03.01.2026 - 21:40
|
Actualització: 04.01.2026 - 07:49
Aquestes últimes dècades, a partir del tombant del segle XX al XXI, el vi a Catalunya ha viscut uns anys fecunds i intensos. Amb la perspectiva que dóna el temps seran valorats i subratllats. Han passat i passen moltes coses en el món del vi català: formació, vitalitat, qualitat, diversitat, atreviment, consciència de mantenir un paisatge agrari, internacionalització, incorporació de l’agricultura ecològica, biodinàmica i regenerativa, consciència enfront de l’emergència climàtica, professionalització de la dona en tots els àmbits del vi, naixement dels vins naturals, recuperació d’elaboracions antigues, prestigi de les varietats autòctones enfront de les foranes i, també, entre més, un treball de recuperació de varietats antigues, algunes al caire de l’abisme de la desaparició, i elaboració de qualitat d’aquestes varietats.
Us convidem a tastar sis vins de qualitat nascuts de varietats antigues recuperades.
La Murtra 2024, de la cooperativa Vall de Betlem
De la recuperació de la vinya al peu del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, de la mà de la cooperativa Vall de Betlem, neix aquest vi de malvasia, una varietat que a final del segle XX va estar a punt de desaparèixer de Catalunya. Una vinya de malvasia es va conservar miraculosament a Sitges gràcies a les condicions que va posar el diplomàtic sitgetà Manuel Llopis i de Casades (1885-1935), que va llegar a l’Hospital de Sant Joan Baptista de la vila algunes vinyes i el negoci del celler, a condició de mantenir viu aquest patrimoni vinícola. Quan a final del segle XX gairebé només es mantenia aquesta vinya del llegat Llopis, l’enòleg i viticultor Enric Bartra, propietari del celler Vega de Ribes, va decidir de plantar malvasia i recuperar-la elaborant el Saserra. Aquest vi va ser un revulsiu i avui hi ha una trentena de cellers, sobretot al Penedès, que comercialitzen monovarietals de malvasia.
La Murtra no és ni del Garraf ni de la comarca del Penedès. Tanmateix, també explica la recuperació d’aquesta varietat en uns altres territoris, com ara a la DO Alella, i és un exemple de l’esforç que molts elaboradors han fet i fan per recuperar una antiga, delicada i extraordinària varietat de raïm, capriciosa i elegant. La producció de la Murtra és de 809 ampolles. Conformen aquesta vinya jove dos mil ceps plantats el 2017. Una malvasia molt aromàtica, s’ha elaborat fent una maceració amb pells de 24 hores i una criança sobre mares de sis mesos en dipòsits d’acer inoxidable.
Bonfill Blanc 2024, del celler Arché Pagès
Aquest vi és una carinyena blanca 100% nascuda d’una vinya molt jove en sòl granític a l’antiga cooperativa de Capmany (Alt Empordà). És un bon exemple de la recuperació de la carinyena blanca a l’Empordà, que és un esforç col·lectiu. En aquest cas, el most es deixa tres dies macerant amb les pells i es manté set mesos en tines d’acer inoxidable.
Rosat de Sumoll 2024, del celler Pardas
El primer sumoll que va elaborar Pardas el 2004 a Torrelavit (Penedès) va ser aquest rosat, tot coincidint amb el naixement del celler. Treure un sumoll era aleshores una declaració d’intencions, en un moment en què al Penedès no es creia en aquesta varietat, ni tan sols es podia elaborar com a DO Penedès. El sumoll feia molts quilos, però era molt rústica, difícil de domar i desprestigiada. Per això s’anava substituint per varietats franceses, per una banda, o per varietats tradicionals (macabeu, xarel·lo, parellada), per fer el vi base per als caves. Si les grans empreses cavistes no volien el sumoll, s’arrencava i es plantava una varietat que tingués més sortida. De sumoll, el 2004 només en quedaven cent hectàrees plantades i a la baixa.
El rosat de sumoll de Pardas és una icona. Ens expliquen els seus responsables, Jordi Arnan i Ramon Parera, que seleccionen molt bé el raïm per fer aquest vi i que envelleix molt bé. Es derrapa i es macera amb les pells de vint-i-quatre a quaranta-vuit hores en un dipòsit de ciment. El sagnat es deixa en un dipòsit i les pells es premsen i es van afegint al sagnat fins que per tast es decideix deixar de premsar. El moment d’acabar la premsada és sempre per decisió organolèptica. “Arriba un punt de no retorn, amb el sumoll, que es fa aspre de cop, per això s’ha d’anar molt amb compte, i per això a cada fracció de la premsa tastem la premsada i el conjunt”, explica Ramon Parera.
La Forcallà de l’Antònia 2024, del celler Rafael Cambra
Vi de parcel·la de la varietat negra forcallat 100%, elaborat al terme de Fontanars dels Alforins, a la València interior. Allí el viticultor Rafael Cambra conrea aquesta varietat pròpia de la zona de Llevant. Ens explica: “Es conrea a València, a la Terra dels Alforins, a Alacant i fins a Albacete i Múrcia. És una varietat antiga de peu franc, de cicle llarg, més fins i tot que el monestrell. La vinya té cinquanta-cinc anys i es conreen a set-cents metres d’altitud sobre un sòl franco-arenós. El problema que tenia aquesta varietat, raó per la qual es va deixar de conrear, va ser la manca de color i grau, a banda que era tardana. Però ara, en el context de canvi climàtic, aquestes característiques la fan una varietat molt interessant. Té una resistència molt alta a la sequera; adequada per al cultiu ecològic, perquè necessita pocs tractaments; i té una pell molt forta i suporta molt bé les pluges torrencials que tant abunden.”
Continua Rafael Cambra: “Aquest vi s’elabora amb el raspó (quan aquesta varietat madura, el raspó passa de verd a vermell). Fermenta en dipòsits oberts de 2.000 litres amb remuntats molt lleugers durant tres setmanes. La criança és de deu mesos i la fa amb foudres de fusta. El nom d’aquesta varietat li ve de la forma de forcalla, és com un trident. És un raïm que té fins a tres ramificacions, molt obert, de mida mitjana tirant a gran. Si bé la capa de color no és molt alta, té un color brillant molt bonic. En nas em recorda la fruita roja, però tirant cap al costat blanc, com una magrana. També s’hi troben tons especiats i herbacis de bosc mediterrani.”
Ningú 2023, del celler Vallalta Vinícola
El juliol del 2023, Bernat Lleixà, propietari del celler Vallalta Vinícola, al terme municipal de Sant Cebrià de Vallalta (Alt Maresme), presentava el vi Ningú, un vi negre rústic, punxegut, dens, amb clara capacitat d’envelliment. El projecte era ple de bondats: nascut d’una vinya centenària del 1920 d’Arenys de Mar, plantada en pendent amb diverses varietats de raïm no identificades encara. Vinificar-la servia per a mantenir-la i el vi que en va resultar va ser la llavor que va finançar una nova vinya, al costat del celler, per a fer créixer el projecte vinícola de la Vallalta. A més, l’artista Perejaume s’hi va implicar: va dissenyar-ne l’etiqueta i va triar el nom del vi.
Ara acaba de sortir la segona anyada, 2023. Bernat Lleixà explica: “En fem només 400 ampolles i el venem amb l’objectiu de poder tirar endavant una nova plantació de vinya a Sant Pol de Mar (Alt Maresme), a la Vall de Golinons. Aquesta és la segona edició d’aquest vi solidari en què la vinya més vella ajuda a néixer la vinya nova. És una criança de dotze mesos amb bóta nova de roure francès i envellit un any en ampolla. Elaborat amb fermentació espontània i sense sulfits afegits.”
Les Tallades de Cal Nicolau 2020, d’Orto Vins
Distingit com a Vi de Finca Qualificada, prové d’una vinya pre-fil·loxèrica del 1870, les Tallades de can Nicolau, al municipi del Masroig (Priorat). És la vinya més vella de la DO Montsant, i té una extensió de dues hectàrees i mitja. La varietat de raïm de la vinya és el picapoll negre. La va plantar l’avi de l’enòleg Joan Asens i el seu pare va vetllar perquè no s’arranqués. Avui Asens la cuida, la verema i la vinifica segons els principis de l’agricultura biodinàmica i regenerativa. L’elaboració: fa la fermentació espontània amb els llevats propis de la finca en bótes de 500 litres. Fa una maceració durant vint-i-vuit dies i, després de la premsada, el vi passa a bótes velles, on fa la malolàctica i la criança durant dotze mesos en bótes de 225 –que tenen entre cinc anys i dotze. En surt un vi negre fosc, dens, ferreny, extremadament rústic, amb una expressió fonda. Un vi del barroc català. Una joia del Priorat d’una varietat de raïm antiga. Una supervivent.
