Benvolgut president, estimat Carles,

Avui a Valls és Santa Úrsula! El món casteller té dos patrons, Sant Fèlix de Vilafranca i Santa Úrsula de Valls. Segurament una de les grans diferències entre la Catalunya Nova i la Catalunya Vella és com gaudim de la cultura popular, les festes majors, els castells i la cultura al carrer. Ja ho saps, uns més de les sardanes, uns altres més dels castells.

Avui és Santa Úrsula i, tanmateix, no has pogut venir mai. Primer perquè, com a batlle de Girona, sempre coincidia amb les fires de Sant Narcís. Després, com a president, coincidia amb la intensitat que aquests darrers anys ha tingut la política catalana el mes d’octubre, entre la qüestió de confiança i la declaració d’independència.

Avui és Santa Úrsula i, un any després, com han canviat les coses… Els Xiquets de Valls van dedicar la diada anterior a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que tot just havien empresonat. Llavors va venir el conseller Turull amb tota la família. Era el diumenge que va precedir una setmana que havia de ser decisiva i definitiva per als mesos i anys que vindran.

A Valls les setmanes anteriors ja havien estat ben intenses. De fet, tot va començar aquí: vam veure com el 9 de setembre la Guàrdia Civil va entrar al Vallenc i en va retenir el director, Francesc Fàbregas. Buscaven les paperetes i, cantant el ‘passi-ho bé, passi-ho bé i moltes gràcies’ i aquell ‘on estan les paperetes, les paperetes on estan’, el país va conèixer el #VallsStyle, com excel·lentment tu vas identificar i batejar. Després, per sorpresa de molts, tot va continuar: la repressió, la Guàrdia Civil i la policia espanyola, els helicòpters, els cops de porra de l’1-O per tot Catalunya, la presó i l’exili.

Ets la persona i és el teu moment. Sempre ho he pensat, d’ençà que vam compartir despatx al Parlament de Catalunya com a batlles i diputats i vaig descobrir en Carles Puigdemont, el batlle del #Gironamés. Poc m’hauria pogut imaginar abans, en la investidura, en les negociacions prèvies, en la vida interna de Junts pel Sí, en l’assemblea, en les reunions de l’AMI i en les executives de Convergència, que podria veure tan de prop les pressions internes i externes, les misèries de la política catalana com les vaig veure especialment ara fa un any.

I, tanmateix, ho vam fer possible! El dia 27 d’octubre vam proclamar la independència de Catalunya. Encara no hi ha cap acord del parlament que ho hagi revocat. Macià, Companys i Puigdemont són els presidents que han proclamant la República Catalana. Quin goig i quin honor!

Crec que amb paciència i perspectiva veurem el significat d’aquells dies per a Catalunya i el valorarem. Però jo et vull donar les gràcies d’haver mantingut sempre la dignitat de la institució, de la Presidència de la Generalitat a l’exili entre la repressió i les dificultats. Gràcies d’haver-te mantingut sempre fidel envers el compromís i contracte electoral que vas prendre amb la ciutadania de Catalunya dient que portaries el país de la postautonomia a la pre-independència, plenament conscient que tot té un sentit.

Durant un any hem compartit moltes emocions i sentiments. De l’alegria d’haver guanyat les eleccions del 21-D fins a la sorpresa, indignació i decepció perquè el president Torrent va desconvocar el ple d’investidura que havia de restablir el president legítim de Catalunya. Això passant pel bumerang emocional del cap de setmana que van empresonar els consellers enmig del ple d’investidura de Jordi Turull i que et van detenir a Alemanya; i, òbviament, passant pel dia de la teva posada en llibertat. Són dies que no oblidarem mai. Tot se sabrà, el temps ho posa tot a lloc.

Però l’aprenentatge vital més fort van ser aquells dies a Lovaina, enmig de la fredor i la duresa silenciosa de l’exili, on conjuntament amb l’Elsa, en Clotet, en Rius i en Jami, en aquella petita habitació vam fer la llista de Junts per Catalunya i vam forjar uns vincles que són la llavor d’allò per què hem lluitat durant tot aquest any i continuarem lluitant fins al final. No ens rendirem.

Un  dels actes que tens pendents com a president de Catalunya és venir a Valls per Santa Úrsula a veure els castells de la diada més passional dels Xiquets de Valls, a tirar la moneda que decideix quina colla actua en primera posició, a sortir al balcó endomassat i presidit per la senyera i a sentir com vibra la plaça amb els crits de ‘llibertat’ i ‘independència’ just abans no comenci la diada amb el cant de l’himne nacional de Catalunya.

El meu desig com a batlle, com a amic, com a vallenc i com a català, és que, quan vinguis a Valls per Santa Úrsula, a la plaça del Blat, hi tiris la moneda, que surtis al balcó i que cantem ‘Els Segadors’. Desitjo que aquell dia siguis un home lliure, el president que ha tornat a Catalunya i que, tornant, Catalunya recuperi la seva llibertat i que guanyi la independència. Serà el dia més feliç. La millor Santa Úrsula possible per als Xiquets de Valls i per a Catalunya.

Bona Diada!

Una abraçada!

Albert Batet

Vull la teva col·laboració

Tenim un compromís amb tu. Entenem el periodisme com un combat diari. I necessitem del teu suport.

Per a tu fer-te subscriptor és un esforç petit, però per a nosaltres el teu suport ho és tot.

Ajuda VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb