De segur que molts heu sentit una expressió com la que hem fet servir de títol, Qui no té un all té una ceba. Sabeu què vol dir? “Tant pot referir-se al fet que tothom té algun defecte com referir-se a aquelles persones que sempre es queixen per una cosa o una altra. Juga amb la confusió fonètica entre l’ai! de la queixa i l’all.”

Aquesta és una de les explicacions que trobareu en el nou llibre de Víctor Pàmies, Alls, cebes i refranys. L’hort en la cultura popular, editat per Efadós. Conté centenars de refranys i frases fetes relacionats amb l’hort. L’edició és molt acurada, amb tapa dura, presentació neta i, sobretot, amb unes il·lustracions magnífiques d’ICRA Art.

Un terreny adobat i extens

Com que el terreny de la paremiologia és vast –inabastable en una obra de cent vint pàgines–, l’autor ens explica què hi trobarem: “En farem un tast des de la cultura popular, fent-nos ressò de les curiositats lingüístiques i fraseològiques, principalment. Què en diu, què ens recomana, quines propietats i virtuts té cada planta, i curiositats, moltes curiositats. Cada monografia tindrà una llargària diferent. Així, podem trobar moltes dades sobre l’all o la figa, però ben poques de moniatos o cireres.”

Pàmies ens recorda que aquest àmbit de la fraseologia també tracta de les feines del bon hortolà, ben variades: regar, femar, llaurar, sembrar… Els refranys descriuen, però també aconsellen: No reguis a l’estiu mentre el sol està viu; mes si no pots triar, a tota hora has de regar.

L’hort també és una bona avinentesa per a tractar d’aspectes que no són lingüístics, com ara la gastronomia i l’alimentació. “Cada verdura, fruita o herbeta tenen les seves propietats, siguin alimentàries o medicinals. Conèixer-les ens pot ajudar a dur una vida saludable, a menjar d’una manera sana i equilibrada i a evitar, en la mesura del possible, la visita del metge”, diu Pàmies a la introducció. 

El clima determina la localització d’algunes dites, és natural. Però avui hi hem d’afegir una observació important de l’autor: el canvi climàtic fa que algunes dites ja no s’ajustin a la realitat.

Pàmies observa també algunes curiositats recurrents en la paremiologia hortícola. Per exemple, la importància que té (que tenia?) el femer. O bé, la relació entre l’hort i el cementiri, que en alguns llocs eren a prop. I és per això que Acabar a l’hort de Xurret (a Vilafranca, als Ports) o Anar-se’n a l’hort de Simbala (a Carcaixent, a la Ribera Alta) volen dir ‘morir-se’.

Cent vint pàgines amenes i ben estructurades

Alls, cebes i refranys s’estructura en tres apartats generals –“Hortalisses i verdures”, “Fruiters i fruites” i “Herbes remeieres”– i un altre sobre el cicle anual. Cada capítol té una introducció i, tot seguit, es presenten les parèmies de cada vegetal agrupades en apartats: refranys; locucions i frases fetes; i comparacions. De tant en tant, hi ha algun apartat extraordinari, com ara curiositats, endevinalles, embarbussaments, insults i imprecacions… 

Un exemple d’endevinalla: Més petita que un pèsol i beu en el vas del rei (mosca). 

Un exemple d’embarbussament: “Un plat blanc, pla, ple de pebre negre n’era. Un plat blanc, pla, ple de pebre negre està.”

Un exemple d’insult: “Figa tova (o blana o molla): gent amb poca empenta, mancada d’energia, que sempre es queixa.”

Víctor Pàmies ens presenta la informació amb el rigor habitual. De cada element, ens en dóna el nom científic i les variants que té en català. Hi ha refranys o frases fetes transparents, que no han de menester cap explicació, però n’hi ha que sí, i no la hi escatima. Per exemple, sabeu què significa arrambar l’api? “Es diu quan una parella, per exemple, ballant, es refreguen l’un contra l’altre.” I el refrany Si hagués sabut que eren tan bones les nous, encara seria senyora de Tous? “Fa referència a una rondalla medieval i ens recorda que no hem de ser primmirats amb el menjar. Parla d’una dama que va perdre tot el patrimoni perquè només es menjava els molls de les carns de cacera que feia portar-se. La misèria l’obligà a tastar altres menges com el pa amb nous. Si ho hagués sabut abans, no s’hauria empobrit.”

Llegir Víctor Pàmies, assaborir la riquesa de la nostra paremiologia, sempre és enriquidor. Personalment, m’ha portat als consells del pare, quan em donava entenent que no ho podia tenir tot, amb aquell refrany tan lúcid: A l’hort i a la vinya no s’hi pot ser; o bé a l’adolescència, quan se’m va despertar la gana i molts dies, veient com devorava els plats, el meu germà m’engegava: Ja pots anar a cagar a l’hort…, perquè a l’hort tot s’aprofita. També hi he descobert refranys nous, com aquest tan bonic de les terres del sud: Val més hort que jardí i pollastre que teuladí.

“Obrim-nos a explorar els coneixements amagats en el refranyer popular pel que fa a les virtuts de l’hort […]. No parlem només de salut i d’economia, sinó que l’hort és gairebé una manera d’entendre la vida i el món”, ens diu Pàmies. I té raó.