El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El primer d’octubre de 2017 els Mossos d’Esquadra tenien una feina difícil, segurament la més difícil de la seua història. Però la van fer. Van complir la legalitat que els imposaven els jutges espanyols, actuant com a policia judicial, i van requisar més urnes del referèndum que no pas la Guàrdia Civil i la policia espanyola. I ho feren aplicant un criteri molt estricte de proporcionalitat en la resposta, de contenció, i amb l’objectiu d’assegurar-se de no causar incidents més greus que els que volien evitar. L’actuació tan difícil d’aquell dia va tenir conseqüències duríssimes per al cos, que ara mateix té setanta-dos membres encausats en judicis polítics. Però, malgrat la requisa de les urnes, crec que tots estem d’acord que la majoria de la població va entendre què feien i el perquè. Fins i tot el com.

Ahir va passar a l’inrevés. Ahir, a Girona al matí i a Terrassa al vespre, els Mossos van carregar contra els manifestants antifeixistes amb un nivell de violència desproporcionat; amb situacions concretes i documentables d’excés i abús que no tenen cap defensa possible ni cap explicació que puga convèncer. És evident que hi va haver violència prèvia d’una part dels manifestants. I no discutiré que la policia hi és per a protegir els drets de tothom, inclosos els dels manifestants d’ultradreta –que també en tenen. Però això no dóna carta blanca a la policia per a pegar i tornar a pegar la gent que ja ha caigut a terra, per a desplegar d’una manera completament irregular, enmig d’una operació d’ordre públic, una porra desplegable SP ni per a trencar la càmera d’un fotògraf de premsa. O per a agredir vianants ni ferir una diputada de la CUP, com van fer a Terrassa al vespre. Això no és cap combat en què la violència dels manifestants puga justificar la violència reactiva de la policia i la faça bona.

La violència dels manifestants, que n’hi hagué i també és documentada, si de cas fa molt més difícil la tasca de la policia, però de cap manera no autoritza agents a actuar fora de control, com passà clarament ahir. Per això aquestes actuacions han de tenir conseqüències immediates i visibles. Conseqüències polítiques, però sobretot professionals. Hi ha d’haver gent amonestada i si cal gent rellevada, apartada dels llocs de responsabilitat, siguen quins siguen i a un nivell tan alt com calga, per evitar, precisament, que torne a haver-hi situacions com les que es van veure ahir.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.