De debò que és més saludable pelar la fruita i la verdura?

Molta gent acostuma a pelar la fruita i la verdura abans de menjar-se-les, però sovint no cal. De fet, la pela conté nutrients importants. A més, la pela de la fruita i la verdura que llencem contribueixen al canvi climàtic.

La fruita i la verdura són riques en vitamines, minerals, fibra i fitoquímics (substàncies químiques de les plantes), com ara els antioxidants (substàncies que protegeixen les cèl·lules del dany). No consumir-ne prou quantitat implica un risc més alt de malalties cròniques, com ara les malalties càrdio-vasculars i la diabetis del tipus 2. El 2017, l’Organització Mundial de la Salut va informar que el fet de no menjar prou fruita i verdura causava uns 3,9 milions de morts l’any a tot el món.

Per a molts, és difícil de menjar 400 grams de fruita i verdura el dia, com recomana l’OMS. Però, i si menjar-ne sense pelar –i, doncs, afegir nutrients importants a la nostra dieta– ajudés a resoldre el problema?

Sens dubte, hi podria contribuir. Per exemple, hi ha quantitats nutricionalment importants de vitamines, com ara la vitamina C i la riboflavina, i minerals com el ferro i el zinc, en la pela de set hortalisses d’arrel: bleda-rave (o remolatxa), mostassa de camp, pastanaga silvestre, moniato, rave, gingebre i patata blanca. El Departament d’Agricultura dels Estats Units calcula que les pomes sense pelar contenen un 15% més de vitamina C, un 267% més de vitamina K, un 20% més de calci, un 19% més de potassi i un 85% més de fibra que no pas si les pelem. A més, moltes peles són riques en fitoquímics biològicament actius, com ara els flavonoides i els polifenols, que tenen propietats antioxidants i antimicrobianes.

Una altra raó per a no llençar les peles és l’efecte sobre el medi. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació, els aliments no consumits, incloses les peles, originen entre el 8% i el 10% de les emissions mundials de gasos amb efecte d’hivernacle, principalment metà. Nova Zelanda, un país amb una població de solament 5,1 milions de persones, malbarata cada any 13.658 tones de peles de verdura i 986 tones de peles de fruita.

Tenint en compte el contingut en nutrients de les peles i la contribució al malbaratament d’aliments, per què la pelem, la fruita i la verdura? És inevitable quan la pela no és comestible, no té bon gust, fa de mal netejar o causa algun mal, com és el cas del plàtan, la taronja, el meló, la pinya, el mango, l’alvocat, la ceba i l’all. A més, pelar-la pot ser necessari, per exemple, quan es fa puré de patates. Però hi ha moltes peles comestibles, com ara la de la patata, la bleda-rave, la pastanaga, el kiwi i el cogombre, fruites i verdures que continuem pelant innecessàriament.

Hi ha residus de plaguicides a la pell?

Hi ha gent que pela la fruita i la verdura preocupada pels pesticides. Si bé és cert que els residus de plaguicides es poden acumular a la superfície o just a sota, la majoria s’eliminen amb una rentada. De fet, l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units recomana de rentar les peces de fruita i hortalisses amb aigua freda abundant i fregar-les amb un raspall dur per eliminar-ne els pesticides, la brutícia i els productes químics.

Bullir-les o coure-les al vapor també poden reduir els residus de plaguicides. Però, com que no tots desapareixen rentant-los i cuinant-los, pot ser útil de consultar les llistes de continguts de plaguicides en fruites i verdures; per exemple, la que elabora la Xarxa d’Acció contra els Plaguicides al Regne Unit. Això ens pot ajudar a decidir quina fruita i verdura hem de pelar i quines peles ens podem menjar sense perill.

Si voleu saber més sobre les peles de fruita i verdura i què fer-ne, a internet hi ha molts consells. Hi trobareu, posem per cas, ajuda sobre com usar-les per a compostatge, per alimentar un cuc o per incorporar-les en receptes.

Amb una mica de recerca i creativitat podem ajudar a reduir els residus i augmentar el consum de fruita i verdura. Segur que paga la pena d’intentar-ho i contribuir a complir un dels objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU: reduir a la meitat el malbaratament d’aliments el 2030.

Kirsty Hunter és professora de nutrició a la Universitat de Nottingham Trent (Regne Unit). Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.