‘L’Audiència Nacional ordena la detenció de dos capitosts dels CDR pels talls de la AP-7.’ ‘Tamara Carrasco, la CDR que va passar de fotografiar amb Ciutadans a radicalitzar-se en sis mesos.’ ‘La capitost dels CDR detinguda per terrorisme i rebel·lió va ser candidata de Podem a Viladecans.’ Són alguns dels titulars publicats per la premsa espanyola el 10 d’abril de 2018. Tamara Carrasco havia estat detinguda unes hores abans per la Guàrdia Civil en l’anomenada operació ‘Cadera’ –en referència als CDR– i ordenada des de Madrid pel jutge de l’Audiència espanyola Diego de Egea.

La fiscalia relacionava Tamara Carrasco amb uns talls de carreteres i altres accions dels CDR després del referèndum de l’1-O. La prova més valuosa que tenia l’operació era un àudio enviat per WhatsApp en què, segons De Egea i la Guàrdia Civil, Carrasco donava instruccions i ordres de com actuar. Amb això, el jutge va acusar la jove de Viladecans de rebel·lió, sedició i terrorisme.

Aquesta prova es va desfer dos anys i mig més tard, en el judici de la setmana passada. Els guàrdies civils van declarar que no sabien com l’havien obtinguda, i en la sentència, en què Carrasco va ser absolta, la jutgessa va ser molt clara: ‘Resulta poc seriós que en una investigació policial per delictes tan greus com terrorisme, rebel·lió i sedició no s’indiqui la font per la qual es va obtenir un missatge que és la base de tota la investigació i acusació penal’.

Però abans de tot això, Carrasco va passar un calvari. Primer de tot, perquè després d’haver estat detinguda De Egea la va mantenir empresonada durant dos dies. Quan la va haver interrogat, la va deixar en llibertat, aquesta vegada, acusada només de desordres públics. La rebel·lió, la sedició i el terrorisme havien caigut en tan sols quaranta-vuit hores. Amb tot, li va imposar com a mesura cautelar haver-se de confinar a Viladecans. Sense indicis ni proves de rellevància, De Egea va acabar enviant la causa a l’Audiència de Barcelona uns mesos més tard i, finalment, un jutjat d’instrucció li va aixecar el confinament obligat. Carrasco va haver de viure amb aquest règim durant més d’un any.

De Egea es va fer càrrec del cas de Tamara Carrasco en qualitat de jutge de reforç de l’Audiència espanyola. És des d’aquest càrrec que va ser un element cabdal per a protegir el rei emèrit espanyol Juan Carlos I tot acordant l’arxivament d’una peça separada sobre els enregistraments fets pel comissari José Manuel Villarejo a Corinna zu Sayn-Wittgenstein, més coneguda per Corinna Larsen. En aquests àudios, l’empresària alemanya i ex-amant de Juan Carlos I detallava que el rei emèrit tenia comptes oberts a Suïssa, cosa que obria una via per a investigar-lo. De Egea ni tan sols va citar a declarar Corinna Larsen, va considerar que les acusacions eren una conseqüència de la ruptura entre ells i que no hi havia prou proves.

Malgrat aquest arxivament, el juliol passat un altre jutge de l’Audiència espanyola no va apreciar els indicis ‘extraordinàriament dèbils’ que observava De Egea i va reobrir la causa. Suïssa també investiga Juan Carlos, però no pas a partir dels enregistraments de Villarejo. La fiscalia del país helvètic treballa per esclarir la donació que sembla que Juan Carlos va fer a Corinna i que podria provenir d’una comissió pel contracte del TGV a la Meca. Alhora, la fiscalia del Tribunal Suprem espanyol també investiga el paper del monarca en la construcció d’aquest ferrocarril i els guanys derivats.

Però aquí no acaben les decisions polèmiques de De Egea. El magistrat va tenir entre mans la instrucció del cas Villarejo, batejat com a operació Tàndem, que investiga delictes d’emblanquiment i organització criminal. Villarejo va ser empresonat preventivament per aquest cas juntament amb un altre comissari, Carlos Salamanca. I contra el criteri de la fiscalia, De Egea va deixar en llibertat Salamanca. Aquesta decisió va provocar un sisme amb el ministeri fiscal espanyol, que es va fer més sonor dos dies després, quan De Egea va deixar en llibertar un altre comissari proper a Villarejo, Enrique García. I més encara quan, dues setmanes més tard, també va arxivar provisionalment dues peces que afectaven clients de Villarejo.

Algunes informacions assenyalen que De Egea, fins i tot, va arribar a considerar de deixar en llibertat Villarejo, però això no va passar. L’enfrontament obert amb els dos fiscals anticorrupció, que estaven en desacord amb totes les decisions que prenia el magistrat, van portar De Egea a renunciar a la plaça el desembre del 2018.

Del cos militar a jutge de reforç

Diego de Egea Torrón és llicenciat en dret per la Universitat Complutense de Madrid (1980) i va començar la seva carrera professional dins el cos jurídic militar, on va ingressar el 1985. No va ser fins el novembre de 1991 que es va fer càrrec per primera vegada d’un jutjat: primera instància i instrucció d’Hellín, un municipi situat a 65 quilòmetres al sud d’Albacete, on va exercir fins el 1993.

A partir d’aquí, va començar un periple que en sis anys el va portar pels jutjats de Torrelaguna, Las Palmas de Gran Canaria, Móstoles i Madrid, ciutat que ja no va deixar. Primer va ser nomenat responsable del jutjat d’instrucció número 19, i després del 14 i el 43, la seva darrera destinació abans de ser nomenat pel CGPJ, l’estiu del 2017, jutge de reforç al jutjat central número 6 de l’Audiència espanyola, dirigit per Manuel García-Castellón.

La maniobra de Lesmes per a entrar a l’Audiència Nacional espanyola

De totes maneres, De Egea no va arribar a l’Audiència espanyola per meritocràcia. El candidat més ben posicionat per a ocupar la plaça era Alejandro Abascal, també conservador, que va instruir part de les causes Lezo i Púnica quan ocupava el càrrec de reforç el 2017 amb Eloy Velasco dirigint el jutjat.

Tanmateix, el president del CGPJ, Carlos Lesmes, va maniobrar perquè la sala de govern de l’Audiència espanyola apartés la candidatura d’Abascal, amb qui tenia fortes desavinences. Així doncs, la cursa per a fer de crossa del jutge García-Castellón va quedar reduïda a De Egea i Miguel Ángel Torres Segura, magistrat del jutjat penal número 6 de Granada.

Però la maniobra de Lesmes no va agradar gens a quatre membres de la comissió permanent del CGPJ, que van forçar una nova votació amb la candidatura d’Abascal sobre la taula. Álvaro Cuesta, Nuria Díaz Abad, Fernando Grande-Marlaska i Juan Martínez Moya van votar a favor d’Abascal. Mar Cabrejas, Rafael Mozo i Pilar Sepúlveda van optar per Diego de Egea. I Lesmes va fer servir el seu vot de qualitat per obrir-li la porta de l’Audiència.

Conservador i gendre d’un ex-ministre

Tot i que no està afiliat a cap de les principals associacions judicials, De Egea és conegut per ser un jutge d’ideologia conservadora. De fet, els seus vincles socials i familiars sempre l’han mantingut dins una esfera elitista i tradicionalista. En aquest sentit, és casat amb una de les filles d’Aurelio Menéndez, ex-ministre d’Educació i Ciència del primer govern espanyol d’Adolfo Suárez. El seu sogre també fou magistrat del Tribunal Constitucional, co-fundador del bufet d’advocats Uría Menéndez i tutor de Felipe VI quan era príncep.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.