Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

El govern espanyol ha mantingut avui que no obrirà les fronteres fins el primer de juliol, després de l’enèsim canvi de criteri. La portaveu de la Moncloa, María Jesús Montero, ha refermat la posició d’ahir, que contradiu allò que havia anunciat en primer terme la ministra d’Indústria, Turisme i Comerç, Reyes Maroto. Mentrestant, gran part dels estats de la Unió Europea ja han dit que aixecaran les restriccions el 15 de juny. En la compareixença d’avui, Montero ha explicat que les autonomies no podran gestionar l’ingrés mínim vital fins el 2021.

Pel que fa al turisme i la lliure circulació, la Comissió Europea, de fet, ha recomanat la data del 15 de juny i que tots els estats es coordinin per a permetre novament la lliure circulació, un dels principis fonamentals de la Unió Europea, i adverteix que no hi ha una ‘justificació clara’ per a mantenir tancades les fronteres. Malgrat que l’estat d’alarma decaurà el 21 de juny, Pedro Sánchez ha pres la decisió unilateral de mantenir l’estat tancat contra el criteri de la Unió Europea. Tanmateix, els canvis de rumb constants i les improvisacions de la Moncloa encara poden fer que hi hagi un altre canvi de criteri si arriben pressions des d’Europa o des del sector del turisme. Ahir, Portugal ja va estirar les orelles a l’estat espanyol per la confusió i la incertesa que creen les decisions i posteriors rectificacions.

Avui també s’han anunciat els canvis de fase del desconfinament. Les regions sanitàries de Barcelona i l’àrea metropolitana i de Lleida accedeixen a la fase 2, on el País Valencià en bloc continuarà una setmana més. Mallorca, Menorca i Eivissa passen a la fase 3 dilluns vinent, igual com les regions sanitàries del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran. També s’ha sabut que hi ha trenta-quatre investigacions penals i noranta-vuit civils al país per part de la fiscalia en relació amb la gestió de la covid-19 a les residències de gent gran. El desconfinament origina nous interrogants, sobre com seran les festes majors i la revetlla de Sant Joan. La festa major de Gràcia ha anunciat les primeres restriccions d’enguany, mentre que el govern ha posat condicions a la celebració de la revetlla. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha reclamat 15.000 milions d’euros al govern espanyol per a afrontar la crisi que ha originat la pandèmia i ha condicionat la reunió de la taula de diàleg amb la Moncloa a la recuperació d’un ‘clima de confiança’ que ara mateix no hi és.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 6.778.177 casos confirmats i 395.687 morts. Del total de casos, 3.304.555 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.936.998 casos i 110.715 morts.
—El Brasil, amb 621.877 casos i 34.212 morts.
—Rússia, amb 449.834 casos i 5.528 morts.
—L’estat espanyol, amb 288.058 casos i 27.134 morts.
—El Regne Unit, amb 283.311 casos i 40.261 morts.

*A l’estat francès hi ha 153.055 casos i 29.111 morts.


Als Països Catalans hi ha 87.564 casos, 54.041 altes i 14.096 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 67.700 casos, 38.390 altes i 12.341 morts (avui s’hi han incorporat 239 casos, 111 altes i 8 morts)
—Al País Valencià, 16.595 casos, 12.759 altes i 1.444 morts (avui s’hi han incorporat 20 casos nous de PCR, 79 altes i 2 morts)
—A les Illes, 2.104 casos, 1.764 altes i 226 morts (avui s’hi han incorporat 10 casos i 14 altes)
—A Catalunya Nord, 313 casos, 276 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 852 casos, 741 altes i 51 morts (avui s’hi han incorporat 3 altes)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


La píndola de Jordi Goula: ‘Ara toca consumir, però on són els diners?’

‘A l’estat, els ajuts reals en relació amb els impostos, les quotes bancàries o els lloguers han estat pràcticament nuls. En el cas del comerç, concretament, hem hagut de veure com grans operadors logístics feien i desfeien sense cap mena de limitació, mentre que nosaltres hem hagut de mantenir tancades les botigues físiques i per poc no podem ni oferir-hi rebaixes. Fins i tot, l’únic instrument d’ajuda efectiva com són els ERTO s’ha gestionat ineficientment i a hores d’ara encara hi ha moltes famílies que treballen a les nostres empreses que no han percebut el subsidi i hem estat els empresaris qui hem fet bestretes i hem avançat pagues perquè poguessin fer front a les seves despeses.’ Són paraules del president de RetailCat, Joan Carles Calvet, aquest matí davant la comissió d’Indústria, Comerç i Turisme del congrés espanyol, on ha presentat deu propostes concretes que poden ajudar el comerç, per incloure-les en el pla de reactivació econòmica després de la covid-19, i ha demanat celeritat i urgència en la seva implementació. ‘Si no s’actua de pressa, correm el risc que entre un 20% i un 30% de les empreses no tornin a obrir.’

De les deu propostes, crec que n’hi ha tres de molt punyents. Una és la dels lloguers. Ha posat l’exemple d’Andorra, on des del primer dia es va declarar inhàbil el termini de confinament mentre les botigues estiguessin tancades, deixant en suspens els lloguers en el període sense activitat comercial. Aquí, per tal de propiciar acords entre arrendadors i arrendataris en relació amb locals comercials, especialment quan es tracta de l’entorn de galeries, parcs i centres comercials, ha proposat de promoure un marc legal de caràcter temporal que inclogui un seguit d’aspectes, entre els quals hi ha l’exemple andorrà.

La segona és l’allargament temporal dels ERTO. Per a la reactivació progressiva de l’activitat comercial ‘és vital ampliar el termini dels ERTO de força major fins a final de l’any 2020, permetent a les empreses d’anar incorporant els equips de treball a mesura que vagin recuperant l’activitat’, ha explicat.

I la tercera, que crec que és la cabdal, és la que fa referència a incrementar els incentius al consum. Ha proposat d’augmentar el nombre d’ajuts en forma de desgravacions fiscals, tant a persones físiques com a societats, per accelerar la reactivació d’alguns sectors de l’economia més castigats. Sense dubte, aquesta proposta és la més difícil de posar en marxa. Tots tenim clar que sense més consum no hi ha recuperació possible. Però, malauradament, el problema va molt més enllà d’unes desgravacions fiscals.

El problema és com han quedat les rendes de la població després de la crisi. Podem fer una estimació aproximada de la situació. A Catalunya, han perdut la feina més de 100.000 persones en tres mesos i més de 700.000 estan afectades per ERTO i cobrant un 70% de la base reguladora, que és una xifra més baixa del seu salari habitual. I, cal insistir-ho, molts d’ells encara no han cobrat res –cosa que em sembla insòlita i vergonyosa– malgrat el que digui el ministeri.

En aquests moments, doncs, una part dels 1,2 milions de treballadors que hi ha sense feina a Catalunya cobren menys de l’habitual i la resta no cobra. Això vol dir que una tercera part de la població activa catalana en aquests moments té uns nivells de renda més baixos dels que tenia abans de la crisi. Aquí hi podríem afegir un nombre indeterminat d’autònoms que van fent com poden i, a més, els grans oblidats, gent que treballa en feines marginals, habitualment en l’economia submergida, que en aquests moments ho passen molt malament i que no figuren enlloc.

Jo no gosaria quantificar aquests dos últims col·lectius, però si els afegim al 32% de la població activa que hem comptabilitzat, fan un bon gruix de gent amb menys poder adquisitiu. Els 3.000 milions de l’ingrés mínim vital són, precisament, per mirar de pal·liar casos de famílies en estat de molta pobresa, però no sabem encara com es repartiran, ni la part que tocarà als catalans menys afavorits.

I per últim, falta veure quina serà la reacció davant el consum del percentatge de gent que no s’ha sentit afectada per la pandèmia. Els funcionaris, per exemple, els jubilats, els qui han fet teletreball o els treballadors de sectors essencials. Què faran? Alguns d’ells poc hauran de pensar, perquè amb el que cobren en tenen per anar tirant molt justet. El risc més gran és que, veient com van les coses a l’entorn, els qui sí que poden gastar facin seu allò que l’economista J.M. Keynes definia com a motiu precaució i retallin la despesa per un motiu molt menys acadèmic, el ‘per si de cas’. És a dir, que hi pugui haver persones no afectades econòmicament per la crisi que posin el peu en el fre a l’hora de comprar determinats productes. Si hi ha molta d’aquesta gent que pensa i actua així, anirem malament, perquè el ritme de consum baixarà i ni els tipus baixos d’interès ni les ofertes més atractives tindran l’efecte desitjat. Jo diria, si se’m permet, que aquest col·lectiu té l’obligació de gastar… I si la compra es fa aquí i amb productes d’aquí, millor!

Però tornem al punt anterior. Com es combat la manca de confiança? No és fàcil, perquè no és qüestió només de diners. És evident que si els ingressos mínims vitals van a parar a famílies molt pobres, el 100% es consumirà. Però no n’hi ha prou. Pensem que, a mesura que anem pujant estrats de renda, la part dedicada a despesa no essencial va minvant. I aquest virus econòmic només es cura amb bones dosis de confiança en el futur, ser conscient que tot va millor i que la probabilitat que m’afecti a mi la malura ha baixat molt. I com ho ha de fer, el govern, per donar confiança a la gent? Aquesta sí que és una pregunta que se’m fa difícil de contestar, sobretot després d’haver vist l’evolució de la situació política i la poca seguretat que desprèn. I, és veritat, no n’he parlat i ens queda Europa, però, de moment, l’únic que dóna senyals de vida és el BCE… I no n’hi ha prou.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: Perillen els ajuts directes als llogaters per la manca de fons i el col·lapse de les tramitacions
– The Korea Times: Els consumidors s’afanyen a comprar màscares més fines abans de l’estiu (en anglès)
– Ouest-France: Coronavirus: Quins són els quatre escenaris previstos pel Consell Científic? (en francès)
– Stat: Com el món pot evitar d’equivocar-se novament en la resposta a la covid-19 (en anglès)
– Infobae: La tempesta perfecta: per què el sud-oest de la Xina és un centre de diversificació de nous coronavirus (en castellà)
– Daily Nation: La meva setmana d’ansietat després de la prova de la covid-19 (en anglès)
– Público: Al Brasil, una persona es mor cada minut a causa de la covid-19 (en portuguès)
– The Straits Times: El milió de sanitaris voluntaris, els nous herois de Tailàndia (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

Barcelona i Lleida passen a la fase 2 i Menorca, Mallorca, Eivissa, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Alt Pirineu i Aran a la fase 3
Gran part de la UE reobre fronteres el 15 de juny, però l’estat espanyol insisteix amb una minoria d’estats a fer-ho més tard
Torra condiciona la taula de diàleg a recuperar un ‘clima de confiança’ amb Sánchez
Creix l’escàndol: tres autors del polèmic estudi de The Lancet contra la hidroxicloroquina es retracten
El govern espanyol no permetrà que les autonomies gestionin l’ingrés mínim vital fins al 2021
Trenta-quatre investigacions penals i noranta-vuit de civils per la crisi de la covid-19 a les residències
[FOTOGRAFIES] Dolors Bassa, rebuda per la primera concentració al Puig de les Basses després del confinament
Així serà la festa major de Gràcia: guarnits simbòlics i sense concerts passades les onze de la nit
Així serà la revetlla de Sant Joan si el Principat avança completament a la fase 3
Barcelona preveu d’obrir les escoles bressol municipals del 15 de juny al 15 de juliol


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.