“Si” o “sí”? Amb accent o sense? Dubtes i errades freqüents

Quan escrivim “sí” amb accent i “si” sense accent? De segur que sempre us han explicat que duu accent quan és un adverbi afirmatiu i no en duu quan és una conjunció condicional. Però hi ha tot de casos que no s’escauen en aquesta divisió tan simple i que sovint ens fan dubtar.

Les errades solen consistir a accentuar el “si” quan no s’ha d’accentuar. I això passa, sobretot, en aquests quatre casos:

Quan “si” és un pronom reflexiu

• Els companys s’ajuden entre si.
• Parla de si mateix.
• Està fora de si.

Quan és un nom que designa una nota musical

• Toca un si bemoll, si us plau.

Quan és un nom que vol dir ‘cavitat’, ‘part de la dona on porta l’infant concebut’, o ‘part interna d’alguna cosa’

• Portava un infant en el seu si.
• Hi ha discrepàncies en el si del govern.

Quan forma part de l’expressió “si que”, amb frases que denoten sorpresa, admiració, ironia…

• Si que tarda.
• Si que ha crescut.
• Si que anem bé.

Hi ha una manera molt simple de no equivocar-se: “sí” tan sols porta accent quan és clarament l’adverbi afirmatiu:

• Vindràs? Sí.
• Sí, porta-m’ho.

O bé quan és un nom que vol dir ‘afirmació’:

• Ha respost amb un sí ben clar.