Article de Marta Rojals

La ponent de la missió Pegasus esbronca el PSOE pel tracte al Catalangate

  • "Per què haurien de posar en risc la seva reputació pel cas català?", es demana indignada la neerlandesa Sophie in 't Veld arran dels atacs contra Citizen Lab

VilaWeb
Oriol Bäbler
20.03.2023 - 17:55
Actualització: 20.03.2023 - 18:49

La reunió entre la missió del comitè Pegasus del Parlament Europeu i els membres de la comissió del Parlament de Catalunya ha estat marcada per la tensió entre la ponent de l’informe, la neerlandesa Sophie in ‘t Veld, i els representants del PSC i el PSOE, que han provat de desacreditar les conclusions de l’estudi de Citizen Lab que va destapar el Catalangate. “Per què Citizen Lab es voldria jugar la seva reputació? Han publicat 50.000 telèfons infectats amb Pegasus i Predator. Per què haurien de posar en risc la seva reputació pel cas català? No té cap mena de sentit”, ha dit l’eurodiputada, visiblement indignada.

En una intervenció prèvia, el diputat del PSC David Aparicio ha posat en qüestió que la comissió catalana tingués la intenció d’esclarir l’espionatge. En aquest sentit, ha dit que els partits independentistes havien imposat un pla de treball esbiaixat perquè “les conclusions ja estan tancades”. “Nosaltres som crítics amb l’informe de Citizen Lab. No és prou imparcial. No compleix ni la forma ni el fons d’un estudi imparcial. Intentarem de veritat que s’escolti tothom –en referència a tècnics i estudis alternatius que neguen el Catalangate– i fer-ho en positiu i d’acord amb la normativa estatal”, ha afegit.

En el torn de la missió, In ‘t Veld ha dit que no hi havia preguntes crítiques sobre Citizen Lab, sinó la voluntat de desacreditar la seva feina de desemmascarar els abusos dels estats amb programaris d’espionatge com Pegasus. De fet, arran dels intents dels socialistes i el PP d’embrutar-ne la reputació –els representants de Vox s’han negat a assistir a la reunió, tot i que rondaven pels passadissos de l’oficina del Parlament Europeu a Madrid–, ha proposat que una manera indiscutible de certificar les infeccions –sense intervenció d’òrgans estatals– seria que l’Europol se’n fes càrrec.

D’altra banda, l’eurodiputat del PSOE i membre de la missió, Ibán García del Blanco, ha negat que l’estat espanyol hagi intentat de boicotar la visita dels eurodiputats i, com a exemple, ha citat la trobada d’aquesta tarda amb el secretari d’estat d’Afers Europeus espanyol, Pascual Navarro. No ha esmentat que, inicialment, el comitè europeu havia demanat de reunir-se amb el president espanyol, Pedro Sánchez, i els ministres suposadament afectats per l’espionatge (Fernando Grande Marlaska, Margarita Robles i Luis Planas).

Després d’aquest incís, García del Blanco ha dit que no tenia “cap dubte que hi va haver espionatge”, però ha evitat de fer servir el terme “Catalangate”. “Citizen Lab va denunciar vint-i-nou casos d’espionatge a l’Índia i al final només en van ser cinc. No són infal·libles, potser no són seixanta-cinc [a Catalunya], potser en són menys”, ha declarat, i ha recordat que el CNI va reconèixer en la comissió de secrets oficials del congrés espanyol que havia investigat divuit persones, entre les quals, el president Pere Aragonès, amb autorització del Tribunal Suprem.

En un segon torn de paraula, Aparicio ha insistit que la comissió d’investigació del parlament era esbiaixada i no tenia competències per a citar autoritats espanyoles. “Espanya és un país descentralitzat. Si cada comunitat reclamés el president [Sánchez] no podria fer la seva feina”, ha dit, i tot seguit ha tornat a atacar la credibilitat de l’informe de Citizen Lab: “Preparant aquesta comissió hem llegit informes fets per experts internacionals que diuen que les conclusions no són certes […]. És una mica sospitós que només vagin a cercar aquestes persones [independentistes].”

Seguidament, In ‘t Veld, que no tenia el torn de paraula, ha encès el seu micròfon i ha tallat el diputat del PSC. “Han identificat infeccions en 50.000 telèfons. No és una qüestió sobre Catalunya i prou”, li ha retret. Aparicio ha recuperat després la paraula, però ha refusat d’entrar al cos a cos amb la ponent. Llavors ha titubejat algunes frases i ha acabat la seva intervenció.

ERC, Junts i la CUP denuncien l’opacitat de l’estat espanyol

El president de la comissió del parlament, Josep Maria Jové, ha fet una intervenció breu denunciant que les autoritats espanyoles havien boicotat de facto l’organisme, per molt que diguin que volen col·laborar en la investigació del Catalangate. “No cooperen. Res els impedeix de fer-ho. No hi ha cap prohibició explícita”, ha lamentat. Arran d’això, Jové ha demanat als membres de la missió Pegasus que aprofitin les seves competències per esclarir les ombres de l’actuació de l’estat espanyol en el Catalangate.

Així mateix, el diputat de Junts Albert Batet ha fet un paral·lelisme entre els entrebancs que l’estat espanyol posa a la investigació de l’espionatge i les dificultats amb les quals ha topat la missió Pegasus per a organitzar la seva agenda a Madrid, on només ha aconseguit de tancar reunions amb representants institucionals de segona fila. “Els obstacles són constants”, ha recriminat als representants espanyols.

Per la seva banda, Marta Vilalta (ERC) i Josep Rius (Junts) han emfatitzat que el Catalangate era un escàndol democràtic i el cas d’espionatge més multitudinari dins de la Unió Europea. Per això han lamentat la lentitud i l’opacitat de la justícia amb les querelles que han presentat unes quantes víctimes. “Cal investigar a fons”, ha dit la portaveu d’ERC, que també ha reclamat una comissió d’investigació al congrés espanyol.

Finalment, la diputada de la CUP Montserrat Vinyets ha assenyalat que l’objectiu principal del Catalangate havia estat perseguir el moviment independentista i monitorar la dissidència. A més, ha denunciat que no s’havia establert cap control intern de les actuacions del CNI, tot i que el govern espanyol s’hi va comprometre. “Van destituir la directora i això va ser tot”, ha dit.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any