La tertúlia proscrita

Les protestes d’estudiants a favor de Palestina s’escampen pels Països Catalans

  • Fa una setmana que va començar l’acampada a la Universitat de València, i ara la UB Raval i la Universitat d’Alacant s'afegeixen a les mobilitzacions

VilaWeb
Estudiants concentrats a l'interior del claustre de la UB celebrant una assemblea (fotografia: ACN / Norma Vidal).
Alba Tebar Gutiérrez
06.05.2024 - 20:30
Actualització: 06.05.2024 - 20:54

Ja fa una setmana que el jardí d’accés a la Facultat de Filosofia de la Universitat de València és ocupat per una trentena de tendes de campanya. S’hi han instal·lat uns quants estudiants per demanar l’alto-el-foc a Gaza i exigir una posició clara de les institucions. Amb aquesta acció, s’afegeixen a les mobilitzacions universitàries que aquests dies es fan a tot el món.

L’acampada de València va començar el 29 d’abril, motivada en part per les protestes dels campus universitaris dels Estats Units, que han fet la volta al món per la repressió policial rebuda. La Universitat de València es va convertir en la primera d’organitzar aquesta acampada als Països Catalans, però ara ja s’hi han afegit més universitats: aquest vespre, han començat les acampades a la facultat del Raval de la Universitat de Barcelona. I demà, també se n’ha convocat una a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Alacant.

La llavor de les acampades estudiantils

Jorge Ramos, doctor en història contemporània i expert en Palestina, és l’impulsor del BDS País Valencià (“Boicot, Desinversió i Sancions”) i un dels coordinadors de l’acampada de València. Explica que ara per ara hi ha unes trenta tendes de campanya i una cinquantena de persones que hi dormen cada nit, tot i que en alguns moments han arribat a reunir-s’hi més de cent persones. “S’han format unes set o vuit comissions per a organitzar-nos, i l’ambient que s’hi palpa és d’il·lusió, d’emoció, de molta força i de ganes de continuar”, diu.

Malgrat que la gran majoria són estudiants, Ramos celebra que s’acosti a l’acampada gent de tota mena i de totes les edats, també de fora de l’àmbit universitari. “Em recorda a l’ambient del 15-M, en què tots estàvem units per a una causa justa”, detalla Ramos, que afegeix: “Hem aconseguit de fer córrer l’espurna de la rebel·lió estudiantil després d’uns anys en què tot estava una mica aturat.” Per a ell, l’acampada ha estat un èxit perquè, a banda de promoure la implementació de noves acampades per tots els Països Catalans, han rebut uns quants missatges de gent de Gaza: “Ens repeteixen una paraula: esperança! I, per a mi, això ja fa que valga la pena”, subratlla.

Marc de Alcázar és el portaveu d’Universitats amb Palestina, un dels col·lectius que ha organitzat l’acampada a la UB Raval. Després d’uns quants mesos treballant en defensa de Palestina, han decidit d’acampar al porxo de la facultat, on s’estaran, com a mínim, fins dimecres. “L’acampada és completament oberta a tota la comunitat universitària i més enllà. Volem rebre amb els braços oberts tota la gent que tingui ganes de lluitar per la causa palestina, però, si funciona, seria ideal que l’acampada es fes extensiva a més universitats del país”, detalla Alcázar.

Segons que explica, s’adhereixen ara a les acampades estudiantils perquè és una manera de respondre a la repressió que han rebut els estudiants d’uns altres països que s’han solidaritzat amb Palestina. “És important que en l’àmbit universitari s’hagi fet un salt qualitatiu; ara som els estudiants els qui ens aixequem i combatem un poder tan gran com el poder d’influència que té el sionisme a tot el món.”

Alcázar creu que als Estats Units hi ha molta més gent mobilitzada perquè se senten interpel·lats d’una manera més directa per la causa: “Hi ha una responsabilitat col·lectiva de dir: ‘El meu govern patrocina un genocidi’.” A més, la repressió de la policia contra els estudiants ha tingut l’efecte contrari de l’esperat. Com més va, més estudiants de tot el món creuen que cal mobilitzar-se a favor de Palestina.

Què demanen els estudiants?

Alcázar es queixa que tant el govern català com l’espanyol tinguin una retòrica enverinada: “Intenten de trobar un punt d’equilibri sobre el tema palestí, jugant entre dues aigües, però realment no han fet res per a posar fi al genocidi. De fet, no han tallat el comerç d’armes”, avisa.

Amb tot, els organitzadors de les acampades universitàries asseguren que no aturaran les mobilitzacions fins que es compleixin unes quantes demandes. Primer, que les universitats exigeixin l’alto-el-foc permanent a Gaza i Cisjordània; segon, que tallin les relacions amb les universitats, empreses i institucions israelianes que donen suport a Israel; i, tercer, que posin fi a la compravenda d’armes amb Israel. “També demanem que es recuperi la jurisdicció universal per a poder jutjar criminals com les autoritats militars i polítiques israelianes”, afegeix Ramos. A més, considera primordial que s’aturi la persecució contra els estudiants i militants que han expressat la solidaritat amb Palestina: “Des de l’octubre, ens han fet arribar multes per organitzar assemblees obertes”, avisa.

Alcázar vol que aquestes acampades aconsegueixin de desemmascarar la passivitat de les universitats davant les injustícies. “L’acampada visibilitza aquesta realitat, i permet de crear consciència i debat dins la comunitat estudiantil sobre aquesta qüestió.”

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any