Acabem d’encetar l’any 2026 i aquests dies segurament molta gent es fa bons propòsits. Seguint l’exemple de l’any passat, us presento tres propostes per a millorar l’ús de la llengua en l’any que ara comença.

Tots tres són accions –o canvis d’hàbits– individuals, però que si tinguessin requesta significarien un tomb importantíssim en l’ús social de la llengua. Considero que són tres propostes importants, però la tercera és, sens dubte, la que tindria més repercussió.

Som-hi?

A les botigues, bars, restaurants…, parlar sempre en català.

Com més va, més casos veiem de gent irritada perquè no han estat atesos en la llengua del país quan han volgut, simplement, beure un refresc en un bar, o dinar en un restaurant, o comprar en una botiga o supermercat. Si ho mirem bé, certament, és una situació incomprensible. Us imagineu que a París no us atenguessin en francès? Quin futur podria tenir un negoci dirigit per algú que no sabés parlar –ni entengués– la llengua dels clients? En el cas dels Països Catalans, sobretot a les grans ciutats, la situació no és la de París, perquè el català és una llengua subordinada, sense la protecció seriosa de cap estat. Ras i curt: com que tots sabem castellà, sembla que quan parlem català vulguem fer la guitza. Sabem que això és un parany de conseqüències nefastes i, per tant, ho hem de capgirar.

Hi ha una cosa que hem de tenir present sempre: tenim un dret i l’hem de fer respectar, perquè és l’única manera que la llengua –i la nació– sobrevisqui. Si tenim clar això, hem de pensar que en un bar, en un restaurant, en una farmàcia… som els clients i hem de poder parlar la nostra llengua. No cal irritar-se, sinó simplement tenir al cap que, com que som clients, qui ha de fer l’esforç d’adaptar-se és qui vol vendre. Hi ha una frase molt simple, que ens pot ajudar: “El castellà l’entenc, però no el parlo.” És una frase que hem sentit moltes vegades a la inversa; per això la podem fer servir amb la confiança que tothom la pot entendre. En aquest article, Marta Rojals ho explica molt clarament.

Consumir productes en català

Si parlem de consum, podem fer molta feina a favor de la llengua. Sabem que el castellà és aclaparador en l’etiquetatge de productes, però també n’hi ha en català. Fins i tot, hi ha marques que han pres una opció clara i decidida a l’hora d’etiquetar en la nostra llengua. Hi ha cadenes de supermercats amb una política ferma a favor del català: no tan sols en l’etiquetatge dels productes de marca blanca pròpia, sinó també en la retolació i, cosa més important, l’atenció preferent en català. Doncs, si podem, hem d’afavorir aquests productes i aquests comerços, perquè això pot fer reflexionar els altres. El missatge que s’ha de transmetre és que el català és un valor per a la gent que viu ací.

I en el lleure, què hi podem fer? Doncs, per exemple, anar a veure els films en català que trobem a la cartellera, encara que ens hàgim de traslladar a una altra ciutat. En aquesta pàgina de la Generalitat de Catalunya, hi trobareu tots els films doblats o subtitulats en català. Hi podreu consultar els títols i també els cinemes i horaris on es projecten (no he sabut trobar cap pàgina semblant referida a la resta de territoris del país). Això mateix podem dir del teatre. En un país com el nostre, amb una gran tradició teatral, es continuen oferint moltes obres en català. Anem-les a veure. També hi ha una pàgina web que podeu consultar per a tenir informació d’obres, llocs, dates i horaris (tampoc en l’àmbit del teatre no he trobat cap web dels altres territoris dels Països Catalans). I, si no ens volem moure de casa, podem veure films, documentaris, dibuixos animats… en català. Siguem selectius. La gent de Des del Sofà ens ho facilita, amb un portal molt ben fet, on ho trobareu tot.

Fer voluntariat lingüístic

Aquesta darrera proposta va adreçada sobretot a gent que tingui temps. Sabem que això és relatiu i que tots en podem treure d’un lloc o altre, de temps. Sigui com sigui, si per la vostra situació personal o laboral podeu dedicar estones a treballar activament per la llengua, teniu un paper molt important a fer. Hi ha gent que vol aprendre català però es troba amb entrebancs. Principalment, com que els catalanoparlants canviem de llengua quan ens parlen en castellà –i també, prou sovint, encara que no sapiguem la llengua de l’interlocutor o fins i tot, segons com, encara que se’ns adrecin en català–, tota aquesta gent que voldria saber la nostra llengua té poques oportunitats de practicar-la i, doncs, d’aprendre-la. Us imagineu que hi hagués centenars de milers de parelles lingüístiques? Us imagineu quin tomb faria el coneixement i l’ús de la llengua? És fàcil: hi ha prou gent per a fer-ho. Gent que, simplement parlant la llengua i escoltant, poden ajudar els no catalanoparlants a aprendre català i, sobretot, a perdre la vergonya de parlar-lo. És una mecànica molt simple, però d’una potencialitat enorme. Hi ha entitats, universitats, ajuntaments, etc. que tenen programa de voluntariat lingüístic.

A Catalunya, en trobareu informació en aquesta pàgina del Consorci per a la Normalització Lingüística i us hi podreu inscriure com a voluntari o com a aprenent. Al País Valencià, us hi podeu inscriure a les webs d’Escola Valenciana, del Centre Carles Salvador, de la Universitat de València i de la Universitat d’Alacant. I a les Illes, hi ha l’opció de les Trobades de Conversa de l’Institut d’Estudis Baleàrics, el programa de voluntariat de l’Institut d’Estudis Eivissencs i el del Consell Insular de Formentera.

Carme Junyent insistia a dir que una política lingüística reeixida no ha de partir de les llengües sinó dels vincles entre els parlants. I ho expressava d’una manera molt lúcida, amb aquesta frase: “La comunicació no és real si no hi ha intercanvi.”

Per a elaborar aquest article he rebut l’ajut de Marina Altur i Dídac Martorell.