
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Ahir va ser un dia excepcional des del punt de vista de la internacionalització del cas català. La convocatòria del Consell Europeu va motivar una cascada de declaracions –i alguna cosa més que declaracions– sobre la situació del Principat. En van parlar de Vladímir Putin a Silvio Berlusconi i Cuauhtémoc Cárdenas. S’hi van referir pràcticament tots els dirigents europeus a l’entrada al Consell. Alemanya va voler deixar constància, en una piulada oficial, que se’n parlaria, encara que Merkel ho negués després. El primer ministre de Luxemburg, el país de Juncker, va afirmar en públic que el Consell Europeu no podia eludir la situació a Catalunya. Macron va fer costat a Rajoy incondicionalment, però Bèlgica va filtrar les amenaces espanyoles contra ells, en una decisió que ha revelat els nervis evidents de la diplomàcia espanyola. I finalment Tusk, responsable aparent de l’aturada de la declaració d’independència el dia 10, ahir va assumir el paper de dir en públic que no en volien saber res de res. Missatge rebut.
De portes enfora, el Consell Europeu fa pinya amb Rajoy d’una manera extraordinària i no ha deixat cap bri d’esperança en la negociació. Però, de portes endins, no és pas clar que la situació siga la mateixa. Donar suport en públic i pressionar en privat i a porta tancada no és incompatible, a Brussel·les. I l’aparent prudència amb què Rajoy encara la declaració del 155 potser ens aporta una pista. Ha traslladat el consell de ministres a dissabte, quan torne de Brussel·les, i no l’ha convocat de manera urgent ahir com havia anunciat. I també ha fixat la data del ple del senat en què n’haurien de parlar: el 30 i el 31 d’aquest mes, una eternitat tal com succeeixen les coses. En un clima de tensió, Espanya té moltes més coses a perdre-hi que no pas Catalunya i, segons que sembla, ho comencen a entendre.
De tota manera, hi ha un fet del qual el govern de Catalunya hauria de ser ben conscient, perquè és el determinant. Si ahir va passar tot això, igual que si el dia 10 el parlament es va omplir de periodistes de tot el món, no era per res més que per la credibilitat de la declaració immediata, immediata, d’independència. La carta de resposta a Rajoy de fa uns quants dies, més que no pas la d’ahir, va fer veure novament a la comunitat internacional que el Principat està disposat a arribar al final, i és això que va provocar la reacció. Això i, evidentment, l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i la demostració de la força del carrer, que encara va afegir més pressió a la caldera, perquè reforça la imatge de règim autoritari que Espanya es va guanyar per una bona temporada arran de la violència del primer d’octubre.
Jo no estic segur –no puc saber-ho del cert– si el govern va acceptar aquesta paralització que tant neguiteja la base independentista convençut precisament que aquestes coses passarien i que el famós ‘afer intern’ català deixaria de ser intern ben de pressa. O si, com diuen, ho va fer perquè Tusk va semblar que proposava alguna cosa que ara sembla que no complirà. Tant si era l’un cas com si era l’altre, a hores d’ara és evident que Rajoy ja no pot contenir la presència de Catalunya com un actor internacional. També ho és que dins la UE i fora hi ha estats que no faran costat incondicionalment al govern espanyol –la brutal carta enviada per la Moncloa al govern belga ho diu tot. I també ho és que la Unió Europea prefereix jugar amb foc i arrenglerar-se a ulls clucs amb el govern espanyol. I, per tant, és evident també que ja no hi ha cap raó, ni una, per a esperar cap mediació.
Però tot això que passa demostra també una cosa que no ens pot passar per alt de cap manera, i que és la lliçó transcendental: així com l’endemà de la paralització de la independència tothom va fugir del cas català perquè va deixar de ser creïble que el parlament faria el pas, la reacció d’ahir ha tornat a demostrar que si passen coses ets creïble. Per tant, no perdem més el temps i que passen, ja.
50 comentaris dels subscriptors

Josep Usó
19.10.2017 | 22:23
La posició espanyola i la europea semblen més febles, en realitat, del que ells pretenen que són. I cada vegada es veu més clar que alguna cosa és imminent que passe. Però el que sí que es va veure ahir, i abans d’ahir, és que el Govern sembla decidit. I que Espanya està molt nerviosa. I que, fins i tot Rússia aprofita per burxar en les diferències que hi ha entre els “socis” europeus per a tractar de passar comptes per la independència de Kossovö. Caldrà anar fent via. Sense aturar-se.

