplen tve3 de castellà. En fi, si el lideratge del país és en mans de gent buida el poble també perd consistència. Per cert, al Junqueras ja li han donat el títol de Grande De Espanya o encara no?

Josep Jallé
Josep Jallé
01.03.2023  ·  00:25

Benvolgudes, benvolguts … si, és la dignitat per a viure la que supera totes les degradacions i autodegradacions. I aquesta qualitat només ix dels ADN’s que ho han rebut. Malauradament no s’adquireix com a una “assignatura” més a escoles o universitats. Seguim. Salut.

Núria Castells
Núria Castells
01.03.2023  ·  01:21

El quid de la qüestió és en aquesta frase del teu editorial, Vicent:
“… l’atac constant, planificat, al català […] de manera sempre impune i sense resposta”.
Perquè resulta q massa sovint és així: IMPUNE I SENSE RESPOSTA.

Tenim uns governants que fa temps que han claudicat i han abandonat les seves obligacions envers la llengua catalana. Les lleis no es fan complir, la inspecció educativa “no funciona”, el país s’omple d sanitaris que no en coneixen la llengua i l’Administració no mou un dit…
La situació és tan vergonyosa que fins i tot els nouvinguts que volen aprendre català es troben que no hi ha prou places per estudiar-lo!!! Què fa la Conselleria?!
Cap govern decent toleraria aquest desgavell.

Pel que fa a defensar activament la llengua, són igual de deixats o covards.
Avui, a la UE, la MEP Dolors Montserrat ha muntat un aquelarre difamant la nostra llengua… i el govern de Catalunya no ha dit res!
Han hagut de ser dues professionals (una d’elles francesa!) qui hagin protestat davant les autoritsts europees. Elles dues i Plataforma per la Llengua. El govern, mut i amagat.

Com voleu que no se sentin forts i capaços de tot, els catalanofòbics? Des del gobierno fins a l’últim babau inculte!

D’acord que la defensa del català és cosa de tots. Però amb unes “autoritats” com les que tenim, la lluita no és solament contra el supremacisme espanyol. I això cal dir-ho!

Posem els “nostres” polítics contra les cordes. Exigim-los que governin! I, si no, no els votem. És fàcil.
I, nosaltres, ajudem les entitats que treballen de veritat per la llengua, fem voluntariat, movem-nos.
I, sobre tot, NO CANVIEM MAI de LLENGUA.
Tenim drets i els hem d’exercir i fer respectar.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
01.03.2023  ·  06:25

Aquesta trilogia ha estat un excel·lent anàlisi Sr. Partat. Salut.

Imma Presseguer
Imma Presseguer
01.03.2023  ·  06:53

Jo, si fos professora d’universitat, a l'”argument” Erasmus respondria parlant en anglès, which is the language that everybody understand.

D’una altra banda, vivint a França, quan forçosament he de comunicar amb un hispanoparlant, ho faig evidentment en francès, i si no l’entén, amb anglès.
I si tampoc l’entén, “vete a tu pueblo”.

Jordi Joaquim
Jordi Joaquim
01.03.2023  ·  06:56

@Anna Linares, desafortunadament ser un estat, ho millora, però no es la sol.lucio.

Andorra es un estat i el Català es l’única llengu oficial i passa exactament el mateix, de fet en alguns casos pitjor, per que com la llengua catalana es dona per garantida es milita menys i es descuida més.

La espanyolització d’Andorra es una espiral en creixement logaritmic que ja ha arribat a un punt irreversible.

L’espanyol s’ha convertit en la llengua de base fins al punt que he arribat a veure nadius en llengua francesa parlant entre ells en espanyol, o andorrans tan fluents en francès com espanyol triant sempre l’espanyol per comunicar-se amb francòfons.

El francès ja fa temps que ha desaparegut dels carrers i botigues d’Andorra (amb l’excepció del Pas i les que calguin) i el català pràcticament també. A la gran restauració abans podràs parlar abans anglès que català, si no vols fer servir el espanyol.

Com a anècdota els anuncis geolocalitzats d’Andorra que em surten a VilaWeb – no ès culpa de VilaWeb! – son tots en espanyol, el mateix per Wallapop, malgrat la majoria son per vendre dins el país, i la llista es aburrida de llarga que es.

I lo pitjor de tot es que som quatre comptats els que ho veiem. Ans el contrari l’enlluernament que tenen els nostres governants i empresaris per Madrid es patètic, especialment en un lloc on podríem triar entre Madrid i Paris com a referencies!! – Barcelona ja no es referència de fa temps -93- pel síndrome del “germà petit” – però això millor per una altre post-

A Andorra si no hi ha un tomb sobtat, no l’hi dono al català com llengua d’us social/comercial mes de 25 anys, serà residual com el francès.

Jaume Riu
Jaume Riu
01.03.2023  ·  08:03

SE’N DIU GENOCIDI
L’editorial d’avui m’ha regirat els records personals.
Tinc molt present encara aquells primers governs de la transició política, que tenien barra lliure per burlar-se de la nostra llengua com va fer Adolfo Suarez amb allò de la química nuclear en català a la universitat, però l’objectiu no era tan sols el català i el dèficit fiscal, que eren els dos escenaris més sensibles, perquè també es burlaven tan com volien del govern de la Generalitat, i de les lleis que aprovava el Parlament de Catalunya. Tot un vicepresident Alfonso Guerra és vantava en públic de passar el ribot a l’Estatut, o el PSOE ens imposava José Montilla al cap d’amunt de la institució més nostrada i més endavant, des dels tribunals espanyols es destituïen dos presidents i dos candidats que a ells no els van agradar, com una burla suprema.
De tot això se’n diu genocidi.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
01.03.2023  ·  08:20

Gràcies Vicent i gràcies Vilaweb per usar sempre i bé la nostra llengua. Parlem-la per cuidar-la. conservar-la i millorar-la.

Clara Costa
Clara Costa
01.03.2023  ·  08:22

A la Universitat de Girona també hi ha professors que sempre fan la classe en castellà i no només parlem dels de Fisioteràpia!

Pep Agulló
Pep Agulló
01.03.2023  ·  08:42

ARREU PERDEM FORÇA…

Hi ha tants aspectes que conflueixen allà mateix que hem de fer ofensives en tots els terrenys, també del cultural en un país d’un perfil baix. El comentari de Laura Gutierrez 22:33, és esclaridor…

Els joves, en gran majoria, entenen la llengua com un vehicle purament de comunicació, perquè no els cal més ús de la llengua per consumir la “cultura” fàcil del lleure, que abomina de la Cultura en majúscules…

És “normal” doncs, que agafin les llengües supremacistes, castellà, anglès enfront del català, perquè la seva riquesa de coneixements no els importa en absolut… És un fet.

Si el català el reduïm a petits cercles minoritaris autocomplaents, serà mort…

Albert Miret
Albert Miret
01.03.2023  ·  08:55

Parlant del català, una cosa que m’ha sobtat sempre és que quan una persona sobretot jove se’m dirigeix en castellà, si jo li contesto en català, continuem la conversació en català tots dos i no pas en castellà. Amb els vells castellans ja no és tan comú això, però molts, encara que parlant bastant malament, també ho intenten. Aquest fet em fa pensar que la immersió ha funcionat més bé del que pensem i que en qualsevol cas, són molts més que quan jo era petit els que tenen com a idioma matern el castellà, però que saben parlar i entendre el català perfectament. Abans no hi havia cap castellà que pogués parlar en català. Potser a vegades som una mica pessimistes a l’hora de jutjar si fem bé les coses. La veritat és que si tot català parlés en català en lloc de cedir i canviar d’idioma, potser notaríem un pas gegant cap a l’ús del català. Si a les empreses catalanes es demanés per a la contractació si saben parlar i entendre en català, la gent començaria a valorar que el català a Catalunya és més necessari del que molts volen i diuen.

PERE SIO
PERE SIO
01.03.2023  ·  09:02

El retrocés del català, a més dels problemes a l’ensenyament, es deu en bona part a la forta immigració espanyola que hem patit en els darrers anys de Franco. Calvo Sotelo ja va dir referint-se a Catalunta que la immigració per la nació catalana era com tirar aigua al vi.
Aquest problema s’ha vist agreujat en els darrers anys per la massiva immigració del llatino-americans, que venen “a la madre patria”.
Avui a les grans ciutats catalanes sentir parlar la llengua catalana és cada cop més difícil i sorprenent.

Antoni Mirabent
Antoni Mirabent
01.03.2023  ·  09:56

Viure en català demana un esforç, l’esforç de no cedir. Fa anys que el faig i cada cop estic més convençut que paga la pena. Cal dir que és un esforç a favor del català i no en contra de res ni ningú. Amb el temps deixa de ser un gest i es transforma en una actitut natural i veus que la resposta a aquesta actitut és de respecte, com a mínim. Sovint he tingut la sensació que és en entorns catalanoparlants on hi ha més reticència. No tenim gaires opcions i per tant no blasmo res ni ningú ni corro a dir que m’esborraré de tot arreu quan les coses no són com haurien de ser en un país normal. En català tenim bona literatura, antiga i actual, bones traduccions, bona música, bon teatre i bon cinema, bona premsa, bons pensadors, només cal gaudir-ho. Per altre costat, estic d’acord amb la reflexió de l’Albert Miret, és ben cert el que diu. Hi ha camí.

Carles Serra
Carles Serra
01.03.2023  ·  10:09

I tant Sr. Pere Sió 09:02; quanta raó.
Aquesta realitat el tindrà anys la vaig poder comprovar en el meu poble Rubí, els voltants dels anys 60 érem una població entre 14/15000 habitants, els català és parlava a la majoria de les cases i era ben viu pels carrers i places, els primers immigrants es varen integrà sense cap problema, malgrat la prohibició del català a les escoles, a partir dels 60 va venir la forta immigració de procedència dels diferents pobles d’espaÑa, sense oblidar la cultura de la natalitat debant de la cultura catalana de la parelleta, ja els anys 80 vaig tenir que veure per part d’aquest colectiu la primera manifestació exigint el programa de festa major en castellà.
A dia d’avui Rubí té 80.000 habitants, els descendents d’aquells que ens varen venir estàn col.loquedets a l’ajuntament i la seva alcaldessa del PSO€, que fa que gestiona aquest ajuntament fa anys i panys i no s’espera cap canvi ni possibilitats.
Pràcticament ja s’ha fet el genocidi del català i tenim que veure a molt de dolor que els nostres néts no tenen cap problema obviar el català, en definitiva, se’ls i rebufa
Aquest exemple el podríem posar a qualsevol poble del cinturon rojo, que així aquest colectiu d’espaÑols el varen batejar, que la realitat és el cinturon rojo y gualda, però també franquista.
És allò que ja fa molts anys va dir en Pla: el 90% de l’ideològia dels espaÑols es franquista.
Debant d’aquest realitat els partits que volen obtenir vots per part dels ciutadans d’aquesta colònia, defensen el bilingüisme, com fa aquest gran traïdor de Junqueres i el seu partit ER.
Llegint els comentaris dels apreciats subcriptors, només puc dir que el català ja li podem cantar les ensoltes.
Gràcies Vicent per tot l’esforç que fas en aportar les teves reflexions/anàlisis.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
01.03.2023  ·  10:14

La conclusió que trec d’aquests tres editorials és que 1.- hi ha un embat per part de l’estat en contra del català, que s’oculta darrera la judicatura i altres estructures estatals però també de partits polítics -PP, VOX, Cs i també PSOE- 2.- Hi ha , més que mai, una competència lingüística desmesurada a favor del castellà als mitjans audiovisuals 3.- Se’ns responsabilitat quasi exclusiva, equivocada, al meu entendre, contra els catalanoparlants que “dissimulen” la llengua i finalment -el més important per a mi- 4.- Una DEIXADESA SIDERAL de l’administració catalana que ha deixat deteriorar la immersió lingüística a l’educació, que no ha fet res perquè el català tingui la presència que es mereix i li toca per llei als jutjats, en l’etiquetatge, en la toponímia i molt etcètera, per arribar finalment al que està passant a la Universitat que fa fàstic, tristesa i vergonya. Tot això ho ha de redreçar el català “dissimulador”??. Ara podria posar el sou d’un parlamentari, però no cal seguir per aquest camí. A finals dels 70 jo era universitari, els temps eren convulsos i les manifestacions i aturades constants, formar part del “Grup Dinamitzador del Català” tenia sentit quan no teníem Parlament ni govern. Ara, d’acord, deixarem de dissimular la llengua però em temo que no n’hi haurà prou.

