Carta en pessetes per a celebrar la reobertura de l’històric Bar Mundial

L’empresari Lito Baldovinos recorda perfectament quan d’estudiant passava els vespres en aquest bar de la plaça de Sant Agustí Vell de Barcelona. Aquells plats abundosos bé de preu, i aquell caliu que respirava autenticitat. Per això no és estrany que quan el van avisar que, després d’una mala època i de la destralada de la pandèmia, l’entranyable Bar Mundial sortia a subhasta, no s’ho pensés dues vegades. Amb l’altre 50% del Grup Confiteria, Enric Rebordosa, van decidir de recuperar un local que, com d’altres que han reobert els darrers anys, perillava de passar avall i endur-se tot un llegat històric cap a l’oblit. Avui, el Bar Mundial torna a aixecar la persiana per oferir menjar i beure de dimecres a diumenge, tot homenatjant les arrels que van convertir aquest establiment familiar en un punt de trobada del barri i en un patrimoni popular de la ciutat, resguardat de l’especulació desmemoriada i la voracitat de les franquícies.

El temple de la boxa al cor del barri del Born

En el cas del Mundial, no parlem d’un bar qualsevol. Fundat l’any 1925 per Miquel Tort Roviralta, als anys trenta es va convertir en l’epicentre de la boxa, en un moment en què Barcelona era considerada la capital europea d’aquest esport. Tot just l’any 1930, la desorbitada xifra de 80.000 espectadors s’havia aplegat per veure lluitar dos dels púgils més famosos del món: el basc Paulino Uzcudun i l’italià Primo Carnera. A la Catalunya republicana, la boxa era un dels esports més populars, amb ídols de masses com Josep Joan i Gironès, conegut pel seu segon cognom i, especialment, com el Crack de Gràcia. L’any 1935 va disputar el campionat del món a la Monumental contra Freddie Miller, abans de retirar-se. Membre de l’escorta del president Lluís Companys, va morir exiliat i calumniat. Amb molts dels boxadors fora de combat, als anys cinquanta destacaren noms com Fred Galiana, campió europeu de pes ploma. El fet és que, passada l’estela de personatges com Muhammad Alí, la boxa va entrar en decadència a tot el món, però el Mundial continuava com a espai de trobada, especialment conegut per les plàteres de marisc, que corrien de boca en boca. La seva ubicació, prop de Sant Pere, entre Santa Caterina i el Born, quan encara era un barri popular i menestral, a redós de l’antic mercat, lluny del brogit de les Rambles i les grans vies de l’Eixample, feien que s’hi encaminessin les passes tant d’escriptors a la recerca d’inspiració –el Nobel colombià Gabriel García Márquez s’asseia en una de les tauletes de l’entrada, i assegurava a Tort que, si hagués conegut aquell lloc, hi hauria escrit Cien años de soledad–, com dels polítics antifranquistes, que hi feien algunes de les seves reunions clandestines. Potser per això el batlle Pasqual Maragall hi va portar el darrer dirigent soviètic, Mikhaïl Gorbatxov, pare de la Perestroika.

Peix i marisc, durant els primers dies en pessetes

Avui, tot ha canviat, i l’antiga plaça de l’Acadèmia, amb l’autèntica Font del Gat –el berenador de Montjuïc, ara també gestionat pel Grup Confiteria, és dels anys vint–, ja és al centre de la Barcelona turística. Això no vol dir que la decisió de la reobertura vagi destinada a aquest tipus de públic. Com han fet anteriorment, per exemple, tornant a donar vida al Cafè del Centre, fundat l’any 1873, la passió de Baldovinos i Rebordosa és preservar la memòria d’una ciutat que massa sovint l’ha deixat perdre, i conservar-ne tot allò que calgui, especialment, l’esperit. Així, a la façana s’ha instal·lat una rèplica del cartell original, que vol convidar els visitants a fer un viatge en el temps, cap a l’essència d’una ciutat menys de moda, però més autèntica. De fet, del 10 al 14 de setembre, i amb motiu de l’obertura, el Bar Mundial oferirà, als clients que hagin reservat taula per a dinar o sopar, la carta en pessetes i un descompte gens menyspreable del 50% en el preu actual.

Respectant al màxim l’estètica original, que han pogut documentar en fotografies, el Mundial dóna la benvinguda amb la gran barra de marbre, les prestatgeries plenes d’ampolles que van anar col·leccionant Miquel i Pasqual Tort, els fills del fundador, i tota una col·lecció d’imatges històriques de boxa i lluita lliure, que evoquen la penya que s’hi reuní fins a final dels seixanta, com el gran mural de sis metres que s’ha reproduït a partir de les imatges disponibles i que també fa honor a aquest passat esportiu. El gran mirall, on darrerament s’havien anotat plats i preus, ara llueix brillant però amb el pòsit del passat. Però els canvis són al menjador, que s’ha volgut harmonitzar amb l’estètica de la resta del local. Quant a la carta, la Confiteria també ha volgut ser més fidel a l’esperit que no pas a la literalitat estricta de la carta. Hi trobem les tradicionals closques, el peix i la sípia de sempre, la ufanosa nevera de taulell de tota la vida, i s’opta per mantenir l’esperit de marisqueria popular, peixos i mariscs de llotja, suquet i reinterpretacions de mar i muntanya de clàssics com el paté de fetge de bacallà o el capipota, però han desaparegut les grans plates de marisc que, en èpoques menys sofisticades, feien les delícies dels clients. També s’hi manté la vocació de punt de trobada de barri, i es dóna força protagonisme al milfulls de crema de la pastisseria Vilamala, que també els serveix el pa, de molt bon sucar en els platets de gambes o canyuts.

Grup Confiteria, d’ençà del 2014 i no paren

D’ençà de l’any 2014, quan van obrir com a cocteleria l’antiga pastisseria del carrer de Sant Pau, Baldovinos i Revordosa han anat afegint al seu catàleg joies que han recuperat de moments de crisi, de jubilacions peremptòries i tancaments imminents, traspassos en marxa o, com en el cas del pròxim local que presentaran aviat, l’amenaça de l’enèsim establiment de pa i pastes d’aquella cadena que ja comença a tenir-ne tants com dies té l’any. També han obert establiments nous de trinca, amb cocteleries que han tocat les estrelles. Darrerament, han obert una cocteleria futurista al carrer de Tuset, Focacha, han reobert la Font del Gat de Montjuïc i han inaugurat Bonavista, un terrat a la ciutat inspirat en l’estètica de Miami Beach, amb minigolf inclòs. Crítics amb l’Ajuntament de Barcelona, que creuen que es despreocupa dels establiments històrics i els sepulta sota tones de burocràcia, els bullen les propostes…

Ara, fins i tot els veïns a vegades els preguen que salvin in extremis aquell bar de sota casa de la piconadora de la destrucció, que més enllà dels catàlegs de protecció –el Mundial no hi era– s’abat sobre negocis familiars com el dels Tort. Com diu Baldovinos, el Mundial és la millor representació del que els mou, la seva passió per la ciutat de Barcelona i la seva ànima autèntica, essent conscients que cap temps no serà mai millor, i que tampoc no es pot tornar enrere. Bé, potser si un s’asseu en una de les tauletes de l’entrada, amb una canya ben tirada, i tanca els ulls, potser encara sentirà aquelles interminables discussions entre els afeccionats a la boxa, parlant del seu púgil favorit o de la darrera aposta… Feu-ne la prova i a veure què.