Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Que la Comissió d’Afers Legals del Parlament Europeu hagi votat a favor de la retirada de la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí com a europarlamentaris no vol pas dir que l’hagin perduda. Perquè aquesta votació encara no és definitiva. El plenari del Parlament Europeu haurà de ratificar o bé contradir la decisió que de moment han pres els vint-i-cinc diputats que formen part d’aquesta comissió. I això passarà previsiblement a la sessió següent, que s’ha de fer la setmana del 8 de març.

1. La decisió final la té el plenari

D’entrada, caldrà veure què passarà amb la votació al plenari. La votació a la Comissió d’Afers Jurídics ha estat més ajustada que no es preveia, tenint en compte que setze diputats dels vint-i-cinc que en formen part són dels grups socialista, popular i els liberals de Renova Europa (on hi ha Ciutadans). Doncs bé, els vots favorables a retirar-los la immunitat han estat quinze, i hi ha hagut dues abstencions. I d’aquests quinze, cal tenir en compte que cinc eren eurodiputats espanyols, i que un altre ha d’haver estat el ponent de l’informe, l’ultradretà Angel Dzhambazki, que no forma part de cap d’aquests tres grans grups. La diferència, això no obstant, és que en el plenari el vot no és pas secret i la disciplina de grup pot tenir més força.

Si el plenari en confirmés la retirada de la immunitat, no voldria dir de cap manera que se n’aprovés l’extradició, ni tampoc tindria cap implicació respecte de les acusacions que els formula el Tribunal Suprem espanyol. Perquè cal deixar clar que el procediment del suplicatori de cap manera no ha d’examinar si els eurodiputats poden haver comès un delicte o no, sinó si és pertinent de llevar-los la immunitat tal com demana el Suprem. Per això han d’haver mirat si la petició s’ha fet bé des d’un punt de vista reglamentari, si és raonable tenint en compte els delictes pels quals hom els vol jutjar a l’estat espanyol, si no hi ha persecució política o si el propòsit de la petició no és d’alterar la composició de l’actual parlament. Si els eurodiputats que han votat han tingut en compte tots aquests factors o bé si n’han valorat uns altres de naturalesa més política, o si hi ha hagut una disciplina de grup en consonància amb la posició dels partits espanyols que en formen part, és una altra cosa.

2. No perdrien pas la condició d’eurodiputats

En cas que s’aprovés el suplicatori, tots tres eurodiputats continuarien essent eurodiputats, amb tots els drets i deures corresponents, però deixarien de tenir la immunitat actual. Això voldria dir que haurien de tornar a comparèixer davant la justícia belga, que té obert i en suspens un procediment sobre l’euroordre per la qual el jutge Pablo Llarena els vol extradir a l’estat espanyol. A Puigdemont i Comín, per sedició i malversació, i a Clara Ponsatí, per sedició. Si Bèlgica decidís d’extradir-los serien jutjats al Tribunal Suprem espanyol. Però hi ha el precedent recent de la denegació de la justícia belga de l’extradició de Lluís Puig, que tindria molt de pes en la decisió que haguessin de prendre respecte de Puigdemont, Comín i Ponsatí. Durant aquest temps, podrien ser detinguts en qualsevol altre país de la Unió d’acord amb l’euroordre espanyola per a la qual els haurien llevat la immunitat.

3. El recurs al TJUE

Però cal tenir en compte que la batalla jurídica no haurà acabat al ple de l’eurocambra. Perquè, tal com ha anat advertint la defensa dels eurodiputats, un aixecament de la immunitat podria ser impugnat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. I aquest possible litigi pot tenir més força per part de Puigdemont, Comín i Ponsatí atesa la decisió recent de Bèlgica de denegar l’extradició de Lluís Puig a l’estat espanyol pel risc que no li sigui respectada la presumpció d’innocència, i també per la significativa divisió política que s’albira dins l’eurocambra en relació amb la concessió d’aquest suplicatori.

Perquè els arguments jurídics adduïts per Puigdemont, Comín i Ponsatí durant el procediment podran ser utilitzats novament en aquest eventual recurs al Tribunal de Justícia de la UE. Els equips legals de tots tres han advertit de fa temps tant els serveis jurídics de la cambra com tots els eurodiputats de la irregularitat que implica tirar endavant un procediment de suplicatori com aquest quan el tribunal que el demana no és competent per a fer-ho, o quan hi ha dubtes molt seriosos que ho sigui i que són exposats fins i tot per la justícia de Bèlgica, és a dir, d’un país membre de la UE.

Si el Parlament Europeu aprovés la retirada de la immunitat del president i els consellers, haurien passat per alt un motiu molt clar de denegació del suplicatori: la persecució política, el fumus persecutionis que les normes de procediment de la Comissió d’Afers Legals deixen ben clar que és el principal motiu de denegació. I això també podria fonamentar una causa a la justícia europea, com és el fet que la sedició és un delicte arcaic, que no existeix en la gran majoria d’estats de la UE, i els delictes que hi serien equiparables al codi penal de les altres jurisdiccions impliquen penes força inferiors que no les que s’han imposat als presoners polítics.

4. Espanya pot demanar un altre suplicatori si fracassa aquest?

Si el Parlament Europeu denegués el suplicatori, el Tribunal Suprem espanyol no podria tornar a demanar-ne cap més per a llevar-los novament la immunitat; no ho podrien fer ni Llarena ni cap magistrat. No és permès d’activar més d’un suplicatori contra una mateixa persona per la mateixa causa. I si Bèlgica refusés l’extradició dels tres eurodiputats (com ja ha fet amb Lluís Puig), caldria veure si hi ha cap més estat de la Unió per on es moguessin que gosés detenir-los i començar tot un altre procediment d’extradició, amb els dubtes jurídics i polítics que presentaria.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.