Rosa M. Poch
Rosa M. Poch
01.03.2023  ·  10:25

Voldria fer una puntualització i un comentari sobre el PS de l’article, magnífic d’altra part com en Vicent Partal ens té acostumades. La tesi en qüestió té en català no només la introducció sinó també la discussió general dels quatre articles i les conclusions. I el comentari és que segons converses amb els assistents al consell, la discussió va anar més aviat sobre el multilingüisme i sobre la presència del català a tercer cicle, que és minoritària.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
01.03.2023  ·  10:55

Fins la meva jubilació sempre he fet les meves classes de química orgànica a la universitat en català o en anglès. I parlo sempre en català amb tothom. Però observo la realitat i constato que el jovent, majoritàriament, ja ha abandonat la llengua. Estem perduts!

Per cert, Adolfo Suárez tenia raó: no es poden fer classes de química nuclear en català… ni en cap altra llengua!! Del nucli s’ocupa la física, no pas la química!

ernest ramos
ernest ramos
01.03.2023  ·  12:06

Sr. Pere Sió, recordi, també, que FelipeGonzalez va dir “conviene fomentar la inmigración de sud-americanos a Catalunya para hacer perder peso al catalán ” !

Isabel M.T. Jordà
Isabel M.T. Jordà
01.03.2023  ·  12:14

A mi a les escoles “Nacionals” les mestres em feien estudiar que el català era un dialecte de l’espanyol i que era millor reservar aquesta llengua per a l’àmbit familiar. Així, amb totes les penques. Aleshores jo tampoc sabia que es podia escriure en català i sí, jo també em vaig quedar esbalaïda als onze anys quan vaig començar a rebre les cartes de ma mare a l’internat de Reus. Totes escrites en català i un català ben fluït, per cert.
Fa segles que l’estat espanyol vol eliminar el català del mapa però nosaltres els ho hem d’impedir costi el que costi perquè ens hi va la nostra existència com a nació.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
01.03.2023  ·  12:30

Per una raó de principis s´hauria sempre parlar en catalá
també ja que forma pàrt de la nostra cultura i és el nostre idioma. Un idioma queda ofegat si els seus parlants no el parlen dependrá de nosaltres mateixos

Armand Gran
Armand Gran
01.03.2023  ·  12:38

La llengua és el principal mitjà de comunicació d’una cultura, i quan els catalans parlem de la nostra llengua, pensem que el bagatge cultural que aquesta aporta serà suficient per a prestigiar-la. Considerant que la cultura catalana -a diferència de la castellana-, tot i ser modesta en termes quantitatius, sempre ha seguit el mateix camí que les altres cultures del món occidental).
Tanmateix, arribat a una certa edat, he arribat a la conclusió que la CULTURA no interessa quasi a ningú. Inclús el mateix concepte s’ha desvirtuat i reduït a “entreteniment”; és a dir: només s’espera que distregui, i com més simple i demani menys esforç mental, aquesta més èxit tindrà.
En aquest sentit, els catalans ens equivoquem. La gent no busca que l’hi comuniquin CULTURA, sinó distracció.
A més, es confon CULTURA amb poder. En el cas d’Espanya, el fet que el poder parla castellà, el subconscient majoritari li dona a aquesta llengua un estatus cultural superior, sense raons que ho justifiquin. Prova d’això és que actualment, qui s’ho pot permetre envia als seus fills a estudiar en ambients acadèmics de parla anglesa, com anteriorment ho havien fet cap a ambients alemanys o francesos, depenen de qui ells pensaven que tenia poder al món en aquell moment.

Eduard Baró
Eduard Baró
01.03.2023  ·  14:05

Tota lluita per evitar que segueixi morint el català, serà molt agraïda per mi i per molts patriotes, però maleuradament infructuosa. No evitarà el que hi hagi la substitució ètnica i lingüística, que ja és evident en molts llocs dels PPCC. Només rebutjant el bilingüisme (llengua pròpia/llengua INVASORA), i rebutjar aprendre castellà. Com que aquesta opció ningú la contempla, no podrem fer res més que fer com portem dècades fent. Esgargamallar i contemplar amb proves fefaents que la inèrcia genocida i supremacista castellà s’imposa a diferents ritmes. Com la plataforma per la llengua, que porta dècades manipulant les dades d’ús per barrejar les amb el coneixement de català. L’ús és la sang d’una llengua. El coneixement és prop de res. Acceptat per una majoria, bilingüisme com animal de companyia, morirem. I tots en el fons ho sabem , i ho constaten a diari.

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
01.03.2023  ·  14:08

A mi em pasa una mica com l’Albert Miret: sempre parlo en català i els joves acostumen a canviar al català i fins i tot els trobo més amables quan ho fan. Això em pasa sovint als supermercats. Sempre s’adrecen a l’inici en castellà i quan canvien al català noto sovint un tarannà més amable. Pot ser sigui la nostre manera cuidadosa d’expresar-nos o pot ser sigui que alguns d’ells també tinguin ganes d’adreçar-se en català i les dinàmiques relacionals imperants no els hi ho permetin.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
01.03.2023  ·  14:32

La qüestió del català és que, com tothom sap, la llengua és identitat. D’aquí la dèria franquista, la d’Aznar i cia i la de Cs per erradicar-la. Un cop desapareguda la llengua, s’esborra la nació.

La gent de parla catalana que ve d’època franquista no se’n adona i vanvia de codi al segon. Amb els estrangers es fa el mateix, no fos cas que el català minoritari no s’entengués. I pensant en estrangers em refereixo molt particularment als sudamericans que estan devastant el nostre panorama lingüístic bàsicament per culpa nostre.

Senyors, parlar en català es tractar a l’altre d’igual. Svp, no canvieu mai de codi!

Albert Ventura
Albert Ventura
01.03.2023  ·  14:38

M’ha recordat el meu primer dia de classe a la Universitat on es va suscitar la polemica de si s’havia de fer en catala o en castella i va saltar un dient que ell era castella i no entenia el catala. Jo em vaig aixecar i vaig dir que era de Perpinya i no entenia el castella i que si no ho volien fer en catala doncs que ho fecin en frances. Es va acabar fent en catala.

XAVIER DE
XAVIER DE
01.03.2023  ·  15:33

Podem descarregar responsabilitats al jovent i quedar-nos tranquils però tot aquest sistema s’ ha desmantelat duran la nostra vida política activa, ells només hereten el que els hem deixat que no només minva en temes lingüístics, també tenim un ensenyament precaritzat i una sanitat balcanitzada.

Roser Caminals
Roser Caminals
01.03.2023  ·  15:36

Els que ens movem a l’àmbit cultural som plenament conscients de la campanya per aniquilar-nos, en la qual la Generalitat és còmplice de l’estat espanyol. La ciutadania en general, no se’n fa càrrec. Per això el perill actual és més gran que sota el franquisme.

Luis María Martinez
Luis María Martinez
01.03.2023  ·  15:36

No será porque no lo habían avisado…
Existe un libro escrito por Victor Alexandre en 2006 y que lleva por título “TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya”, Fue editado por Proa.
Cuando las ‘cosas’ comienzan a resbalar por una pendiente, cada vez van más deprisa. Hasta precipitarse en el abismo.

Rosa M. Sànchez
Rosa M. Sànchez
01.03.2023  ·  15:55

Sóc de poble i amb molta honra! Sempre parlo en català, les excepcions són poques. Des de tot aquest enrenou, m’he dit a mi mateixa que si algú que, perquè sí, em repta a parlar en castellà he de respondre: l’entenc, però no el parlo.
Gràcies Vicent pels tres editorials, per tots els altres i per les didàctiques pissarretes.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
01.03.2023  ·  16:02

El regne sempre ens ha tingut en el racó folclòric però ho ha dissimulat amb gran intel·ligencia.
El regne esperava el moment òptim.
I el moment òptim és quan hi ha traïdors i/o líders estúpids en absència d’intel·lectuals que ajudin el poble.

…després d’haver-nos acoquinat per la força bruta… com va fer el 1714.