Adrià Arboix
19.10.2017 | 22:24
Totalment d’acord. Després de la traïció de Tusk no cal que perdem més temps: i que passin les coses que han de passar ja.

Jordi Buïl
19.10.2017 | 22:41
Totalment d’acord. Gràcies.

Jordi Buïl
19.10.2017 | 22:43
Perdoneu. Volia dir: Totalment d’acord amb l’últim paràgraf.

josepselva SELVA
19.10.2017 | 22:46
Conec bastant bé la mentalitat espaÑola, també, potser, perquè no soc de caràcter pactista a la catalana, sinó a la manera española: garrotada i tente tieso

Maria Villarroya
19.10.2017 | 22:49
Bona nit. No puc estar més d’acord amb el seu editorial. I ja a aquestes alçades no s’entén que encara estigui suspesa la declaració d’independència. Em sento molt desprotegida, cada dia amb l’ai al cor. Sabrem algun dia què va passar realment el dia 10?

Pere Hernàndez
19.10.2017 | 23:15
Si esperem l’aplicació formal del 155 pot ser massa tard! L’aplicació encoberta del 155 (=barra lliure) avança cada dia. Podem perdre moltes naus en pocs dies! Tusk no va enganyar ningú, a la UE són així, un dia et diuen una cosa i l’altre el contrari, segons bufa el vent.

Antoni Pardo
19.10.2017 | 23:19
Hem de portar la iniciativa: declaració d’independència; resistència al carrer; vaga general indefinida…i la UE s’escagarrina. Via fora!

Dolors Tenas
19.10.2017 | 23:22
Tot apunta a que la declaració és inminent. Ja toca, coi! No ens entretinguem en buscar diàlegs on no n’hi poden haver i acabem d’una vegada. Ja veureu com tots es mouen, en realitat aquesta UE rància el que té és molta por.

Albert Beltran
19.10.2017 | 23:24
Totalment d’acord. Tanta dilació en la declaració d’independència em treu de polleguera. Grrr.

Encarnació Parets
19.10.2017 | 23:27
Entesos, demanar passaport Maltés i fer-se Il Corso, oi?

joan guinarda
19.10.2017 | 23:33
Ells seran febles, segurament, però ja tenim presos polítics, es controlen les comunicacions dels mossos i s’entra a les seves comissaries amb ordre judicial, acabaran tancant Òmnium i ANC i il·legalitzaran partits i un llarg etcètera….. mentre pdcat allargant el final, tornant a la pua i la ramoneta.
Partal, recordo el teu editorial parlant de divendres: “El límit… de divendres”…encara hem d’anar amb el lliri a la mà, esperant Europa??

Maria Rosa Guasch
19.10.2017 | 23:37
Tot ha quedat bastant clar i no cal esperar res, hem d’activar la declaració d’independència i fer el que ens demani el president i el govern: mobilització, vaga, fins que calgui

jaume vall
19.10.2017 | 23:38
Tal com diu en Vicent, que passin coses, ja.
Modestament ahir jo també ho escrivia. Està vencent el termini de les paraules. Calen fets.

Gerard Viader
19.10.2017 | 23:52
Endavant les atxes!

Imma Gassó
20.10.2017 | 00:10
Doncs quan començarem a fer presió als nostres perquè aixequin la maleida suspensió?

Ramon Perera
20.10.2017 | 01:08
Jo ahir em vaig mossegar la llengua i no vaig enviar cap comentari, en especial el comentari que volia fer, el comentari que em dictava el cor, això tenint en compte que els ciutadans no tenim tota la informació que té el govern i que guia la seva actuació.
Avui l’editorial reflecteix a la perfecció el meu sentiment d’ahir. N’hi ha prou amb destacar el nucli: “…hi ha un fet del qual el govern de Catalunya hauria de ser ben conscient, perquè és el determinant.[…] ja no hi ha cap raó, ni una, per a esperar cap mediació. […] la reacció d’ahir ha tornat a demostrar que si passen coses ets creïble. Per tant, no perdem més el temps i que passen, ja.”
Ara cal no deixar de demanar que el nostre president aixequi la suspensió de la declaració d’independència. És, clarament, la màxima prioritat del nostre país.

Li (Linus) Fontrodona
20.10.2017 | 01:17
Creïbles, després de la comèdia del 10-10? De l’indefensió i emporesonament consentit dels Jordis?… Per mi aquest govern i gran part d’aquest parlament, votat el 27-S ja no és creïble. Ho és -moltíssim- la gent, però no pas la resta: govern, mossos, mitjans de comunicació nostrats (en general), PDeCat i ERC… Si no som independents i lliures, ara ja no és pas per culpa d’espanya, ni d’europa. És perquè massa gent que mana aquí son uns covards. (La meva germana es va morir fa un any quan ja era a punt d’obtenir una altra nacionalitat forana, d’avorrida que estava de l’espanyola, i de desencantada que estava de la que anhelava i que mai no veia ni tan sols acostar-se).

Andreu Sancho
20.10.2017 | 05:27
Haurem de lluitar fins el final. Tot i que sembla que hi perdrem totes les plumes.
Cada dia que passa crec que els nostres politics han anat de farol …i tots nosaltres al darrere.
I l’endemà de la independència, què?

Antoni Gordó
20.10.2017 | 06:32
Finalment, sols…. o gairebe.
Ja era hora de que tothom ho podés veure.
Ara toca fer l’empenta final, que pot durar temps, per a conquerir la llibertat colectiva com a poble.
Ens agafa forts, perquè estem cohesionats i determinat i amb la il·lusió de construir el nostre propi estat.
Vist allò vist, ja triga la D.I. feta pel Parlament.
Tindrem problemes, sí, però els assumim.
Espanya en tindrà molts més dels que es pensen.
Endavant. Anem bé.!!!

Roser Giner
20.10.2017 | 07:00
Creïble va ser fins el 10 d’octubre. Ara no ho sé. Demano fets i aplicar la llei de transitorietat. El fet va ser el referèndum, es va fer i es va guanyar. Els felpudos rojos continúen jugant a què ?

Jordi Romeva
20.10.2017 | 07:52
D’acord, sobretot, en la frase final. Aquest xiclet ja no es pot estirar més. Si el que esperàvem era Europa i Europa diu que no cal que l’esperem, a què/qui esperem?.
Aquesta angoixa (agonia, diem aquí baix) no es pot aguantar gaire més temps. Deixem de sortir al carrer per queixar-nos, per rondinar, per plorar. Fem-ho per defensar la República, d’una vegada.

Joan Rubiralta
20.10.2017 | 07:53
Vist com està Europa és evident que no faran res per ajudar al diàleg entre Catalunya i Espanya i que per tant han apostat per les vies constitucionals i el compliment de les lleis espanyoles, Això és cert però el que caldrà veure és si es mantindrà la mateixa posició un cop feta la declaració d’independència. Llavors ja quedarà clar que no serà un afer intern d’Espanya sinó que passarà a ser un afer internacional i caldrà novament que hi hagi un posicionament dels altres estats que no crec que arribi a ser tan unitari com el que es va veure ahir.
L’ANC ha fet un nou vídeo «Els canvis fan història» que explica el què va passar a les repúbliques bàltiques, el cas d’Eslovènia i el cas del mur de Berlín de forma molt visual. Diu el mateix que fa dies afirmava el Vicent sobre el reconeixement dels altres països envers els nous estats que es volien independitzar i sempre recollien opinions negatives i que arribaven a dir que mai no serien reconeguts, que calia complir la constitució i que la independència era il·legal. Ara, un cop feta la declaració, tot va anar canviant i al cap d’uns mesos ja eren reconeguts per alguns països i més tard per la majoria i van anar entrant en totes les institucions internacionals a mesura que signaven els pactes oportuns. Això ens ensenya que ja n’hi ha prou de perdre el temps volent que els estats ens reconeguin ara perquè això mai no passarà i per tant cal declarar-la ja i començar a treballar aplicant el més ràpid possible la llei de transitorietat jurídica i complint les condicions que ha de seguir un nou estat per arribar a ser del tot independent, que ja van ser descrites en aquest mateix diari i que suposem que el govern coneix prou bé. Els reconeixements de la comunitat internacional vindran després. Aquesta actitud, a més, legitimarà encara més les lluites populars contra l’article 155 que inexorablement caldrà dur a terme.

Florenci Maymó
20.10.2017 | 07:53
És fa difícil de dir, Vicent, si hagués estat millor fer la DI, ras i curt el dia 10, o haver esperat aquests dies, que els hi suposo ja el venciment immediat.
Des de bon començament, com molta altre gent, vaig manifestar la meva decepció, tot i mantenir la confiança en el president que ens ha liderat amb bon peu fins ací.
D’haver-ho fet el 10-O, els Jordi’s s’haguessin estolviat una habitació gratis. Però sabent que precisament ells eren els més ben informats, vull creure que calia aquest tacticsme.
És cert que la UE segueix afirmant oficialment el seu suport a Rajoy, però també és cert que no han pogut amagar que el punt principal de la cimera d’ahir va ser la independència de Catalunya. Per no entrar en les manifestacions explícites d’Eslovènia i Bèlgica.
El que sí que he pogut comprovar en primera persona al carrer és que avui, el 10-O era un interrogant, tothom, estigui a favor o en contra, té ben clar que ens en anem.
Avui, tot i que quan abans es resolgui millor, he recuperat la tranquilitat de que això només té la sortida que tots (els que volem viure en pau) desitgem.
Dies enrera vaig llegir un twit o article que feia referència a la pel.lícula “Cuando ruge la marabunta” (en aquella època la vaig veure en castellà) i ho vaig trobar pretenciós.
Però és que avui he quedat agradablement sorprès quan he rebut la proposta de la “Acció directa pacífica n° 1”. I he entès què era la marabunta.
En aquesta fase seguim tenint uns líders qualificats. Només és la primera acció i la UE ja pot posar les barbes a remullar.
Ens volien fer por canviant el domicili de les seus.
Nosaltres no fem por: senzillament FEM.
(los catalanes hacer cosas).

Roger Civera
20.10.2017 | 07:54
Des de la meua humil opinió de peó d’aquest moviment voldria fer alguns comentaris, tant a l’editorial d’avui com de la situació en general:
– comence per el tema principal del text d’avui, la credibilitat de les nostres accions i per tant la necessitat d’anar per feina. Sóc dels que el dia de la no declaració em vaig enfadar com una mona, però cada cop, vist amb més perspectiva, no em sembla gens mala jugada. Les últimes setmanes he hagut de viatjar per feina a Europa, i creieu-me l’opinió publica (/da en prous casos) la tenim més que guanyada, i al cap i a la fi els governants europeus no deixen de ser poble. Les nostres accions ens donen credibilitat, igual que les seues els hi treuen… per tant anem bé.
– tots voldríem ésser ja independents, però creure que declarant quelcom de seguida ho ets, és naïf com a mínim. Jo era dels que estava molt preocupat abans del 1O per les urnes, sempre em deia que si ens havien requisat de tot, com podríem fer arribar “coses” físiques a les escoles… i ho varen fer possible. Així que prou confiança s’han guanyat els actuals gestors, total amb l’estat espanyol tant nerviós tampoc s’ens farà l’espera tant llarga…
– els escacs és un joc d’estratègia, on els errors penalitzen sobremanera. No ens hem de precipitar, ells volen que ho fem per guanyar la posició i nosaltres volem que ho facen ells, per tant deixem que el més nerviós ho faça… i de moment ho estan ells.
– certament la seua opinió pública s’empassa uns missatges que no passen ni la més mínima critica, però això ja ho sabíem. El que passa és que el que no sap gran part de la nostra base, que igual que molts dels nostres estan tristos/nerviosos/emporeguits per la marxa d’empreses o els missatges de plagues econòmiques catastròfiques, molts dels clients espanyols amb els que he parlat últimament estan més que preocupats PERÒ per les SEUES vendes a Catalunya… així que “en todas partes cuecen habas”…
– i finalment unes reflexions sobre les empreses que marxen. PRIMERA: de la massa d’impostos el de societats és dels que pesa menys (parlen del 2%), així que no perdrem gaire, i mentre siguem formalment “Espanya”, menys, ja que ells continuen recaptant el mateix i transferint-nos el que els dona la gana… i que no juguen massa que açò cada cop es sembla més a l’acudit del dentista. SEGONA: totes aquestes grans empreses, si ja fórem independents haurien d’haver creat una “filial” a Espanya… doncs mira per on, ja tenen la feina feta… però TERCERCA: per a continuar operant a la Catalunya independent també hauran de tenir seua al nostre territori, així que sentint-ho molt hauran de tornar (parcialment), i dic més, totes aquelles que no han tingut cap seua a Catalunya, però operen i operaran, TAMBÉ hauran de tenir seu… així que fet per fet, els números són complicats de fer, però tampoc sortirem tant mal parats.

Lluís Paloma
20.10.2017 | 07:55
Jo també no entenc encara la paràlisi en què ha entrat Carles Puigdemont. Amb què l’amenacen? Què es cou, als alts nivells europeus, per a que la UE faci costat a algú tan sinistre com Mariano Rajoy? I per què no rebem ni una sola pista del per què d’aquest show? Ho dic perquè si això és la insuperable democràcia europea, aviat tornarem a temps molt foscos. Que ningú no compti mai més amb mi com a europeu.

Víctor Serra
20.10.2017 | 07:56
De totes maneres a mí em sembla que estem en millor posició per fer la DI que el dia 10.
Tothom ha vist com reaccina el govern espanyol i la seva absoluta impossibilitat d’asseure’s a parlar.
A més, si apliquen el 155, ho acaben de justificar.

Gabriel Sansa
20.10.2017 | 07:56
Bon dia,
Totalment d’acord amb l’editorial. “Si ets creïble, passen coses”. Com molt bé es va veure ahir en un gag del Polònia, el govern espanyol de mica en mica es va saltant les “línies vermelles” mentre la Generalitat va oferint diàleg. Després de l’anunci del 155, les coses estan clares, cal passar a l’acció i proclamar la independència.

Josep Salart
20.10.2017 | 07:56
Es clar que no podem perdre més temps, ens hi va la credibilitat, ens hi va tot.
No m’interessa rés del famós 155 perque abans ja haurem marxat.
No m’interessa gaire rés de la UE, caldria més trucar als paisos de la EFTA i dir-lis que obrin la porta. Ho faran encantats.
Quan això passi, i veiem que la SEAT, vull dir els seus amos alemanys, truquin a la Merkel, tot s’accelerarà com tantes coses. Totes.
I si començem a dir que el deute espanyol, és només espanyol, ja veurem com aquets culs llogats de la UE es comencen a moure i donde digo dije .. fins i tot s’accelerarà la tornada a casa de presos polítics privats de la llibertat ( lo més sagrat del mon mondial) i que ara estan a l’estranger.
Prou Vicent, prou. Tots al carrer i al costat del President Puigdemont, la Marta Rovira i tants d’altres valents de veritat. Fins al final.

Gerard Salvatella
20.10.2017 | 07:57
Estic ben d’acord amb el seu editorial. Que l’independentisme té clar el
que ha de fer penso que és d’una evidència ofensiva. Tanmateix: si el
govern va suspendre la declaració creient que hi havia la possibilitat
que Europa respongués positivament, alerta; vol dir que hi va haver
grans dosis d’improvisació. Si ho va fer perquè estava duent a terme
negociacions rera les bambalines, haurà estat un pas important que
haurem d’agrair en el seu moment. En qualsevol cas aquestes setmanes
seran decisives, i veurem de quina pasta estem fets. Preparats per
sortir als carrers. Força i determinació!!!

Frederic Pera
20.10.2017 | 08:01
Declarar i proclamar és fácil, però que sigui efectiva i que te la reconeiguin depèn de la legitimitat que et doni les evidències dels atacs dels altres, com p.e. les mesures concretes del 155 que han d’aprovar a Madrid Dissabte.
Paciència que això ja ho tenim a tocar.

PAU BOLDU
20.10.2017 | 08:28
el 155 ES UNA DECLARACIO DE GUERRA CIVIL per part dels feixistes i nazional.socialistes espanyols del PP-PSOE, que vindran amb porres, escopetes, tancs i avions com cal.
El Genocidi esta preparat i la UE ho sap i ho vol.
ATUREM LA BARBARIE, PREPAREM-NOS PER LA GUERRA CIVIL QUE LA UE ha exigit al PP-PS EUROPEU.
PROU DIALEG, PROU IMBECILITATS, NO PASSARAN!!!

Frederic Schönhöfer
20.10.2017 | 09:02
Totalment d’acord Vicent.
És important combinar-ho amb missatges que demostrin que controles el territori i la gent, a banda de “provocar” petits ensurts econòmics com l’acció organitzada per aquest matí per “Crida per la Democràcia” de treure diners tothom a l’hora dels bancs.
Quan Europa vegi que es posa en risc “la seva butxaca”… ja ens faran cas, no patiu!!!

Llorenç Marquès
20.10.2017 | 09:05
Estem ara mateix en l’ull de l’huracà, en plena guerra de nervis, tant d’ells com de nosaltres, ells saben que nosaltres també estem nerviosos, engoixàts i jugant amb això, tant per restar suport al govern de Puigdemont, com fer forçar a aquest a fer la proclamaciò abans del dia 25, dia molt important per a molta gent, -cal que parli més clar- i a les hores tenir una excusa perfecta per castigar a molta gent, cal pensar en tot, calcular be las dates,..per això Rajoy allarga lo del 155 al Senat fins el 30 o 31 d’Octubre, perquè creu que en aquestes dates s’haurà omplert de raó per fer-ho de cara internacional,..no obstant, ells també la camisa no els arriba al cos, si el nostre govern fa la proclamació en el dia just i correcte, els hi haurem marcat un gol per tot l’escaire,..estem en un temps de tàctiques d’escacs,..no es pot anar esverat a moure fitxes, cal pensar be cada jugada, però no podem desaprofitar fer el jac mat, encara que això ens comporti perdre algun cavall o alfil….no s’hi val badar o tenir por, cal arriscar……Dit això, un cop proclamada la República, esperó que els mossos es posin de part nostre, i no es deixin agafar com gallinetes per els militars (policies) espanyols, aquí si que el poble si fan lo que esperem, els hi hauríem de fer costat físicament en lo que faci falta…”No hi ha victòria, sense sacrifici”..ENDAVANT!!!

Albert Miret
20.10.2017 | 10:11
Mentre seguim sent una autonomia en la que s’hi ha cagat tothom que ha volgut gràcies a l’odi creat pel PP, no tindrem cap credibilitat ni cap poder real. A la que haguem declarat la independència i comencem a tenir recolzaments, encara que siguin mínims, iniciarem el camí cap al respecte i la credibilitat. Sense una cosa és inútil esperar que caigui del cel l’altre. No caurà, i si no fixeu-vos que quan un estat com Bèlgica diu tan sols que Espanya ha de parlar amb Catalunya, li envien tot tipus de retrets i amenaces. Quan siguem un país lliure, com que a més som potencialment més rics que l’enemic, les nacions s’atreviran a acostar-se’ns, i quan Madrid ens foti una putada de les que tan li agraden, estaran atacant a un país, no a una colònia “por derecho de conquista”, i els paisos demòcrates opinaran lliurement si els sembla una barbaritat o no.

Mercè Pàmies
20.10.2017 | 10:55
No entenc res. Després del referèndum, l’únic pla que hi ha es continuar queixant-se per Twitter i denunciar els plans del PP i el PSOE, a més a més de deixar que ens ho facin TOT.
Si vam votar x això … va ser una eixecada de camisa.

Pep Agulló
20.10.2017 | 10:58
Sempre passen coses !!
Sóc dels que he parlat d’error de Puigdemont en no implementar l’efecte de la declaració. Però vaig donar vot de confiança atès que tampoc tenia arguments per la crítica. Com deia Vicent, vam haver de comprobar que faria Europa i ja ho hem vist.
Aquest dies han passat coses, negatives: la detenció d’en Sànchez i Cuixart, la repressió que no s’atura. També aquests dies s’han ampliat les files de l’independentisme, s’han acallat els que feien la gara-gara a unes eleccions, s’han activat les mobilitzacions, etc. la foto és ara més nítida, per això la última frase d’en Vicent: “Per tant, no perdem més el temps i que passen, ja.” Coses n’han passat ! Potser no ens han agradat. Aquest “més” sembla un element que desmenteix comentaris anteriors reconeixent que s’ha perdut el temps?
La frase hauria de ser: ara, no perdem temps, votem la declaració i implementem la república.
No puc deixar de criticar el paper nefast de TV3 i Cat ràdio. Només s’opina sobre la legalitat espanyola i el 155 !! (en Margallo de tertulià!!). Cap paraula sobre la legalitat republicana, cap!! Ens volen trencar la moral? Es pensen que així no els arribarà la repressió ?
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!!

Josep Albà
20.10.2017 | 11:32
Miri Sr. Partal, tot el que diu segurament és cert, però irrellevant fins el darrer paràgraf. I concretament, fins a la darrera frase. Som-hi ja d’una punyetera vegada!

Albert Miret
20.10.2017 | 12:57
Pep. Estic absolutament d’acord amb tu, sobretot amb l’últim paràgraf. Tant d’acord hi estic, quedes de fa dies que ja no veig mai la TV3, perquè em rebenta aquesta passió per a mimar als tres fantàsmes, i quan no, als “no sabe no contesta” dels unionistes catalans. La Catalunya ràdio ja fa molt més de temps que no l’escolto, però com que la meva dona si que ho fa, sé qui es porta cada dia a les entrevistes, i se que el que dius és veritat. Sempre convida fatxes o para-fatxes, i si alguna vegada convida a algú que no ho sigui com avui, que avisat per la meva dona he pogut sentir a l’Oriol Junqueres, la senyora locutora ens obsequia amb mal tracte i mala educació. Per tant, de medi independentista no en tenim, perquè el RAC segueix la mateixa tendència, pel que jo aniria pensant amb una ràdio clandestina i ambulant tipus “Radio España independiente” a veure si allà podem sentir algú que no sigui fatxa ni botifler i per tant que digui alguna cosa interessant. Mentrestant escoltaré música o llegiré el Vilaweb que és el darrer mitjà de qualitat que ens queda.

Antoni Oller
20.10.2017 | 14:03
Ostres Albert Miret, 100% d’acord!, moltes gràcies pel comentari! dona gust de llegir.

Jaume Calsapeu
20.10.2017 | 14:15
Sempre he dit com més aviat fem la DI millor, ens mostrem decidits i millor ens entendran, si esperam molt es poden arribara a pensar que dubtem o que no tenim prou força.

Jaume Calsapeu
20.10.2017 | 14:54
Tinc la intuició que algú de l’entorn de l’antiga direcció de CDC, ha enredat Puigdemont i el segueix enredant per salvar els patrimonis pèrsonals, a canvi de influir que no es prengui cap decisió per fer activa la DI.

Josep Sànchez
20.10.2017 | 16:11
Veig molt de negativisme per aquí; no ho entenc. Hi ha molts independentistes sincers jugant a president de govern. O no sou conscients que feu el joc al feixisme o és que teniu els nervis destrossats per l’espera. Per sort, estic seguríssim que tots sabrem sortir al carrer quan se’ns cridi a la mobilització per defensar les nostres institucions. Demà, per exemple.

Jaume Calsapeu
20.10.2017 | 16:14
Espero que no haguem de lamentar la pressió de l’entoren de l’antiga CDC a Puigdemont i que la prudència no ens faci …

Jaume Calsapeu
20.10.2017 | 16:15
Josep Sánchez tant de bó tinguis raó.

XAVIER UTRILLA
20.10.2017 | 17:10
“…no perdem més el temps i que passen, ja.”
Instal.lat en la “teoría de la conspiraciò” com estic fa díes, en la sospita que tot ha estat una estratègia per blindar una seguretat autonòmica amb l’amenaça de l’independència (orquestrada per un cercle desconegut que no puc ni vull assenyalar, com tampoc possar la ma al foc per ningù), que s’els ha anat de les mans perque la majoría ha vist l’amenaça com la soluciò, cosa per altra banda ben certa, voldría comptar amb la vostra paciència i fer dues consideracions:
1. L’idea de l’independència com a soluciò s’ha instal.lat a la ment de la majoría per quedar-se. Dels que ja la teníem i dels que s’hi han afegit. I com veritablement és l’única vía per viure millor en tots els sentits, tard o d’hora s’acabarà impossant (tret que patim un altre genocidi “marca espanya”, aquest cop cultural, sense bombardeixos). D’això n’estic plenament convençut, però voldría que fos ara, millor que més endavant.
2. En el cas de que la “conspiraciò” a la que hem refería fos certa i no tinguèssim res preparat per assolir l’independència, arrivats a aquest punt en el que estem, només hi ha dues sortides: endevant o endarrera. Tornar endarrera ho veig molt complicat; no calmaría l’ego espanyol ferit per l’ofensa catalana i la seva repressiò i no sería acceptat de cap manera per la majoría independentista, que els passaría per sobre com un rodet. Tirar endevant, sense seguretat de com fer-ho (que, de fet, ha format part de tots els processos d’independència al mon) te l’aventatge de la nostra determinaciò, la força de la necesitat i l’espírit de supervivència, deixant a banda la raò, la coherència, el sentit comù i totes les possibles simpatíes i/o interessos internacionals. Som-hi, doncs, dispossats a tot per defensar el nostre país, sense cap dubte.
Hem voldría afegir als comentaris sobre els (“nostres?”) mitjans públics patètics.

Josep Planas
20.10.2017 | 18:53
Josep Planas
19.10.2017 | 23:30
A què esperem?
Avui fins i tot m’ofèn la brometa de Toni Soler i el seu Polònia.
Ja està bé!
El dia 1 d’octubre a les 4:00 jo era a la porta del meu col·legi electoral, protegint el nostre dret a votar. Vaig poder votar a les 12:30.
Vam votar i vam guanyar!
Què més hem d’esperar?
President Puigdemont: fidelitat!

jaume vall
20.10.2017 | 20:15
D’acord amb Josep Sánchez. No calen tants de nervis ni tanta pressió per part nostra al president Puigdemont. Segur que ha valorat pros i contres de cadascun dels passos que ha fet. De moment, nosaltres donem-li suport. Anava a dir incondicional. Bé, òbviament amb la condició que sigui coratjós i coherent amb l’1-O. Però suport absolut. Què espera ? Doncs la resposta és molt clara. Espera el moment oportú perquè la proclamació de la independència sigui guanyadora, reconeguda i definitiva.

salvador pallares
20.10.2017 | 21:03
El meu avi va donar la vida per la Republica, Comparant aquest sufriment que he pasat amb la situaciò actual no em quede mes remei que espera la decisiò del meu President. Companys independendistes aqueste paciencie no es res comparade amb el que varen sufrir els nostres avantpasats. El final està aprop.

salvador pallares
20.10.2017 | 21:09
Dic algune barbaritat de dir que el Romeva ahuria de anar a Moscu a veure al Putin hi oferirli la nostre amistat una vegade proclamade la Republica a cambi ????????? convençut estic que a les hores Europe hans escoltarìe.
S'ha afegit la noticia a Favorits