Si voleu que parlem de violència, parlem-ne a fons

«La pregunta és clara: les caputxes o els contenidors al mig del carrer són un greu error o són una defensa legítima?»

Vicent Partal
Vicent Partal
24.12.2018 - 02:55
Actualització: 24.12.2018 - 03:55
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Aquests dies he estat testimoni, una mica sorprès i alarmat, del debat sobre la violència, relacionat amb el 21-D. Alarmat no perquè no considere que calga parlar-ne, que crec que sí i molt, sinó per la pobresa espectacular del debat mateix. I així al final hem acabat no per presenciar un debat sobre la violència, sinó per viure un exercici de la violència: Ens varen tornar a pegar, però acompanyant els cops d’una coerció intel·lectual creixent que crec que mereix una resposta.

Els qui fan servir la violència, els violents, acusen als qui la rebem de ser-ne. L’operació, de tan òbvia que és, hauria de ser ridícula i no hauria de merèixer per part nostra ni una paraula de resposta. Però s’escau que amb aquesta operació, l’estat espanyol ha estat capaç de crear divisió dins el moviment independentista. Sense haver practicat la violència, l’independentisme s’ha escindit culturalment entre els qui hem conegut despectivament amb les etiquetes difamants de ‘els dels lliris a la mà’ i ‘els de la caputxa’. I en aquest sentit algunes escenes del 21-D eren molt a prop de la paranoia i servien a la perfecció a l’objectiu d’esquerdar el moviment.

La violència només és un mètode que es pot fer servir o no, segons convinga i amb gradacions diferents. La millor prova és que, quan en un debat portes aquest problema a l’extrem i el fas concret, sempre hi ha un punt a partir del qual tothom l’accepta com el mètode que és. Matar Hitler hauria estat legítim? No cal que en parlem més.

L’origen d’aquesta polèmica al voltant del 21-D, de fet, és un cas claríssim de violència impostada, la ja famosa via eslovena. I, per violència impostada, entenc la connotació negativa de la resposta a una violència real, distorsionant la mateixa veritat dels fets. A Eslovènia va haver-hi morts durant la proclamació de la independència, però Eslovènia no va ser violenta. Es va limitar a defensar-se, qui ho va ser va ser l’estat iugoslau. Però com el lector deu haver observat la polèmica es va exhaurir ella sola. Quan Eslovènia, estat membre de la UE, es va enfadar amb Espanya per la manipulació de la seua història, el suflé va baixar immediatament. I això demostra que la identificació Torra = via eslovena = morts = violència = moviment antidemocràtic només era un sil·logisme de propaganda interna. Clamorosament trampós i immoral i adreçat a acorralar l’independentisme i prou.

Per això, tan bon punt el debat va saltar a l’arena internacional, Espanya va plegar veles per no fer més el ridícul. Que una cosa és enganyar els catalans amb poc sentit del poder i una altra parlar amb un altre poder. Qualsevol estat sap que la seua identitat es basa en l’exercici de la violència. Les famoses definicions de Max Weber han servit perquè avui no discutesca ningú que l’estat és una ‘comunitat humana que reclama el monopoli de l’ús legítim de la força física en un espai geogràfic’. O que ‘l’estat modern és una afiliació obligatòria que administra la dominació’. ‘Administra la dominació’: és difícil d’explicar-ho millor…

Espanya sap què és un estat, té consciència de ser-ho, i per això mateix el primer d’octubre va fer com va fer. Va exercir sense complexos el monopoli de la força física dins l’espai que considerava seu. La sorpresa per a ells va ser que al món en què vivim avui el respecte vers aquest monopoli ja no és universal ni de bon tros. Weber s’ha fet molt vell de sobte. La mundialització, l’aparició de la consciència que el respecte dels drets humans és per damunt de les fronteres estatals i, en el nostre cas concret, l’emergència de l’espai comú europeu va impactar en la decisió espanyola, i molt negativament. Tant que es varen veure obligats a aturar l’agressió el mateix primer d’octubre i a començar una campanya ingent de mentides i desinformació per a intentar tapar-la. I hi ha poques maneres millors de tapar la unilateralitat del seu atac que convertir la crisi catalana en una mena de guerra entre dos, on la violència s’exerceix de tots dos costats.

Això procuren d’atiar de fa mesos i per això van tan desesperats. Intenten poder presentar al món aquell famós Ulster que van pronosticar però que no han aconseguit. La presó desproporcionada era per això i l’escandalosa instrucció del jutge Llarena pretenia fer-nos saltar d’indignació. Els escamots violents que s’han dedicat a arrencar llaços impunement durant mesos volien brega. El consell de ministres espanyol del dia 21 era una provocació. De moment no han aconseguit la violència que necessiten per a provar de canviar el relat. El comportament pacífic dels catalans ha estat, efectivament i sobre això no discutiré ni un minut, una victòria monumental. Però el debat ara mateix és al carrer i cal afrontar-lo serenament o esquerdarem l’independentisme, que és l’altra cosa que cerquen. I la pregunta és clara: les caputxes o els contenidors al mig del carrer són un greu error o són una defensa legítima?

Em limitaré a donar la meua impressió personal, i aquesta és només una opinió que vol participar, amb el màxim respecte, en un debat obert al carrer. Sincerament, jo no puc entendre que el govern, les presons i els partits independentistes demanen a la gent que no es tape i que no es protegesca de la brutalitat policíaca quan la policia que els agredeix depèn del govern independentista. I més encara quan, tal com vàrem tornar a veure divendres passat, pega d’una manera intolerable. Això ensenya un error de prioritats inconcebible. Si de veritat  preocupa la violència, a mi em semblaria lògic que els partits independentistes, el govern i els independentistes que creuen que és molt perillosa, estiguessen en primer lloc molt preocupats per l’actuació dels Mossos d’Esquadra. I més en particular per la d’unes unitats d’intervenció de les quals tenim raons més que serioses per a pensar que actuen amb intenció política i sense el control adequat dels superiors. Si parlem de violència en concret del dia 21, hauríem de parlar dels Mossos i aquesta hauria de ser la prioritat.

Hauríem de començar pels Mossos, i per posar el debat en el context adequat hauríem de continuar pels jutges. Perquè, vista la situació de Tamara o de l’Adri, com podem demanar als nostres joves que vagen a cara destapada? Hem de facilitar que els puguen identificar unes unitats de policia i uns jutges que són part interessada de la confrontació política i que cerquen de fer tant de mal personal com siga possible? És clar que, aprofitant-se’n, poden colar-s’hi provocadors i que això és un perill. I és clar que pot tornar-se contraproduent la violència dels grups marginals o la ràbia expressada espontàniament. Però ara mateix la primera cosa que cal, si parlem de la violència, és que el govern i el Parlament de Catalunya ens expliquen com s’ho faran perquè els drets civils dels catalans siguen respectats a les manifestacions, comissaries i sales dels jutjats. La resposta adequada és que la República els respectarà. D’acord. Però mentrestant, i vista la situació del carrer, cal alguna cosa més.

Si s’accepta aquesta premissa,si discutim primer de la violència institucional, crec que aleshores es pot parlar també tant com calga de qui genera incidents, dels grups que tiren tanques a la policia, de qui n’obstaculitza la feina fent barricades, de qui els llança pedres o objectes contundents. I sobre això en concret, una altra vegada –ho lamente, però aquesta és la feina del periodista– m’agradaria de posar-hi una mica de context.

No entraré a comentar el cinisme extraordinari amb el qual l’espanyolisme passa per alt tota la violència que generen ells. Però sí que compararé coses que passen i que per elles soles haurien de desmuntar aquesta consagració intencionada de l’ús de la violència com la vara de mesurar si un moviment és democràtic o no.

Aquests mateixos dies els animalistes han protagonitzat a Barcelona manifestacions de protesta contra la guàrdia urbana, importants i molt significatives. S’hi ha vist algun grup llançant tanques de protecció contra les portes de l’ajuntament, que han hagut tancar i reforçar. I hi ha hagut incidents amb els Mossos i talls de trànsit. Tanmateix, no ha alçat la veu ningú alarmat per la violència d’aquestes manifestacions. En la mateixa ciutat, hores després. Com no es va alarmar ningú quan els taxistes la van col·lapsar ocupant de manera il·legal la Gran Via durant dies i nits. I no faré ja  la comparació amb el moviment dels jupetins grocs a Catalunya Nord i l’estat francès perquè fa caure la cara de vergonya.

Aquest comportament del poder exemplifica perfectament que, si la violència només és un mètode, la denúncia de la violència també és només un mètode. Res més que això. O es protesta contra tota la violència i s’ataca tota o és que el problema no l’és. I per tant tenim dret a demanar on són els especials de les televisions espanyoles sobre la violència dels animalistes? On són els editorials dels diaris contra la dels taxistes? I a denunciar el seu cinisme.

La protesta és consubstancial a la democràcia, és el so de la democràcia. I, ens agrade o no, tota protesta inclou un nivell de violentació de la quotidianitat. Que això siga usat cínicament de manera tan evident per a desqualificar un moviment i no un altre, crec que hauria de ser suficient per a fer reflexionar a fons tots aquests independentistes que creuen, estic segur que amb la millor de les intencions, que evitar qualsevol gest que puga ser considerat violent és decisiu i fonamental per al futur del moviment. I ho dic així perquè personalment crec que és molt important de remarcar que aquesta actitud, intentar evitar a tota costa qualsevol gest que puga ser descrit com a violent per l’altre, té un cost que és molt car: implica caure de quatre grapes en el parany de l’estat espanyol i perdre l’autonomia intel·lectual que fins ara havia caracteritzat l’independentisme català. La que ens ha fet guanyadors.

 

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jordi Gras
Jordi Gras
23.12.2018  ·  22:18

Jo soc de la vella escola. Una de les disjuntives en la lluita contra el tardofranquisme era lluita armada versus lluita de masses. Nosaltres ara en el camí cap a la independència hem apostat per la lluita de masses. Hem de parlar més de política i no tant de contenidors o encaputxats. Hem d’estar enfocats en aconseguir la independència i no distreure’ns.

Josep Arroyo
Josep Arroyo
23.12.2018  ·  22:21

Chapeau.

Josep Usó
Josep Usó
23.12.2018  ·  22:24

La violència és el darrer recurs de l’incompetent. Per això l’Estat espanyol la fa servir tant sovint. Perquè no té més recursos. No pot seduir ningú i només pot mantindre súbdits. En qualsevol cas, quan t’agredeixen és impossible no reaccionar. I respondre d’una manera contundent. Està clar que el moviment català és pacífic. Però que algú, de tant en tant, retorne algun colp és inevitable. El que no ho és, és deixar que l’Estat Espanyol ens violente i ens apallisse i no denunciar-ho contundentment. I si són els mossos, cal esbrinar quins i perquè. I si cal obrir expedients per mala praxi o per incompetència o per vulneració de normatives, doncs es fa i en paus. En cap cas podem acceptar el marc de pensament espanyol. Ells han de saber que juguen en camp contrari. I que mai retornaran a jugar a camp propi, a Catalunya. I això és important.

Núria Coma
Núria Coma
23.12.2018  ·  22:25

Absolutament d’acord i és un debat que s’ha de tenir, ja el què faltava pel duro, no n’hi ha prou amb uns polítics que han deixat la república i es dediquen a l’autonomia, que ara els indepes ens dividim entre bons minyons i encaputxats.
Quan pararem de fer-nos nostre, el relat manipulador, retorçat i falç de la violència a Catalunya??
Com podem, nosaltres, no ells, criminalitzar algú que va amb la cara tapada davant algú armat que porta tapat fins el seu número d’identificació??
Tenim a l’Adri i la Tamara segrestats, una al seu poble, i l’altre molt lluny del seu poble, per fer quelcom que es fa en qualsevol protesta, i els dolents són els que es posen una bufanda, o un passa-muntanyes, o mouen un contenidor o una tanca??
Tenim els Jordis a la presó per demanar a la gent
que deixés passar els guàrdia civils que havien deixat els cotxes, a l’abast i amb armes a dins, per provocar l’anhelada violència, i nosaltres , passarells, reneguem dels que estan a primera fila, amb el risc que ja sabem que suposa??
No me’n sé avenir. No hi ha hagut violència, en cap moment, i tenim 9 persones a la presó, això és agressió i un ull i un testicle menys…
Potser que definim què és violència, i si ho tenim clar, s’acaba el debat

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
23.12.2018  ·  22:48

Tenim un problema molt seriós amb els mitjans de comunicació.

Els mitjans espanyols que menteixen i manipulen descaradament i sense cap vergonya. Els mitjans espanyolistes que fan el mateix amb una mica més d’habilitat. I el pitjor és els mitjans catalans que cauen a la trampa, compren el relat i entren al joc dels espanyols i els espanyolistes.

Desgraciadament els polítics catalans acaben fent més allò a que els indueixen els mitjans de comunicació que no pas el que es varen comprometre a fer quan ens varen demanar el vot.

Tenim un problema molt seriós. Vilaweb és una llum de claror. Però no n’hi ha prou.

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
23.12.2018  ·  22:57

Com es pot jugar contra algú que utilitza la mentida com a defensa i les trampes com a estratègia?

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
23.12.2018  ·  22:57

De la Rambla a la Llotja tot tallat,el pas de vehicles,persones,mercaderías,tot.Aixo es violencia gratuita.Tot,perquè un President Espanyol pugui anar caminant, simulant normalitat,del hotel a la Llotja.9.000 policíes per puguer fer una pasejada es violencia.Pegar al cap d’un manifestant es violencia.Te raó en Partal,si volém parlar de violencia,parlem-ne,pero de tota la violencia.

Antoni Oller
Antoni Oller
23.12.2018  ·  23:02

Chapeau per l’editorial d’avui, mestre!! Tan de bo tingui repercussió. Jo hi posaré el meu granet de sorra.

Ramon Perera
Ramon Perera
23.12.2018  ·  23:02

Com que parlar-ne a fons seria impracticable, em referiré només a un aspecte prou destacable i rarament tractat.
Aquest tema de la violència és clarament un episodi de guerra psicològica. De la guerra psicològica que l’estat espanyol mena contra nosaltres.
L’última AGO de l’ANC va aprovar una esmena meva al full de ruta en el sentit de que l’ANC organitzés mesures contra la guerra psicològica. L’ANC no està fent res en aquest sentit. VilaWeb sí que ho fa.

Bruno Ferrer
Bruno Ferrer
23.12.2018  ·  23:17

El discurs de la violència no és sobre el què i el com sino sobre el qui: els mateixos o pitjors fets no són qualificats igual, si es tracta de persones o es relaciona amb ideologies diferents. Mireu els mossos i l’alegoria de la BRIMO fent el passadís a Buch: policia que talla callers, hi fa foc al mig i bloqueja la conselleria, i sembla que no hi ha violència… Alegoria també perquè el govern, especialment Buch, sembla segrestat per la BRIMO, que, com sempre, tot ho fa perfecte.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
23.12.2018  ·  23:22

Gràcies, com sempre, Vicent, per la teva opinió contundent, esplèndidament raonada i lúcidament exacta.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
23.12.2018  ·  23:59

Gràcies Vicent. Com molt bé dius, això de parlar de la violència, com volen els de Madrid, s’hauria de transformar en parlar de què fan els mossos i perquè ho tolera el govern.
S’hauria de preguntar a Madrid el perquè dels 9.000 policies, del bloqueig a la vida ciutadana i quant ha costat tot plegat. Hauriem de saber què entenen per violencia aquells que n’han estat injustament acusats i no paren de demanar-nos que no n’hi hagi, com si ens suposessin violents a tots els demés.
Tots els que parlen de violencia, en fi, s’haurien de preguntar per que cauen en el parany que els posen i si això no és una excusa per autojustificar la seva immobilitat.
Ho saben que a les protestes franceses ja sumen 10 morts i ningú no ho fet tant d’escàndol, comparat amb el d’aquí, sense havern’hi cap?

Pepi Borrego
Pepi Borrego
24.12.2018  ·  00:12

Brillant! Totalment d’acord, gràcies Vicent.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
24.12.2018  ·  00:14

Reflexions molt interessants. Estic d’acord que cal parlar de totes les violències. Ara bé, estic en contra de cares tapades perquè s’hi infiltraran els que volen rebentar els moviment independentista.

joan rovira
joan rovira
24.12.2018  ·  00:45

Darrerament he agafat l’hàbit de comprovar el contingut dels mots en espanyol i català perquè expliquen dues realitats diferents. Concretament, “violencia” al diccionari de la RAE i “violència” al DIEC no tenen, a banda de l’accent, res a veure el contingut espanyol amb el català. La “violencia” espanyola és genèrica mentre que la catalana, a partir de la mesura física de la força del vent o de la tempesta, quan s’aplica a les persones es refereix a l’abús de força o de fer-li quelcom a algú a la força. Si els catalans no parem atenció al llenguatge, els espanyols no només menteixen amb la fabulació dels fets sinó que manipulen de manera intencionada, amb la introducció dels seus continguts genèrics, els mots catalans; a la vegada que distorsionen els nostres comportaments socials habitualment moderats. Només fa “110.810 dies” que estem ocupats i manipulats. Sort que els mots ens alliçonen!

Roser Giner
Roser Giner
24.12.2018  ·  00:53

EspaÑa fa el ridícul una i una altra vegada. El primer d’octubre el poder (Merkel-Europa) li va dir prou i van plegar veles. Eslovènia li ha picat la cresta i es va enfadar per la seva manipulació, i tot a lloc, silenci, no més propagandes ni trampes …. per dividir l’independentisme. Sí, una i una altra vegada ens volen enganyar. ”L’estat modern és una afiliació obligatòria que administra la denominació” Max Weber dixit. Gràcies per recordar-ho en aquest brillant article d’opinió d’avui. I l’estat espaÑol l’exerceix sense miraments …. administra els Mossos d’Esquadra i els jutges. Fan tot el mal que poden i ara el debat és si ens hem de tapar la cara, els contenidors ¿¿??….. tornem al ridícul. Per sort tenim les imatges de la mala praxis dels Mossos en aquest 21D. Govern efectiu, partits independistes, no esteu ja molt i molt preocupats per l’actuació dels Mossos ? Que actúen sota les ordres del estado espaÑol ? I identificant i encausant a tort i a dret sota les ordres del jutges que són al darrera ? Naltros, el poble, els ciutadans, sí que estem preocupats, i enrabiats. I volem solucions. I ens manifestarem totes les vegades que calguin. Encaputxades o no. I volem respecte per els nostres drets.

Oriol Gordó
Oriol Gordó
24.12.2018  ·  01:52

La meva opinió és que les caputxes o els contenidors al mig del carrer són un greu error. I més quan la grandíssima majoria dels mitjans ens juga en contra. No em serveixen les comparacions amb les manifestacions dels Mossos, del jupetins grocs, dels animalistes o dels taxistes. Cap d’aquests col·lectius ataca realment l’status quo ni l’Estat. Com a molt, ataquen al govern de torn. Els independentistes som un torpede a la línia de flotació de l’Estat. No del govern, de l’Estat.

I com que ho som, usen, com molt bé dieu, tota la seva capacitat per mentir i enganyar, no tenen cap mena d’escrúpol ni de límit, ho veiem cada dia. El que no podem fer, a sobre, és facilitar-los la feina amb imatges que ells puguin vendre fàcilment com a violentes. Els indecisos de casa nostra, l’opinió pública internacional, fins i tot part de l’opinió pública espanyola, no pot creure de cap manera que una manifestació és violenta quan és encapçalada per gent normal i corrent a cara descoberta -tietes, si voleu. Senzillament, no és creïble. Ara, si hi posem nois joves amb caputxes i màscares fent barricades, aquesta imatge es pot vendre com a mostra de violència molt més facilment. Els independentistes, a banda de no ser violents, no ho podem semblar.

I per què? Perquè els indecisos de casa nostra i l’opinió pública internacional jutjarà si som violents a partir de les imatges que veuran per la televisió. Què els hi oferim, tietes o nois encaputxats i darrera barricades?

A banda, hi ha un altre efecte, que és el desmobilitzador en les pròpies files. La majoria de gent que s’ha mobilitzat pels 11 de setembre o per qualsevol altre acte que s’ha organitzat, no anirà a accions on es prevegi que hi haurà moguda. És així de senzill.

El que ens ha donat millor resultat fins ara ha estat la no violència. I penso que la no violència implica acceptar que la repressió estatal pot caure damunt teu, per acte seguit, usar aquesta repressió en contra l’estat, com una eina per deslegitimar-lo i crear un estat d’opinió favorable a la causa defensada. Això només es pot aconseguir si qui sofreix la repressió no ha usat la violència i no ha semblat que l’ha usada. Una caputxa va en contra d’això.

Parleu de l’Adri i la Tamara. Vagi per endavant la meva solidaritat amb ells dos, tant de bo que no haguessin de passar pel que estan passant. Però estic segur que ha fet més per posar en contradicció l’Estat i ha aconseguit decantar més gent a favor nostre el tràngol que estan passant aquestes dues persones que no totes les corredisses i barricades que hi pugui haver en totes les manifestacions i accions que hem fet i farem. Perquè l’Adri i la Tamara són dues persones de carn i ossos, que tenen família, esperances i pors, i és molt senzill empatitzar amb ells. Podrien ser els nostres veïns o els nostres cosins. Un encaputxat no.

Per últim, dir que penso que tota aquesta polèmica té l’origen en una manca clara de lideratge en l’independentisme i la conseqüent manca de direcció. Aquest és un problema que cal solucionar ja. Hem de saber si tots estem en el mateix vaixell i si tots estem disposats a remar.

Francesc Gispert
Francesc Gispert
24.12.2018  ·  06:10

Moltes gràcies, Vicent, per fer aquest editorial.

M’he abstingut de comentar de divendres ençà perquè, si no, hauria començat a insultar tothom per aquest tema. Per primera vegada, em va fer vergonya i fàstic part de la societat catalana. És repugnant el paternalisme i la superioritat moral amb què alguns es veuen amb dret d’escridassar el jovent per lluitar pels nostres drets. I dèiem que els espanyols són una colla d’autoritaris, quan aquí en tenim un fotimer que no respecten ni el dret de manifestació dels companys. Feia basarda veure histèrics xisclant “infiltrats”, “és el que volen” i mirant d’abaixar buffs com si tinguessin alguna mena d’atac de nervis. Els mateixos que davant d’un espanyolot agredint un independentista ajupiran el cap i faran veure que no ho veuen per por. Els mateixos que només es preocupen de la seva imatge idealitzada de la societat i que se’n foten dels ferits (i això que n’hi va haver algun de greu). Sembla que alguns no es conformen a deixar-nos un futur de merda per davant, sinó que a sobre ens han de criminalitzar i han de posar en perill la nostra seguretat impedint barricades i delatant companys. Però els joves (i d’altres de no tan joves) continuarem fent la nostra perquè no podem esperar 30 o 40 anys que us aneu morint, que llavors ja no restarà res del país per a salvar.

Tothom hauria d’entendre que hi ha diferents ritmes i que cadascú ha de triar el que més li agradi sense impedir les accions dels altres, que tot és compatible. Certs personatges haurien d’haver anat a l’acte de cantarella i ploranera d’Òmnium, en lloc d’entorpir les accions dels CDR pel seu complex de superheroi de pel·lícula americana. Això de boicotar les manifestacions dels altres els petarà a la cara. Perquè, si uns independentistes van a impedir el dret de manifestació d’uns altres, potser aquests darrers aniran a rebentar cantadesperlarepública o soparsgrocspelspresos dels primers per a defensar-se.

Sergi Rodríguez
Sergi Rodríguez
24.12.2018  ·  07:09

Un error comú és creure que la no-violència o no violència o noviolència no és més que la negació o absència de violència. Tothom en parla sense aprofundir en les estratègies noviolentes que van molt més enllà de l’absència de violència. La no-cooperació i la desobediència civil en son claus.
Per qui vulgui aprofundir, Tenim aquest llibret maravellós, traduït al català per la fundació Albert Einstein, d’un dels màxims exponents contemporanis de l’estratègia noviolenta, en Gene Sharp:
https://www.nonviolent-conflict.org/wp-content/uploads/2014/01/From-Dictatorship-to-Democracy-Catalan.pdf

Sergi Guitart
Sergi Guitart
24.12.2018  ·  07:53

Encaputxats No, gràcies.

Mai a cap acte de l’ANC ningú anava amb la cara tapada, mai a cap acte de l’ANC hi havia hagut ni un policia atonyinant a ningú… L’independentisme és on és per l’ANC pre 27S2015, l’ANC post 1O2017 ja ha firmat la seva sentència de mort donant ara entrada als encaputxats i amb ella tot el moviment independentista que hem conegut.

Us ho torno a explicar… Conspiració esquerra-dreta catalanes… tot encaixa des d’aquesta òptica conspirativa… Tot…

La cadena d’errors que ara ens situa fins i tot a l’òrbita de la violència va començar quan la CUP va treure 10 diputats el 27S2015… (moltes vegades he pensat que es van manipular aquells resultats electorals per donar-los el control, a dia d’avui encara s’apliquen o s’intenten aplicar els seus criteris inaplicables per això estem on estem, clavats)…

ERC/Jonqueres va acabar dient que sí de tot a la CUP a canvi d’uns pressupostos, Puigdemont calladet o a la paperera ell i els seus, i finalment ERC CUP i Comuns van veure l’oportunitat d’usar el tauler de joc de l’independentisme i l’1O (9N bis) que ni venia a cap programa electoral però va ser forçat per la CUP (data i pregunta!) per a crear una conspiració d’escac a la dreta catalana, dreta que la CUP ja havia orgullosament decapitat en la figura de Mas per molt neo-independentista que fos (per la CUP es més important destruir la dreta que la independència)

Tots sabien que declarar la independència no ens faria independents i que la llei de transitorietat era de nivell de pàrvuls politic (spain i la EU ens deixaran fer el que ens doni la gana, sí, segur) i els conspiradors es van pensar que l’escac i mat de laconspiració seria quan Puigdemont acabés convocant eleccions que va estar ben bé apunt, però no, el van deixar sol a traïció i Puigdemont va salvar els seus -dreta catalana- deixant al tauler de joc independentista una jugada irresoluble encara a día d’avui donada la naturalesa i antecedents del jugadors i tenint en compte que els polítics son especialistes en dir mentides, fer teatre, i tractar la gent -bona gent- d’idiotes…

I aquí estem, ja aniran sortint àudios tart o dora de coses que ni ens imaginem ara mateix… De partits i de les entitats també segurament…

L’única manera d’arreglar-ho es avançar-se a la jugada de tot el que saben que vindrà, però els conspiradors (els que manen a ERC i CUP) no s’atraveixen a obrir boca, i el conspirat Puigdemont no se’l creuria ningú si ho expliqués, i menys ja a aquestes alcades, i suposo creu faria més mal que bé a l’independentisme, i ell és en el fons és independentista pur crec tot i el que va dir a Suïssa forçat per l’entorn suposo…

O sigui que de moment la partida la segueixen guanyant els conspiradors de l’esquerra catalana, que en el fons volien arrivar al poder enfonsant la dreta, i a llarg termini intentar la República catalana dins la federació espanyola com volien fer els seus antecessors, abans intentarien o parlarien de tombar la monarquia espanyola que fer una Catalunya independent que de fet es on sóm ara, tombem el règim, guanyen els conspiradors, veurem com va el guió…

I ara sembla que els encaputxats serán el catalitzador de la destrucció de l’independentisme que hem conegut, la CUP no pasará mai dels 10 gloriosos diputats per molt que l’ANC ara els hi fagi la campanya, i si pasa entregará Catalunya a Espanya en safata, i ERC i CiU (per dir-ho en la vella nomenclatura) no es posaran mai d’acord i seguiran la seva baralla eterna, a menys que algú es decideixi a crear un nou partit…

Nou partit que si ha de ser d’un Graupera o similar que el 3 d’octubre aprox anava tuitejant que Spain no controlava el territori doncs, estem arreglats… Perquè suposo que ara que ja han passat dies ha despertat com alguns i veu que controlen fins i tot el nóm de Josep Tarradelles…

Tothom está k.o. fins que algú comenci a cantar…

Gabriela Serra ja va pronosticar a VW que vindran més morts (violència?).. Va dir que el què li va venir al cap quan es va declarar la República van ser tots els “caiguts” i “els que vindran”… Espero que no es compleixi el seu pensament…

I ja he dit mil vegades, L’AUTODETERMINACIÓ es medeix en VOTS…Volem guanyar, no perdre, ni tampic cap federació espanyola…

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
24.12.2018  ·  08:00

Molt d’acord amb l’editorial. Salut.

Albert Miret
Albert Miret
24.12.2018  ·  08:15

Tenint els Mossos tan infiltrats per individus que no tenen res a veure ni amb Catalunya ni amb els catalans, i un Conseller més temerós del que li puguin dir els enemics que no de què el cos que hauria de governar actuï sense cap dels principis que el van fer semblar una policia europea i democràtica, passa l’únic que podia passar. Hem anat en poc temps de la unitat dels nostres polítics a la divergència (per no dir-ne altra cosa) camuflada, però igualment divergència. També d’una policia que era democràtica i catalana a una altra amb conceptes no democràtics, i d’uns mitjans d’informació imparcials a uns decididament venuts a l’enemic, que sacrifiquen el rigor informatiu als desitjos de la part de ciutadans feixistes de Catalunya creient que així no els tancaran unes emissores que per molt que jurin tot el sant dia que amplien la quantitat d’oients, els estan perdent dia darrere dia perquè la gent mira sèries en canvi de mirar pilotetes, abús d’anuncis malaltissament repetitius i debats insuportables en què una part proposa i l’altre insulta i intenta destruir els arguments dels que proposen, sense mai proposar res perquè no tenen cap projecte, excepte acabar amb nosaltres. Com que no tenim líders, restem governats per persones grises típiques de partit, pels que sovint – no sempre ni tots-, els és més important la poltrona que el país.
Amb un quadre així, crec que els del carrer fem el que podem i encara trobo que ho fem molt i molt bé.

Pepita Carlos
Pepita Carlos
24.12.2018  ·  08:20

Moltes gràcies Sr. Partal, totalment d’acord amb el seu article. I parlar de anar fen camí i no de violència que vist clarament no ni ha ni ha agut mai, per tirar algún contenidor alguna balla i anar encaputxat, no es violència.
La violència és la que fa l’estat deixa’m que el poble no pugui viure en una bibenda digne ni poder comprar menjar, que haguem de tenir CARITES per poder donar-los menjar, mentre ells van enriquin se.
L’indepèndencia va de democràcia i la democràcia vol dir precurar per tothom.
Mentiders i corruptes, comensant pels partits de dretes i també anomenats del centre, que vol dir centre,? tolara la injusticia..
Marxem ja d’aquest govern infame

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
24.12.2018  ·  08:52

A) La violència inicial la provoca l’estat.

B) Actualment també els mossos.

C) Anar encaputxats POT SER una defensa.

D) Cremar contenidors és una gran violència gratuïta.

E) No ens ajuda l’existència de caputxes. Ens perjudicarà a la llarga.

F) La gent fa bé de recriminar ‘in situ’ els que cerquen enfrontaments.

G) La violència sistemàtica i esencial la tenim, com a mínim, des de 1714.. data en que el mateix Borbó va considerar que Castella-estat tenia tots els Drets de Conquesta.. i no canviarà res mentre segueixin pensant’ho.

Gemma R.
Gemma R.
24.12.2018  ·  09:13

Molt bon editorial, totalment d’acord.

Com que no poden fer servir la força, fan servir la violència verbal i emocional. Tot el que fan és menystenir-nos, ridiculitzar-nos, insultar-nos, amanaçar-nos, per provocar que trenquem el relat i puguin vendre l’Ulster, efectivament, que ens va prometre en Cañas de Ciudadanos. Arribats aquí ho tenen pamat, ja saben com actuar perquè tenen excusa. El que més nerviosos els posa i més desgasta al règim és mantenir-nos dins del pacifisme actiu. Ara bé, hi ha un gran ventall d’accions que hi caben. Ja sabem que per ells tot serà violència i ho vendrán com a tal. Però hem de sortir del seu marc mental, perquè com molt bé diu en Vicent, a veure si ens acabarem dividint entre nosaltres, que és el que mai han aconseguit! És una guerra psicològica, i hem de ser més llestos que ells. El secret és sempre el punt mig. Mai fer el que veus clar que esperen, ni tot el contrari per a no comprar-los un relat fals que els més joves es neguen a comprar, i amb tota la raó. Per tant, haurem de ser sempre molt creatius, perquè també hi entra la repressió en l’equació. I ens tenen moltes ganes. Per tant sempre haurem de buscar un punt mig i ser molt més llestos que ella a cada pas. Si aconseguim no trencar-nos, crec que l’any que ve poden passar moltes coses que ara sóm incapaços de veure, per l’esgotament que també nosaltres patim. Però hem de recuperar forces, il·lusió i seguir. No hi ha marxa enrere.

Joan Benet
Joan Benet
24.12.2018  ·  09:45

Tinc 58 anys i vaig viure fins al 18 al País Basc. He viscut manifestacions allà, aquí, i a Holanda.
Les manifestacions pro-independència són les més pacífiques que he vist mai. Les d’abans de l’1O i les d’ara. Amb o sense contenidors al carrer. Qui pensi que una manifestació és violenta perquè algú arrossega un contenidor al mig del carrer o hi ha gent amb la cara tapada és perquè no s’ha manifestat per res en sa punyetera vida.
Pel aniversari de la reina d’Holanda, a Rotterdam, he vist la línea de policia parapetada darrere el escuts mentre a sobre els queia de tot. I s’aguantaven fins que els squatters és desfogaven perquè sabien que millor rebre ells i que els aparadors de les botigues.
No cal dir que he vist al País Basc, però moure els cotxes aparcats al mig del carrer era el mínim.
En la meva experiència, la policia d’ara és la més violenta que he conegut. Ja no és una policia al servei de la colectivitat (els grisos del anys 70 i 80 tampoc però busqueu fotos de manifestacions i compareixença el perfil…)

Pep Agulló
Pep Agulló
24.12.2018  ·  09:56

L’ANÈCDOTA QUE AMAGA LA CATEGORIA

Un apunt antropològic. La violència no és un concepte universal, ni tan sols en un determinat territori té el mateix sentit. Depèn del context en què té lloc i com la viuen els seus protagonistes. Per tant la conceptualització d’un acte com a violent va lligat a la legitimitat que una societat li atribueix. Hi ha execucions de dictadors que considerem l’aplicació de la violència com acte de justícia.

1/ El monopoli de la violència per part de l’Estat disposa de tot l’arsenal: des de la subtil discriminació social fins a l’assassinat. Ens ho venen com el preu que paguem per viure en un estat de dret. És la normalitat.

2/ El règim neofranquista s’esforça a través del poder de la mentida amplificada amb imatges, de fer passar la protesta democràtica i no-violenta d’una majoria independentista, com a violència feixista. Això crea en un sector de l’independentisme una falsa consciència de culpabilitat en les nostres files quan sorgeixen brots aïllats de violència, com si fos la principal raó (“els donem la foto que volen”).

3/ Els vestits robocops de la policia i les caputxes d’alguns manifestants han vingut per quedar-se perquè tenen la seva funcionalitat protectora i ambdós busquen l’anonimat. El problema és qui hi ha sota d’aquests uniformes. ¿un funcionari públic o un psicòpata espanyolista amb una violència desfermada; un manifestant protestant que no vol ser identificat per les conseqüències repressives o un provocador professional (un infiltrat), amb la variant d’un que li fa la feina per ser un irresponsable i que per un xute d’adrenalina es creu fent la revolució? Aquests sí són el problema.

4/ El cinisme espanyolista es delata quan només condemna i criminalitza el que considera violència i coerció independentista (p. ex. el color groc és violent). Vicent ens cita exemples. Si no, veieu la criminal distància moral que separa la privació de llibertat sense judici dels nostres presos, de la llibertat insolent dels torturadors franquistes. Els actes col·laterals dels irresponsables, no controlats (impossibles d’evitar), que taquen l’acció multitudinària no-violència en les nostres files, encara que sigui un problema important, no poden ser motiu de divisió dins el moviment. No els podem fer el joc als enemics, a les seves mentides i manipulacions, afeblint-nos. No hi caiguem. Posem el focus en la vertadera culpable: la violència de situació política, de la que exerceix policia contra les protestes, la dels mossos (BRIMO).

5/ Exigim al govern català la depuració de responsabilitats de le agressions tan brutals i injustificades d’una part dels mossos. També hauria d’engegar una campanya per treure de la circulació mediàtica l’anècdota de l’encaputxat i remarcar la categoria: la violència policial, la dels tribunals, la presó, la criminalització dels drets democràtics més elementals, etc.

Ostres, al final ens creurem que són les anècdotes de les caputxes, amplificades pels mitjans espanyols, que provoquen la bèstia feixista?

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Carles Blas
Carles Blas
24.12.2018  ·  10:02

Considero idiota pretendre que les regles només s’han de respectar des de l’independència. Si l’estat respectés les regles que pretén imposar als ciutadans no seríem on som. Hem de desobeir tan com poguem, se m’acudeixen infinitat de maneres no violentes de fer-ho individual i col·lectivament. Algunes eficaces i d’altres simbòliques. Moure contenidors i cotxes, impedir ek pas de policia i d’un govern és una manera pacífica de protestar. Només a Xina i Turquia diran que no.

Quim Paredes
Quim Paredes
24.12.2018  ·  10:13

Una anàlisi molt ajustada, gràcies Vicent. No voldríem cares tapades, però qui ens protegeix? Ja no estem parlant només de les actuacions de les BRIMO: ara mateix s’estan encausant persones que els mossos van identificar en els talls de carreteres del 21D. Molts hi erem, i persones de totes les edats i posicions. La nostra pròpia policia -ja no els cafres de la BRIMO- és la que està generant aquest relat de la por. Com molt bé dius, com podem demanar als nostres joves que vagin tapats? Són joves determinats, que no es passen el dia a les xarxes socials sinó que viuen trepitjant el carrer, implicats. I no llencen tanques ni ampolles a la policia. No podem acusar els que fan una minoria d’esberats al conjunt del moviment. Crec que tots estem treballant pel mateix; cadascú ho ha de fer des d’on es senti més còmode. Però no marquem distància entre ANC, Òmnium, CDR i els grups de joves. La finalitat és una, les accions han de ser coordinades i diverses. I no hauriem de parlar més de violència, però parlem-ne si cal per aclarir d’una vegada el que aquest debat està provocant. Per a que quedi clar, les accions dels CDR no signifiquen violència, sinó determinació

Joan Begue
Joan Begue
24.12.2018  ·  10:21

Que no entenem que des del mal anomenat estat democràtic l’ús del terrorisme d’estat és una de les seves eines habituals i tot segueix dins del bon govern.
Que no va de camuflatge un agent de la BRIMO que cobra, amb tot el dret ,la seva mensualitat pels impostos de tots. que ha de servir i fer ús de la seva formació per a procedir com un funcionari i prou. La llàstima és quan molt subin afegeix amb el cop de porra part de les seves frustracions i sentiments que en aquest cas són d’odi en vers l’opinió o l’actitud del que té davant. No puc entendre O si entenc la procedència de l’acció que segueix a la garrotada com sembla en viscut la darrera trobada “aquí no hay república” d’altra després de pegar la al cap “corre perra”.
Sempre hi haurà algun psicòpata infiltrat que cobra i que rep garrotada.
Si us plau no sóc actualment de cap filiació política però ni la CUP és la culpable ni ERC s’ha venut Estem construint un Estat i això no és tarea fàcil. Tothom és útil.
Parlem fem política. Mireu Espanya porta segles i no sap fer País, sinó es per la repressió i la mort

Victor Serra
Victor Serra
24.12.2018  ·  10:21

Cremar contenidors, llençar tanques i actuar vilentament és un gravíssim error. Si són els propis Mossos que denuncien gent que va amb la cara destapada i que es manifesta pacíficament. s’ha d’actuar contra aquests Mossos que ho fan. No tapar-se la cara. Amb això hem de ser molt clars perquè ens hi juguem moltíssim. Perquè no puguin imposar el seu relat de violència, el millor és que no n’hi hagi. Així sumarem i serem imparables . Els actes contundents de desobediència s’han d’aplicar amb intel.ligència i quan els poguem fer realment efectius. Desobediències disperses serveixen per poca cosa. Fins ara hem anat sumant i no ens han pogut aturar. Hem de seguir.

Albert Martín
Albert Martín
24.12.2018  ·  10:24

En la incerta situació actual, l’independentisme no ha d’aspirar a una única i impossible estratègia comuna més enllà de l’objectiu d’assolir la independència. L’evolució de tot plegat ja anirà decantant la balança. L’independentisme ha de ser ara una hidra de mil caps que només han de procurar no mossegar-se entre ells.

Josep Salart
Josep Salart
24.12.2018  ·  10:28

Jo vaig veure encaputxats amb braçalet espanyol. I faran tot el possible per violentar-nos. Qui em diu que el que vaig veure ere un espanyol, un mosso lliure de servei o un CDR?
Per mi la violència més bèstia és la del independentista (o pretés independentista) que trenca l’independentisme. I jo ja m’entenc.
I jo ja m’entenc perque soc molt pacific. Ara be, com veig un estat espanyol amb jutges sanguinaris i borratxos, florentinos encegats per robar, consellers del meu govern porucs i que no dimiteixen, presoners que renten els peus al seu botxi i tot això, sóc tant violent que no em conéc.. O ho seria.

Joan Llurba
Joan Llurba
24.12.2018  ·  10:40

Una editorial bastant equilibrada, si ho comparem amb el sermons paternalistes dels polítics independentistes que proposen que fem d’espietes i assenyalem als qui decideixen protegir-se de la repressió de l’Estat. Una cosa és demanar que no es llencin objectes o que no es trenquin cordons policials, i una altra de ben diferent és mentir sistemàticament a la població dient que els encaputxats són tots infiltrats espanyolistes, perquè no ho són, en la seva majoria. Són gent que n’està farta de la gesticulació i del paternalisme, les mobilitzacions populars no poden estar segrestades pel xantatge emocional d’aquells als que volem treure de la presó, però que no es pot negar que no han aconseguit l’objectiu que es proposaven.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
24.12.2018  ·  10:46

Sempre defenso als mossos. Sempre que he entrat en contacte amb la policia catalana he topat bons professionals i funcionaris abnegats. Altra cosa és si les ordres que reben els comisaris dels antiavalots venen del nucli dur del Reino i el conseller és solament un convidat de pedra. Algú es prou innocent per creure que la Generalitat no està intervinguda i no ho estava ja fa tres anys? El que s’ha fet , referèndum inclòs, s’ha fet a base de subterfugis i seccions ocultes de la resistència, i així i tot, el govern legítim a la presó O al exili.
Qualsevol estat, la República Independent de Catalunya també, té O ha de tenir policia, exèrcit, fons reservats i clavagueres que funcionin bé, del contrari no pot semblar un estat completament.

Joan Pagès
Joan Pagès
24.12.2018  ·  11:09

Totalment d’acord. Primer caldria definir bé “violència”. Fer una barricada i disparar una arma no poden ser accions etiquetades sota una mateix nom. Hem de pensar que uns pneumàtics al mig de l’autopista o uns contenidors tombats al mig dels carrers mai no seran considerats violència en el món civilitzat, ans només la visualització d’una protesta, com passa arreu.
El moviment independentista ha de recuperar la iniciativa: actuem nosaltres, i que reaccionin ells, i ja els denunciarem allà on calgui pels seus excessos. Però si només actuem a la defensiva se’ns menjaran amb patates (que és el que està passant). La propera acció ha de ser massiva, contundent, quan menys s’ho esperin i sobretot, perquè n’estem fins els co***ns de tot plegat, i no com a resposta a cap provocació concreta.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
24.12.2018  ·  12:06

N’hi ha reflexions molt bones i interessants entre els subscriptors i dono les gràcies per compartir-les.

Per a mi no es correcte anar amb la cara tapada a una reivindicació pacifica. Jo vull veure qui es al meu costat per seguretat

La crema de contenidors son acts vandàlics e incivics, dona imatge de caos i violencia i pot ser ho facin per que sembli allò més pròxim al relat que s’han inventat i és per això que van tan encaputxats com els que treien llaços grocs… ostres! Caiem en les trampes amb facilitat?

Els ministres venen en son de pau amb 1.100 encaputxats… el president ve a dialogar i imposa un canvi de nom sense previa consulta al govern de la generalitat?
Es brut no gaire net aquest dialeg quan no s’enten els conceptes de les paraules i et venen mobilette per moto… com diu el sr. Rovira el concepte “violencia” no es el mateix en català que en castellà (com el concepte “estimar”) al final és una questió de llenguatge?…

Jordi Pruneda
Jordi Pruneda
24.12.2018  ·  14:13

Vicenç,
El tema és l·la democràcia: els del llira ka mi

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
24.12.2018  ·  16:33

Estic d’acord amb en Partal, només en part i trobo molt interessant el tema.

Espanya és un estat i nosaltres encara no. Es cert que intenten plantejar-ho com una guerra on la violència s’exerceix dels dos costats.
La policia depèn del govern independentista, però aquest govern encara no té un estat propi.

L’autonomia intel·lectual no es guanya em sembla, per anar amb la cara tapada i fer malbé coses, ans el contrari. Gràcies

Núria Ferrer
Núria Ferrer
24.12.2018  ·  17:13

Hola, Bon Nadal!
Ho trobo molt acertat, tot el q diu, i afegiria, referent a la reflexió sobre els Mossos, q la brimo en aquests moments està perpetrant un real cop d’estat tipus tejero.
Una abraçada!

Roser Caminals
Roser Caminals
24.12.2018  ·  17:20

Moralment, estic d’acord amb el Vicent. Políticament, dubto que els passamuntanyes–que no sé fins quin punt protegeixen la identitat–i el maltracte d’objectes públics em semben contraproduents encara que siguin legítims. L’estat espanyol, ja que no pot controlar els fets, malda per controlar la narrativa. Alimentar la que volen imposar sí que seria caure en un parany.
En aquest sentit, em sumo als comentaris de L. Miret i B. Córdoba.

Josep Sànchez
Josep Sànchez
24.12.2018  ·  19:27

El discurs de la prudència és desmobilitzador. Tu mateix el vas fer servir, Vicent, encara que ho vas fer de manera indirecta: “Man dit que…” Entenc que és molt més bona la lluita pacífica, especialment quan s’és notablement inferior en força. Ara bé, una cosa és ser pacífic i l’altra passar-se el dia amb el missatge de la prudència. Acabes agafant por. I por per por, por al quadrat.

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
24.12.2018  ·  19:34

Un editorial molt aclaridor, m’ha anat molt bé per entendre on som sobre la violència.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
24.12.2018  ·  19:56

És mal de fer distingir si el qui va amb la cara tapada és un infiltrat o un “dels nostres”. Crec recordar cares tapades a una manifestació contra la guerra de l’Iraq a Madrid que “no eren dels nostres”. Crec recordar cares tapades quan es va encerclar el Parlament que “no eren dels nostres”. Cremar conenidors de fems és atemptar contra una propietat de tots els ciutadans, no hi veig cap explicació possible en no ser que estiguin venint els “tanques” des de l’altra banda. Barallar-se a cops de punys amb un boxejador, o a pistolades amb un campió de tir, o a espasades amb un campió d’esgrima, és propi de gent poc intel·ligent, i sorit a pegar cops de punys en l’aire per fugir corrents quan arribi el boxejador és propi de gent que no hi és del tot. S’entén lo de les barreres de l’autopista per no ser identificat, i altres situacions puntuals, però donar-ho per bo en general anirà a favor dels contraris, i donar-ho per bo parcial farà àcil el generalitzar-ho. Hi han modes de lluita que s’han de guardar per a quan sigui imprescindible i no anar tudant “cartutxos”.

Ramon Sans
Ramon Sans
24.12.2018  ·  20:11

Ahora se tendria que exigir AL GOBIERNO DE LA GENERALITAT que expediente a MOSSOS que pegaron injustificadamente a abuelas o a jovenes con los brazos en alto , SUSPENSION DE EMPLEO Y SUELDO … ESO ES VIOLENCIA.

el TIRAR PINTURA a los MOSSOS es una tonteria que solo mancha la inagen del pacifismo …otra cosa son los humos de colores , colorantes tipo festival HOLLY ….

Pero si se va a cortar una carretera se va a hacer con la cara TAPADA porque sino te acusan de TERRORISMO gracias a las gravaciones …y ojo con los moviles … que les permite sabeR todos los que han participado en la acción ..TODOS , aunque no se llame.

gracias por la editorial …el PACIFISMO ES NUESTRA BANDERA , ahora hace falta que no nos peleemos entre nosotros ..
..

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
25.12.2018  ·  01:10

Després de llegir el seu article, Sr. Partal, i haver reflexionat al respecte, haig de donar-li tota la raó, sobre tot quan ha fet algunes referències que em permeto copiar en part:

Si parlem de violència hauríem de començar pels Mossos (matissaria que una part dels mossos fora de control dels comandaments superiors), afegint la policia espanyola i la guardia civil, i hauríem de continuar, per descomptat, pels jutges i els representants polítics que amb les seves mentides inciten a l’odi irracional, com ara Rivera, Casado, Arrimadas, etz. O el mateix “a por ellos” del Borbó, que com a cap d’estat va incitar a l’odi contra alguns que ell mateix, contradient-se, tractava com a no espanyols, els catalans.

Perquè, vista la situació de Tamara o de l’Adri, com podem demanar als nostres joves que vagen a cara destapada?

I això últim, sobre tot, m’ha despertat de cert error quan pensava que si no som violents no ens cal dur la cara tapada.

Comparat amb la resposta mediàtica al tall dels taxistes, o la llençada de tanques dels animalistes, i d’altres casos semblants succeïts a d’altres llocs com ara Andalusia o Madrid aquest 2018, exemplifica la manipulació de que hem sigut objecte, fins i tot per part d’alguns dels nostres partits suposadament “independentistes”.

Per tant dur la cara tapada és un dret de resposta a la violència i la Injustícia institucional que te diferents vares de mesurar per un mateix fet.
Però, i hi ha un però, per defensar-nos dels atacs de falsa bandera, fets per a justificar la reacció violenta espanyola i la manipulació sense escrúpols d’uns mitjans de comunicació que no tenen res de periodisme honest i veraç, hem de demanar que no hi hagi violència gratuïta iniciada per nosaltres.

En resum Eslovènia no va ser violenta, només es va defensar, ho va ser l’exèrcit serbi.
Catalunya no ha estat mai violenta, ho ha estat el gobierno d’espanya incitant els espanyols a l’odi, ho ha estat el Borbó quan va donar suport a el “a por ellos”, ho van ser el 1-O els policies i guàrdies civils espanyols.
Catalunya, els catalans. tenen el dret a protegir-se i defensar-se d’aquests violents i no caure en el parany d’autoculpabilitzar-nos entre nosaltres com ells pretenen.

Gerber van
Gerber van
25.12.2018  ·  01:30

Les policies de BRIMO o altres brigades movils tapen les seves cares amb casc o buff? Porten numero d’identificació? Doncs això.

És una guerra contre un estat que ja fa temps practica la violencia. I en aquesta guerra no ens podem permetre el luxe de comportar-nos més papista que el Papa de Roma. Mentre que no hi haura violencia en el sentit d’atacar policies amb objectes (tirar pedres o coctails de molotof) em semble prou bé en una democràcia. Com algù ja va comentar: a França ja van passar moltes coses, però ningù s’atraveix allà a condemnar els manifestadors com terroristes.

Jaume Riu
Jaume Riu
26.12.2018  ·  07:43

Molt encertat, Vicenç Partal, aquesta reflexió escrita tal com raja, des de gairebé tots els punts de vista.
En l’anàlisi dels efectes col·laterals de la violència afegiria que hi hem pogut descobrir un fenòmen interessant: l’espurna que fa sortir la ràbia continguda. Gràcies al president Torra quan va fer referència a la bondat del model d’Eslovènia, la senyora Colau va treure immediatament una declaració que tenia ben amagada i la va posar en evidència. La seva estranya

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies