Qui és qui en el nou Consell de Pérez Llorca? Tots els consellers de la Generalitat

Després d’haver pres possessió com a president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca ha anunciat la conformació del seu Consell. Hi haurà onze conselleries, dues més que en l’últim govern de Carlos Mazón, i en manté pràcticament tots els membres —a excepció de Ruth Merino, l’ex-cap de Ciutadans. Així, només hi ha tres noms nous. A continuació, us expliquem qui és qui en el nou Consell.

Susana Camarero, vice-presidenta primera i consellera d’Habitatge, Treball, Joventut i Igualtat

Tot i que deixarà de ser la portaveu del Consell, Susana Camarero Benítez mantindrà la Vice-presidència primera i ara serà la consellera d’Habitatge, Treball, Joventut i Igualtat. Fins ara, havia estat la consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, i Carlos Mazón li va atorgar el càrrec de portaveu quan va remodelar el govern després de la gota freda. Ha estat una de les defensores a ultrança de l’ex-president. Ella també ha estat assenyalada com a responsable del servei de teleassistència, que no va avisar els usuaris perquè es protegissen dels aiguats del 29 d’octubre de 2024, i l’acusen d’haver deixat morir els ancians de la residència de Paiporta (Horta Sud) i el recinte del centre de dia de Picanya. Les associacions de víctimes de la gota freda consideraven que era un dels càrrecs que el nou president havia de destituir.

Advocada de formació, anteriorment va ser secretària d’estat d’Igualtat i Drets Socials amb Mariano Rajoy i representant del PP en el pacte d’estat contra la violència de gènere. També és l’ex-presidenta de la Confederació de Dones en Igualtat espanyola i es reivindica com a feminista liberal. En aquest sentit, va ser una de les veus dures contra la llei espanyola de llibertat sexual –coneguda popularment com a llei del “només sí és sí”.

Conseller de la Presidència i vice-president segon: Pepe Díez Climent

José Luis Díez Climent, més conegut com a Pepe Díez, culmina una carrera de dues dècades a l’administració valenciana sota governs de Francisco Camps, Carlos Fabra i Carlos Mazón, convertit ara en un dels homes amb més poder de l’executiu. Pérez Llorca li fia el control del govern i un gran poder polític: serà el conseller de la Presidència, el vice-president segon i el secretari del govern. Una de les novetats de l’executiu de Pérez Llorca és que les competències de Política Lingüística dependran d’ara endavant de Presidència.

El seu nomenament és un reconeixement a la seua gestió dins l’administració i a la seua relació amb els projectes faraònics. En l’època de Camps i Fabra, fou director de gabinet del conseller d’Infrastructures i Transport Mario Flores, uns anys caracteritzats per la bombolla de les grans construccions que prioritzaven el rendiment econòmic immediat per damunt de la planificació territorial. Durant alguns anys del Botànic va exercir d’advocat corporatiu de la constructora Pavasal, que va deixar per preparar-se les oposicions com a advocat de la Generalitat, plaça que guanyà. Amb l’arribada de Mazón tornà al govern, aquesta volta com a director general de Projectes Estratègics, d’on va promoure grans projectes com la instal·lació a Montcada de la planta d’Edwards Lifescinces.

Vicente Martínez Mus, vice-president tercer i conseller de Medi Ambient, Infrastructures, Territori i de la Recuperació

Quan Vox va eixir del govern de Mazón, Salomé Pradas va substituir Elisa Núñez com a consellera de Justícia i Interior. Llavors, Vicente Martínez Mus es va incorporar al govern per rellevar Pradas al capdavant de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infrastructures i Territori. El mes passat, quan Francisco José Gan Pampols va abandonar el govern, Martínez Mus va assumir les seues competències com a vice-president segon i conseller per a la Reconstrucció. Ara, amb Pérez Llorca, passarà a ser vice-president tercer i conseller de Medi Ambient, Infrastructures, Territori i de la Recuperació. A més a més, hi afegeix les competències en matèria d’energia. Martínez Mus és advocat de formació i ha ocupat  càrrecs polítics amb anterioritat, com ara, la batllia de Xilxes (Plana Baixa).

El dia de la gota freda, essent responsable d’Infrastructures i Territori, se’n va anar amb la vice-presidenta Susana Camarero a un lliurament de premis, mentre el lloc del comandament del metro a València Sud s’inundava. Deu mesos després de la catàstrofe, va reconèixer que la zona zero continuava essent vulnerable a noves riuades. “No hem millorat gaire”, va dir.

José Antonio Rovira, conseller d’Hisenda i Administració Pública

L’actual conseller d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira Jover, ha estat un dels guanyadors en el repartiment de poder, i ara serà el conseller d’Hisenda i Administració Pública, una de les carteres més importants. Home de la màxima confiança de Mazón, ha estat l’artífex de la nova llei educativa que segrega el català a les escoles, i que ha impulsat la consulta a les famílies sobre la llengua base. Ha estat criticat durament per la comunitat educativa per aquesta política contra la llengua pròpia, però també per l’abandonament dels centres educatius durant la gota freda i la tardana recuperació posterior d’aquests. Aquell dia, se’n va anar a casa a dinar, a Sant Vicent del Raspeig (Alacantí), cap al migdia, i es va desentendre de l’emergència. Després, els mateixos equips directius i docents van ser els qui van haver de netejar els centres. A més, un treballador va morir fent tasques de reconstrucció en un col·legi. Rovira no va anar pas al lloc dels fets, i va apel·lar a la conciliació familiar perquè era diumenge.

Aquesta mateixa setmana va comparèixer a la comissió d’investigació al congrés espanyol i va culpar de la seua pròpia mort el director de l’IES de Xest, que va perdre la vida en la catàstrofe. “Com a conseller d’Educació he de vetllar pels 500.000 alumnes i els 80.000 docents?”, es va preguntar. El cessament de Rovira era una altra de les exigències de les associacions de víctimes de la gota freda.

Juan Carlos Valderrama, conseller d’Emergències i Interior

Quan Carlos Mazón va destituir Salomé Pradas com a consellera de Justícia i Interior, va separar la conselleria en dues i Juan Carlos Valderrama Zurián va assumir la part d’Emergències i Interior. Amb Pérez Llorca mantindrà aquest càrrec. El conseller ha estat denunciat per un presumpte delicte de falsedat documental en la informació remesa a la comissió d’investigació sobre la gota freda a les Corts Valencianes. La denúncia, interposada pel PSPV, assenyalava concretament la llista d’assistència a les reunions del CECOPI del 29 d’octubre de 2024, que havia estat reclamada per la comissió a la conselleria.

Valderrama és doctor en medicina i cirurgia. També ha estat catedràtic de la Universitat de València, al Departament d’Història de la Ciència i Documentació i director del grup d’Informació i Investigació Social i Sanitària (Grup UISY). Entre el 2014 i el 2017 fou subdelegat del govern espanyol a la demarcació de València, encarregat dels cossos de seguretat de l’estat, la policia local, la seguretat privada, la policia espanyola i Protecció Civil. Abans havia ocupat la subdirecció general i la direcció d’àrea de Seguretat i Formació, a la Conselleria de Governació i Justícia (2009-2014), etapa en què es va planificar la seu actual de l’Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències a Xest (Foia de Bunyol).

Marciano Gómez, conseller de Sanitat

La Conselleria de Sanitat es manté en mans de Marciano Gómez Gómez, que ostenta el càrrec d’ençà del 2023. Durant la seua gestió, el Sindicat Mèdic del País Valencià assegura que les condicions laborals i assistencials han empitjorat i denuncia una fuita de metges a la privada. A més, l’ha colpit de ple la crisi dels cribratges de les mamografies. Compromís va destapar la situació del servei de radiologia pública al País Valencià, amb endarreriments en mamografies i ecografies que afectaven especialment el diagnòstic precoç del càncer. Així, es derivaven proves a empreses privades, en detriment de la sanitat pública.

Gómez és llicenciat en medicina i cirurgia, i és especialista en medicina familiar i comunitària. Venia de l’Hospital Universitari La Fe, on va ser director de gestió clínica mèdica. També va ser número dos de Vicente Rambla, home per a tot de Francisco Camps, que va saltar de la Conselleria d’Economia i Hisenda a la de Sanitat, i d’allà, a la d’Indústria.

Miguel Barrachina, conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca

Anteriorment síndic del Partit Popular a les Corts Valencianes, Miguel Barrachina Ros va ocupar la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca quan Vox va sortir del govern, en substitució de José Luis Aguirre. Ara mantindrà la cartera i, a més, ha rebut el càrrec de portaveu del Consell. Respecte de la gota freda, El Diario va avançar que la Conselleria d’Agricultura –amb Barrachina com a responsable– va activar un dia tard l’emergència a la presa de Buseo (situada a Xera, entre les comarques de la Plana d’Utiel i els Serrans), que era l’única de la seua competència. Igual que el barranc de Torrent i l’embassament de Forata, la presa de Buseo va ser un dels punts més crítics el dia de la gota freda. Així i tot, mentre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va informar Emergències de la Generalitat del perill que hi havia, de la presa de Buseo no hi va haver cap informació. Les associacions de víctimes de la gota freda denuncien que van morir vuit persones a conseqüència del desbordament d’aquest embassament, i per això també exigien el seu cessament. 

Barrachina és llicenciat en ciències econòmiques i empresarials, especialitzat en el sector públic. Va ser director general del Ministeri de Treball i Afers Socials espanyol, mentre Eduardo Zaplana n’era el ministre. Va tornar a les Corts Valencianes el 2019, després d’haver passat per l’Ajuntament de Sogorb (Alt Palància) i la Diputació de Castelló. 

Elena Albalat, consellera de Servicis Socials, Família i Infància:

Pérez Llorca no sols ha llevat a Camarero el càrrec de portaveu del govern, també li ha retallat part de les competències que tenia i que ara s’han convertit en una conselleria pròpia. Així doncs, qui fins ara era secretària del Sistema Sociosanitari, Elena Albalat, s’ha convertit en la nova consellera de Servicis Socials, Família i Infància.

Albalat arribà al govern el 2023, quan Mazón la va rescatar de l’ostracisme local després d’una crisi interna del PP a Onda (Plana Baixa), de la qual va eixir com a perdedora. Li va donar la Direcció General de Família, Infància, Adolescència i Repte Demogràfic, i quan Vox va eixir del Consell, va ocupar la secretaria del Sistema Sociosanitari. Això la converteix en responsable de la coordinació de les residències durant la gota freda. Treballadors d’una residència de Paiporta (Horta Sud) on moriren sis persones han declarat judicialment que no reberen cap indicació sobre el risc de la inundació, però Camarero va dir que sí que havien enviat un informe.

María del Carmen Ortí Ferrer, consellera d’Educació, Cultura i Universitats

Després del gran soroll mediàtic de José Antonio Rovira com a conseller d’Educació, que ha impulsat la llei de segregació lingüística a les escoles i que ara ha estat promogut a conseller d’Hisenda i Administració Pública, Pérez Llorca opta ara per un perfil més desconegut. La nova consellera serà María del Carmen Ortí, un nom allunyat fins ara del món polític, on va fer el primer pas quan María José Català, batllessa de València, la nomenà directora de la Universitat Popular de València. La relació amb Català fa que es puga interpretar el seu nomenament com una manera de reforçar aquesta ala en els equilibris interns del PP.

Diplomada en magisteri, ha desenvolupat la major part de la seua carrera professional dins l’administració educativa i ocupa una plaça com a inspectora. Un perfil més pròxim al món educatiu que no el del seu antecessor.

Nuria Martínez Sanchis, consellera de Justícia, Transparència i Participació

Nuria Martínez és una de les conselleres que mantenen el mateix càrrec que ja tenien amb Mazón. De fet, fa ben poc que l’ocupa, perquè hi accedí quan Mazón destituí la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, responsable d’Emergències durant la gota freda, i separà les competències de Justícia amb una conselleria pròpia.

Martínez féu el salt al govern des de la Universitat Catòlica de València, on havia estat degana de la Facultat de Ciències Jurídiques. Acceptà el càrrec polític que li va oferir un Mazón encara en xoc per la gota freda, però la continuïtat amb Pérez Llorca certifica la seua plena integració en l’aparell de poder del PP. Com a consellera de Justícia, ha denunciat repetidament el col·lapse dels jutjats valencians i ha demanat a l’estat espanyol més recursos per a ampliar-ne la capacitat.

Marian Cano, consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme

Marian Cano García es manté en el seu mateix càrrec com a consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme. Va substituir Nuria Montes al capdavant d’aquesta cartera quan Mazón la va destituir després de la gota freda, pel maltracte que va dispensar als familiars de les víctimes mortals. Cano és llicenciada en dret per la Universitat Complutense de Madrid, té un postgrau en direcció comercial i màrqueting de l’ESIC. D’ençà del 2015 fins que va ser nomenada consellera, va ser la presidenta executiva de l’Associació Valenciana d’Empresaris del Calçat (AVECAL), sector en el qual té una àmplia trajectòria.

En política, va ocupar el número 26 de la llista del Partit Popular a les eleccions europees. El seu pare, Camilo Cano, també del PP, va ser el darrer batlle franquista i el primer de l’etapa democràtica de la Nucia (Marina Baixa). El seu germà, Bernabé Cano, el va succeir i ella mateixa va ser regidora d’Hisenda. Bernabé Cano ha mantingut el càrrec d’ençà del 2001 i ha estat esguitat per uns quants escàndols polítics. Va ser acusat de manipular el cens electoral per a guanyar unes eleccions, i hi ha sospites de corrupció cap a ell per la relació amb empresaris condemnats en el cas Gürtel, com ara El Bigotis. L’any 2020, durant la pandèmia de la covid, també es va saber que s’havia posat el vaccí abans no li correspongués.