S’ha acabat això de parar la mà i arrencar a córrer

  • El TJUE ha fet un pas més, especialment important, a l'hora de limitar les violacions de drets als estats membres de la Unió Europa

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va emetre ahir una sentència històrica, que avala que la Comissió puga castigar Polònia i Hongria per no haver respectat l’estat de dret. Embrancats en una intensa batalla política i jurídica amb la Comissió i el Consell, aquests dos estats s’havien adreçat al tribunal per demanar-li si és lícit de condicionar els ajuts europeus a decisions polítiques preses per Brussel·les. I la resposta ha estat que sí.

Que sí, a més, amb una precisió quirúrgica. El tribunal desmunta d’un en un els arguments de Polònia i Hongria sense caure en cap de les trampes, algunes de molt bones, que li paraven. Especialment una de relacionada amb el respecte als límits de les competències atribuïdes a la Unió i als estats, però també una altra que relacionava sancions i inseguretat jurídica, car els denunciants afirmaven que “estat de dret” és un concepte vague.

No deixa de ser paradoxal que Hongria i Polònia argumenten sobre la base de la inseguretat jurídica, però en qualsevol cas la resposta els ha deixats ben servits. Segons aquests dos estats, la Comissió no defineix què s’entén per estat de dret ni en quins principis recolza i, per tant, aplicar sancions a partir d’això crea inseguretat jurídica, per una hipotètica arbitrarietat. Tanmateix, contra aquest artifici lingüístic el tribunal respon amb contundència: els estats saben perfectament què és un estat de dret i no cal explicar-ho com si fóssem en una guarderia.

En definitiva, amb aquesta sentència s’acaba –o s’estableixen les bases perquè s’acabe– la pràctica de parar la mà i, una volta aconseguits els diners, arrencar a córrer. Aquesta és una pràctica molt evident en el cas polonès i hongarès, però també ben acreditada en el cas espanyol. Tant, que Espanya aquesta setmana ha rebut un altre avís per no haver transportat a temps a la legislació pròpia la directiva de protecció dels alertadors de corrupció. Amb aquest, Espanya ja té 106 procediments oberts per infraccions de la normativa comunitària. És, de fet, l’estat que en té més.

Un detall final especialment interessant. El tribunal esquiva el parany sobre els límits de les competències atribuïdes a la Unió i als estats, tot remarcant que Brussel·les pot sancionar els estats perquè sí que té competència per a identificar les situacions concretes de violació de l’estat de dret que poden afectar una execució correcta del pressupost, a partir del moment que aquesta execució es posa en mans del govern de l’estat. I això, vist dels Països Catalans estant, on hem identificat perfectament la relació entre la nostra condició de minoria nacional i les decisions econòmicament arbitràries de l’estat espanyol, podria ser, si algú s’hi dedicàs, una autèntica mina.

PS. Ahir va arribar a les llibreries el meu nou llibre, Fronteres, i avui en faré la primera presentació. Serà a Andorra la Vella, a la llibreria la Trenca, a les 19.00. Evidentment, començar les presentacions precisament a Andorra no és una decisió casual. Vull marcar així els límits del país, predicar amb l’exemple contra el centralisme barceloní, reconèixer que la frontera andorrana amb el sud és la més antiga del món encara en vigència i, sobretot, recordar que les fronteres estatals, les administratives, no són les més vitals i sovint tampoc les més importants: Andorra de cap manera no és l’estranger per a mi. Si el voleu comprar a la Botiga de VilaWeb i que us l’enviem a casa, el trobareu en aquesta pàgina.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
16.02.2022  ·  22:22

La sentència ha deixat a molta gent en fora de joc. Tant, que sembla que encara no en són plenament conscients. De tota manera, les conseqüències s’aniran posant de manifest a partir d’ara. Molt bona notícia per a nosaltres. Només cal veure el gest obscè del feixista d’Àngel Dzhambazki al mig del parlament europeu. Esperem les conseqüències com a prova del nou de la pròpia sentència.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
16.02.2022  ·  23:14

Tot això Vicent són elucubracions

El nostre objectiu és que la UE, aplique al regne d’españa l’expulsió del seu si.

I en aquesta partida d’escacs que lliurem, nosaltres, la nació catalana, som decisius i tenim la “manilla”, com diem tot jugant al truc. Per dos motius:

1r: som el 25 % de la població de l’estat ocupant.

i 2n: generem el 35 % del PIB del total de l’estat ocupant. A més d’ésser la primera potència mundial en el sector turístic. Tan és així que ja hi hauríem de rebutjar la prescripció com darrerament vénen fent els grans canals internacionals CNN, NYT, etc. per la ciutat de València. Cal anar fent sense que es note la cura, però sí l’efecte. Que no vinga gent de fora! el contrari de posar-nos en el mapa. Tal i com fan els suecs, noruecs i danesos.

Josep Blesa (ValènciA)

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
16.02.2022  ·  23:35

Gràcies, Vicent, pel teu mestratge. Les teves editorials, les teves xerrades i col.loquis, són oli en el nostre malmès llum nacional.
Aviat serem a una de les presentacions del teu llibre. Esperem que tingui una bona tirada. Salut!

Jaume Riu
Jaume Riu
16.02.2022  ·  23:38

Els límits de les competències atribuïdes a la Unió i als estats és la clau.
Pel que sembla, en el cas de Polònia i Hongria ens podem refiar d’una decisió tècnicament inequívoca, i en temes jurídics no hi estem acostumats. Algun dia havia de ser el primer.
PS. Trobo molt encertat el referent de la frontera andorrana del sud. No ho havia pensat i aquestes coses també construeixen la història. Felicitats pel llibre “Fronteres” i ja frisso per llegir-lo.

Antoni Soy
Antoni Soy
16.02.2022  ·  23:43

Bé, amb els temes que fan referència a la UE quasi mai estic d’acord amb en Vicent Partal.

Primer, perquè és parteix, crec, d’una premissa falsa: que el mateix que els hi ha passat a Polonia i Hungria li pot passar un dia a España i això afavoriria a CAT i als PPCC. Però això no passarà mai perquè Espanya, en les coses que es consideren importants a la UE, és un gosset falder de les institucions comunitàries i d’Alemanya.

Segon, perquè amb aquesta transmissió de la sobirania nacional a la UE és va empitjorant la democràcia a Europa, que ja fa temps que té un déficit democràtic que fa feredat. I això també afectaria negativament a una CAT i a uns PPCC independents.

Tercer, perquè la UE, quins països participen a la OTAN, a guerres, a la venda, d’armes, al manteniment dels paradisos fiscals, a l’augment de les desigualtats i la pobresa, i podríem anar continuant, no crec que estigui en condicions de donar lliçons de drets humans bàsics i fonamentals o de drets democràtics a ningú.

Josep Gualló
Josep Gualló
17.02.2022  ·  00:39

FRENA A POLONIA I HUNGRIA NO ASSEGURA QUE UN DIA LI TOQUI A ESPANYA

Peró segur que crea un estat de nervis important en la justicia espanyola ja que Espanya és el membre de la Unió que mes avisos ha rebut per l’icompliment dels drets humans.

Tot i el desencis que ha produït la declaració de la Unió Europea de que un jutge pot anar amanifestacions faxistes perque això no impedeix que faci be la seva feina, l’estrategia que posa en funcionament el Consell per la República donarà fruits importants. Tant sols té un punt feble que és si els Concells Locals per exemple el meu sabran estar a l’alçada o farán una deriva a favor del govern de la Generalitat presidit pel MHP Aragonès.

Daniel Mir
Daniel Mir
17.02.2022  ·  01:00

Si Espanya te 106 procediments oberts… ja no ve d’un pam.

Al company Josep Guallo li diria que la deriva dels Consells Locals del Consell per la República dependrà, en bona part, de la implicació que hi posem cadascú. S’els ha de lligar curt i estar-hi a sobre. Que no ens passi com amb els partits polítics.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
17.02.2022  ·  07:02

La UE nomes s’atreveix amb els ex.comunistes. Als franquistes o GAListes, alfombres vermelles, i mes quan mana un socialista a alemania

Albert Miret
Albert Miret
17.02.2022  ·  07:10

Em recorda una mica aquella vegada que la meva mare em va enganxar amb un amic fumant un cigarret al safareig de casa. La sentència va ser que aquell dissabte només em donaria mitja setmanada i prou. Vaig seguir fumant, però només fora de casa. La pela és la pela.
La Unió Europea cau a la trampa de castigar als nouvinguts, però seguir permetent el dret de cuixa al que fa temps que li fot el pèl i els diners a voluntat. La Unió Europea ja no ens representa als catalans, encara que hàgim estat històricament els únics europeus d’aquesta península presidiària.

Jordi Torres
Jordi Torres
17.02.2022  ·  08:02

A mi em fa l’efecte que hi ha dos Europes: la judicial i la política. Judicialment, el TJUE està fent bona feina en defensa de la democràcia i dels drets dels europeus, però, políticament, és tota una altra cosa. Només cal veure com funcionen les pressions entre els estats, incloent-hi la desproporcionada influència d’Espanya per a condicionar l’actitut de l’UE sobre l’afer català.

Només vull recordar que l’altre dia un eurodiputat va fer la salutació nazi al bell mig del Parlament Europeu.

jaume vall
jaume vall
17.02.2022  ·  08:26

Tal com diu encertadament en Josep Gualló, és ben diferent “atrevir-se” amb Polònia i Hongria, que amb la quarta economia -gràcies als Països Catalans- europea.
En qualsevol cas, parlant de diners, i aprofitant l’excel·lent notícia sobre l’Ós d’Or de la directora catalana Carla Simón, recordo que durant un temps s’assegurava que Elton John i ABBA, a la Gran Bretanya i a Suècia, feien entrar més diners que les empreses automovilístiques Rover i Volvo, respectivament. De ben segur, Hollywood és una indústria igual de potent, si no més, que la General Motors o la Ford.
És a dir, la cultura, de qualitat i comercial, expandeix l’economia i la influència de la nació.
A veure quan s’hi dedica més pressupost i més energies per part dels governs !!!!

Ed Garrido
Ed Garrido
17.02.2022  ·  08:38

En efecte Sr Partal. “Podria ser, si algu s’hi dedicas, una autentica mina”. Pero el de Pineda esta mes ocupat en fer publireportatges com el del MNAC, convenientment retransmesos per el Cruanyes amic, que no pas per fer aquestes denuncies que voste esmenta.

PERE SIO
PERE SIO
17.02.2022  ·  09:05

Espanya que es passa pel forro les recomanacions i resolucions de la UE, que acumula sancions i incompliments de tota mena i que té una justícia franquista, represora i polititzada, que ignora els drets fonamentals i persegueix els disidents, hauria de seguir el mateix camí d’Hungria i Polonia.

Joan López
Joan López
17.02.2022  ·  09:09

Puigdemont ja te mes motius per seguir lluitant com lo esta fent, i no agenollar-se com han fet molts pseudo-independentistes. Le ha deixat ben clar a Aragonès que ell no el necesita per res.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
17.02.2022  ·  09:14

Vicent, sempre gràcies per la teva dedicació profunda a posar-nos al dia amb aquest tema primordial per a la nostra vida política.
També un agraïment especial pel nou llibre…com vaig gaudir escoltant la teva xerrada a Alella. El recomano.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
17.02.2022  ·  09:37

No fem volar coloms!! Els jutges diuen que es pot castigar, l’Europarlament reclama que es castigui, però ni la Comissió ni el Banc Central tenen cap intenció de retenir fons (l’únic càstig efectiu) , si mes no dins d’un termini proper. Com bé diu Jordi Torres, les vies judicials i les polítiques són diferents. Ara veurem com continua la batussa entre uns i altres, i la prova del nou serà no pas la multa diària (pessigolles), sino l’eventual retenció explícita de fons als infractors quan es comencin a repartir, p.ex., els New Generation. M’agradaria equivocar-me, però pronostico que no hi haurà retenció.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
17.02.2022  ·  10:00

…”si algú s’hi dedicàs”… Doncs que algú s’hi dedique.! De moment, establir un precedent, si més no, de control actual i de futur immediat. La mina hi és. Som nosaltres… en propietat d’ells.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
17.02.2022  ·  11:07

A poc a poc Europa desmontara l´estat espanyol i les coses s´aniran posan elseu lloc

Josep Constantí
Josep Constantí
17.02.2022  ·  11:43

Disculpeu l’offtòpic: l’IEC té un diccionari nefast. Al paraulògic no es poden deixar comentaris.
Com és possible que no tingui com entrada “internet” i accepti “boer” (d’una guerra colonial de fa 200 anys que no interessa a ningú)

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
17.02.2022  ·  13:25

Sí, aquesta sentència judicial europea era claríssim que un dia o altre arribaria. És pura lògica; la UE no pot permetre de cap manera que algun dels seus socis faci el que vulgui en matèria de l’estat de dret, perquè això crea inseguretat a tots nivells, però sobretot en l’economic, a més del social i politic. No pot permetre que no es respectin els drets fonamentals del seu tractat, perquè això seria una càrrega de profunditat que tard o d’hora destruiria la pròpia UE per la seva arrel. Per tant, agradi o no a alguns, ben aviat s’uniformitzarà el dret de tots els paisos membres al de la UE. I els paisos que no ho vulguin hauran de marxar-ne. I no podran seguir desobeint sentències del tribunals europeus si no volen ser expulsats.

Recordeu: quan va començar a parlar de reconciliació, de perdó de re-encontre, etc.. Pedro Sánchez? Quan era a Brusel·les negociant els fons de recuperació. Casualitat? Potser sí…però al cap de poc hi va haver els “indults” i els presos politics van sortir al carrer. Poca broma amb aquesta sentència! A Polònia i Hungria els han tallat els fons de recuperació; “avís per a nevegants”….

Josep Maimí
Josep Maimí
17.02.2022  ·  13:38

Josep Constantí, tota la raó del mon, crec que el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans li cal una renovació.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
17.02.2022  ·  14:31

Qui comença a posar fil a l’agulla?

“Brussel·les pot sancionar els estats perquè sí que té competència per a identificar les situacions concretes de violació de l’estat de dret que poden afectar una execució correcta del pressupost, a partir del moment que aquesta execució es posa en mans del govern de l’estat. I això, vist dels Països Catalans estant, on hem identificat perfectament la relació entre la nostra condició de minoria nacional i les decisions econòmicament arbitràries de l’estat espanyol, podria ser, si algú s’hi dedicàs, una autèntica mina”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes