La flotilla que vol trencar el blocatge israelià sobre Gaza

The Washington Post · Kareem Fahim i Beril Eski

Istambul, Turquia. Una flotilla de vaixells amb destinació a Gaza es prepara per salpar de Turquia ben aviat, en una missió destinada a trencar el blocatge naval d’Israel sobre l’enclavament i posar en relleu la manca d’ajuda humanitària per a la població del territori assetjat.

Els organitzadors, reunits sota l’estendard de la Coalició de la Flotilla de la Llibertat, fa anys que participen en missions semblants. La flotilla ja va acaparar l’atenció del món l’any 2010, quan deu persones d’una de les naus de la flotilla –el Mavi Marmara, de nacionalitat turca– van morir a causa d’un atac de l’exèrcit israelià. L’afer va desencadenar una crisi diplomàtica de grans dimensions entre Turquia i Israel.

Però la ruta de la flotilla –la Mediterrània– ha agafat importància novament durant el conflicte actual, en què tant els governs com les organitzacions d’ajuda han hagut de recórrer als lliuraments marítims per a eludir el blocatge israelià als lliuraments terrestres a Gaza.

Aquesta nova missió de la flotilla, en què viatjarà un vaixell de càrrega amb més de 5.000 tones d’ajuda humanitària, arriba en un moment en què l’atenció del món s’ha desplaçat de la crisi humanitària de Gaza a l’escalada del conflicte entre Israel i l’Iran. Les aparents susceptibilitats turques sobre si permetre o no la sortida dels vaixells ha fet que els organitzadors encara no tinguin seguretat sobre quan començarà exactament el viatge, que originalment era previst que arrencaria diumenge.

Ann Wright, que forma part de l’organització de la flotilla, explica que el panorama polític a la regió ara com ara és complicat. La missió és a mercè de les autoritats portuàries de Turquia, segons que explica aquesta diplomàtica nord-americana retirada i ex-coronel de l’exèrcit dels Estats Units. Wright va dimitir del càrrec a l’exèrcit perquè es va oposar a la invasió de l’Irac pels Estats Units, l’any 2003.

“Els nostres vaixells estan preparats”, assegura.

En una conferència de premsa divendres a bord d’un dels vaixells, Huwaida Arraf, una advocada palestino-nord-americana de drets humans que ja ha participat en més flotilles a Gaza, diu: “Els nostres governs no han fet res fins ara, però els demanem que comencin, que compleixin les seves obligacions en matèria de dret humanitari internacional, que exigeixin a Israel que permeti el pas segur de la flotilla a Gaza.”

“Esperem que Turquia no es deixi comprar i, de fet, salparem”, afirma. “Tot el que no sigui això és col·laborar amb el setge il·legal a Gaza, i no creiem que el govern turc ho vulgui fer”, afegeix.

El canal israelià N12 va informar dissabte que l’exèrcit israelià havia començat els “preparatius de seguretat” per a prendre el control de la flotilla. Un dels grups que hi participen, l’organització islàmica turca IHH, és considerada terrorista per Israel. Però el grup nega tenir cap vincle amb el terrorisme.

Israel fa anys que justifica el blocatge naval amb l’argument que impedeix l’arribada d’armes a Hamàs i més grups militants de Gaza. La mesura, segons Arraf, forma part de la política de “confinament hermètic” de l’enclavament per part d’Israel, que vol castigar de manera col·lectiva la seva població i equival, a efectes pràctics, a un crim de guerra.

Un informe d’un grup d’experts de l’ONU sobre la incursió israeliana del maig del 2010 va catalogar el blocatge naval de “mesura de seguretat legítima”, però alhora deia que l’abordatge dels vaixells per l’exèrcit d’Israel, “amb una força tan considerable i a una distància tan gran de la zona de blocatge”, havia estat “excessiu i desraonat”.

D’ençà de l’octubre, el blocatge israelià dels lliuraments terrestres d’ajuda humanitària, com també els atacs a organitzacions d’ajuda humanitària, han contribuït a alimentar una crisi humanitària que ha deixat el nord de Gaza en risc fam, segons que denuncien grups diversos de drets humans.

L’assassinat de set treballadors del World Central Kitchen a mans de les forces israelianes el primer d’abril va posar de manifest la perillositat de l’entorn en què treballen les organitzacions humanitàries. Arran d’això, el govern de Biden va advertir Israel que prengués mesures per a alleugerir el patiment de la població civil de Gaza si no es volia arriscar a deixar de rebre ajuda dels Estats Units.

“És una situació completament artificial i evitable”, explicà Andrea de Domenico, director de l’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris de l’ONU en els Territoris Palestins Ocupats, durant una conferència de premsa la setmana passada. “Crec que hem fet molts esforços, tant de part nostra com de la part israeliana, per a augmentar el volum d’ajuda que arriba al nord”, afegí, per bé que reconegué que encara hi havia obstacles importants en el lliurament d’ajuda humanitària a Gaza.

En un període de sis dies durant aquest mes d’abril, “un 41% de les nostres sol·licituds d’operacions al nord han estat denegades”, afirmà de Domenico. I afegí: “Per als habitants de Gaza, cada dia és una lluita per a sobreviure.”

Aquest març, el president Biden va anunciar un pla per a establir un corredor marítim d’ajuda a Gaza. Poc abans els Estats Units s’havien afegit a uns altres països en l’operació d’enviament d’ajuda humanitària per via aèria sobre l’enclavament. Funcionaris humanitaris diuen que els lliuraments aeris, per benvinguts que siguin, no poden substituir les operacions terrestres d’ajuda humanitària.

Wright explica que la flotilla inclou un vaixell de càrrega amb paquets d’aliments, aigua, ambulàncies i subministraments mèdics, incloent-hi anestèsia.

Els participants en la flotilla van rebre una formació sobre no-violència la setmana passada, abans de la data programada de partida. “Esperem poder entrar a Gaza”, confia Wright.

Molts dels governs de la regió han obstaculitzat missions anteriors a Gaza. Entre aquests governs hi ha el grec, que l’any 2011 va impedir la sortida dels vaixells de la flotilla. Els Estats Units han advertit els seus ciutadans que no participin en les missions de la flotilla, i han ofert “molt poca ajuda” als activistes nord-americans detinguts i deportats a Israel en anys anteriors, segons Wright.

Si la missió actual s’activa, Wright admet que és possible que acabi topant  amb una “armada” en què podrien participar naus de guerra nord-americanes estacionades en aigües israelianes.

Mustafa Ozbek, coordinador de premsa d’IHH, diu que els organitzadors han notificat la missió al govern turc, a l’ONU i a més institucions internacionals.

Dylan Saba, escriptor i advocat de trenta-un anys que diu tenir intenció de viatjar amb la flotilla, va dir que havia decidit d’afegir-s’hi perquè “els ciutadans del món estan obligats a actuar en l’esperit del dret internacional, allà on els governs han fracassat”.

Com a palestí, amb pare nascut a Gaza, Saba diu: “Té molt de valor simbòlic poder acompanyar aquesta ajuda humanitària que intentem lliurar no tan sols als meus familiars llunyans que viuen a l’enclavament, sinó també a tots els palestins de Gaza.”

I afegeix: “Sé que això és el que haig de fer, però mentiria si digués que no tinc por.”

Alon Rom, de Tel-Aviv estant, ha contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb