Quan els Reis de l’Orient baixen d’un helicòpter militar

  • «En moltíssimes poblacions els militars espanyols participen o fins i tot protagonitzen la cavalcada de Reis i més actes on no se sap què pinten»

Vicent Partal
03.01.2017 - 22:00
Actualització: 04.01.2017 - 00:48
VilaWeb

Manuel Azaña va viure a la Pobleta, dins les muntanyes de Porta Coeli, al meu poble, durant el temps que València va ser la capital de la república. El pla de les Mallaetes era el darrer espai obert abans de penetrar en el bosc i per això el seu regiment presidencial hi va instal·lar un campament provisional per a la seua protecció, com a cap de l’estat que era.

Acabada la guerra, els franquistes victoriosos van convertir aquell campament provisional en un enorme campament militar i en un camp de concentració on van morir centenars de defensors de la democràcia. Abans de la guerra, a les Mallaetes la gent del poble feia espart, una indústria per la qual Cavanilles havia distingit Bétera en el seu monumental volum sobre el territori valencià. Els franquistes van robar les terres sense commiseració i es va acabar l’espart. Si algú va gosar simplement protestar el van eliminar i dotzenes de famílies van veure com les seues terres deixaven de ser seues. Arribada la democràcia, un dels primers consistoris va maldar perquè aquelles famílies fossen com a mínim compensades econòmicament i va promoure una negociació amb l’estat espanyol i un plet judicial. No sé ni si cal explicar que no únicament va ser un fracàs, sinó que els militars, als anys vuitanta, encara es van permetre d’amenaçar el poble. El 23F del 1981 vam veure com els tancs eixien en direcció a València, per ocupar la capital.

A Bétera, durant la dictadura, els jeeps de l’exèrcit, en una d’aquelles mostres de forçada confraternització que tant agradaven als falangistes, van començar a fer-se servir per a la cavalcada de Reis, encara incipient. Els militars eren el pes central de l’acte, amb armes i tot, intentant fer-se amables al poble que ells mateixos havien robat i que tanta i tanta repressió havia patit. Quan a Bétera es va instal·lar una base d’helicòpters provinents del Sàhara occidental aquesta participació va pujar un grau i els Reis de l’Orient van començar a arribar-hi amb helicòpters militars que aterraven al camp de futbol enmig de tota una faramalla bel·licista extremadament desagradable. Molts pares ho denunciàvem per inapropiat i alguns anys, sobretot quan el campament es va convertir en la gran base de l’OTAN que és avui, fins i tot va haver-hi crits i protestes. Però l’ajuntament no es va atrevir mai a dir als militars que no hi eren benvinguts. Fins enguany. Per sort enguany, amb la batllia en mans de Compromís i un govern de l’esquerra plural, per primera vegada els Reis vindran amb metro.

No us penseu que us parle de cap afer local. Si entreu a les hemeroteques dels diaris i cerqueu a les notícies, trobareu que en moltíssimes poblacions els militars espanyols participen o fins i tot protagonitzen la cavalcada de Reis i més actes on no se sap què pinten, com ara processons religioses. En alguns casos, es va fer famós San Blas de Madrid el 2014, la tensió ha arribat a ser tan forta que els militars s’han hagut de retirar de l’esdeveniment. Però són excepcions. En moltíssimes poblacions de l’estat espanyol, els soldats porten els Reis el 5 de generi associen a ells la seua imatge, davant els infants. De a mateixa manera que tots sabem que és habitual també que l’exèrcit espanyol participe en altres activitats adreçades als xiquets, com els festivals de la infància o la joventut de moltes ciutats, incloses València i Barcelona. Els deixen tocar armes, fan posar als xiquets amb banderes espanyoles i els regalen publicacions i revistes o llibres que no els parlaran mai dels camps d’espart espoliats a la força, dels cadàvers dels 2.238 afusellats a Porta Coeli que encara no hem pogut recuperar ni de la por que ells mateixos i aquells mateixos uniformes han ficat al cos de tanta gent durant tants anys.

I ara, de sobte, ens trobem amb vinga diaris i vinga televisions i vinga polítics preocupats perquè des de fa anys hi ha uns xiquets i unes famílies que a Vic porten, perquè volen i sense obligar a ningú, fanalets amb l’estelada…

Realment el cinisme d’aquesta gent no té límits.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Joan
Joan
03.01.2017  ·  23:36

Ben trobat!
Diuen els hipòcrites: les armes uneixen, les estelades divideixen.

jaume
jaume
04.01.2017  ·  00:25

No calia donar-hi més importància. Ni els unionistes, ni nosaltres. És un afer local. De totes maneres, no m’agrada que en aquesta festa dels nens hi hagi política. Que ho facin “ells” no justifica que ho fem nosaltres. Però el tema realment no dóna per tant.
Més significatiu és un text del professor Cotarelo, en el qual preveu el xoc de legitimitats d’aquest 2017. I conclou que Espanya té mala peça al tel·ler. A efectes internacionals, malament si permeten la celebració del referèndum, malament si l’impedeixen per la força. En el primer cas, es rebla la impressió que ja no controlen una part del seu territori estatal. En el segon cas, l’actuació és inassumible per a la UE.
Ara bé, HA D’HAVER-HI EL REFERENDUM !!!! Arribats al punt on estem ara, en cap cas hem de renunciar a la consulta. Tal com diu en Jordi Graupera, la resposta és en la pregunta.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
04.01.2017  ·  00:39

Quan ells manaven utilitzaven la canalla com volien i els feien cantar el “Cara al sol ” en formació paramilitar amb el braç aixecat com el nazis quan anaves a una escola pública com qui us parla. També podríem parla de la OJE, una utilització dels joves enquadrats en escamots totalment militars a la manera de les Joventut Hitlerianes, tancats en campaments d’estiu gratuïts que servien per anar creant joves manipulats, per no parlar de l’assignatura obligatòria a tots els centres d’ensenyament de l’estat anomenada “Formación del Espíritu Nacional” coneguda com la FEN, que feien membres de la Falange, etc, etc. Aquesta sí que ha estat una rotunda i fonda manipulació dels nens i nenes de fa anys. Mai no demanaran perdó per aquesta aberració pedagògica i ara tot els unionistes com un sol home es posen les mans al cap perquè un jove porti un fanalet el dia de la cavalcada de reis. Si fins i tot el Rajoy hi ha dit la seva. Si no fos que tot plegat és cinisme pur, podríem deduir que ho fan ara perquè ja ho veuen tot perdut i tiren la perdigonada grossa a veure si cau algun incaut.

Idelfons Checa
Idelfons Checa
04.01.2017  ·  00:40

Si ho pensem una mica, conclourem que el militarisme és incompatible amb el desenvolupament humà, amb el material, però també amb l’immaterial en el camp de l’autonomia o sobirania personal i social, que necessita sobretot llibertat, pau i diàleg; fruits d’una justícia social i no pas de preparar la guerra; necessita, ras i curt, el camp adobat d’una democràcia real, que malauradament no vegem enlloc; perquè la democràcia real és incompatible amb el militarisme.
Aleshores, si volem viure en un món més lliure i harmònic, sense abusos de cap mena, no hi ha altre remei que desarmar-nos i desmilitaritzar-nos a tots els nivells, i els gestos que comentes de les cavalcades de reis sense militars hi ajuden; perquè tot comença amb l’educació dels més petits.

Josep Martín
Josep Martín
04.01.2017  ·  00:42

Encara no ho enteneu.
Quan Espanya fa una cosa, sempre, és pel bé de tots.
Quan Catalunya fa.. el que sigui.. ho fa des de la més perversa de les intencions. Es pot demostrar que sempre, sempre ha estat així.

No és habitual que es diguin i denunciïn les coses amb el seu nom com en aquest editorial.

I ara en Domènec té clar que hem de seguir dins d’España perquè Pablo Iglesias ho vol pel bé de tots.. els espanyols.

Josep Usó
Josep Usó
04.01.2017  ·  00:42

L’exèrcit espanyol té el dubtós privilegi de ser el què més espanyols ha mort al llarg de la Història. Però ara, forma part, com la resta, d’un estat en fallida. Aquell exèrcit que va ocupar les Mallaes, el que encara fa quaranta anys feia maniobres per allà on volia (als afores de Castelló també els he vist, o a Badajoz, a la dècada dels vuitanta, on els diumenges els militars anaven a les cafeteries del centre amb la parella i la pistola) ara ja no existeix. És un exèrcit de mercenaris i molt escàs. Insuficient per a qualsevol cosa que no siga aparentar. A més a més, els soldats professionals es veu que sovint són maltractats. I, per descomptat, tampoc passa res. Però hi ha una pressió creixent en contra, a casa nostra. Mentre al Sud són freqüents les professons amb militars desfilant armats, ací ja és impensable. A les fires de Nadal per a xiquets, han anat també reculant. A Barcelona ja no hi són. És normal, que s’espanten i s’escandalitzen pels fanalets. Ells no tenen res per oferir. Per tant, la seua clientela és zero. I això els passa a tot arreu. I el que els passarà, encara.

Francesc Bitlloch
Francesc Bitlloch
04.01.2017  ·  00:45

Quan expliques històries, se’ns fa present la història!

Les nostres històries d’avui són les ànsies de llibertat
que viuen i expressen avis i pares i fills i tots plegats
en tots els llocs on vivim tots plegats:
camps de futbol, festes de reis, teatres i carrers…

Gràcies per recordar que és el el cinisme i la porqueria històrica
qui ens vol impedir de transmetre el desig de llibertat
als més grans i als més petits!

Ho farem quan voldrem, on voldrem i com voldrem. Fins al final

Toni
Toni
04.01.2017  ·  09:12

Moltes gràcies Vicent!

Enric (EPM)
Enric (EPM)
04.01.2017  ·  10:26

Gràcies Vicent! Per estar a l’aguait d’aquells que volen atacar amb tot.
Jo tant demà, com demà passat, el que vull es gaudir amb la il·lusió dels nens de la que els grans ens contagiem, encara que només sigui per unes hores.

Àlvar
Àlvar
04.01.2017  ·  10:58

M’has fet recordar les hores, els dies, els mesos que hi vaig vessar dins dels murs d’aquell complexe, a l’any 83 i on vaig aprendre que era allò de l’exercit espanyol. Una experiència de la que vaig sostreure poc o nul aprenentatge però si una lliçó magistral de les misèries humanes de la vida. Cap de les amistats que allà es van fer va perdurar en el temps, va ser quelcom que s’havia de fer, es va fer i prou. L’experiència única que m’ha reportat aquelles jornades i que mai mes hi tornat a viure va ser, dormir amb mes de 100 homes en la mateixa habitació. Allò va ser sociològicament una visió plural d’espanya i del que es podia esperar en el futur. A l’auca hi érem tots representats amb tots el prejudicis i tòpics i la corrupció es va mostrar per primera volta descarada. A cuina hi havien tres comptabilitats….l’oficial, la del capità i la del brigada que eren per torns rotatoris mensuals. Al oficial que li tocava cuina aquell mes….visca la pàtria.Crec que el suboficial era sempre el mateix, ja no ho puc precisar. Allà em vaig adonar com funciona el mon i de la hipocresia que reina i governa. Ja podien anar baixant els reis mags dels helicòpters de la UHEL però el verdaders reis mags allà dins, venien a la cuina de mes en mes…..insuperable. No vaig passar gana, però es podia millorar molt…..el peix era infumable…sort de les vacunes. Bon any a tots i totes.

Carles
Carles
04.01.2017  ·  11:12

Gràcies per l’article Vicent, molt aclaridor.
Recordo que fent la “mili” a l’any 70 (al Sahara, per cert) va caure un dia a les meves mans una mena de directori on es relacionaven totes les unitats del l’exercit espanyol i, també recordo que, em va cridar l’atenció un regiment de València on posava: “Escuadrón de carros en Bétera”. Poc pensava que el 23 de febrer de 1981 aquell “escuadrón” seria el trist responsable de deixar molts carrers de València fets una merda, entre altres conseqüències. El fet de l’espart el desconeixia però, penso, és una cosa més a afegir a la llarga llista de barbaritats comeses per l’exercit franquista i els seus nyèbits.
I ara, clamen al Cel per uns fanalets.

Pere
Pere
04.01.2017  ·  12:38

Gracies. Tenía la moral una mica baixa, perque auqestes coses fan mal

Lluís
Lluís
04.01.2017  ·  14:04

Quines ganes ja de perdre de vista l’exèrcit espanyol i tantes altres coses espanyoles. No ens han fet sinó mal. Aquest 2017 ha de ser l’any de dir-los adéu o, més explícitament, a passeig!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any