Política de defensa: un debat que cal fer

«No ens ha de fer por cap proposta. Per això, des del meu apriorisme, reclame que tothom estiga obert a pensar i a revisar-ho tot»

Vicent Partal
21.02.2017 - 06:54
Actualització: 21.02.2017 - 07:54
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquests dies arriben als quioscs dos llibres escrits des de posicions diferents que toquen un dels temes més difícils de la transició nacional: quina política de defensa hauria de tenir la república catalana. Són Construir un estat segur i en pau i Política de defensa i estat propi.

Com és ben sabut, tot el procés d’independència beu intel·lectualment dels treballs que van fer diverses comissions d’experts i que acabaren conformant el Llibre Blanc de la Transició Nacional. Aquests estudis defineixen amb detall l’estratègia a seguir i tracen amb minuciositat extrema com s’ha de crear la nova república i com s’ha de fer el pas de la legalitat actual a la nova.

D’una manera més que comprensible, el Llibre presenta opcions, però no aporta decisions concretes ni fulls de ruta sobre qüestions de contingut ideològic intens, aquelles que poden ser objecte d’una controvèrsia sana i imprescindible. Qualsevol altre capteniment seria absurd, perquè la decisió sobre si cal tenir exèrcit o no i sobre com ha de ser només pot correspondre al parlament constituent i, en darrer cas, als ciutadans per mitjà del vot.

Això ha de ser així, però també és evident que sense informació no hi ha debat. I per això cal congratular-se de l’aparició d’aquests dos llibres i del debat que suscitaran. Una política de defensa sempre és complexa i no es pot improvisar. D’ací ve que les diverses forces polítiques i socials hi hagen de dir la seua, de manera contundent però sense caure en apriorismes poc assenyats.

I és important de remarcar que som un país que ha discutit molt de moltes coses, però que ha discutit molt poc d’aquesta. Hi ha la sensació generalitzada, perquè en el nostre país el pacifisme és molt arrelat, que la majoria de la població voldria una política de defensa diferent de l’habitual en els països del nostre entorn, tan poc militar com fos possible, si ho puc dir així. Tanmateix, al costat d’això cal escoltar amb atenció aquells qui sostenen que, una volta convertits en estat, ni ens convé practicar ni podrem practicar una política de defensa gaire diferent de la dels veïns, precisament per les exigències de la nostra inserció en l’espai europeu. Si volem ser un estat, també hem de ser conscients de les responsabilitats implícites i saber que hem de dialogar i entendre’ns amb la resta del món a partir d’aquestes responsabilitats i no únicament guiats per la nostra voluntat.

No ens ha de fer por cap proposta. Per això, des del meu apriorisme, reclame que tothom estiga obert a pensar i a revisar-ho tot. Amb la seguretat que, com en totes les coses, sabrem trobar-hi la solució més adequada.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
jaume
jaume
20.02.2017  ·  22:32

Del tot d’acord amb l’editorial. La virtud l’haurem de trobar en un punt intermig. Potser s’haurà de trobar una via catalana de defensa, potser no caldrà inventar massa cosa i es pot copiar el que fan països de la nostra mida amb tradició pacífica, i seguretat demostrada. Ja veurem. Tinguem confiança en els nostres administradors quan se la mereixin, siguem crítics i vigilants , sempre.

Josep Usó
Josep Usó
20.02.2017  ·  22:40

Cal, sense cap mena de dubte, tractar el tema. Un exèrcit mai és senzill ni tampoc amable (per definició, és un conjunt d’homes armats disposats a fer servir la força); però gairebé tots els països en tenen. I el que cal és decidir si ens en convé, de quina mida i amb quines característiques. Segur que acabarem tenint el que ens va millor. I eficient, també. Perquè un bon exèrcit hauria de ser com una assegurança. Que el millor i el més barat, en tots els sentits, és no haver-lo d’utilitzar.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
20.02.2017  ·  23:44

Reconec que la idea de tenir i mantenir un exèrcit no m’entusiasma. Per a mi, exèrcit és igual a risc permanent de cop d’estat. I ja em posaria prou trist que la darrera victòria dels espanyols i francesos fós que haguéssim de tenir exèrcit en vista d’aquest veïnatge tan deliciós.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
20.02.2017  ·  23:45

Són conegudes per sobres les dues posicions pel que fa a la defensa de la república. La que preferia una defensa molt diferent dels països de l’entorn i els que defensen l’opció contrària. Penso que caldria llegir amb atenció totes les aportacions que es vagin fent i els llibres que esmenta el Vicent no els he llegit. Amb tot, penso que un estat independent ha de tenir una política de defensa estable i eficaç. Aquí hi viuran uns set milions de persones i tenen el dret de sentir-se protegits davant de qualsevol amenaça interna o externa, i quan dic això estic pensant bàsicament en el terrorisme i per aconseguir-ho cal formar un cos de defensa suficientment preparat que actuar ràpidament quan sigui i no crec que els mossos siguin els qui ho hagin de fer. És evident que una de les propostes més interessant seria el tema de la intel·ligència aplicada a la cibernètica i tenir agents molt formats en aquesta matèria per tal de prevenir qualsevol crim del tipus que sigui i sense caure en la competència entre cossos de seguretat ni amb enveges sinó en el de la col·laboració amb els cossos interns i amb els cossos europeus. També caldria estudiar la necessitat que la república entri a la OTAN o no fer-ho, valorant els avantatges i els inconvenients. A banda caldria tenir vehicles adequats per poder fer la seva feina i fer un cos proporcional a la mida de la nostra població. I quan dic això no vol dir que hàgim de comprar avions de combat, tancs i fragates a mansalva, sinó triant molt bé els que es pugui necessitar, de forma similar en com es va fer els cos dels mossos però ara creant un cos militar. També penso que hauria de ser construït de forma progressiva per no treure partides d’altres àmbits que poden ser més prioritàries i tenint molt clar fins on es vol arribar. Amb tot, serà el Parlament qui decidirà com ha d’anar la defensa segons les propostes que faci cada partit polític i el poble sobirà decidirà.

Josep Maria
Josep Maria
21.02.2017  ·  01:21

Si no vigilem la CUP ens ho posarà molt molt difícil. No ens podem enganyar. No tenen ni volen tenir cintura.

Antoni
Antoni
21.02.2017  ·  06:56

D’acord que aquest debat s’haurà de fer, però… cal encetar-lo ara?; cal encetar-lo ara que el que més ens cal és allò que en Romeva va dir en l’acte d’homenatge de Muriel Casals, que és SUMAR, obsessivament, mai dividir?

Pere
Pere
21.02.2017  ·  08:46

@Antoni. Es l’hora de encetar el debat de Independència si o Independència no. El referendem està a tocar i no tindria sentit sense haver discutit el que hem de decidir. I dins d’aquesta decisió hi ha la del exercit. Per lo tan es hora d’encetar aquestes discussions. S’ha de pensar que una part del deute del Estat Espanyol que haurem de assumir està en avions i tancs. A l’hora de repartir aquest deute això serà una dada important.

Eduard
Eduard
21.02.2017  ·  10:09

El problema que tenim en aquest país és que fa 500 anys que l’exèrcit que tenim és, per definició, enemic del poble. La seva feina principal no és defensar el poble de l’amenaça exterior, sinó defensar el poder del poble. Aquí i a la resta de la península.
Dit això, els Mossos poden tenir els seus problemes però no són una força d’ordre que intervingui en com ha de ser la república (a diferència de Guardia Civil, CNI, Policia Nacionà,…) .
De la mateixa manera, el nostre exèrcit ha de ser com el de qualsevol altre país europeu occidental. Una força de defensa, sense de cap manera ser cap mena de poder. Crec que això és més que possible. Catalunya no és Brasil, ni Turquia, ni Espanya.

David
David
21.02.2017  ·  10:45

El nostre model ha de ser el que te Costa Rica, l’any 1948 el seu President Figueres , per cert un català, va dissoldre l’exercit, des de llavors es un pais respectat per tot el mon i no te cap problema de seguretat.

Llorenç
Llorenç
21.02.2017  ·  12:13

Jo si vull que el meu futur Estat català, tingui exercit com te qualsevol altre Estat de la nostre mida a Europa,..perquè tenim de ser menys?,..vull un Estat seriós i compromès, un Estat desacomplexat,….aquí no estem a Costa Rica ni ens podem comparar per varies raons, Catalunya te una posició geoestratègica molt llaminera, i això cal defensar-ho amb una força de dissuasió potent, si al final per majoria es decideix no tenir exercit, com a mínim tindríem d’estar sota l’empara de alguna potencia militar,…..però nus i amb rams de floretes, ni pensar-hi, res de fer un Estat no homologable amb la resta d’estats d’Europa

Ramon
Ramon
21.02.2017  ·  13:22

Bon dia a tothom, avui el meu primer comentari.
El debat és necessari i urgent. el debat enriqueix i suma. Portem temps esperant l’acció política però jo crec que abans del referèndum s’ha de parlar de tot el què volem pel nou país.
Els autònoms podrien pagar una quota de 50€ d’inscripció i mensualment passar les dades fiscals online per pagar, o no, segons beneficis. La Sanitat pública i de qualitat, l’Ensenyament d’avantguarda… Com més debatem, més persones afegirem als que pensen i menys als escèptics.
Ara l’exèrcit. Perqué hem d’imitar els grans i costosos exèrcits que no funcionen? perqué no podem esbrinar quina defensa és la necessària en aquests nou temps? Jo crec més en un cos de policia amb grups especialitzats en cada àmbit, i els mossos poden ser-ho. Informació, informació i encabat l’acció.
La Gran Defensa la paguem (Otan, Europa…) perque el cost de tenir i mantenir un exèrcit convencional no crec que l’haguèssim d’assumir els catalans (mireu el B.O.E. i el cost de l’exèrcit espanyol)
El debat s’ha de traslladar als bars, a la feina, al carrer o a casa de cadascú, i arribar al referèndum amb les idees fresques i més gent il·lusionada.

Antoni
Antoni
21.02.2017  ·  17:28

Portem molt pocs comentaris a l’editorial, però ja s’entreveu la potencialitat que té el tema per dividir-nos; no ens divideix exactament per la meitat (això només passa en segons quines assemblees), però sí que ens classifica clarament entre els que volen exèrcit i els que no el volen. I jo segueixo pensant que ara és moment de SUMAR, no de dividir, perquè els NO’s ja hi haurà qui els sumarà tots eh!, no se’n deixaran ni un! Segueixo pensant que no és moment d’obrir el meló fins que el blat no sigui al sac i ben lligat. Després ja en parlarem de si volem un exercit d’aquests inútils que pul·lulen pels antics estats, o volem més aviat unes forces de defensa modernes, super-especialitzades en defensa contra cyberatacs, contra la propagació a les xarxes del terrorisme internacional, expertes en espionatge i contraespionatge informàtic, o el que sigui de “totes ses coses modernes” com les que li han donat la victòria a Trump, sense anar més lluny…
I sento discrepar de qui pensa que tot el que quedi escrit ara aviat en la Constitució de la República Catalana, hi quedarà pels segles dels segles amén, com si ho hagués baixat Moisès mateix del Sinaí… això només passa a casa dels veïns!

Llorenç
Llorenç
21.02.2017  ·  18:52

Sr. Antoni, disculpi’m que discrepi de lo que diu vostè,..crec que si es el moment de parlar o discutir de tot, i si algú condiciona el votar Si o No en el Referèndum a que tinguem o no un exercit, doncs que trii quin Estat vol, el espanyol, o el català, i que sigui conseqüent amb si ajuda amb el seu vot a crear la República de Catalunya, o a seguir dins Espanya,..jo crec que es te de parlar de tot, el poble no pot fer com aquella parella que no parlen els temes a fons i ho deixen tot per un cop casats, perquè es aquí on surten els problemes, condicionar donar suport al Si, a que es faci lo que tu vols, (i no em refereixo a vostè en concret), demostra un infantilisme galopant, si volem fer les coses diferent que Espanya, i començar amb bon peu, tenim de pensar que el poble es lo suficient madur i assenyat com per poder parlar o debatre i no amagar com fa Espanya….

Carles
Carles
21.02.2017  ·  20:10

Amb el respecte degut a totes les opinions -parteixo de la base de que en una societat amb un cert grau de maduresa es pot parlar i opinar del que calgui- penso que ningú que tingui dos dits de cervell pot pensar que en el cas d’esdevenir un estat independent, i amb els veïns que ens han tocat en sort, es pugui fer com aquell qui va de foc de camp i planta la tenda enmig d’un bosc ple de llops tot cantant el Kumbaià, sense més eines que la carmanyola, el fulard i el pito.
Ara mateix potser no sigui el moment més adient per plantejar aquesta qüestió però, en la meva modesta opinió, els suïssos ho tenen força ben resolt. No cal anar a inventar res.

Josep
Josep
21.02.2017  ·  20:23

Crec que plantejar-nos una política de defensa per a la futura República Catalana és una obligació que tenim vers la nostra ciutadania, i en el nostre cas una veritable oportunitat de cara a bastir-la amb estructures modernes, àgils, i democràtiques. Poc a veure, per tant, amb els exèrcits tradicionals dels estats del XIX, més pensats per a la repressió interna, el colonialisme, les guerres veïnals o el negoci de les armes. Tant de bo no calguessin exèrcits, ni presons, i si m’apureu ni policia, però aquest no és, si més no ara per ara, el món real. Confio en que la discussió no sigui exèrcit sí o no, sinó quina tipologia ha de ser la dels cossos armats que han de protegir la nostra vida en pau i llibertat.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes