Avui s’ha mort Francesc Sanuy , a l’edat de vuitanta-un any, segons que ha pogut confirmar VilaWeb de fonts del seu entorn personal i també de la Generalitat. Sanuy, que va ser  conseller  del primer govern de Jordi Pujol,  ha estat una de les veus més lúcides i crítiques d’aquests darrers anys.

Isabel Martí, editora de la Campana, segell amb el qual Sanuy va publicar gran part de la seva obra, explica: ‘Sanuy s’ha quedat sense fer el que fa un munt d’anys li demanava. Qui és qui a Espanya. No hi havia ningú que sabés tantes coses com ell. Una cultura vastíssima i una intel·ligència encara més gran. Sense parangó. Hem perdut un “Pepito Grillo”. Recordeu que el primer llibre va ser Som 6 milions d’innocents (menys uns quants espavilats). Fa vint anys ja ens avisava. Pràcticament no en va sortir ni una notícia  als mitjans.’

Josep Maria Espinàs, que cada setmana coincidia en un restaurant amb Sanuy, ha explicat que ‘era un gran auscultador del passat per entendre el present’. Espinàs ha recordat una frase que sovint feien servir quan no sabien alguna cosa: ‘Això ho hauríem de preguntar al Sanuy.’ Diu que era perquè Sanuy ho sabia tot i sempre tenia la resposta de qualsevol dubte. Però no era una resposta especulativa, sinó sempre documentada. Espinàs recorda Sanuy com un caràcter afable i alegre: ‘La meva dona i ell sempre cantaven cançons antigues, divertits’, diu. I també com un home molt documentat i al mateix temps escèptic: ‘Ell veia unes coses i no sé si tenia gaire fe que les poguéssim resoldre.’

Sanuy va tenir una vida intensa, tal com va explicar en el llibre de memòries La banca sempre guanya (RBA), farcit d’informació, i que va repassar en aquesta entrevista amb Andreu Barnils. Va ser expulsat de la universitat, fet que el va portar a llicenciar-se en dret a Itàlia i a cursar un màster a la Universitat Cornell, als Estats Units. ‘Va ser l’hòstia. És avançar trenta anys les coses que després has hagut de viure. Viure-les en primícia. I estar en una llotja de prosceni. Venia en Nelson Rockefeller a fer un míting a la universitat i acabaves fotent-te un soparet amb ell. I quan venia en Martin Luther King a fer un míting, doncs passaves el plateret per recaptar fons per a ell’, explica en l’entrevista.

Més enllà de la política, Sanuy va ser directiu de la Fira de Barcelona i de la Fira de Madrid, a més de comissari de la Generalitat per al Mil·lenari de Catalunya i del Pavelló de Catalunya a l’Exposició Universal de Sevilla de 1992. Per tots aquests mèrits, el 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Entrevistes de VilaWeb a Francesc Sanuy:

En aquesta altra entrevista en vídeo parla sobre la responsabilitat de la banca en la crisi:

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb