Jaume Roures: “Enciclopèdia és el retrat de la incapacitat de la burgesia catalana”

  • Entrevista a l’empresari, que acaba d’engegar la compra del Grup Enciclopèdia juntament amb Abacus

VilaWeb
Jaume Roures i Llop, divendres a casa seva, a Ullà (Baix Empordà) (fotografia: Albert Salamé).
Andreu Barnils Albert Salamé (fotografies)
20.01.2024 - 21:40
Actualització: 20.01.2024 - 21:41

Jaume Roures i Llop (1950) és un dels grans noms de l’empresa d’aquest país, com a fundador del gegant audiovisual Mediapro, de què ha acabat fora fa poc. En aquesta nova etapa, Roures ha engegat la compra del Grup Enciclopèdia Catalana juntament amb Abacus. Ja va intentar-ho l’any 2008. La relació entre Roures i els llibres ve de lluny: a dotze anys entra a treballar en una linotípia, i a catorze anys, a Edicions 62. I ara és soci de les editorials Navona, Folch&Folch i Arcàdia, que s’incorporaran a l’operació. En aquesta entrevista amb VilaWeb, feta a casa seva a Ullà (Baix Empordà), en un menjador ple de llibres, llar de foc i obres d’art, Roures parla bàsicament de l’operació Enciclopèdia Catalana, però també de la marxa de Mediapro, de la seva visió de la burgesia catalana i de per què creu que el sector editorial, així com l’audiovisual, necessita empreses grans i no fragmentació.

Per què us interessa entrar al món del llibre?
—Ja hi era. La meva primera feina va ser en una linotípia i la meva segona va ser, ara fa seixanta anys, a Edicions 62.

Quants anys teníeu quan vau treballar en una linotípia?
—Dotze.

A dotze anys vau començar a treballar?
—Setmana Santa del 1962. Fins que en vaig fer catorze. Vivia a Sepúlveda amb Casanovas. I a Casanovas-Consell de Cent hi havia un anunci, que era d’Edicions 62. I me n’hi vaig anar.

I què hi fa, un nen de catorze anys, en una editorial?
—Tot el que tocava. Des de muntar fires, a anar, si no recordo malament, a casa del Jordi Fornas, que feia les cobertes de la Cua de Palla. O a casa de Montserrat Roig.

I ara en aquesta operació de compra d’Enciclopèdia, com us hi he d’imaginar? Que hi poseu els diners i prou? O que hi poseu els diners i ho gestioneu?
—No, jo no poso mai… Això és una imatge, diria, interessada. La gent important no accepta que gent normal faci coses grans. Com Mediapro. Amb Mediapro sempre hi ha hagut l’estigma que ha tingut algú darrere: Convergència, socialistes. Per què? Perquè no poden acceptar que gent normal, amb idees, treballant molt, pugui crear coses. I després ve la qüestió dels diners. Es veu que jo no faig cine, sinó que hi poso diners. I ara no sé res del món editorial. Hi poso diners. Per què? Perquè, si no, se’ls trenquen els esquemes i han d’acceptar que els inútils són ells. Perquè el tema d’Enciclopèdia és, evidentment, el retrat de la incapacitat de la burgesia catalana per estabilitzar coses. No és la primera crisi d’Enciclopèdia, va passar amb l’Avui, va passar amb Ona Catalana, va passar amb la televisió catalana, aquella d’abans de TV3, amb totes aquestes operacions. El problema no és meu, el problema és dels altres.

Ara hi ha dos inversors, que són Abacus i vós i…
—No, no som inversors. Ni Abacus, ni jo. Tenim un projecte. I aquest projecte té a veure amb el llibre en general, i amb el llibre en català en particular. Abacus i jo hem confluït. No solament perquè fa seixanta anys que ho faig, sinó perquè ja tinc una editorial que fa llibres boníssims i preciosos, per cert. La discussió sobre la crisi d’Enciclopèdia el 2008 ja la vaig tenir. Però llavors van preferir Planeta als indocumentats com jo. Vaig intentar que es quedés aquí i no anés a Planeta, però no ho vaig aconseguir. Em semblava que era una línia d’actuació que s’havia de continuar i que no passés a dependre, per dir-ho a suaument, d’uns altres interessos. I que són els que crec que interessen culturalment al país. Aquesta negociació ja l’havien tinguda. I en aquesta segona oportunitat, en principi, s’ha assolit, no té més secret.

Diu que hi ha una clàusula que no podem saber el preu de venda.
Això és normal en tots els negocis. Al final, no sé per què sempre pregunteu el mateix.

Home, si es compra una cosa, se n’ha de mirar el preu.
—Com ha explicat l’Oriol Soler, és confidencial. Ja ho explicarà Enciclopèdia, si ho vol.

Enciclopèdia arrossega deute. El deute l’assumiu vosaltres? El govern català? Qui?
—Enciclopèdia es queda el seu deute.

I l’equilibri entre Abacus i vós, quin serà? 50%-50%?
—No m’importarà la fórmula final. El 50-50 té el problema que et pot portar a la inoperància. I les majories-minories, que la majoria abusi. Ja buscarem les fórmules més adients.

Desenvolupeu una mica aquesta idea que la crisi d’Enciclopèdia també és la demostració de la crisi de la burgesia catalana.
—Històricament, els elements culturals o de comunicació al voltant de Convergència, que podria ser la foto de la burgesia catalana d’aquests darrers quaranta anys, no han estat capaços de consolidar aquests projectes. Per una altra banda, l’esquerra tampoc. És una constatació.

Passa que a vós hi ha gent que també us veu com a burgesia catalana, i amb casa a l’Empordà.
—Els indocumentats. Jo hi sóc des de fa trenta-set anys i ningú em veia com un burgès.

Fa trenta-set anys, no. Però ara, sí. No us veieu a vós mateix com a burgesia catalana?
—No. Penso que això són les simplificacions que us van bé per buscar explicacions de no creure que la gent normal treballant bé amb idees pot fer coses diferents.

Sí. I canviar de classe social i ascendir socialment, també. Classe obrera no sou.
—No he ascendit a res. Els meus amics són els que eren. La meva família treballa tota. Aquí, a casa, no hi ha servei. Sempre es volen buscar explicacions, entre cometes, penalitzadores. Un paio que diu que és d’esquerres i té diners? Els diners me’ls he guanyat pencant, no me’ls ha regalat ningú. No he canviat de classe social. Al final, el tema de les classes és aquí [es toca el cap].

Aquest grup editorial, quin valor posarà al mercat català? Quina idea hi ha darrere?
—La idea de país, per dir-ho d’alguna manera, és la mateixa d’Edicions 62 fa seixanta anys: posar a l’abast en llengua catalana de tots els autors, universals o locals, i facilitar que existeixi. A Navona, i amb el nou projecte també, hi ha llibres en castellà [Enciclopèdia té segells en castellà]. L’exclusivitat al català em sembla una ximpleria. Que es pugui publicar i vendre en català al màxim, però que allò que no es pugui es faci en castellà, no hi veig el problema. Ara, el focus lògicament el tenim posat en el català, perquè també és necessari.

Oriol Soler, ara a Abacus, m’explicava que tenia de referents el grup Hachette a l’estat francès, o Prisa, a l’estat espanyol. I aquest pensament que, quan els estats tenen una idea, necessita anar acompanyada d’una indústria cultural que la promocioni. A Catalunya, quines idees necessiten indústries culturals darrere?
—La fragmentació no ajuda. Estic d’acord que tothom és lliure de fer el que li vingui de gust, però la meva experiència al sector audiovisual era això. I el que ens va portar a fer una cosa gran era precisament fugir de la fragmentació. I per mi el món del llibre és igual.

Però mirem de definir una mica aquestes idees que una indústria cultural pot espargir a Catalunya. Quines són?
—Torno a Mediapro. Qui va fer els primers continguts sobre els trans? Mediapro amb Me llamo Violeta. O sobre l’obsolescència programada, sobre la prostitució, els aturats, amb Los lunes al sol, sobre el tema de Vitòria, sobre Salvador Puig Antich, podria fer tota la llista. Tinc la mateixa idea del món del llibre. Diré més, crec que Edicions 62 feia això. Agafes el que era el Balancí, els Llibres a l’Abast, i era donar veu als d’aquí, com Candel amb Els altres catalans. Em vaig passar mesos portant el Solé Tura, militant del PSUC que va fer la tesi que es deia Catalanisme i revolució burgesa. I com que ell no conduïa, el vaig acompanyar a presentacions per tot Catalunya.

Hi ha molts negocis que intenten allò que en dieu “integració vertical”. A Mediapro ho teníeu: teníeu la productora que feia el film, el canal de televisió per on s’emetia, el satèl·lit per on es distribuïa. Controlàveu tota la cadena. Ací la idea serà la mateixa? Tindreu l’editorial, la llibreria d’Abacus, una distribuïdora i, no ho sé, boscs per a fer el paper? Fer tot el negoci, i tancar el cercle? És això?
—No, no. Aquí hem coincidit en un moment determinat Abacus, que té una estructura, i un servidor que amb Ernest Folch en té una altra. Si Enciclopèdia no s’hagués trobat en aquesta situació, no sé si hauríem treballat conjuntament. Però no estava tot pensat, i no estaríem per la manera aquesta teòrica o possible integració vertical. Tampoc vull tallar arbres.

Ser més grans us permetrà d’abastar el mercat dels Països Catalans?
—Diguem que la situació geopolítica no ajuda. Perquè hi ha PP a les Illes, perquè hi ha PP al País Valencià, a més amb el suport de Vox. Però, vaja, forma part del nostre mercat cultural.

Vivim en un món on la gent com més va menys llegeix.
—El mercat editorial és una màquina que no para i que creix. Que la gent llegeix menys tampoc no ho crec. Torno a l’audiovisual, que és el que conec més. Deien que la televisió matinal mataria la ràdio. Que internet mataria la tele. Doncs hi ha molt d’internet, hi ha molta tele, hi ha molta ràdio. Vull dir, la gent té diferents maneres de culturitzar-se. Un llibre també és oci. La gent també llegeix per distreure’s. I no crec que aquesta sigui la realitat, perquè, si no, Amazon no hauria crescut com ha crescut, Penguin Random no seria el que és, Planeta, etcètera.

Però amb números a la mà, es venen ara els mateixos llibres que fa deu anys? No han baixat, les vendes?
—No ho crec. I, en tot cas, si aquesta fos la situació, doncs hauríem de buscar la manera d’estimular la gent donant-li continguts. En aquest cas, llibres que li interessessin o que li despertin la curiositat.

Director general, Xavier Mallafré? Canvis interns de la companyia, respecte de nombre de treballadors o seus, se n’esperen?
—Mallafré serà el director general. Té un ampli recorregut i experiència. L’equip editorial i comercial d’Enciclopèdia, que són unes trenta persones, no se’n van al carrer. Vénen amb nosaltres.

Per què heu guanyat la partida a Penguin?
—Perquè l’oferta era millor, lògicament. I no parlo només econòmicament, sinó que suposo que el fet que Abacus tingui una bona xarxa de llibreries i sigui un bon client d’Enciclopèdia ha ajudat molt.

Si us demanés tres llibres que us han marcat, quins serien?
—Quan entro en política, llegir Trotski. O llegir García Márquez fa seixanta anys, doncs també era una revolució. I a la Model, que no hi havia llibres, sí que hi havia Freud. Allà, doncs, va ser una altra revolució.

Autors d’ara, quins us interessen?
—M’agrada molt Piketty. Perquè, malgrat que digui que no és marxista, tot el que escriu i defensa ho és. M’agrada Le Carré, el trobo un dels grans literats no reconeguts. He vist pocs autors capaços de descriure els personatges en la seva intimitat.

Tatxo Benet també és a les editorials, com ara Navona, amb vós?
—Sí.

I encara n’és soci?
—De moment, sí.

I la seva llibreria, Ona Llibres, pot entrar dins el projecte amb Enciclopèdia?
—No, no, la llibreria sempre ha estat seva.

Per què us vau barallar, vós i Benet?
—No és una baralla, sinó que els projectes dels accionistes de Mediapro i els meus no tenen a veure. Mediapro es va crear, desenvolupar i créixer en una línia determinada, i si aquesta línia ha de canviar, ja no és un dels meus projectes. Així de simple.

No hi ha un trencament personal, doncs?
—Si sóc al carrer, hi ha molts trencaments. Sóc al carrer de la cosa que he fet jo. No vull presumir, però Mediapro no existiria sense Jaume Roures, que sóc jo.

Per què tantes baralles al món empresarial?
—Crec que la gent perd l’oremus per la pasta. Ho he explicat moltes vegades, i la gent se’n fotia quan deia: jo no treballo, jo milito. Per què? Doncs perquè Mediapro em servia per a fer possible molts projectes necessaris que, si no, no haurien sortit. Fer diners i que Mediapro cresqués no només tenia aquest objectiu, sinó que se n’alimentava. Quan el projecte de continguts deixa de ser important per mi… I segurament econòmicament no els anirà millor.

Mediapro, i ara els llibres, és la vostra manera de fer política, dieu això?
—Sí. No sé explicar-ho d’una altra manera. Ja sé que ara dir que és la manera de fer política sona malament, però crec que ens hem d’esforçar socialment perquè tot sigui millor, més just. L’audiovisual i els llibres no solament són positius, sinó que són clau per a aquesta evolució i justícia social.

Crítica que he sentit de bascs a catalans: sempre perdem el temps amb els llibres. I la política, a vegades, s’ha de fer d’unes altres maneres…
—No sé si és la visió dels bascos. Els meus millors amics són bascos i no hem tingut mai una discussió en aquests termes. Crec que la política es fa treballant en tots els àmbits en què et sigui possible. Ho entenc com una obligació en el bon sentit de la paraula.

Voldríeu dir res que no us ho hagi demanat?
—No. Jo contesto quan em pregunten. No vaig venent res.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor