Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Avui es reuneix el darrer consell de ministres espanyol de l’any, i quedarà certificat l’incompliment d’una promesa de l’executiu de Pedro Sánchez: no s’aprovarà cap projecte de reforma del delicte de sedició en el codi penal abans del 2021. El 13 de novembre proppassat, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, es va comprometre a presentar-la abans no acabés l’any. El 24 de novembre, ERC va anunciar l’acord amb el PSOE per a votar a favor del pressupost de l’estat, i menys d’una setmana després, el ministre Campo mateix es desdeia del compromís sobre la reforma del codi penal. Va dir que no passaria res si el termini que ell mateix havia fixat no es complia. I, efectivament, no es complirà, i no hi ha ni tan sols cap data prevista en el calendari perquè el consell de ministres faci aquest primer pas.

“La previsió era que la reforma veiés la llum enguany, però les circumstàncies que ens han envoltat ho han fet impossible”, s’excusava en una entrevista diumenge a La Vanguardia el ministre José Luis Ábalos, secretari d’organització del PSOE i home de confiança de Pedro Sánchez. “No puc precisar quin moment serà, però es farà més aviat que tard”, va dir sense concretar pas més el calendari. Aquest endarreriment respecte del compromís inicial del PSOE va indignar Jaume Asens, president del grup d’Unides Podem al congrés espanyol i principal impulsor d’una reforma del codi penal que derogui la sedició.

Asens ho va retreure a Campo al congrés mateix: “Això no és seriós. Ni és seriós que digueu que continueu revisant els codis penals d’Europa per posar al dia el nostre en aquesta matèria. Han passat tres anys d’ençà de l’entrada de nou persones acusades per aquest delicte i condemnades després. Quan arribarà aquesta reforma? Com pot ser que encara no hi hagi una proposta concreta? Quants anys necessiteu per a llegir els estudis sobre els codis penals europeus? Fa un any que teniu una proposta nostra.”

Però malgrat la pressió d’Asens, el PSOE no ha prioritzat la reforma. La voluntat del dirigent dels comuns era que, si la reforma s’accelerava, els dirigents polítics empresonats fossin a temps de sortir de la presó per participar en la campanya de les eleccions del 14 de febrer. Però ara això es veu pràcticament impossible, perquè no hi ha ni una data per a l’aprovació de l’avantprojecte en el consell de ministres, i perquè després caldrà que hi hagi tota la tramitació parlamentària i, en acabat, la revisió de sentència que hauria de fer el Tribunal Suprem. I sempre suposant que el Suprem apliqués una reforma que no continués perjudicant els presos polítics.

La proposta que Unides Podem va traslladar al PSOE consisteix a canviar la definició de la sedició de manera que perquè hi hagi el delicte hi ha d’haver un alçament “violent i públic” amb “un ús il·legítim de la força física directa sobre les persones”, i que aquesta força impliqui l’ús d’armes “o uns altres mitjans perillosos aptes per a posar en un risc greu la vida de les persones o causar unes lesions greus”. S’hi introdueix el requisit de l’ús d’armes, de manera que segons Podem els fets de l’1-O que va jutjar i condemnar el Suprem no entrarien en el delicte de sedició. És, segons Asens, la proposta “possibilista” que podria prosperar, tenint en compte que requeriria com a mínim el suport del PSOE perquè tirés endavant.

El PSOE amaga la seva fórmula

Els socialistes ja han dit que sí que hi haurà una reforma, però no han fet pública (ni han presentat en privat a Asens) cap proposta concreta sobre com voldrien fer-la. En canvi, han anat filtrant amb comptagotes alguns aspectes fonamentals de la reforma, que consistiria en una simple rebaixa de les penes de presó vinculades al delicte de sedició, que podria ser de cinc anys com a màxim. Ho deia Ábalos: “Corregir alguns dels desfasaments del codi penal ens permetrà l’equiparació amb els d’altres països del nostre entorn, on un delicte equivalent al d’una sedició no protagonitzada per militars no és castigat amb més de quatre anys de presó.”

És a dir, els fets de la tardor de l’octubre del 2017 continuarien essent considerats delictius, però se n’haurien de recalcular les penes de presó. Aquest plantejament porta associat un altre risc: què passarà amb les condemnes per malversació? En una malversació que superi els 250.000 euros, com diu la sentència del Suprem per l’1-O, es pot arribar a imposar una pena de dotze anys de presó. El Suprem no va explicar com va calcular la presó imposada per la malversació, considerada ací en concurs medial per a la sedició. Segons Asens, hi ha un criteri no formalitzat en la sentència però que es dedueix del càlcul de les penes, que és que als presos condemnats també per malversació els van sumar un any i mig de presó. Però uns altres juristes ho qüestionen.

Els perills de la reforma de la sedició: allò que amaga el PSOE i la mà de Marchena

Sigui com sigui, la darrera paraula la tindria el tribunal sentenciador, és a dir, la sala presidida per Manuel Marchena, en el tràmit de revisió de la sentència. I com més vaga sigui la reforma del codi penal pel que fa a la sedició, més marge de maniobra tindrà el Suprem per a fer allò que més li convingui.

El Suprem encalla els indults

I és precisament el Suprem qui té en aquest moment encallada la tramitació dels possibles indults per als presos polítics. El missatge del govern espanyol, ara que ha incomplert la promesa sobre la reforma de la sedició, com a mínim pel que fa als terminis, és que això ja vindrà però que el compromís amb els indults és cert i que no trigarà. Amb el permís del Suprem, és clar, que disposa ara dels informes de la fiscalia, molt agressius, contra la concessió dels indults. Tot i aquests informes desfavorables, i la seguretat que el Suprem també s’hi oposarà, diversos ministres del govern espanyol, com Ábalos mateix o la vice-presidenta Carmen Calvo, han dit que no els influirà pas. Perquè la mesura depèn en darrera instància del govern espanyol, mitjançant una decisió del consell de ministres.

Ara, el procés perquè siguin concedits finalment els indults no és probable que acabi abans de les eleccions del 14 de febrer, sobretot perquè el Suprem el té ara mateix encallat. “El termini és de diversos mesos”, ha dit Carmen Calvo. I encara una darrera qüestió: seran indults parcials o totals? L’indult total és el que afecta tota la pena. Però la majoria dels indults són parcials, és a dir, que revoquen la meitat de la pena o una part, de manera que n’hi hagi prou perquè el pres pugui sortir en llibertat o bé pugui accedir directament a un tercer grau o més permisos penitenciaris. La darrera paraula la tindrà el PSOE, tot i que és previsible que la decisió sigui impugnada judicialment per la dreta.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.