22.12.2020 - 19:50
L’any 2011 es va estrenar el Centre de Reempresa de Catalunya, una iniciativa de la CECOT i d’Autoocupació que ha salvaguardat la continuïtat de més de 3.000 empreses catalanes, ha evitat la pèrdua de més de 8.000 llocs de feina i ha generat una inversió induïda de més de 134 milions d’euros. Reempresa té avui més de 150 tècnics a tot Catalunya, repartits en més de 80 punts d’atenció, i té signats més de 50 convenis de col·laboració amb la Generalitat, les diputacions, els ajuntaments, els consells comarcals, les escoles de negocis, els col·legis professionals, els gremis… “Aquest programa és un exemple d’èxit de col·laboració público-privada –deia fa poc Antoni Abad, president de la CECOT–. En el context de la crisi que vivim, calen iniciatives que donin valor a la transmissió empresarial i l’emprenedoria, també per als qui, per motius diversos, s’han trobat fora del mercat laboral.”
I què és Reempresa, en definitiva? Doncs és el mercat de compra-venda de petites i mitjanes empreses de Catalunya. És un nou model d’emprenedoria i de creixement empresarial: un mecanisme professional pel qual un reemprenedor o més d’un accedeixen a la propietat d’una empresa d’uns altres, en funcionament, per fer-la créixer sense haver de passar per la fase de crear-la. En la majoria de pimes, i en totes les empreses personals, aquest procés implica que el reemprenedor n’assumeix les tasques de direcció i gestió. Són empreses destinades a desaparèixer, bé perquè els propietaris es jubilen i no tenen successió, bé per malaltia o per qualsevol altre motiu. És una iniciativa pionera a l’estat espanyol i entre els molts guardons internacionals que ha rebut es destaca el Premi Europeu de Promoció Empresarial 2017, que atorga la Comissió Europea.
Parlo amb un dels pares de la criatura, el secretari general de la CECOT, David Garrofé –l’altre es Albert Colomer, de la Fundació Autoocupació–, que em comenta que en aquests moments tenen 4.000 empreses en espera de cessió i 7.000 reemprenedors que cerquen una col·locació adient a les seves habilitats i coneixements. “Pot sorprendre que el 50% dels reemprenedors que compren siguin desocupats. Però cal entendre l’especificitat d’aquest mercat. El comprador pot capitalitzar la desocupació, per exemple, però la clau és que el qui cedeix el negoci li dóna tota mena de facilitats en el pagament, perquè els diners no són el seu objectiu. La seva prioritat és que no tanqui l’empresa”, em diu.
Amb el pas dels anys, han comprovat que aquest sistema de compra-venda té una supervivència molt més gran que no pas quan els emprenedors comencen de cap i de nou. “En els nous, més del 50% d’empreses moren abans de tres anys, mentre que en el nostre cas, al cap de tres anys, el 90% continua endavant”, comenta. El 2019 van salvar a Catalunya 630 empreses i aquest 2020 n’hauran salvades 320. Garrofé m’explica per què han baixat enguany. Em diu que durant el confinament hi ha hagut una contracció molt forta de l’activitat també en aquest camp. Les raons són, sobretot, aquestes: “Tot ha anat molt de pressa i moltes empreses han tancat sense temps d’arribar a nosaltres. A més, per la banda dels reemprenedors, hi ha pesat el fet que esperen més tranquil·litat en l’entorn per a entrar-hi.”
Diu que l’any entrant fàcilment poden doblar l’activitat, perquè durant l’any, que serà molt difícil, es voldran cedir moltes empreses. “Molts propietaris estaran cansats de lluitar i voldran plegar; per l’altra banda, molta gent voldrà treballar pel seu compte, bé perquè hagi perdut la feina, bé perquè està cansada del malestar que s’ha creat dins moltes empreses. El cas és que hi haurà més cedents i més reemprenedors disposats a agafar les regnes d’un negoci.” Vista així la previsió, la covid-19 ha actuat d’accelerador en el camp de les cessions d’empreses. Si el temps li dóna la raó, Reempresa pot convertir-se aquest any vinent en un dels instruments de política laboral activa més interessants a casa nostra. Pot ser el seu gran any, cosa que seria molt bona per a tot el teixit productiu del país.
No fa gaire, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, en la signatura d’un conveni, va fer un bon resum de què implica aquest instrument: “Vivim un moment econòmic molt complex, vinculat a la crisi sanitària de la covid-19, en què té encara més sentit el projecte Reempresa. Tots continuarem treballant per aconseguir que no es morin les empreses i, a la vegada, donar oportunitats als qui no tenen feina.” I afegia: “Ens trobarem que hi ha gent que decideix d’abaixar la persiana, i si som capaços de trobar algú que n’agafi el relleu és molt millor per a tothom, perquè és molt més fàcil d’emprendre en un projecte viu i consolidat que no en un que s’ha de crear de zero.”
Jo també espero que el 2021, en què veurem moltes coses al mercat de les pimes –i no totes bones, precisament– el Centre de Reempresa continuarà essent una eina de primer ordre per a evitar que tanquin empreses. Crec que Garrofé explica molt bé la situació que probablement viuran un bon grapat de pimes l’any vinent i les motivacions personals que se’n derivaran. Tenir consolidat un lloc de confluència entre cedents i reemprenedors serà més necessari que mai. El temps ho dirà.
