Totes les llengües canvien. Sempre. I és aquest canvi que sovint no ens deixa veure que “port” i “fiord” tenen el mateix origen, és a dir, que en un moment del passat van ser la mateixa paraula, de la mateixa manera que ho van ser “hort” i “jardí”, “ganivet” i knife i tantes altres. El canvi, en les llengües passa a tots els nivells, ja sigui per la dinàmica interna mateixa de la llengua, ja sigui per contacte amb unes altres llengües.

Excepte en els casos de llengües en procés d’extinció, els canvis acostumen a tenir una explicació, o bé perquè són regulars, o bé perquè podem trobar el model que han seguit, ja sigui en unes altres llengües, ja sigui en unes altres menes d’associacions. Els que hem estat alumnes del professor Carratalà segur que recordem que, si podem trobar les correspondències entre verroll, ferrolho i cerrojo, és perquè en portuguès es va associar a la matèria de què són fets (ferro), i en castellà a la funció que tenien (cerrar). Gràcies al canvi que experimenten, les llengües ens permeten inferir esdeveniments històrics. Quan no queden proves materials, les llengües acostumen a ser l’arxiu més fiable.

Si això és possible, és perquè les llengües segueixen la seva pròpia dinàmica. Interferir-hi seria l’equivalent de destruir les proves documentals. El fet és que, que les llengües no es puguin alterar amb la nostra intervenció, és una prova que totes les llengües són iguals. I ser iguals significa que, per diverses que siguin, no podem dir que una sigui millor que una altra, o més desenvolupada, o més rica, o més culta. Les llengües, com a realització de la capacitat humana universal que és el llenguatge, són iguals, perquè la mateixa capacitat ja determina com són i com poden ser.

L’estudi dels universals lingüístics –generalitzacions que podem dir de totes les llengües– ha mostrat que, en les llengües, hi ha categories que estan relacionades sense que, en principi, hi hagi cap motiu perquè sigui així. Per què, si una llengua té un terme per a “peu” i un per a “cama”, també en té un per a “mà” i un per a “braç”? Hi ha llengües que designen el “peu” i la “cama” amb el mateix terme i tant pot ser que tinguin un sol terme per a “mà” i “braç”, com que en tinguin un per a cadascun, i, en canvi, a l’inrevés no passa. O també, sabem que allò que passa en plural també passa en singular, però no a l’inrevés. En castellà hi ha l’oposició vosotros/ustedes en plural, i en singular hi ha tu/usted, però en italià, voi, o en francès, vous, corresponen a les formes del singular tu/lei, tu/vous. O, les llengües amb flexió (estimo, estimes, estima) també tenen derivació (inestimable), però hi ha moltes llengües que tenen derivació i no tenen flexió. O sabem que cap llengua té trial si no té dual, i cap llengua té dual si no té plural.

Els exemples no s’acaben mai i són de tota mena. Per què “pujar” i “avançar” sempre tenen valor metafòric positiu i “baixar” i “retrocedir”, no? Al capdavall, només són desplaçaments espacials. Per què, en el cas dels antònims, pot ser que no hi hagi un terme per al negatiu i s’expressi per la negació del positiu? L’oposició deep/shallow de l’anglès correspon al nostre “profund” i “poc profund”. O “mala herba” en tok pisin –un pidgin de base anglesa de Papua Nova Guinea– és gras nogut.

Justament els pidgins –codis que sorgeixen del contacte regular entre grups que parlen llengües diferents– quan es transmeten com a primera llengua a les criatures mostren totes les transformacions que fan que una llengua sigui una llengua. Els nanos no van a l’escola a aprendre-ho, ningú no els diu: “Si tens trial, has de tenir dual.” I, en canvi, passa. I és en aquestes coses que les llengües ens mostren que no són controlables. Si ho fossin, ben segur que ja hi hauria llengües millors que unes altres i, en canvi, han resistit durant mil·lennis, seguint les seves pròpies lleis i demostrant la gran creativitat humana i que les coses sempre es poden fer d’unes altres maneres. I, malgrat tot, sempre hi ha algú que es pensa que les pot millorar. Quina llàstima.

M. Carme Junyent és membre del Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi).

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.