rutes literaries a Barcelona
Maria Nunes fent una de les seves rutes literàries per Barcelona

Divendres, quan tot just faltava una setmana per a Sant Jordi, VisitBarcelona, dependent de Turisme de Barcelona, va començar una campanya a les xarxes socials amb una piulada on es podia llegir: “Cervantes, Ruiz Zafón, Falcones… #Barcelona és la llar de molts escriptors cèlebres i un laberint ple d’escenaris literaris!.” El text s’enllaçava amb tot un seguit de rutes literàries que s’han preparat i que recorren la Barcelona de Cervantes, la dels escriptors del boom llatinoamericà, la de Ruiz Zafón i la seva aclamada La sombra del viento i la d’Ildefonso Falcones i La Catedral del Mar. La promoció de les rutes que vol potenciar l’Ajuntament a Barcelona començava sense cap escriptor de la literatura catalana i sense cap dona.

La resposta a les xarxes no es va fer esperar i va haver-hi respostes molt majoritàries reclamant presència per als nostres autors, i autores, i explicant que la internacionalitat era garantida amb molts noms, començant per Mercè Rodoreda i acabant amb Maria Barbal, per posar dos exemples de dones de la literatura catalana, amb obres ambientades a la capital i amb una presència internacional fora de qualsevol mena de dubte.

Un Sant Jordi diferent: com serà aquesta diada? Tota la informació

Sandra Marcó, directora de màrqueting de Turisme de Barcelona, ha explicat a VilaWeb: “La campanya pretén difondre Sant Jordi al públic internacional i no al local. Hem d’atreure turisme perquè la situació és duríssima, actualment a la ciutat el 80% dels hotels són tancats i els que hi ha oberts tenen una ocupació molt trista. Com que una de les intencions és desenvolupar Barcelona com a destinació literària, hem començat aquesta campanya en què, per descomptat, es tindran en compte els autors catalans, tot i que encara no hem tingut temps de preparar-ne les rutes pertinents.”

Especial llibres: més de 300 propostes per Sant Jordi 2021

No aprofitar les rutes que ja hi ha

Sorprèn que la institució no hagi fet servir moltes rutes que ja existeixen a Barcelona vinculades a la literatura i que en molts casos han promogut equipaments municipals. Els centres cívics fa anys que organitzen amb un èxit molt notori aquests itineraris. Van ser el punt de partida per a la creació de rutes a la ciutat preparades per Maria Nunes, una de les especialistes que va piular responent a l’inici de la campanya explicant que s’havien oblidat els seus llibres (entre molts altres). Són rutes dedicades a Teresa Juvé, Narcís Oller, Josep Maria de Sagarra, Montserrat Roig, Joan Salvat-Papasseit, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany, Santiago Rusiñol, Víctor Català, Salvador Espriu i Marta Pessarrodona –en total, tres volums publicats  per Meteora. Però de rutes n’hi ha moltes més, com ara la de novel·la negra catalana impulsada per BCNegra, les històriques impulsades pel festival de novel·la històrica i les múltiples, amb llibres concrets que s’han fet amb motiu de la Setmana del Llibre en Català, amb obres de Martí Gironell i Maria Carme Roca i tants i tants altres.

[MAPA] On hi haurà parades de roses aquest Sant Jordi 2021?

Manifestació d’una ideologia

La presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Bel Olid, diu: “Accions com aquesta saben greu, encara que després s’incorporin a la campanya els escriptors que escriuen en català. No pot ser que aquests noms siguin la punta de llança d’una campanya i que això sigui el millor que es pot oferir; no pot ser una coincidència, sinó la manifestació d’una ideologia que pensa que els autors catalans no som prou bons a escala internacional i que no hem demostrat i amb molt nivell la nostra vàlua internacional. Mercè Rodoreda, per exemple, és una autora molt traduïda. Però sovint aquesta institució pensa que la literatura catalana és de segona, cosa que no està justificada pels fets.”

Olid remarca que sap més greu encara quan l’AELC manté una interlocució constant amb el Departament de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. “Hi tenim una comunicació fluida i sempre intentem aportar i col·laborar, però està vist que per a àrees com Turisme ni tan sols existim.”

Cultura castellanitzada

Els editors en llengua catalana tampoc no estan gens contents amb el començament d’aquesta campanya. Joan Sala, president de l’associació, explica: “Si mires la informació que acompanya la piulada veuràs que la promoció de les rutes a la ciutat són per a tres autors en castellà i només quan anem als pobles hi apareixen els catalans. Això deu la concepció mental i cultural que tenen els responsables d’aquestes campanyes i, ves per on, això passa a l’Ajuntament de Barcelona sovint. Els pregoners de Sant Jordi no escriuen en català, les rutes són d’autoria castellana… i la cosa més greu és que una vegada i una altra reben queixes per això i no ho resolen. No crec que hi hagi cap voluntat de fer-ho malament, sinó que els qui pensen aquestes campanyes tenen una cultura castellanitzada al darrere. Tampoc no han estat capaços de trobar cap dona important? Haurien pogut pensar en la Mercè Rodoreda, per exemple.”

Sandra Marcó diu “No era conscient que a la piulada no es posaven tots els autors. Anirem publicant noves rutes literàries i explicarem la nostra tradició perquè ens vinguin a visitar pel contingut literari de Barcelona, però aquests autors són molt adequats. Per exemple, el Quixot ve a Barcelona i és aquí on recupera el seny, i aquest és un dels missatges més importants de l’obra de Cervantes”, afirma.

Marcó diu que, en vista de la contestació que ha tingut la campanya a Twitter, estan disposats a treballar per incorporar-hi ràpidament rutes per la ciutat centrades en obres d’autors de la literatura catalana, però assegura: “Es buscava la màxima repercussió i internacionalització de la campanya perquè nosaltres treballem per atreure el turisme estranger i Barcelona ha estat font d’inspiració o escenari de l’obra d’escriptors molt coneguts i de gran difusió com ara Ruiz Zafón, que era de Barcelona. Només els hem triat per arribar a un públic internacional”, insisteix la directora de màrqueting.

Les trenta-set traduccions de ‘La plaça del diamant’

Evidentment totes les campanyes per promocionar el turisme cultural són benvingudes, però aquesta ha nascut d’una manera desafortunada amb l’elecció dels noms i, a més a més, amb l’argument de la internacionalització, un argument que no se sosté. En primer lloc perquè aquest Sant Jordi no podran venir turistes d’Espanya ni de cap país estranger per les restriccions per la pandèmia de covid-19, ni ciutadans de les altres comarques catalanes, pel confiament comarcal. Però, a més, en el cas de Mercè Rodoreda, per exemple, La plaça del Diamant és una obra plenament barcelonina, traduïda a més de 37 llengües de tot el món. L’èxit internacional d’autores com Maria Barbal també és molt notable i té llibres tan barcelonins com Carrer Bolívia. Un altre aspecte que també es criticava a les xarxes era la qualitat de Falcones i de la literatura que representa una obra com La catedral del Mar, a anys llum de la qualitat de les dues autores proposades.

Aquesta campanya arribarà fins al divendres dia 23 però sobretot és molt pensada per a potenciar el Sant Jordi del 2022. Tal volta en aquest any hi haurà hagut temps de repensar la campanya i incloure també les rutes dels nostres autors més internacionals. Sobretot perquè en molts casos ja estan preparades, indexades i se celebren amb un notable èxit en cada convocatòria.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.