El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, va participar ahir en un acte al Col·legi d’Advocats de Barcelona. Acte en què participava també el ministre espanyol de Justícia. Davant seu, Torrent va defensar els drets democràtics en un discurs magnífic. I ho va fer, a més, de manera plenament justificada. No únicament perquè com a president del parlament és la seua obligació defensar les llibertats de tothom sinó també perquè està obligat a defensar de manera molt especial la vulneració de drets que pateixen actualment alguns diputats que integren la cambra. Va ser un gran acte de dignitat que cal aplaudir.

Així ho van entendre, de fet, bona part dels assistents que van aplaudir la referència del president del parlament. El contrast, però, va ser el gest d’abandonar la sala, protagonitzat, per uns quants i de manera molt especial, pel president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, i pel fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres. S’hi van sumar alguns advocats més, però a diferència d’aquests, l’actuació de Barrientos i Bañeres és rellevant pel càrrec que ostenten.

La gravetat del gest, de fet, és enorme. Ells són servidors públics, però el president del Parlament de Catalunya exerceix la representació de la sobirania popular. I per això, a ells, els podrà agradar més o menys la persona que ocupa el càrrec de president del parlament, però li deuen un respecte immaculat. Simplement perquè Roger Torrent no és un ciutadà qualsevol sinó la persona que encarna el vot dels ciutadans d’aquest país i que ens representa a tots. Un vot dels ciutadans, per cert, que està també en la base del càrrec que exerceix Barrientos, regulat al títol III, capítol I de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Però la gravetat del gest és enorme més enllà de la dignitat política que té ara Roger Torrent: els ciutadans podem interpretar que hi ha uns magistrats que consideren, que sembla que es creuen, que ells estan per damunt de la voluntat popular, i això no és tolerable en cap país democràtic. No sé qui s’ha cregut que és, el president del TSJC, però cal recordar-li que deu respecte a les institucions catalanes, al president del parlament i al vot democràtic dels ciutadans. I que, si se sent criticat, ha de mantenir el capteniment i escoltar.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]