03.05.2023 - 11:11
|
Actualització: 03.05.2023 - 16:00
L’eurodiputada Clara Ponsatí ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra la Generalitat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè, segons que diu, no li ha facilitat l’accés als atestats dels Mossos d’Esquadra sobre moviments independentistes. “Obrim la via judicial per aturar la repressió de la Generalitat de Catalunya contra els independentistes i evitar que el cos dels Mossos d’Esquadra pugui continuar actuant com a cooperador necessari de l’estat espanyol”, diu una nota difosa per l’oficina de Ponsatí.
Ponsatí sosté que va presentar un reguitzell de sol·licituds d’accés a la informació pública al Departament d’Interior l’any passat, però que la conselleria de Joan Ignasi Elena li va respondre que no tenia aquesta informació. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) va negar que tingués accés als atestats. Per això Ponsatí presenta aquest recurs al TSJC, perquè considera que els atestats dels Mossos d’Esquadra “són informació pública”.
El GAIP sí que li va reconèixer el seu dret de saber quants procediments penals s’havien iniciat arran dels 455 atestats dels Mossos d’Esquadra per les protestes independentistes. Va ser aleshores, segons la demanda de Ponsatí, que el Departament d’Interior va haver d’admetre que hi havia trenta procediments oberts. “L’existència d’aquests 455 atestats i de fins a 30 procediments penals palesen l’ús arbitrari dels Mossos d’Esquadra a fi d’intimidar i de reprimir el moviment independentista”, afegeix Ponsatí.
A parer de l’eurodiputada, la Generalitat i els Mossos s’han convertit en col·laboradors de la repressió de l’estat espanyol. “L’objectiu d’aquest ús arbitrari dels Mossos d’Esquadra és de pacificar la població i de permetre al govern de tornar a l’autonomisme més mesell i col·laboracionista”, explica.
L’any passat Ponsatí va presentar dues sol·licituds d’accés a informació pública al Departament d’Interior. La primera, del 25 de febrer, demanava els atestats policíacs arran dels fets ocorreguts després de manifestacions entre el 2018 i el 2020. La segona, del primer de maig, demanava el nombre de procediments penals pels fets ocorreguts en manifestacions entre el 2018 i el 2021 en què la Generalitat s’hagués personat com a acusació particular, amb indicació del dia en què van tenir lloc els fets sobre els quals s’havien instruït els procediments.
Ofensiva judicial
La defensa de Ponsatí va presentar la setmana passada un escrit contra la detenció de l’eurodiputada als carrers de Barcelona el 28 de març proppassat. L’advocat Gonzalo Boye s’adreçà al jutjat d’instrucció número 4 de Barcelona, que és el que va assumir el cas de Ponsatí, i demanà que anul·lés la detenció i dictés una resolució nova. També l’instà a presentar tres qüestions pre-judicials al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè es pronunciés sobre la detenció de l’eurodiputada.
El moviment de Boye pretén que els tribunals europeus es trobin obligats a pronunciar-se sobre la detenció ordenada pel Tribunal Suprem espanyol, perquè, segons ell, va ser il·legal. Argumenta que l’ordre de detenció amb què es van emparar els Mossos per detenir Ponsatí, que és eurodiputada, no era vigent perquè no s’havia tramitat el corresponent suplicatori al Parlament Europeu.
