Política de defensa: un debat que cal fer

Del tot d’acord amb l’editorial. La virtud l’haurem de trobar en un punt intermig. Potser s’haurà de trobar una via catalana de defensa, potser no caldrà inventar massa cosa i es pot copiar el que fan països de la nostra mida amb tradició pacífica, i seguretat demostrada. Ja veurem. Tinguem confiança en els nostres administradors quan se la mereixin, siguem crítics i vigilants , sempre.

Cal, sense cap mena de dubte, tractar el tema. Un exèrcit mai és senzill ni tampoc amable (per definició, és un conjunt d’homes armats disposats a fer servir la força); però gairebé tots els països en tenen. I el que cal és decidir si ens en convé, de quina mida i amb quines característiques. Segur que acabarem tenint el que ens va millor. I eficient, també. Perquè un bon exèrcit hauria de ser com una assegurança. Que el millor i el més barat, en tots els sentits, és no haver-lo d’utilitzar.

Reconec que la idea de tenir i mantenir un exèrcit no m’entusiasma. Per a mi, exèrcit és igual a risc permanent de cop d’estat. I ja em posaria prou trist que la darrera victòria dels espanyols i francesos fós que haguéssim de tenir exèrcit en vista d’aquest veïnatge tan deliciós.

Són conegudes per sobres les dues posicions pel que fa a la defensa de la república. La que preferia una defensa molt diferent dels països de l’entorn i els que defensen l’opció contrària. Penso que caldria llegir amb atenció totes les aportacions que es vagin fent i els llibres que esmenta el Vicent no els he llegit. Amb tot, penso que un estat independent ha de tenir una política de defensa estable i eficaç. Aquí hi viuran uns set milions de persones i tenen el dret de sentir-se protegits davant de qualsevol amenaça interna o externa, i quan dic això estic pensant bàsicament en el terrorisme i per aconseguir-ho cal formar un cos de defensa suficientment preparat que actuar ràpidament quan sigui i no crec que els mossos siguin els qui ho hagin de fer. És evident que una de les propostes més interessant seria el tema de la intel·ligència aplicada a la cibernètica i tenir agents molt formats en aquesta matèria per tal de prevenir qualsevol crim del tipus que sigui i sense caure en la competència entre cossos de seguretat ni amb enveges sinó en el de la col·laboració amb els cossos interns i amb els cossos europeus. També caldria estudiar la necessitat que la república entri a la OTAN o no fer-ho, valorant els avantatges i els inconvenients. A banda caldria tenir vehicles adequats per poder fer la seva feina i fer un cos proporcional a la mida de la nostra població. I quan dic això no vol dir que hàgim de comprar avions de combat, tancs i fragates a mansalva, sinó triant molt bé els que es pugui necessitar, de forma similar en com es va fer els cos dels mossos però ara creant un cos militar. També penso que hauria de ser construït de forma progressiva per no treure partides d’altres àmbits que poden ser més prioritàries i tenint molt clar fins on es vol arribar. Amb tot, serà el Parlament qui decidirà com ha d’anar la defensa segons les propostes que faci cada partit polític i el poble sobirà decidirà.

Si no vigilem la CUP ens ho posarà molt molt difícil. No ens podem enganyar. No tenen ni volen tenir cintura.

D’acord que aquest debat s’haurà de fer, però… cal encetar-lo ara?; cal encetar-lo ara que el que més ens cal és allò que en Romeva va dir en l’acte d’homenatge de Muriel Casals, que és SUMAR, obsessivament, mai dividir?

@Antoni. Es l’hora de encetar el debat de Independència si o Independència no. El referendem està a tocar i no tindria sentit sense haver discutit el que hem de decidir. I dins d’aquesta decisió hi ha la del exercit. Per lo tan es hora d’encetar aquestes discussions. S’ha de pensar que una part del deute del Estat Espanyol que haurem de assumir està en avions i tancs. A l’hora de repartir aquest deute això serà una dada important.

El problema que tenim en aquest país és que fa 500 anys que l’exèrcit que tenim és, per definició, enemic del poble. La seva feina principal no és defensar el poble de l’amenaça exterior, sinó defensar el poder del poble. Aquí i a la resta de la península.
Dit això, els Mossos poden tenir els seus problemes però no són una força d’ordre que intervingui en com ha de ser la república (a diferència de Guardia Civil, CNI, Policia Nacionà,…) .
De la mateixa manera, el nostre exèrcit ha de ser com el de qualsevol altre país europeu occidental. Una força de defensa, sense de cap manera ser cap mena de poder. Crec que això és més que possible. Catalunya no és Brasil, ni Turquia, ni Espanya.

El nostre model ha de ser el que te Costa Rica, l’any 1948 el seu President Figueres , per cert un català, va dissoldre l’exercit, des de llavors es un pais respectat per tot el mon i no te cap problema de seguretat.

Jo si vull que el meu futur Estat català, tingui exercit com te qualsevol altre Estat de la nostre mida a Europa,..perquè tenim de ser menys?,..vull un Estat seriós i compromès, un Estat desacomplexat,….aquí no estem a Costa Rica ni ens podem comparar per varies raons, Catalunya te una posició geoestratègica molt llaminera, i això cal defensar-ho amb una força de dissuasió potent, si al final per majoria es decideix no tenir exercit, com a mínim tindríem d’estar sota l’empara de alguna potencia militar,…..però nus i amb rams de floretes, ni pensar-hi, res de fer un Estat no homologable amb la resta d’estats d’Europa

Bon dia a tothom, avui el meu primer comentari.
El debat és necessari i urgent. el debat enriqueix i suma. Portem temps esperant l’acció política però jo crec que abans del referèndum s’ha de parlar de tot el què volem pel nou país.
Els autònoms podrien pagar una quota de 50€ d’inscripció i mensualment passar les dades fiscals online per pagar, o no, segons beneficis. La Sanitat pública i de qualitat, l’Ensenyament d’avantguarda… Com més debatem, més persones afegirem als que pensen i menys als escèptics.
Ara l’exèrcit. Perqué hem d’imitar els grans i costosos exèrcits que no funcionen? perqué no podem esbrinar quina defensa és la necessària en aquests nou temps? Jo crec més en un cos de policia amb grups especialitzats en cada àmbit, i els mossos poden ser-ho. Informació, informació i encabat l’acció.
La Gran Defensa la paguem (Otan, Europa…) perque el cost de tenir i mantenir un exèrcit convencional no crec que l’haguèssim d’assumir els catalans (mireu el B.O.E. i el cost de l’exèrcit espanyol)
El debat s’ha de traslladar als bars, a la feina, al carrer o a casa de cadascú, i arribar al referèndum amb les idees fresques i més gent il·lusionada.

Portem molt pocs comentaris a l’editorial, però ja s’entreveu la potencialitat que té el tema per dividir-nos; no ens divideix exactament per la meitat (això només passa en segons quines assemblees), però sí que ens classifica clarament entre els que volen exèrcit i els que no el volen. I jo segueixo pensant que ara és moment de SUMAR, no de dividir, perquè els NO’s ja hi haurà qui els sumarà tots eh!, no se’n deixaran ni un! Segueixo pensant que no és moment d’obrir el meló fins que el blat no sigui al sac i ben lligat. Després ja en parlarem de si volem un exercit d’aquests inútils que pul·lulen pels antics estats, o volem més aviat unes forces de defensa modernes, super-especialitzades en defensa contra cyberatacs, contra la propagació a les xarxes del terrorisme internacional, expertes en espionatge i contraespionatge informàtic, o el que sigui de “totes ses coses modernes” com les que li han donat la victòria a Trump, sense anar més lluny…
I sento discrepar de qui pensa que tot el que quedi escrit ara aviat en la Constitució de la República Catalana, hi quedarà pels segles dels segles amén, com si ho hagués baixat Moisès mateix del Sinaí… això només passa a casa dels veïns!

Sr. Antoni, disculpi’m que discrepi de lo que diu vostè,..crec que si es el moment de parlar o discutir de tot, i si algú condiciona el votar Si o No en el Referèndum a que tinguem o no un exercit, doncs que trii quin Estat vol, el espanyol, o el català, i que sigui conseqüent amb si ajuda amb el seu vot a crear la República de Catalunya, o a seguir dins Espanya,..jo crec que es te de parlar de tot, el poble no pot fer com aquella parella que no parlen els temes a fons i ho deixen tot per un cop casats, perquè es aquí on surten els problemes, condicionar donar suport al Si, a que es faci lo que tu vols, (i no em refereixo a vostè en concret), demostra un infantilisme galopant, si volem fer les coses diferent que Espanya, i començar amb bon peu, tenim de pensar que el poble es lo suficient madur i assenyat com per poder parlar o debatre i no amagar com fa Espanya….

Amb el respecte degut a totes les opinions -parteixo de la base de que en una societat amb un cert grau de maduresa es pot parlar i opinar del que calgui- penso que ningú que tingui dos dits de cervell pot pensar que en el cas d’esdevenir un estat independent, i amb els veïns que ens han tocat en sort, es pugui fer com aquell qui va de foc de camp i planta la tenda enmig d’un bosc ple de llops tot cantant el Kumbaià, sense més eines que la carmanyola, el fulard i el pito.
Ara mateix potser no sigui el moment més adient per plantejar aquesta qüestió però, en la meva modesta opinió, els suïssos ho tenen força ben resolt. No cal anar a inventar res.

Crec que plantejar-nos una política de defensa per a la futura República Catalana és una obligació que tenim vers la nostra ciutadania, i en el nostre cas una veritable oportunitat de cara a bastir-la amb estructures modernes, àgils, i democràtiques. Poc a veure, per tant, amb els exèrcits tradicionals dels estats del XIX, més pensats per a la repressió interna, el colonialisme, les guerres veïnals o el negoci de les armes. Tant de bo no calguessin exèrcits, ni presons, i si m’apureu ni policia, però aquest no és, si més no ara per ara, el món real. Confio en que la discussió no sigui exèrcit sí o no, sinó quina tipologia ha de ser la dels cossos armats que han de protegir la nostra vida en pau i llibertat.