Xavier Viñas
Xavier Viñas
01.03.2023  ·  17:12

Jo, des del meu vessant de biòleg i per reforçar i concretar la idea que expressa en Vicent sobre la fortalesa de la ciència i la divulgació fetes en català en temps passats, només vull posar 2 exemples: un és l’elaboració de l’enciclopèdia BIOSFERA, que tracta la història de la Terra i la relació home-natura en tots els biomes del món i en la que van intervenir autors de moltes nacionalitats; la primera edició va ser en català a la dècada dels 80 del segle passat, i posteriorment se n’han fet les edicions anglesa, alemanya i japonesa. El segon és la sèrie documental MEDITERRÀNIA, que explica les característiques ecològiques de tots el ecosistemes que conformen la categoria de “mediterranis” i que estan repartits en diverses parts del món a més de les vores del nostre mar mediterrani (Sudàfrica, Califòrnia, Xile i Austràlia); igualment, aquesta sèrie es va fer amb la col·laboració i la intervenció d’ecòlegs de totes aquestes regions i països; va ser produïda per TV3. En tots dos exemples hi tingué un paper preponderant en Ramon Folc i Guillén, que, a més de ser un gran científic, va formar part del nucli reduït d’organitzadors de la restaurada Generalitat de l’època Tarradellas.
Quina diferència de nivell tan impressionant si tenim en compte la baixesa dels objectius perseguits en el programa de tardes actual de TV3, en què parlen dels mateixos “personatges” que pots trobar tractats en qualsevulla televisió espanyola (per exemple, les festes d’en Froilan o els afers sentimentals de la filla de la Isabel Preisler entre d’altra fullaraca sense suc ni Bruc).

Josep Albà
Josep Albà
01.03.2023  ·  17:13

Estic en bona part d’acord amb l’editorial, però voldria exclamar-me pel títol.

“racó folclòric”?

Ja voldrien molts àmbits de la vida d’aquest dissortat país, començant per la cultura, el periodisme, la política, les institucions, l’ensenyament, el comerç, la sanitat, la justícia, la seguretat pública, la restauració, la indústria, etc tindre el respecte que té el món de la cultura popular i tradicional (“el folklore!) per la llengua catalana. En aquest món el català ho és tot, amb tots els drets, sempre i en tot lloc i no s’usa cap altra llengua.
Del que fa el món de la cultura popular (Folklore…!) n’haurien d’aprendre tots -TOTS- els altres i no només per la llengua: també per la nació sencera.
És vergonyós i lamentable que en un editorial de Vilaweb s’utilitzi l’expressió “racó folclòric” per parlar de la humiliació del català. Podríeu dir, mol més encertadament, per exemple “racó universitari”, “racó sanitari” o “racó judicial” Aquests si que són mons on la llengua catalana és bandejada, humiliada i abandonada cada dia.

Inés Tell
Inés Tell
01.03.2023  ·  18:00

L’altre dia em preguntava, si el Club Wagner Barcelona, fes les trobades en castellà, hi aniria? I em vaig responder que no. En 5 anys de vida, el Club Wagner Barcelona que ens ofereix tres trobades al mes, o sigui més de trenta l’any, n’ha fet una i només una en castellà, a càrrec d’un especialista en traducció de l’alemany i en el llenguatge del segle vuitè, de Madrid, que va dir que s’havia fet soci i que el volia aprendre.

Antònia Calvo
Antònia Calvo
01.03.2023  ·  18:50

Excel.lent!!

Esther Miquel
Esther Miquel
01.03.2023  ·  22:22

Moltes gràcies, Vicent Partal.
Continuaré fent el màxim que pugui malgrat el meu bilingüisme de naixement.

Roser Pla-Giribert
Roser Pla-Giribert
01.03.2023  ·  23:35

A la meva feina, amb seu al Baix Empordà, familiar “catalanista… “, s’envien les notificacions en castellà. Es una empresa amb treballadors que son i viuen a Espanya, aleshores no em sembla malament,… ara bé, que no ho facin també en català em fereix i a sobre que em diguin que soc radical…
Jo no deixaré de demanar que s’escriguin, a més a més, en català.
Lo trist és que li estic agafant rancunia a una llengua i aixo no hauria de passar mai.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any