Quan la cultura del vi passa per la recerca històrica

El VINSEUM i la Universitat Rovira i Virgili editen una col·lecció de volums de recerca al voltant del món de la viticultura i el vi

VilaWeb
Els primers tres títols de la col·lecció Cultures del vi.
Montserrat Serra
09.07.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Emili Giralt (1927-2008) va ser un destacat historiador que va desenvolupar el seu treball sobretot durant la segona meitat del segle XX. Deixeble de Jaume Vicens Vives, va publicar estudis importants vinculats a la vitivinicultura i el conflicte agrari i, també, va dirigir els quatre volums de la Història Agrària dels Països Catalans.

Actualment, Emili Giralt dóna nom a una beca de recerca relacionada amb la viticultura i la vinicultura des de la perspectiva de les ciències socials i humanes. Per això és dedicada a l’historiador. La beca, amb una dotació de sis mil euros (enguany s’ha doblat la dotació), és impulsada pel VINSEUM, amb el suport de la Fundació Privada Mútua Catalana, i la convocatòria d’enguany és oberta fins el 4 de novembre de 2022.

Però aquesta iniciativa que incentiva la recerca entorn del món del vi va més enllà i des del 2019 que el VINSEUM, conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili, impulsen la col·lecció Cultures del vi, amb la intenció de publicar les recerques guanyadores de la beca i més recerques que compleixin els mateixos objectius, la matèria vitivinícola vista des de la perspectiva de les ciències socials i de la història en l’àmbit català.

Precisament, fa poc que es va presentar al museu de Vilafranca el tercer títol de la col·lecció, que justament no correspon a una beca Emili Giralt, però en la primera part del text l’historiador hi és esmentat repetidament. Es tracta del llibre Història de les varietats de vinya autòctones i tradicionals de Catalunya, obra de Josep M. Puiggròs i Jové, enginyer tècnic agrícola, historiador i antropòleg social, un home destacat a l’Institut d’Estudis Catalans per haver fundat la Secció de Viticultura i Enologia de la Institució Catalana d’Estudis Agraris que és filial del IEC.

Fa temps que Puiggròs fa recerca sobre les varietats de raïm dels Països Catalans i, tal com explica al pròleg, aquest llibre parteix de la seva tesi doctoral, La cultura de la vinya i el vi a Catalunya, de l’edat mitjana als temps actuals, que va presentar el 2018 a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. El llibre comença amb una introducció a la història de la vinya i el vi, per després entrar en la gènesi de vint-i-quatre varietats de raïm autòctones catalanes. Disset varietats autòctones: carinyena, carinyena blanca, garnatxa negra, garnatxa blanca, garnatxa roja i garnatxa peluda, macabeu, monastrell, parellada, picapoll blanc, picapoll negre, sumoll, trepat, trobat, xarel·lo, xarel·lo vermell i mandó. I set de tradicionals catalanes: malvasia de Sitges, moscatell d’Alexandria, moscat de gra petit, ull de llebre, subirat parent, grec i morenillo. Puiggròs considera autòctones les varietats la documentació més antiga de les quals s’ha trobat a Catalunya i fa referència al territori català, i ha classificat com a tradicionals la resta, tot i incloure-les per considerar-les importants des del vessant històric-enològic d’una zona.

El primer volum i el segon de la col·lecció Cultures del vi sí que són nascuts a partir de la beca Emili Giralt i són els següents: el primer títol de la col·lecció, Viticultura, desigualtat i conflicte agrari, de Ramon Soler-Becerro, sobre la lluita per la terra a la Catalunya vitícola entre el 1900 i el 1936. I el segon títol, De re vinaria, d’Antoni Corrales Soberino, un estudi diacrònic (és a dir, històric i evolutiu) del conreu de la vinya, la producció de vi i el seu consum durant l’antiguitat al nord-est de la península ibèrica, entre els segles VIII i VII aC.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes