Manuel Azaña va viure a la Pobleta, dins les muntanyes de Porta Coeli, al meu poble, durant el temps que València va ser la capital de la república. El pla de les Mallaetes era el darrer espai obert abans de penetrar en el bosc i per això el seu regiment presidencial hi va instal·lar un campament provisional per a la seua protecció, com a cap de l’estat que era.

Acabada la guerra, els franquistes victoriosos van convertir aquell campament provisional en un enorme campament militar i en un camp de concentració on van morir centenars de defensors de la democràcia. Abans de la guerra, a les Mallaetes la gent del poble feia espart, una indústria per la qual Cavanilles havia distingit Bétera en el seu monumental volum sobre el territori valencià. Els franquistes van robar les terres sense commiseració i es va acabar l’espart. Si algú va gosar simplement protestar el van eliminar i dotzenes de famílies van veure com les seues terres deixaven de ser seues. Arribada la democràcia, un dels primers consistoris va maldar perquè aquelles famílies fossen com a mínim compensades econòmicament i va promoure una negociació amb l’estat espanyol i un plet judicial. No sé ni si cal explicar que no únicament va ser un fracàs, sinó que els militars, als anys vuitanta, encara es van permetre d’amenaçar el poble. El 23F del 1981 vam veure com els tancs eixien en direcció a València, per ocupar la capital.

A Bétera, durant la dictadura, els jeeps de l’exèrcit, en una d’aquelles mostres de forçada confraternització que tant agradaven als falangistes, van començar a fer-se servir per a la cavalcada de Reis, encara incipient. Els militars eren el pes central de l’acte, amb armes i tot, intentant fer-se amables al poble que ells mateixos havien robat i que tanta i tanta repressió havia patit. Quan a Bétera es va instal·lar una base d’helicòpters provinents del Sàhara occidental aquesta participació va pujar un grau i els Reis de l’Orient van començar a arribar-hi amb helicòpters militars que aterraven al camp de futbol enmig de tota una faramalla bel·licista extremadament desagradable. Molts pares ho denunciàvem per inapropiat i alguns anys, sobretot quan el campament es va convertir en la gran base de l’OTAN que és avui, fins i tot va haver-hi crits i protestes. Però l’ajuntament no es va atrevir mai a dir als militars que no hi eren benvinguts. Fins enguany. Per sort enguany, amb la batllia en mans de Compromís i un govern de l’esquerra plural, per primera vegada els Reis vindran amb metro.

No us penseu que us parle de cap afer local. Si entreu a les hemeroteques dels diaris i cerqueu a les notícies, trobareu que en moltíssimes poblacions els militars espanyols participen o fins i tot protagonitzen la cavalcada de Reis i més actes on no se sap què pinten, com ara processons religioses. En alguns casos, es va fer famós San Blas de Madrid el 2014, la tensió ha arribat a ser tan forta que els militars s’han hagut de retirar de l’esdeveniment. Però són excepcions. En moltíssimes poblacions de l’estat espanyol, els soldats porten els Reis el 5 de generi associen a ells la seua imatge, davant els infants. De a mateixa manera que tots sabem que és habitual també que l’exèrcit espanyol participe en altres activitats adreçades als xiquets, com els festivals de la infància o la joventut de moltes ciutats, incloses València i Barcelona. Els deixen tocar armes, fan posar als xiquets amb banderes espanyoles i els regalen publicacions i revistes o llibres que no els parlaran mai dels camps d’espart espoliats a la força, dels cadàvers dels 2.238 afusellats a Porta Coeli que encara no hem pogut recuperar ni de la por que ells mateixos i aquells mateixos uniformes han ficat al cos de tanta gent durant tants anys.

I ara, de sobte, ens trobem amb vinga diaris i vinga televisions i vinga polítics preocupats perquè des de fa anys hi ha uns xiquets i unes famílies que a Vic porten, perquè volen i sense obligar a ningú, fanalets amb l’estelada…

Realment el cinisme d’aquesta gent no té límits.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.