No cedir ni el dret ni les lleis a l’equip rival. No tancar cap porta. I fer un acte de demostració de força del sobiranisme de toga i Eixample. D’això va servir ahir l’acte de presentació del manifest ‘Juristes pel Referèndum’ (pdf), que va deixar dreta força gent dins la sala d’actes del Col·legi d’Advocats de Barcelona, situat al carrer de Mallorca de la ciutat. A les primeres files, s’hi va poder veure del diputat Lluís Llach al conseller Carles Mundó, d’Ernest Maragall a Francesc Dalmases, de Jordi Cuixart a Carles Viver Pi i Sunyer. Excepte Jordi Sànchez, moltes cares van voler presenciar en directe la presentació del manifest de set punts, llegit per Mercè Barceló, i les interessants intervencions posteriors del penalista, i membre de Barcelona en Comú, Jaume Asens; l’advocada, i ex-diputada per ERC, Gemma Calvet; l’home de lleis, i regidor del PDECat a Terrassa, Miquel Sàmper, i d’un dels grans impulsors de l’invent, el catedràtic Joan Queralt.

Els set punts del manifest es poden llegir ací, i en destaquem l’esperit (el dret com a foment de resolució, i no blocatge, de problemes) i el punt cinquè: el referèndum seria legal dins la constitució si es volgués políticament però, si no es vol, el manifest no descarta UNES ALTRES VIES (les majúscules són seves) per tal que els catalans expressin la seva opinió.

De les quatre intervencions, d’uns deu minuts cadascuna, la més política va ser la de Jaume Asens, regidor de Barcelona en Comú a l’ajuntament de Barcelona. Independentista de tota la vida,  Asens va insistir que ell sí que creu que la via unilateral ha de ser una opció si el referèndum pactat i constitucional no es permet: ‘En aquest context de bloqueig, llavors és quan és legítim començar-se a plantejar altres vies. Com deia un polític espanyol, l’Errejón, quan es nega la possibilitat de la relació bilateral llavors s’obre la porta a possibles actes de resistència i d’unilateralitat. I això és un missatge que nosaltres, els juristes, hem de traslladar.’  Però Asens també va insistir molt a no regalar ni el dret, ni les lleis ni la legitimitat a l’equip rival, i va insistir, com tots els presents, que el referèndum seria perfectament legal i constitucional de fer. Per no regalar, doncs, ahir no es regalava ni la constitució.

La intervenció més jurídica, i tècnica, va ser la de l’única ponent dona, Gemma Calvet, diputada independent per ERC en legislatures passades, i que ara dirigeix l’area de Transparència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Contundent, precisa, i en alguns moments preciosa, va ser la seva intervenció, que va dividir en tres idees força: tot allò que no és prohibit és legal; el pluralisme polític ha d’impregnar la interpretació de les lleis; i les lleis sempre han d’estar al servei de la justícia. Calvet va deixar anar, creiem, la frase de la nit: ‘Jo aquí denuncio la il·legalitat de prohibir el referèndum. Prohibir-lo és il·legal’, i ho sustentava en el fet que el referèndum formava part d’uns programes polítics, perfectament legals, que van guanyar les darreres eleccions catalanes per àmplia majoria i, per tant, és la gent amb el seu vot que, a hores d’ara, ja ha fet legal el referèndum. Prohibir-lo és contrari a llei. Després va enfilar-se en disquisicions sobre la indissoluble unitat de la justícia i la llei, i que la justícia mai no es pot sacrificar en nom de la llei. I que, a més, la visió de l’estat no ho és tot, com es demostra en els casos de multinacionals que creen acords entre elles, molt sovint per sobre dels estats, o en contra dels estats, i ningú no presenta querelles contra la globalització.

Joan Queralt va fer la intervenció més empàtica, i també informativa. D’entrada, va dir que no es podien donar els noms de tots els sis-cents signats del document: ‘Perquè tenim por. Això és així. No voldria que el fet que jo fos penalista fos presagi de res.’ L’acudit va fer riure nerviosament el personal. Perquè aquesta, suposem, és una diferència més entre el manifest presentat ahir i el presentat fa unes setmanes al mateix lloc, però per juristes unionistes de la plataforma Llibertats. Els unionistes, de represàlies, no en temen pas cap. Això també és així. Però tampoc no exageréssim: molts dels signants ahir es van fer la típica fotografia de grup, i els trenta primers noms del manifest sobiranista es poden llegir sense problemes: des d’Agustí Carles i Eva Labarta, de Drets, a Queralt mateix, passant per Pilar Rebaque, presidenta de la Comissió de Dones Advocades , o Abel Pié Lacueva, degà Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa. De fet, no hem d’oblidar que tot l’acte es va desenvolupar sota l’atenta mirada de tot un ex-president del Tribunal Constitucional, i ara un dels arquitectes del procés, Carles Viver i Pi-Sunyer.

Finalment, va parlar un guerrer Miquel Sàmper, advocat i regidor pel PDECat a Terrassa, que va deixar anar una frase tota curiosa. Quan l’home parlava de les diferents definicions que hi ha en dret de la paraula ‘conflicte’ va dir: ‘En dret diuen que un conflicte és terminal quan pot arribar a haver-hi una guerra o una revolució. I és molt gros això que dic, perquè aquí la fiscalia ha portat gent als tribunals per dir ous i truita. Imagineu-vos què em pot arribar a passar a mi.’ A ell, va explicar, el conflicte que li agrada no és aquest, sinó el que porta dinamisme, i canvis. I que ‘conflicte’ és una paraula que tampoc no ha de fer por.

De fet, els advocats en viuen, dels conflictes.

En fi, molt interessants també va ser la intervenció final de Jaume Asens, comparant la formació d’Esquerra Republicana de Catalunya als anys trenta del segle passat, fruit de la convergència de gent molt diferent, amb el moment actual, quan gent molt diversa s’uneix al voltant de la idea del referèndum, siguin independentistes, o no. De fet, aquesta va ser la idea concloent de Joan Ignasi Elena, president del Pacte Nacional pel Referèndum, i persona que va cloure l’acte: el referèndum és del poble, ni dels independentistes, ni dels no independentistes. Ni dels uns, ni dels altres. De tothom.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb