Què significa la bomba Puigdemont-Weber?

  • Que Junts puga donar suport a una moció de censura del PP és una possibilitat irreal avui. Però el simple fet de parlar-ne marca un tomb important quant a una hipotètica eixida negociada del conflicte català

VilaWeb
Manfred Weber, dilluns a Barcelona, amb Dolors Montserrat i Núñez Feijóo.
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Despús-ahir Politico féu la seua gala anual a Brussel·les. Cada any aquest diari, el més influent a la capital de la Unió, nomena 28 persones considerades les més poderoses d’Europa. Enguany el president Puigdemont ha estat una d’aquestes 28, com també el cap del PP europeu, l’alemany Manfred Weber.

Puigdemont i Weber s’hi van trobar, a l’acte, i davant periodistes el president va llançar una bomba calculada. Va dir al dirigent del PP europeu que ell no tindrà cap dificultat a oferir una moció de censura al PP espanyol si a mitjà termini el PSOE no compleix els acords signats. A condició que el PP s’allunye de Vox, canvie d’actitud respecte de Catalunya i accepte un referèndum d’autodeterminació, que cada vegada és més clar que és l’objectiu real del pacte signat amb el PSOE. I que cerque un candidat independent.

Evidentment, ara mateix aquesta possibilitat és política-ficció. Aquella conversa no era cap negociació ni es podria aplicar a curt termini. Però tan sols la conversa i la difusió que se n’ha fet ja han aclarit de colp un grapat de coses.

En primer lloc, Puigdemont ha deixat ben clar que ell no s’ha lligat ni a Pedro Sánchez ni al PSOE. Ha deixat clar, en una de les tribunes més influents d’Europa, que el pacte és fet per allò que ell considera que és l’interès nacional de Catalunya i no per cap interès específic relacionat amb la política espanyola. Amb aquesta perspectiva, és d’una lògica aclaparadora que tant hi fa que siga el PSOE com el PP qui accepte les condicions dels catalans.

Això, de fet, ja s’havia dit durant les negociacions, i el PP mateix havia reconegut converses indirectes amb Junts. Però dit davant Weber i dialogant amb ell pren una altra dimensió. Perquè remarca i realça el marc europeu en què Puigdemont vol que es jugue la resolució del conflicte català. Ell dialoga directament amb la cúpula europea –i això vol dir, òbviament, que ell sí que pot parlar directament amb la cúpula europea– i hi dialoga sobre els temes i amb la perspectiva que interessen al PP europeu. Puigdemont, això, no ho explica al PP català, que no hi pinta ni hi pintarà res, ni al PP espanyol, sinó que en parla amb el PP europeu i entrant de ple en el debat central que manté aquests mesos: si s’acosten a l’extrema dreta o no.

I això que els diu Puigdemont, als populars europeus els sorprèn i els suscita un gran interès, com ho certifica el gran ressò que ha tingut la conversa a Brussel·les. Perquè els parla de les coses que com a europeus els importen ara mateix, i de tu a tu. Els explica que amb l’extrema dreta no hi ha res a fer, però que el PP espanyol i l’europeu tenen alternatives a l’abast si volen. A un preu altíssim i gairebé inassumible per al PP català; a un preu molt alt i extraordinàriament difícil d’acceptar per al PP espanyol; però a un preu assumible i interessant per al PP europeu, que és en definitiva qui dibuixa el gran esquema dels anys polítics vinents i qui acabarà decidint, també, què ha de fer el PP espanyol.

La bomba, en fi, sembla tenir un darrer objectiu, de caràcter intern: distanciar-se del diàleg estèril d’aquests darrers anys. Un diàleg en què el PSOE se sentia còmode i gens amenaçat pel fet que l’independentisme català deia i redeia que no faria mai res amb el PP. Cosa que, automàticament, el convertia en presoner dels socialistes, que el podien menystenir i enganyar sense por.

Ara no. Ara això ha canviat i el PSOE sap que una part de l’independentisme està disposada a fer camí amb ells, però també preparat per a trencar-hi. Cosa que, després d’haver imposat al PSOE un mecanisme de verificació internacional capaç d’explicar –si no hi ha avanços– que no hi ha voluntat, deixa Pedro Sánchez en unes condicions a les quals no està acostumat.

Ras i curt: allò que Puigdemont ha aclarit i Brussel·les sembla que ha entès és que té Pedro Sánchez a les seues mans i que la supervivència del govern espanyol depèn del compliment dels pactes. Si Pedro Sánchez vol continuar a la Moncloa s’ho haurà de guanyar. I, tot i que és evident que res no canviarà demà, ni el mes vinent, ni segurament d’ací a un any, la perspectiva general ha canviat completament. I no ha calgut sinó una conversa informal, a peu dret, al lloc adequat de Brussel·les.

 

PS1. La presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, ha convocat avui Aurora Madaula. Si la reunió es fa –perquè Madaula demà havia de ser a Roma–, tot fa pensar que Erra li demanarà, o li exigirà, que deixe el seu càrrec a la mesa, per l’enfrontament amb el grup parlamentari de Junts. Els embolics interns de Junts són tan constants com insensats, però en aquest cas hi ha una cosa que converteix l’actitud del partit de Puigdemont en infame: tot comença perquè la diputada Madaula denuncia un cas que ella considera de violència de gènere i el partit decideix fulminar-la fins i tot abans d’investigar la denúncia. No es pot tenir una actitud més menyspreable, més criticable, més indigna del món en què vivim.

PS2. VilaWeb estrena avui Poc cas, un nou pòdcast, de literatura infantil i juvenil, amb Carlota Torrents, Tina Vallès i Paula Jarrin. El primer capítol ja el podeu escoltar en aquesta pàgina. Totes tres autores hi parlen de poesia, de poesia per a infants, i també de grans noms de la literatura catalana, com ara Marçal i Brossa. I hi parlen de caques, moltes caques i uns quants culs, perquè es pot escriure literatura sobre tot.

PS3. Àlex Solano ha preparat avui precisament un dossier sobre aquest tomb que hi ha dins el PP europeu, en relació amb la discussió d’acostar-se a l’extrema dreta o no: “El tomb reaccionari del PP Europeu que obre les institucions europees a la ultradreta”.

PS4. Com cada dia us demane el suport a VilaWeb. Per continuar fent la feina que fem, hem d’augmentar la xifra de subscriptors, hem d’augmentar el nombre de lectors que ens donen suport. Si podeu i ho voleu, feu-vos-en en aquesta pàgina.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
29.11.2023  ·  22:14

No és d’estranyar que a Madrid hi ha tan mala maror.Estan fora del veritable terreny de joc. De les actituds d’alguns polítics de casa nostra, poc es pot afegir. Intolerable.

Núria Coma
Núria Coma
29.11.2023  ·  22:36

Editorial , un 10 i el M HP Puigdemont un altre
PS1:
Els embolics interns de Junts són tan constants com insensats.
però en aquest cas hi ha una cosa que converteix l’actitud del partit de Puigdemont en infame: tot comença perquè la diputada Madaula denuncia un cas que ella considera de violència de gènere i el partit decideix fulminar-la fins i tot abans d’investigar la denúncia. No es pot tenir una actitud més menyspreable, més criticable, més indigna del món en què vivim..
Vilaweb dixit!!
A mi em sembla molt més infame , jutjar sense evidències,, molt més indigne otorgar la raó, sense exposar-la.
I si es, pot tenir una opinió més indigne criticable i menyspreable en aquest món en què vivim. I és fent el que fas Vicent, en aquest cas

Gabriel Vives
Gabriel Vives
29.11.2023  ·  22:54

Núria Coma, com tu bé dius, hem d’anar molt alerta a jutjar. Crec que en Vicent, el que troba indigne, criticable i menyspreable; és fer fora/acomiadar a la presumpta víctima. Per ventura, la manera de denunciar-ho no ha sigut la més adient, fent-ho públic; però respondre acomiadant-la del seu càrrec, penso que no és lo més encertat.

Gisela Vicenç
Gisela Vicenç
29.11.2023  ·  23:23

No és violència de gènere, benvolgut Vicent, és violència masclista o violència contra les dones. El gènere, tal com molt bé ha teoritzat i no es cansa d’explicar el feminisme, és una construcció, la construcció social, cultural i econòmica q utilitza el patriarcat per oprimir les dones. Que hi hagi confusió sobre aquests termes és intencionat. El periodisme seriós i exigent no s’hi hauria de deixar arrossegar

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
29.11.2023  ·  23:37

Mai he tingut al president Puigdemont per un geni de clarividència i de mestratge polític; però el cert és que obre la boca pocs minuts, o en una conversa més o menys informal, i deixa als seus col·legues i adversaris de España i Catalunya completament off-side, fora de joc, desubicats i en “paños menores”. Perquè passa això?. Crec que senzillament perquè utilitza el sentit comú i la lògica, que són eines tan dificils de trovar com eficaces i temibles.

Té molta lògica el que ha dit a Brusel·les: al fi i al cap JxC és un partit de centre dreta en l’àmbit europeu i de paísos democràtics, encara que a España sigui d'”extrema esquerra” i el seu representat un “terrorista”. Per tant és molt normal el que ha dit, pesi a que ara mateix sigui com a mínim xocant i molt sorprenent. I també molt inteligent i astut, estratègicament.

Un dels petits o grans enigmes dels darrers 13 anys a España, no deixa de ser el perquè el PP i CiU es van tirar els plats pel cap a partir de un moment donat, quan semblava impossible que passés; quan Mas va voler el concert econòmic per a Catalunya, un pacte fiscal, recordeu? Segurament perquè la reacció de Rajoy i el seu PP va ser una exhibició d’estupidesa supremacista i orgullosa, ja prefigurada curosament amb la delirant oposició del PP al nou Estatut amb una altre exhibició de imbecilitat suprema.

Per tot això el que queda clar és que la partida es juga i es jugarà amb les regles d’allí; no amb les d’aquí, i el president ha sabut usbratllar-ho.

PS: Advertència: si el PP a España no fa un gir “copernicà” corre el seriós risc d’acabar com Ciudadanos. Al temps.

Jaume Riu
Jaume Riu
29.11.2023  ·  23:54

LES CONDICIONS DELS CATALANS PER FER ESCAC AL REI

En el procés català hi trobo molta semblança amb un tauler d’escacs i, des de fa deu anys, cada dia em pregunto quina fitxa s’ha mogut avui, perquè en cada jugada es pot canviar completament la perspectiva de la partida.
Això no vol dir que la partida s’ha d’acabar demà, ni el mes vinent, ni segurament d’ací a un any, com molt bé reconeix Partal amb prudència.

Però Puigdemont ha jugat i ha deixat ben clar que ell no s’ha lligat ni a Pedro Sánchez ni al PSOE. Ha deixat clar, en una de les tribunes més influents d’Europa, que el pacte és fet per allò que ell considera que és l’interès nacional de Catalunya i no per cap interès específic relacionat amb la política espanyola. Amb aquesta perspectiva de la partida, és d’una lògica aclaparadora que tant hi fa que sigui el PSOE com el PP qui accepte les condicions dels catalans per fer escac al rei.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
30.11.2023  ·  06:20

Això ho ha pogut fer el MHP perquè és europarlamentari, l’encoratjo a presentar-se a les eleccions de l’any vinent doncs ací i ha poca cosa a fer. Salut.

Imma Presseguer
Imma Presseguer
30.11.2023  ·  06:30

Ho sento, però res de res.
Us penseu que al PSOE li vénen espasmes de terror pensant que en Puigdemont i el PP es posaran d’acord per fer-los fora ?
Que el PP europeu pot pressionar els seus homòlegs espanyols en alguna cosa ?
No és més aviat al contrari ?
Com ja diu: política-ficció.
I als independentistes ja ens en han fet beure massa d’aquest xarop…

David Roca
David Roca
30.11.2023  ·  07:16

Ara, vist el parlament de la UE l’altre dia, ja es pot dir que la UE i feixisme són sinònims. Com a bomba ja ens queda clar.
Del tros que he llegit sobre la queixa de la diputada, només queda clar que no li agraden les bromes masclistes i sexistes, que les practiquen també companys de partit troglodites. Però l’altra part de la queixa sembla que d escrigui abús de poder, i aquest el practica tothom. Clar, sumats els dos fot més. Respecte d’acomiadar-la, crec que és possible quan no concreta els fets, només generalitza. Acomiadar-la serà un signe extrem però que demostraria que els fets serien força greus de ser certs. Pots fer una denuncia pública si primer ja l’has fet amb detalls internament. No sé si és el cas.

Danilo Pelucchi
Danilo Pelucchi
30.11.2023  ·  07:22

Junt no està al alçada de Puigdemon.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
30.11.2023  ·  07:33

Vaja, ja ens hem oblidat d’alló de que el PSOE és igual al PP per defensar la UNIDAZ, i que l’objectiu d’en Puigdemont és ESBORRAR EL MANDAT DE L’1 D’OCTUBRE ? Ja ho va deixar molt clar en el seu discurs de Bruseles.
Mireu el videu a partir del minut 28:50 https://www.vilaweb.cat/noticies/video-directe-conferencia-puigdemont-brusselles-investidura-sanchez/
Diu textualment:
“Només un Referèndum acordat amb l’Estat Espanyol podria substituir el mandat polític de l’1 d’Octubre”

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
30.11.2023  ·  07:48

Devant la inacció del PSOE en fer avanços en la direcció de la proposta de Puigdemont, que després s’ha mostrat volguda, el setembre vaig fer una proposta molt agosarada: votar la investidura de Feijóo per sorpresa i fer-lo President del Govern. Hagués sigut un terratrèmol però sempre podries posar-té d’acord amb el PSOE en una noció de cesura si acceptava els teus terminis. Després s’ha vist que el PSOE s’anava movent, especialment en l’anmistia i el relator internacional, però ara ja es veu que volen matar-ho tot. L’anmistia és més semblant a un indult que ens perdona la vida i ja està fent el ronço en les reunions a Suïssa.
El gran problema de votar al PP és que era impossinle explicar-ho als catalans amb el control dels Media per part d’ERC i per tant era una mala idea. No obstant, sentir-se lliure per manipular tal com puguis la governança a Espanya és la millor opció davant del triler de Sánchez. No cal que el PP t’ofereixin un referendum, s’ha de buscar la inestabilitat de l’Estat. Estem en una posició tant feble que cal moure’s amb molta mala intenció.

Francesc Noguera
Francesc Noguera
30.11.2023  ·  07:51

Estic sorprès i xocat de veure que al diari d’avui no hi hagi cap esment al traspàs d’en Culla i per tant no hagiu fet cap mena de comentari sobre una persona que tant ha fet per Catalunya.

Jordi Torres
Jordi Torres
30.11.2023  ·  07:57

Ha estat una maniobra molt intel·ligent del president Puigdemont. Insinuant un possible pacte amb la dreta europea, el president ha obert una escletxa entre Europa i espanya. A espanya dretes i esquerres són quasi indistingibles, preocupades com estan en anular l’independentisme. A Europa, en canvi, els dos blocs estan enfrontats per qüestions de fons com la immigració o la política econòmica. Aproximant-se als populars europeus, Puigdemont visibilitza l’anomalia espanyola i fa evident que les diferències polítiques dels partits hispànics són només una excusa per mantenir funcionant la xucladora de recursos del sud d’Europa.

Tot el que sigui bellugar-li la cadira a Pedro Sánchez ens acosta a la confrontació ideal, que per a mi seria, fer-lo caure i crear una crisi del sistema polític espanyol.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
30.11.2023  ·  08:18

Astut i estratega.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
30.11.2023  ·  08:55

Els relats i les postures del PP i de Junts són molt oposades en tot el que es refereix a Catalunya: Sobirania, idioma, nació…. però Puigdemont pot mirar d’acostar-s’hi (o com a mínim dir-ho). ERC no pot fer això. Hi ha una classificació de grups parlamentaris tant al Parlament Europeu com al español i català que no ho permeten.
Això fa que en Sánchez ho tingui més difícil per enganyar i manipular a Junts.
Junts té més alternatives de pactes (en teoria). ERC esta lligada al PSOE de peus i mans.
Quins temes es poden discutir? l’amnistia!! . El PP l’empantanagarà al Senat. Els jutges faran tots els tripijocs possibles a l’hora de la seva aplicació. Els jutges són amics del PP.
El meu relat seria que el PP podria fer carregar tota la seva intransigència a VOX, trencar amb VOX , acostar-se a JUNTS…I parlar-ne.
Potser és ciència -ficció el que dic.
En quan al cas Madaula crec que hauríem de tenir més informació.
Té alguna cosa a veure amb el judici a l’activista andorrana que diuen que va desprestigiar les institucions del seu país?
Jo veig que ni la mateixa Madaula ni JUNTS tenen cap interès en concretar el tema. Tot és fugir d’estudi.
No serà el típic enfrontament al Parlament entre partits? No dic que no puguin haver ingredients masclistes.

Blai Pié
Blai Pié
30.11.2023  ·  09:14

Així és com ho hem de fer: sense casar-nos amb ningú, sense preocupar-nos del color polític de l’adversari. A veure si resultarà que a part de salvar Catalunya, hem de salvar els mobles a Espanya…
Ells ens han guanyat moltes partides amb el seu cinisme, ara sembla que també sabem jugar la mateixa carta. Genial, seguim així.

Joan Amell
Joan Amell
30.11.2023  ·  09:27

Molt en desacrod amb el tema d’Aurora Madaula.

És indignant que qualsevol cosa que es faci enfrontant-se a una dona, sigui considerat violència de gènere.

Per declaracions de la senyora diputada, considera que el fet que l’hi modifiquin un text, resolució, informe, etc. que ha redactat ella, ja es pot considerar violència masclista.

Al final ens estan dient que a una dona l’hi has de deixar fer tot a casa, al carrer a la feina sense poder-li discutir, recriminar, o simplement com a cap en una feina canviar el que havia fet, per por de ser acusat de violència masclista?

Pep Agulló
Pep Agulló
30.11.2023  ·  09:58

PS1. Absolutament d’acord amb Núria Coma. Del tot impropi de VilaWeb fer pronunciaments sobte uns fets sense cap dada que sapiguem. Tema de gènere, tema de poder ?

Berta Carulla
Berta Carulla
30.11.2023  ·  10:05

És ben graciós el comentari de Joan Amell:

“A una dina li has de deuxae fer tot a casa, al carrer a la feina…”

Amb tots els respectes, sr. Amell: és irrellevant si ens deixeu o no fer, perquè no ens cal el vostre permís. De la mateixa manera que a vostès no els cal el nostre permís. Sóm éssers lliures mentre no lessionem la llibertat i la dignitat dels qui ens envolten.
Gràcies.

. . . . . . . . . . . . . . . . .

El president va obrint vies d’aigua, aquí i allà. Per fi hem recuoerat el lideratge.

És molt fàcil: Catalunya podem ser un aliat lleial, respectuós i constructiu. Només hi ha una cosa que per justícia Europa ens ha de restaurar.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
30.11.2023  ·  10:25

Puigdemont és Superman. Però em pregunto si Junts han de seguir junts: son dos partits en un, i amb agendes molt diferents. I sobre el cas Madaula, que la facin fora ja diu moltes coses de Junts. Com a votant que soc, voldrà dir votar Puigdemont a les europees de juny de l’any que ve, però no tenir gens clar què fer en unes eleccions al Parlament de Catalunya, el que vol dir que no descarto quedar-me a casa. Per a mi, l’únic autèntic actiu de Junts és el President Puigdemont (i Waterloo en general), i el que facin al Parlament comença a importar-me ben poc.

Carles Serra
Carles Serra
30.11.2023  ·  10:37

Apreciat Vicent, tota aquesta esperança de marcar perfil propi en aquesta colònia catalana, ens la dóna el president Puigdemont, així com també el destapar la realitat dels valors democràtics d’aquesta UE.
Com diu el subcriptor Sr. Lluís Castillo 06:20 doncs ací hi ha poca cosa a fer

Leopold Corbella
Leopold Corbella
30.11.2023  ·  11:31

Tinc la intuició que els missatges d’avui tenen coherència interna perquè el Sr. Partal se senti còmode en l’expressió de la seva missiva diària (que aclareixo la llegeixo cada dia, i amb molt d’interès, per cert). Vull dir que la complaença amb que valora la gestió del MHP Puigdemont (que comparteixo plenament) necessitava el contrapunt d’una crítica a Junts que no el fes aparèixer com a proJunts (com alguna piulada li ha etzibat interessadament), i li ha anat de perles opinar molt negativament sobre aquest partit en el cas Madaula. Jo crec que abans de fer judicis tan rotunds -excepte que el judici valoratiu sigui instrumental per semblar no vinculat a Junts- caldria saber una mica més de què va tot. Jo ara ho veig molt confús perquè la interessada no ha aclarit gaire res.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
30.11.2023  ·  12:37

Posar contra les cordes al PSOE i el PP crec és positiu. Si volen seguir jugant la partida han de ser concients les condicions que han de fer per seguir jugant

Jaume Vall
Jaume Vall
30.11.2023  ·  15:33

L.Castillo, D.Pelucchi, L.Paloma, J.Sanahuja, ja heu parlat per mi.
Sí a tot el que dieu.

Enric Carbó
Enric Carbó
30.11.2023  ·  15:34

M’agrada aquesta anàlisi. Jo vaig ser dels q vaig sortir el 15M amb l’eslògan PPSOE. després he tingut la decepció de veure com tothom vol abraçar-se al poli bo -PSOE- per fugir del poli dolent (PP).
El dia q es faci una negociació de veritat, s’haurà d fer amb els amos de l’Estat (PP, monarquia, Vox …), no amb els rellogats temporals de cara amable (PSOE)… em sembla bé anar preparant el terreny per a q els interessos crus d cada part es posin damunt la taula. I cal recordar q els interessos del PSOE coincideixen amb els del PP : millor negociar amb l’amo q amb el capatàs

Rosa Gispert
Rosa Gispert
30.11.2023  ·  15:49

Puigdemont ja pot anar dient “genialitats” que si no espavila, amb el partit ranci que té al darrere i els fatxes que té al costat (PSOE, PP, Israel…) acabarà perdent bous i esquelles. I els vots de molta gent que fins ara li ha donat suport.

javier velasco
javier velasco
30.11.2023  ·  16:14

Jo el que hi veig és que el PP va arrossegant el PPE envers els seus postulats i no a la inversa.
El PP s’ha impregnat del feixisme de vox, que només ha sigut recuperar el seu vell franquisme; i ara el PP impregna i amera tota la dreta europea, 1r la conservadora, després serà la liberal.

Oriol Catafal
Oriol Catafal
30.11.2023  ·  16:17

Em sento molt identificat amb el comentari de l’Enric Carbó. Molts independentistes vam sortir el 15 M tenint clar el PPSOE

josep soler
josep soler
30.11.2023  ·  17:58

Cal ser molt naïf per creure que el que li ha dit Puigdemont a l’aliat europeu del PP és una “bomba”.

L’importa ben poc si JUNTS deixa de votar pressupostos del PSOE.
Lo de l’estafataula de JUNTS serà igual que la d’ERC, passarà mitja legislatura, després elegíslatura sencera i tot estarà a l’aire. El PP mai acceptarà fer una moció de sensura al PSOE amb JUNTS a canvi d’un referèndum…

Si l’Aragoneset ja va estafar als de JUNTS per fer el govern botifler i incompetent que tenim ara, i així d’ancorat a la mamella encara està avui el cigronet…: més monumental serà l’estafa a JUNTS. I amb l’estafa a JUNTS encara hi gaunyaran més perquè la credibilitat de Puigdemont quedarà destruïda fins i tot pel seus beats.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
30.11.2023  ·  18:39

A mi em sembla bé que Puigdemont es declare políticament independent d’un i d’altre bloc i lliure de decidir el propi camí, això sí, lluny de vox i l’ultradreta espanyola o europea. I que ho faça saber a qui correspon per si algú confon política i matrimoni vitalici. Tan de bo Més i Compomís aprenguen la lliçò i defensen abans que res el país, la llengua i els seus votants de manera lliure i eficaç, sense perdre veu i vots, llogant-los (lligant-los) a líders espuris.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
30.11.2023  ·  20:49

Sr Partal, crec que s’ha passat de frenada en el que ga dit del cas Madaula.

Soc el primer que exigiria que si hi ha hagut violència masclista, s’investigui a fons i es depurin responsabilitats.

Però, i hi ha per a mi un però important, després d’haver escoltat les quasi ploraneres paraules de Madaula:
1- si acusa que ho faci amb noms i cognoms, no tan genèric que el fa no creïble
2-Abans d’insultar públicament tots els companys del partit, conseqüència de la no concreció del punt anterior, ha de denunciar-ho dins del partit, no aprofitant d’entrada una tribuna externa. Després, si cal perquè no l’han escoltat, pot anar on sigui atesa.

La sensació que em va quedar és que aquesta Sra, davant el fet que les seves tesis o posicionaments no són compartides per tothom al partit, cosa que li pot passar també a un home, treu profit polític del fet de ser dona, banalitzant la violència de gènere, la qual cosa per a mi és gravíssim, miserable, car perjudica, i molt, a dones que si poden estar patint violència.

No Sr. Partal, no estic d’acord, s’ha precipitat en el seu posicionament sense meditar si és real o no la denúncia, més essent tan genèrica que més aviat podria ser una pataleta política.

Josep Soler
Josep Soler
30.11.2023  ·  20:59

Lluitem per la ingovernabilitat de Ñ !!
Tard o d´hora pot arribar el nostre moment com s´està veient mirant el que pot passar a la UE. No perquè cregui que aquest organique ens ho facilitarà però sí per les situacions polítiques i els “tempus” que es puguin donar al seu interior i ens puguin afavorir encara que sigui indirectament.
Hem de saber jugar les nostres cartes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any