Querellants per la República vol portar a la Cort Penal Internacional la persecució política a Catalunya

  • Per a tenir més ressò en el moment de formalitzar la denúncia, demanen que la gent s'hi adhereixi i signi a favor de la querella

VilaWeb
Redacció
14.07.2019 - 18:25
Actualització: 14.07.2019 - 21:04

Querellants per la República, una associació sense ànim de lucre que té per finalitat ‘defensar els drets civils i polítics del poble de Catalunya’, vol presentar una denúncia a la Cort Penal Internacional perquè obri una investigació per crims de lesa humanitat ‘per la persecució política i els greus atacs patits per la població civil i pacífica de Catalunya l’1 d’octubre de 2017’. Per a tenir més ressò en el moment de formalitzar la denúncia, demanen que la gent s’hi adhereixi.

Argumenten que les forces polítiques d’ideologia independentista han vist vulnerats els seus drets per motius ideològics i identitaris, ‘mitjançant l’adopció de resolucions judicials arbitràries’, amb una ‘presó provisional insostenible contra els dirigents independentistes per crims no comesos’, cosa que ha alterat, ‘de manera intencionada, les majories parlamentàries resultants de les eleccions’.

La denúncia la personalitzen contra diversos polítics i magistrat: Mariano Rajoy, qui era president del govern espanyol; Juan Ignacio Zoido, qui era ministre de l’interior; Enric Millo, qui era delegat del govern a Catalunya; Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guàrdia Civil, com a responsable del dispositiu de l’1-O; Javier Zaragoza, actualment fiscal del Tribunal Suprem espanyol; el tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya; Pablo Llarena, magistrat instructor de la causa contra el procés, magistrats de la Sala d’Apel·lacions; la sala Segona del Tribunal Suprem; membres del Tribunal Constitucional; Carlos Lesmes, president del Consell General
del Poder Judicial i del Tribunal Suprem; i Segundo Menéndez Pérez, president de la Junta Electoral espanyola.

El fiscal de la Cort Penal Internacional decidirà si obre una investigació, o no, però en cap cas s’imposaran costos ni cap mena de multa als denunciants. Hi ha temps fins al 25 de juliol per a adherir-se a la denúncia. Els passos per a fer-ho, els expliquen al seu canal de Telegram.

Fa un any, el col·lectiu Querellants per la República va registrar la querella per prevaricació contra el jutge Pablo Llarena i tres magistrats més de la sala segona del Tribunal Suprem espanyol. El text se centrava en la vulneració del sufragi actiu dels electors catalans perquè el Suprem havia vetat i impedit l’exercici dels seus drets d’un dels diputats, Jordi Sànchez. El Suprem encara no s’hi ha pronunciat.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any